Un dels poemes més emotius de El poema del pessebre, de Joan Alavedra és el que dedica a la figura de la vella que fila. Com en tantes d'altres representacions de la infància de Jesús, el poeta fa un paral.lelisme entre el Crist infant i el Crist adult.
al peu d'un portal.
-Veniu amb nosaltres!
És nit de Nadal!
- Vosaltres rai... Els xais us dormen sols,
i al matí us els vigila el gos d'atura.
La meva feina, sols la puc fer jo
i, si és dolça a les mans, al cor és dura.
He de filar per a teixir-ne un drap
que guardarem amb herbes oloroses
fins que, un dia terrible, el que ara és nat,
passi les seves hores doloroses.
Ja em sembla veure'l com, carrer amunt,
trampolant per les pedres punxegudes,
va arrossegant la creu, i mira amb un
esguard ardent
el posat de la gent,
les boques mudes.
I una dona s'avança, no pot més,
el rengle dels soldats burla, lleugera,
i amb un drap que és d'aquest que jo faré
li eixuga el rostre, sang i polseguera
i suor i llàgrimes, angoixa mortal,
i li dona el consol d'un drap frescal
que Déu segella de sa Imatge Vera.
També el veig dalt d'un cim tempestuós,
el llamp ferint la negra nuvolada,
la terra somoguda amb tremolors,
el vent irat batent la creu alçada.
I ell, clavat dalt, amb el cabell dispers
voleiant sobre el rostre de dolcesa,
amb el cos minso tot ratllat de sang
que s'escola en filets per sa nuesa.
I, a mitjanit, un grup d'amics fidels
baixa el seu cos, despulla erta i morta,
i, a la claror indecisa dels estels,
l'embolcalla en un drap i se l'emporta...
I és aquest drap, pastors, altra vegada,
el que l'acollirà en aquell instant.
Digueu, doncs, a l’Infant, que aquesta vella
no va a adorar-lo perque està filant.
Digueu-li baix, que no ho senti la Verge,
pobra Mareta que ha de patir tant...
i li dona el consol d'un drap frescal
que Déu segella de sa Imatge Vera.
També el veig dalt d'un cim tempestuós,
el llamp ferint la negra nuvolada,
la terra somoguda amb tremolors,
el vent irat batent la creu alçada.
I ell, clavat dalt, amb el cabell dispers
voleiant sobre el rostre de dolcesa,
amb el cos minso tot ratllat de sang
que s'escola en filets per sa nuesa.
I, a mitjanit, un grup d'amics fidels
baixa el seu cos, despulla erta i morta,
i, a la claror indecisa dels estels,
l'embolcalla en un drap i se l'emporta...
I és aquest drap, pastors, altra vegada,
el que l'acollirà en aquell instant.
Digueu, doncs, a l’Infant, que aquesta vella
no va a adorar-lo perque està filant.
Digueu-li baix, que no ho senti la Verge,
pobra Mareta que ha de patir tant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada