La caganera

L'amic Jordi Arruga és l'autor d'aquest text.

Caganera dels germans Vidal

Des que, durant el segle XVIII, els pessebres casolans de l’àrea mediterrània van incorporar escenes contemporànies a l’entorn del misteri de Nadal, els seus paisatges han estat poblats per figures d’homes o de dones, segons que les activitats representades fossin exercides per personatges d’un o de l’altre sexe. Així, per exemple, la bugadera, la filadora i la castanyera han personificat feines pròpies del sexe femení, mentre que el caçador, el pescador i el llenyataire han caracteritzat treballs propis del sexe masculí. Tanmateix, en temps recents, el pessebrista mataroní Carles Dresaire ha reivindicat l’equitat en la distribució de les tasques, amb la creació de dues figures insòlites, la de la dona pescadora i la de l’home que renta.

Però, en el cas del caganer, perquè el personatge ha estat clàssicament un home i no una dona, si anar de ventre és una comesa duta a terme per ambdós sexes a l’igual? Com a possibles explicacions es poden proposar les següents:

· L’interès per part dels figuraires vuitcentistes, de reproduir la indumentària masculina autòctona, més prototípica que la femenina, en el nostre cas amb la popular barretina.

· El fet que les dones restaven preferentment a les llars, mentre els homes treballaven a l’aire lliure i, per tant, tenien més possibilitats d’haver de fer de ventre en plena natura.

· Una actitud més pudorosa a l’època vers les dones que vers els homes, a l’hora de representar les seves vergonyes.

Caganeres de Baldrich i Font, Mingorance i Valls

 
De qualsevol manera, aquest monopoli masculí quant a la tasca de femar la terra del pessebre no va ser contestat fins als anys seixanta del segle passat, quan els artesans barcelonins germans Josep i Lluís Vidal van incorporar la primera caganera al seu inventari de figures pessebrístiques. Des d’aleshores, més figuraires de casa nostra, com ara Laura Baldrich i Esther Font, Carme Ferrer, Francesc Godia, M. Pilar Mingorance, Anna M. Plà, Scaramuix i Núria Valls, entre altres, ens han anat oferint exemplars de caganeres a les fires nadalenques.

A més, el personatge de la caganera ha traspassat recentment les fronteres, i ha aparegut als pessebres de Múrcia, de Provença, de Portugal i de les Açores, així com a les “cascatas” d’aquests dos darrers llocs. Les seves indumentàries en les diferents regions no són tant distintives com les dels caganers masculins, i solen anar cofades amb mocador, caputxa, barret o amb el cap al descobert. A més, vesteixen amb vestit llarg, brusa i falda o pitxi i, de vegades, amb un xal a les espatlles o un davantal. En qualsevol cas, és d’agrair la incorporació progressiva als pessebres de dones en l’activitat que a tots ens agermana, i que simbolitza, com definíem en el llibre “El Caganer”, una subtil i corrosiva crítica a l’absolutisme i a la desigualtat dels sexes i de les classes socials.

Caganeres murciana, provençal i portuguesa