Des de les ganes de retrobar-vos i saber en persona tots els enrenous que feu, fem, penseu i vivim .... i des de la feina feta i els projectes de futur, he anat guardant dins meu coses que tot sovint es filtren entre els meus petits escrits.
.. i aquí va, perquè vos tinc estimació i estimo el que fem des de “EL BOU i LA MULA”, i us admiro fins on sou de còmplices i teniu voluntat de projecte. Per tot això.. i més:
--> 
.. i aquí va, perquè vos tinc estimació i estimo el que fem des de “EL BOU i LA MULA”, i us admiro fins on sou de còmplices i teniu voluntat de projecte. Per tot això.. i més:
Parla’m de les il·lusions i les textures del Nadal, i em parlaràs de PESSEBRE .
.... camí llis per la fantasia i les creacions, dúctil en la fe, lliure en la imaginació complexa per al pessebrista, al·lucinació o somni per l’infant, rebel·lia postmoderna, reclam tradicional, bogeria de col·leccionista, imatge d’us públic o col·lectiu, tendresa de enyorança de llar, personalitat i arrelament....
Parla'm de nou!
...quants individus i records amaren i acompanyen a cada figureta vella embalada en paper de diari.
... quantes tendres imatges de paisatges imaginats recull cada vell i heretat tros de suro, o bé com promesa de destí s’acumulen en la dúctil possibilitat del suro nou: arrancat, comprat o trobat en el sota bosc...
Cada peça guarda una història pròpia, guarda el record de la compra, la imatge de joguina creativa en que esdevé...., l’esforç o no de tenir-la, el reclam del record de qui te la va compra, donar o traspassar.
Cada detall s’esglaia en un futur ple de possibilitats que tot sovint el temps fa poc viable i et fa fer a corre cuita, fent-ho quedar quasi sempre curt o meravellosament esplèndid en si mateix.... hi ho fa sense esvair la imatge tendre de tots els moments que aquell petit objecta a viscut en el teu personal, anual i intransferible pessebre. I fent-ho esdevé a ulls dels altres còmplice d‘una realitat que permet una lectura molt més possible dels teus somnis de pessebrista, avenint per si sol significatiu i meravellós dins del conjunt, i revela qual llibre de text esmerat la tendra descripció de la teva personal visió del Misteri o del joc d’imatges que l’envolten.
Tu pessebrista nou , vell o rovellat..., tu que t’aferres a les peces mentre somnies i crees, i en fas traspàs als teus o en fas escola als nous, siguin propis o forans de casa teva ... i tant si val si aquest “casa teva” té nom de llar pròpia, de club, d’associació o de parròquia......
Tu que saps de suor, de tendre patir i d’esforç.... , de joc, de voluntat i d’aprenentatge Nadal darrera Nadal: parla’m de textura de molsa, suro o guix., parla’m d’escola, d‘estil propi o heretat.. però no deixis mai de parlar-me, parla’m del teu ART i amb el teu ART.
Sense tu el meu Nadal i el meu País no seria res més que qualsevol altre Nadal, i gràcies al teu saber fer, vers i des del pessebre, em dones fe, em dones ganes de seguir somniant i em despertes la terrible curiositat de cerca cada any de nou el teu saber fer,.... a fi de fer-me present en el meu mirar : de nou EL NADAL.
Gràcies. Tu em dones sentit al meu petit i personal “fer”del pessebre, tu ens dones complicitat i vida a la nostra entitat, dones sentit a fer, a parlar, a cercar i a difondre tot el teu món que és el nostre... i per que ens el estimem tant, tan tu com nosaltres, ens fem còmplices d’una realitat que va mes enllà de les nostres mans, de les nostres creacions, dels nostres escrits i de les nostres idees.. que traspua Tradició, Cultura i País.
De nou gràcies i no deixis de parlar-me !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada