D'ofici: jornaler (4)

Salvador Masdéu i Frexenet
El jornaler, artista de la terracota

Salvador Masdéu va néixer en una llar de Barcelona l’any 1861. El seu pare, originari de Reus, modelava figures de caire popular, que venia a la fira de Santa Llúcia. L’humil treball del pare, que just emmotllava per a cobrir necessitats bàsiques de la vida, seria font d’inspiració pel fill, el qual més tard s’hi dedicaria professionalment.

No va tenir una vida gens fàcil. Començà de ben jove aprenent l’ofici de fuster. Més tard, va treballar el fang fent figures de pessebre, però les dificultats per guanyar-se el sou amb el treball de figuraire l’obligaren a realitzar diverses feines: sereno del teatre Còmic i pastisser del Teatre Romea. La seva habilitat amb el modelatge el portà a dissenyar figures de pessebre, tot i que aquest domini amb el fang, es contraposava amb el del dibuix. Sembla ser que no tenia ni la traça d’un nen amb el llapis, però gaudia d’una genial habilitat per modelar del natural figures humanes i el bestiari. Per elaborar les figures cercava inspiració en una vella Bíblia il·lustrada que tenia.

Va casar-se amb Eulàlia Rodríguez Torres, natural de Barcelona, amb qui va tenir tres fills: Paulina, Gurmecindo i Rafael.

En el seu treball de figuraire va seguir l’estela historicista de Domènec Talarn (1812-1902), un dels més grans figuraires catalans de tots els temps, i capdavanter de l’escola historicista, a qui molt probablement va conèixer.

Va fer motllos de gran qualitat, amb tot un luxe de detalls. Possiblement també va rebre la influència de Lino Félix (1850-1926), ja que aquest va anar a treballar al taller que Masdéu tenia en un pis del carrer de l'Estrella, número 10, 5è pis (actualment carrer Martínez de la Rosa). En aquest taller també hi sovintejava el Sr. Carlos Salas, de sobrenom “El músic”, per la seva professió. No es té constància de l’aportació o influència d’aquest en el treball de Masdéu, però a les figures hi sovintegen pastors tocant diversos instruments: bandúrries, flautes, tamborins, etc., i el deix i posat dels dits sempre és molt acurat, possiblement va ajudar-lo en aquest aspecte.

Col·lecció Hernán de Rivera Torras

Col·lecció Hernán de Rivera Torras

Col·lecció Hernán de Rivera Torras

Realitzava motllos desvestits on, posteriorment, sobre el cos desmotllat, hi afegia tot un món de robes, pellisses i complements. També combinava els caps. Tot i tractant-se de figures de motllo, realment requerien una gran habilitat en els acabats. Realitzava un treball acuradíssim que fa difícil definir-lo simplement com a figura a motllo o seriada. 

Acostumava a pintar dos cordills als sarrons i taps, tant a les gerres com a les carbasses. Aquest detall ajuda a identificar el seu treball original, talment com una signatura.

Tres figures de pastors sortits del mateix motllo, però amb acabats del tot diferenciats.

Pastor amb cistell i viandes, llenyataire i manobre
Col·lecció Antoni Dorda i Ventura

L’any 1910 va emigrar cap a Buenos Aires amb tots els seus motllos. Els va haver de reforçar perquè no es malmetessin durant el trajecte. Va viatjar tant lluny per intentar introduir el seu treball, però dissortadament no se’n va sortir. A Buenos Aires va modelar el bust d'un amic, sense que aquest se n’adonés, fins que li va entregar, posant-lo sobre un piano. Dos anys després, el dia 1 de desembre de 1912 va retornar, embarcant-se al vaixell Leon XIII, de la companyia Transatlàntica. Primer va fer-ho ell amb el seu fill (parla d’un) i posteriorment va retornar la seva esposa tota sola.

Vapor Leon XIII l’any 1894

En el retorn es va instal·lar en un pis del carrer Correu Vell. Posteriorment va viure al carrer del Roser, número 10, 4rt pis (Poble Sec). 

A l’enviudar, se’n va anar a viure a casa del seu fill Rafael, que tenia residència al Carrer Cruz de los Canteros, número 60, 2n pis, porta 1a, de Barcelona. El seu domicili del carrer del Roser va esdevenir, aleshores, el seu taller.

Un dels seus principals clients va ser el Sr. Francisco Vila, que regentava una botiga d’imatges religioses a la plaça de Santa Anna, número 4, i que, posteriorment, es traslladà al carrer Aribau, número 7, on el seu fill José Vila Rafel va continuar el negoci. La seva relació va passar per diverses etapes, amb alts i baixos. Consta, però, que quan Masdéu va retornar del seu viatge d’Argentina varen fer les paus, i va tornar a treballar per aquest comerciant de figures i imatges religioses, just en un moment que realment ho necessitava.

També va realitzar figures de diverses escenes de la passió. El periodista del diari “La Veu de Catalunya”, fent esment del seu taller, va escriure: “...també hi ha el calvari amb Jesucrist i els lladres, les tres Maries, Sant Joan i Judes penjat que es col·loquen en el pessebre una mica apartats” (La veu de Catalunya, diumenge 9 de desembre de 1917).

Escena de la Passió (falten les creus)
Col·lecció Antoni Pruna Dangla

Sembla ser que tenia una certa fama de bohemi i poc treballador.

Segons costa a la seva partida de defunció, Salvador Masdéu va morir al domicili del seu fill, a les tres de la tarda del dia 23 d’agost del 1924, a l’edat de 65 anys, a causa d’una bronco-pneumònia. Els tres fills varen sobreviure al pare. Descansa al cementiri del Poblenou.


Antoni Dorda
Novembre de 2019