El motllo "OME 1886"
Salvador Masdéu ha estat sempre considerat un autor fidel seguidor de l’estela historicista de Domènec Talarn. Durant aquest procés de recerca, l’amic Toni Pruna ha estat revisant pacientment els motllos que té d’aquest insigne figuraire. Entre tots ells, n’ha aparegut un de molt especial. Especial per inesperat. Especial perquè pot ser el germen que canviï la interpretació de l’obra de Masdéu. Especial perquè de retruc pot fer repensar part de l’obra de Carratalà, sense minusvalorar ni un bri la genialitat i creativitat pròpia d’aquest darrer. Parlem del motllo “OME 1886”. El motllo en qüestió, està fet amb el mateix material que els altres, amb idèntica lletra gravada i no hi ha res que el diferenciï de la resta i que faci pensar que és obra d’un altre figuraire.
Què és aquest motllo? Pel nom que hi porta gravat “Ome” (per “Home”) es tracta del motllo d’un pastor creat el 1886. La seva principal particularitat és que és un pastor vestit a la catalana, amb barretina, armilla i faixa. Correspon a una figura de petites dimensions, DEU centímetres. És, fins ara, l'única constància existent de la representació d’una figura localista produïda per Masdéu. No seria gens natural l’existència d’una sola figura. S’ha d’interpretar que va fer un naixement i diversos pastors. Sorgeixen diverses qüestions: on són la resta de motllos? I la principal: si existien altres motllos, on són les figures fetes per Masdéu? No se’n coneix cap, o bé no s’han identificat com a tals.
En les col·leccions hi ha un munt de material que està pendent d’identificar, del que es desconeix el seu autor. Masdéu va fer una producció prou extensa de figures hebrees, i s’ha de suposar que hauria fet el mateix amb les de tipologia catalana.
En les col·leccions hi ha un munt de material que està pendent d’identificar, del que es desconeix el seu autor. Masdéu va fer una producció prou extensa de figures hebrees, i s’ha de suposar que hauria fet el mateix amb les de tipologia catalana.
La deducció inicial és que molt probablement Carratalà va emprar el motllo com a base o model per a crear figures
de 9cm, tal i com va fer en les figures hebrees del mateix autor.
Això no desmereix en absolut l’obra de Carratalà, ja que ell els
donava un semblant i policromat que les diferenciava completament.
Decidit
a buscar figura catalana atribuïble a Masdéu, vaig iniciar una
recerca entre els lots que diversos antiquaris tenen en venda. Jo
mateix suposava que trobar una figura de tipologia catalana que
tingués semblança amb aquest motllo seria molt complex. Vet aquí
que la fortuna se’m va presentar en un extens lot de figures
antigues, on vaig trobar-ne una sortida d’aquest motllo.
Desconeixem si l’autoria d’aquesta figura en concret va ser obra
de Salvador Masdéu. Casualment cap altre de les figures que composen
el lot té cap semblança morfològica que s’apropi a aquesta. I
això ens deixa en el dubte si realment només va existir aquest
model.
Aquesta
magnífica troballa és una nova finestra per a continuar treballant
en la identificació de l’obra d’aquest extraordinari escultor.
Antoni Dorda
Novembre de 2019
Menció
especial
Aquest
treball de recerca no hauria estat possible sense l’ajuda de
diverses persones. Una es mereix una menció especial, el Dr. Josep Ma. Garrut (e.p.d.). Sense les
seves valuoses anotacions de camp poc s’hauria pogut fer. És just
doncs reconèixer-ho. La informació que li va facilitar el fill de
Masdéu, el Sr. Rafael Masdéu Rodriguez, ha estat bàsica. El mateix
Dr. Garrut reconeix la dificultat i els molts anys d’investigació
que li va suposar aconseguir aquesta informació.
Fent
menció a l’article publicat a “La Veu de Catalunya”, el 9 de
desembre de 1917, Garrut escriu:
“Obsérvese
que en el artículo no nombra a Salvador Masdeu, porque teme que,
dada la poca importancia de la obra que pueda realizar, no va a
interesar a nadie su filiación. Y su filiación puedo certificar que
ha costado muchos años de pesquisas. En la creencia que el Pesebre
es cosa de niños y de importancia secundaria”
Agraïments
Dr. Pere Catà Vidal
Hernán de
Rivera Torras
Aina Dorda
Duch
Dr. Josep Maria Garrut (e.p.d) (Arxiu personal)
Dr. Jordi Montllo
Bolart
Toni Pruna
Dangla
Fonts d'informació
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Biblioteca
Nacional de Catalunya
Fons fotogràfic
Col·leció Pere Catà Vidal
Col·lecció
Hernán de Rivera Torras
Col·lecció
Antoni Dorda i Ventura
Foro de Belenismo
Bibliografia i altres fonts d'informació
Amades, Joan (1946) (edició revisada per Albert Dresaire, Josefina Roma i Antoni Serés). El Pessebre. Barcelona: Arola Editors, p. 231
Garrut,
Josep Ma. (1957). Viatge a l’entorn del meu Pessebre. Barcelona: Editorial Selecta, p. 97
Caballé
y Clos, Tomás (1951). El belen catalán, espejo del belén mundial. Barcelona: Editorial Freixinet,p. 192
AA.DD. (1997). Els
pessebres al Monestir. Domènec Talarn. Barcelona: Institut de Cultura
Ajuntament de Barcelona
AA.DD. (1998). Els
pessebres al Monestir. Martí Castells Martí. Barcelona: Institut de Cultura
Ajuntament de Barcelona
Dresaire
Gaudí, Albert; Montlló Bolart, Jordi (2010). Les nostres figures de
pessebre. Caixa d'Estalvis Laietana
Benavent
Vallès, Enric (2011). Lluís Carratalà, escultor noucentista de
pessebres. Castellar del Vallès: Col·lectiu El Bou i la Mula
Montlló
Bolart, Jordi (2017). Bartomeu Marcé i Reixach. El darrer escultor romàntic
del pessebre a Catalunya. Sant Andreu de Llavaneres: Museu Arxiu de Llavaneres. (Catàleg exposició)
La
veu de Catalunya. Barcelona, edició del matí de desembre de 1917
Ràfols (1957) Masdeu, Josep. Vol. II Pag: 137
El
pessebre a Catalunya i Mallorca S. XVII-XX .2012. Palma
Dorda
i Ventura, Antoni Butlletí Pessebristes de Mataró 2017 Pag. 9 a 11
1 comentari:
Felicidades, Toni, un gran trabajo, instructivo y ameno. Queda pendiente el libro que se ha de escribir en algún momento.
Publica un comentari a l'entrada