D'ofici: jornaler (i 6)

El motllo "OME 1886"

Salvador Masdéu ha estat sempre considerat un autor fidel seguidor de l’estela historicista de Domènec Talarn. Durant aquest procés de recerca, l’amic Toni Pruna ha estat revisant pacientment els motllos que té d’aquest insigne figuraire. Entre tots ells, n’ha aparegut un de molt especial. Especial per inesperat. Especial perquè pot ser el germen que canviï la interpretació de l’obra de Masdéu. Especial perquè de retruc pot fer repensar part de l’obra de Carratalà, sense minusvalorar ni un bri la genialitat i creativitat pròpia d’aquest darrer. Parlem del motllo “OME 1886”. El motllo en qüestió, està fet amb el mateix material que els altres, amb idèntica lletra gravada i no hi ha res que el diferenciï de la resta i que faci pensar que és obra d’un altre figuraire.

Què és aquest motllo? Pel nom que hi porta gravat “Ome” (per “Home”) es tracta del motllo d’un pastor creat el 1886. La seva principal particularitat és que és un pastor vestit a la catalana, amb barretina, armilla i faixa. Correspon a una figura de petites dimensions, DEU centímetres. És, fins ara, l'única constància existent de la  representació d’una figura localista produïda per Masdéu. No seria gens natural l’existència d’una sola figura. S’ha d’interpretar que va fer un naixement i diversos pastors. Sorgeixen diverses qüestions: on són la resta de motllos? I la principal: si existien altres motllos, on són les figures fetes per Masdéu? No se’n coneix cap, o bé no s’han identificat com a tals.

En les col·leccions hi ha un munt de material que està pendent d’identificar, del que es desconeix el seu autor. Masdéu va fer una producció prou extensa de figures hebrees, i s’ha de suposar que hauria fet el mateix amb les de tipologia catalana.

En Toni Pruna va fer una “apretada de fang” per treure’n la figura. La sorpresa va ser que el semblant del pastor i la seva expressió ens era coneguda. Revisant les figures de Lluís Carratalà hi reconeixerem la cara del pastor que carrega un xai a les espatlles, que correspon a la mida 9 cm. És més petita per què s’entén que Carratalà va fer un motllo a partir de la reproducció de la figura original, fet que les encongeix.

La deducció inicial és que molt probablement Carratalà va emprar el motllo com a base o model per a crear figures de 9cm, tal i com va fer en les figures hebrees del mateix autor. Això no desmereix en absolut l’obra de Carratalà, ja que ell els donava un semblant i policromat que les diferenciava completament.

Decidit a buscar figura catalana atribuïble a Masdéu, vaig iniciar una recerca entre els lots que diversos antiquaris tenen en venda. Jo mateix suposava que trobar una figura de tipologia catalana que tingués semblança amb aquest motllo seria molt complex. Vet aquí que la fortuna se’m va presentar en un extens lot de figures antigues, on vaig trobar-ne una sortida d’aquest motllo. Desconeixem si l’autoria d’aquesta figura en concret va ser obra de Salvador Masdéu. Casualment cap altre de les figures que composen el lot té cap semblança morfològica que s’apropi a aquesta. I això ens deixa en el dubte si realment només va existir aquest model.

Aquesta magnífica troballa és una nova finestra per a continuar treballant en la identificació de l’obra d’aquest extraordinari escultor.

Imatge de la figura original sortida d’aquest motllo

Antoni Dorda
Novembre de 2019

Menció especial

Aquest treball de recerca no hauria estat possible sense l’ajuda de diverses persones. Una es mereix una menció especial, el Dr. Josep Ma. Garrut (e.p.d.). Sense les seves valuoses anotacions de camp poc s’hauria pogut fer. És just doncs reconèixer-ho. La informació que li va facilitar el fill de Masdéu, el Sr. Rafael Masdéu Rodriguez, ha estat bàsica. El mateix Dr. Garrut reconeix la dificultat i els molts anys d’investigació que li va suposar aconseguir aquesta informació.

Fent menció a l’article publicat a “La Veu de Catalunya”, el 9 de desembre de 1917, Garrut escriu:

“Obsérvese que en el artículo no nombra a Salvador Masdeu, porque teme que, dada la poca importancia de la obra que pueda realizar, no va a interesar a nadie su filiación. Y su filiación puedo certificar que ha costado muchos años de pesquisas. En la creencia que el Pesebre es cosa de niños y de importancia secundaria”

Agraïments

Dr. Pere Catà Vidal

Hernán de Rivera Torras 

Aina Dorda Duch

Dr. Josep Maria Garrut (e.p.d) (Arxiu personal)

Dr. Jordi Montllo Bolart

Toni Pruna Dangla 

Fonts d'informació

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Biblioteca Nacional de Catalunya

Fons fotogràfic

Col·leció Pere Catà Vidal

Col·lecció Hernán de Rivera Torras

Col·lecció Antoni Dorda i Ventura

Foro de Belenismo

Bibliografia i altres fonts d'informació

Amades, Joan (1946) (edició revisada per Albert Dresaire, Josefina Roma i Antoni Serés). El Pessebre. Barcelona: Arola Editors, p. 231

Garrut, Josep Ma. (1957). Viatge a l’entorn del meu Pessebre. Barcelona: Editorial Selecta, p. 97

Caballé y Clos, Tomás (1951). El belen catalán, espejo del belén mundial. Barcelona: Editorial Freixinet,p. 192

AA.DD. (1997). Els pessebres al Monestir. Domènec Talarn. Barcelona: Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona

AA.DD. (1998). Els pessebres al Monestir. Martí Castells Martí. Barcelona: Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona

Dresaire Gaudí, Albert; Montlló Bolart, Jordi (2010). Les nostres figures de pessebre. Caixa d'Estalvis Laietana

Benavent Vallès, Enric (2011). Lluís Carratalà, escultor noucentista de pessebres. Castellar del Vallès: Col·lectiu El Bou i la Mula

Montlló Bolart, Jordi (2017). Bartomeu Marcé i Reixach. El darrer escultor romàntic del pessebre a Catalunya. Sant Andreu de Llavaneres: Museu Arxiu de Llavaneres. (Catàleg exposició)

La veu de Catalunya. Barcelona, edició del matí de desembre de 1917

Ràfols (1957) Masdeu, Josep. Vol. II Pag: 137

El pessebre a Catalunya i Mallorca S. XVII-XX .2012. Palma

Dorda i Ventura, Antoni Butlletí Pessebristes de Mataró 2017 Pag. 9 a 11