Al Centre Parroquial de Calella s'hi pot contemplar aquest pessebre. Un pessebre que va acompanyat d'aquest poema del rector de la parròquia, Mn. Cinto Busquet:
PANDÈMIA
Quan gairebé tot se’ns atura
i la incertesa regna en els cors,
quan la solitud ens recorda
que l’escalf humà és un do,
quan els somriures traspuen
d’esguards tenallats pel dolor,
comencem a entendre millor
que la vida és massa preciosa
perquè no la fem ben nostra
justament quan se’ns esmuny,
i així trobem en la precarietat
que embolcalla el diví Infant
de la menjadora de Betlem
el missatge més consolador
per a fer-nos albirar la Llum
més enllà dels nostres plors.
Un pessebre que ens remet al nostre món, a la nostra realitat i, que d'aquesta manera, actualitza no només la tradició, sinó també el missatge del primer pessebre. Dels pocs pessebres que he pogut visitar aquest Nadal, aquest és un dels únics que "em diu" alguna cosa. Per això penso que val la pena fer-ne esment en el nostre blog.
El que m'ha cridat l'atenció és que a la web de la Federació Catalana de Pessebristes aquest pessebre s'anuncia com a "pessebre alternatiu". Els altres dos pessebres que es poden visitar a Calella, i que també estan anunciats a la mateixa web, no porten cap mena d'adjectiu. És per això que em pregunto amb quina intenció, o amb quin criteri, hi ha pessebres que es qualifiquen d'alternatius i d'altres que no. Suposo que deu haver-hi alguna raó, però a mi se m'escapa...
Pessebre alternatiu... alternatiu a què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada