Homilia de l'enterrament de la Montserrat Carratalà

Mossèn Pere Farriol amablement ens ha fet arribar un breu resum de les idees principals que ens va transmetre a l’enterrament de la MONTSERRAT CARRATALÀ i MOLLEVÍ a partir del frontal d'Avià.

-->

El nostre dolor per la pèrdua de la nostra germana Montserrat no és proporcionat a la seva edat ni a la seva feblesa sinó a l’estima que li teníem i ella s’havia fet estimar molt. La vida de la Montserrat ha estat una vida dedicada a l’anunci de l’Encarnació del Fill de Déu.

Ha estat la seva il·lusió, la seva destresa i el seu art modelar unes figuretes plenes de tendresa que expressen als ulls de qui ho vol entendre com Déu prengué carn de la nostra humanitat i ha compartit la nostra condició humana. Però també, i encara més, perquè en la seva vida ha reproduït els misteris del pessebre que podem resseguir a partir de la reproducció del frontal d’altar de Santa Maria d’Avià que teniu a les mans.

La Montserrat havia encarnat els personatges del frontal: Com l’àngel Gabriel va anunciar l’Encarnació del Fill de Déu; com Maria es prestà a servir el seu pare i a qui ho necessitava; a acollir Jesús i a donar-lo als germans, des l’obscuritat, la fidelitat i la tendresa; com els reis va sortir d’ella mateixa i es desinstal·là per tal de seguir l’estrella a l’encontre del Fill de Déu; visqué la profecia de l’ancià Simeó a Maria, la primera cristiana, en assumir el sofriment que suposa fer el camí, sempre difícil, de la fe, i viure en la pròpia vida la revelació d’aquest Infant que neix per a morir i per a esvair les tenebres d’aquest món, com apareix en el frontal d’altar on l’infant no és presentat en bolquers i dins d’un bressol sinó en un sudari i dins d’un sepulcre. Neixem per a morir, neixem per l’amor de Déu i per aquest mateix amor Jesús ens fa partícips de la vida per sempre més enllà de la mort.

Sapiguem estar cadascun al nostre lloc, en l’obscuritat i en la fidelitat com ella, com el seu pare, que quan, a la fira de santa Llúcia, la guàrdia civil li va fer retirar els Manelics perquè duien barretina, va fer totes les figuretes catalanes, també les de sant Josep i la Mare de Déu. Si cadascú fos fidel al seu lloc el nostre poble assoliria la plenitud.

Estimem la Montserrat, fem el pessebre! Estimem Catalunya, fem el pessebre! Estimem Jesucrist Salvador del món, fem el pessebre! I si la nostra fe no és prou ferma tinguem confiança que ell, el Fill de Déu, hi posarà la resta.

Pere Farriol i Vinyes

Barcelona. 23 de juliol de 2009.