Entre el negoci i la religió queden les tradicions
Menys canònics i més lliures. Es perden alguns elements vinculats a la religió i se n'incorporen de nous i laics. Els pessebres han deixat de celebrar exclusivament el naixement de Jesús per convertir-se, amb els anys, en un element cultural i artístic fortament vinculat a la cultura mediterrània. "Recreen la pròpia geografia. El pessebre forma part de l'art popular català", explica Josep Manyà, dissenyador i professor de l'Escola Massana. "La tradició de Nadal ja forma part de la nostra cultura i és només responsabilitat nostra que perduri", opina Ignasi Bonjoch, dissenyador i professor d'Elisava.
Ara fa tres anys, l'Escola Massana va ser l'encarregada del projecte de pessebre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Aquest indret acollia tretze figures de mida real que poc tenien a veure amb les comparses de pastors que tradicionalment acompanyen el Naixement. El llenyataire del pessebre era el repartidor de butà, el músic el van substituir per un jove amb rastes i la pastora bugadera portava un paquet de detergent. "No entenc per què va provocar tanta polèmica. Als anys 80 vaig participar en un pessebre fet a partir de personatges de fusta acolorida i la gent ho va entendre", explica Jesús Prieto, teòric de l'art i membre del FAD. Aleshores, i segons recorda Prieto, ningú va posar el crit el cel. "S'ha polititzat massa aquest assumpte", argumenta.
"Cultura agnòstica"
Segons Prieto, el pessebre de la plaça de Sant Jaume d'aquell Nadal representava com representen els tradicionals el Naixement. "En una cultura agnòstica com la nostra, s'ha de prioritzar la visió més antropològica i identitària. El pessebre reprodueix la capacitat més màgica de l'ésser humà: donar a llum", explica. "Te'l pots imaginar més tradicional o més innovador, pot ser més figuratiu o més abstracte, però el fet de la representació del naixement és inalterable i és, en essència, la definició pròpia del pessebre", creu Ignasi Bonjoch.
Tot i desproveït del significat religiós, el fet de representar una escena religiosa en un espai públic no suposa cap tensió entre població d'altres cultures i religions. "S'entén que en un poble amb arrels cristianes es representi el naixement de Jesús", assegura Mohamed Iqbal, secretari general de Camí per la Pau.
L'expectació i el misteri és un factor clau en la preparació i l'elaboració d'un pessebre públic. O almenys això és el que opina Bonjoch. "Si hi ha innovació, experimentació i ganes de canviar, és més probable que any rere any els ciutadans tinguin la curiositat d'anar al centre a veure aquest any què han fet. Uns anys agrada més i altres menys. Però l'expectació està garantida", assegura Bonjoch.
Tot i que el pessebre ha perdut part de la càrrega religiosa, aquest element continua molt vigent a moltes cases catalanes. "És un tros del paisatge i de la iconografia catalana i mediterrània dins de casa", afirma Manyà. Els dissenyadors d'interiors assenyalen dos tipus de pessebres en l'àmbit privat. "Les persones que viuen el pessebre com un element religiós poden muntar un naixement barroc o un de més minimalista. Depèn de cadascú", comenta Prieto. Quan el pessebre perd el seu contingut religiós, es converteix en una barra lliure d'idees i gustos.
Els pessebres representen una tradició que es renova cada any. Amb els anys, el context i el llenguatge contemporani s'han anat incorporant al pessebre i en algun cas les noves tecnologies l'han canviat d'ubicació. L'aparició de les pantalles planes obliga a buscar un altre emplaçament per als pessebres de casa.
Els nous referents i la pèrdua dels valors religiosos també han modificat el pessebre casolà. "Si fa trenta anys els pessebres eren més canònics, ara hi ha més llibertat", assegura Manyà. El pessebre és un element que possibilita la creativitat de la gent. "Quan hi participen els nens, desapareixen alguns elements i s'incorporen elements nous com un pin i pon", indica. El caganer és un exemple d'aquesta llicència creativa. "Els caganers són molt més habituals ara que abans", explica Manyà. Una altra cosa és la utilització comercial que es fa d'aquest símbol. "Hi ha una línia molt fina entre marxandatge i l'element simbòlic. Si hi entra el negoci, el missatge es perd i la tradició dependrà dels interessos comercials", alerta Prieto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada