Pessebre i ecologia

El bon amic del nostre Col·lectiu i especialista en cultura popular Xavier Orriols acaba de publicar un article sobre el pessebre a Xarxanet (xarxa associativa del voluntariat de Catalunya). L'article porta per títol: Pessebre i ecologia del paisatge i és un escrit acurat en els seus continguts i en general molt proper a la manera d'enfocar el discurs pessebrístic que té la nostra entitat.


Però, hi ha alguna una afirmació que m'agradaria comentar:

El pessebre més que una representació històrica d'un fet és una autorepresentació d'una societat. Així doncs de la mateixa manera que en alguna moments es representa el Misteri donant importància a la divinitat de Jesús, en d'altres moments la influència de textos apòcrifs és rellevant i en d'altres s'humanitza la presència de la Sagrada Família, no veig per què en un moment en que hi ha una sensibilitat ecològica i mediambiental important, no només a nivell de polítics sinó de la gent normal, el pessebre no se n'ha de fer ressò. El pessebre del segle XXI ha d'incorporar les preocupacions i sensibilitats socials de la seva època, com sempre ho ha fet.


I encara una reflexió respecte al paràgraf final on diu: "Si us plau, utilitzem els pessebres, ultra els valors religiosos i culturals implícits que aporta, com a vehicle educatiu i sensibilitzador de l'harmonia desitjable entre l'home i el medi natural, com ha estat sempre, amb els elements de sempre, i fem-ho des de l'associacionisme i la seva infraestructura. Fem-ho sense sentiment de culpa i amb el mateix entusiasme amb què generosament cada any els pessebristes tots, despleguem aquest art efímer quan arriba el fred."
"Fer el pessebre com sempre i amb els elements de sempre" seria un mal favor per al pessebrisme. De fet el pessebre mai s'ha fet com sempre sinó que cada època i cada cultura ha fet el pessebre amb els elements que ha tingut a l'abast. I reduir l'activitat pessebrista a "l'associacionisme i a la seva infraestructura" significaria reduir el pessebre a una elit a una gran minoria.

El pessebre és un art viu malgrat les associacions i federacions que en alguns casos representen un espai elitista, endogàmic, immobilista i molt personalista. El pessebre no és patrimoni de cap associació i la pràctica del pessebrisme associatiu en aquests moments és una mínima part del pessebrisme. Només cal fixar-se com evoluciona el mercat d'elements relacionats emb el pessebre per veure que no tothom qui compra és pessebrista d'una associació.