25 Rue del Pessebre

Fa uns 20 anys que l'Associació de Pares i Mares d'Alumnes del Col·legi de la Mare de Déu de Lourdes organitza un concurs de pessebres entre els alumnes d'educació infantil i primària. El jurat del concurs el forma cada any algun membre de l'Associació de Pessebristes de Mataró.

En el meu llibre El pessebre a Mataró. Història d'una tradició viva (Mataró, 2004) afirmava que "Aquest concurs és potser la mostra més clara de promoció del pessebre a l'escola que es pot trobar a Mataró, i entronca amb la feina que havien realitzat en èpoques anteriors els escolapis i els maristes. (...) Des de l'Associació de Pessebristes de Mataró s'han fet diverses crides perquè el pessebre sigui present a les escoles; no es tracta d'una qüestió de “proselitisme” sinó que és l'oferiment del que pot ser una eina educativa de primer ordre".

Els pessebres presentats al concurs del Col·legi de la Mare de Déu de Lourdes són diversos. En alguns casos s'hi veu més treball i dedicació en els de cursos inferiors. En algun pessebre s'hi descobreix la intervenció d'algun adult i això, més enllà del fet que pugui desvirtuar el resultat del concurs, ens mostra una vegada més com el pessebre pot ser una eina perfecta de relació i treball intergeneracional.

Enguany va sorprendre per la seva originalitat i simpatia el pessebre "25 Rue del Pessebre", inspirat en el famós còmic de Francisco Ibáñez "13 Rue del Percebe". Era una creació d'Aroa Sancho, que va saber transportar el pessebre a una representació actual (el còmic) en un to alhora respectuós i divertit. Les fotografies, tot i no ser molt bones, permeten copsar el treball i l'esperit d'aquest curiós pessebre que, tot sigui dit de passada, va obtenir el primer premi del seu curs...

El pessebre municipal d'Arenys de Mar

Aquests dies val la pena anar a Arenys de Mar. A més de passejar per aquesta vila del Maresme i pel seu port, que sempre ve de gust, podem anar a la Sala d'Exposicions del Centre Cultural Calisay, que aquest Nadal és l'escenari del pessebre municipal.

El pessebre municipal d'Arenys de Mar enguany està dedicat a la commemoració dels 50 anys de la Biblioteca P. Pare Fidel Fita. És un paisatge amb llibres i lletres que se'n desprenen, que ha estat realitzat per Mercè Loire i Àngel Maculet a partir d'una idea d'Enric Pera.

Els visitants disposen d'informació sobre les figures que hi ha al pessebre, que provenen dels tallers d'Olot i Múrcia.

Evidentment no es tracta d'un pessebre "clàssic", però són molt d'agrair totes les iniciatives que busquen nous llenguatges per aquesta tradició. Ben mirat, això és el que va fer, encara no fa ni cent anys, Antoni Moliné, quan es va "inventar" els diorames. En aquell moment allò era ben diferent dels pessebres anomenats "populars", i en canvi ara ho tenim assumit com una tradició i com una forma "clàssica" de fer el pessebre. La tradició del pessebre, en els nostres dies, és ben viva, i això és gràcies als pessebres populars, als diorames... i als pessebres com el d'Arenys de Mar!

El pessebre municipal d'Arenys de Mar es pot visitar de dilluns a divendres, de 6 a 9 del vespre, i els dissabtes i diumenges de 12 a 2 del migdia i de 6 a 9 del vespre. Els dies 25 i 26 de desembre i el dia 6 de gener –últim dia– només es podrà visitar en horari de tarda. Els dies 31 de desembre i 1 de gener estarà tancat.

Quan el pessebre parla del nostre món

Llegit al web de l'Ajuntament de Terrassa

Aquest any, el tradicional pessebre de l’Ajuntament de Terrassa està dissenyat per l'Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN), una entitat sense ànim de lucre que pretén millorar la qualitat de vida de les persones afectades per diferents malalties neurològiques. En la seva elaboració, han participat 8 malalts de l'AVAN, amb el suport del monitor i coordinador del projecte, Eduard Noguera, que també ha dissenyat les figures del pessebre. En aquesta ocasió, els elements centrals del pessebre (Sant Josep, la verge Maria i el nen Jesús) han estat realitzats amb peces d'alumini, mentre que les flors són d'escuma i els estels de paper d'alumini.

El muntatge del pessebre ha anat a càrrec dels operaris del servei de Manteniment Urbà de l'Ajuntament, els quals han construït l'estructura del pessebre, el pont, un estable per evitar que es mullin les figures i una xarxa per penjar els estels. El pessebre s'acompanya d'un plafó realitzat pel servei municipal de Ciutadania i Drets Civils, amb el qual s'explica el procés d'elaboració de les tres figures, les flors i els estels, i s'informa dels objectius i de les activitats de l'associació AVAN.

L'Ajuntament de Terrassa encarrega el disseny del pessebre a diferents entitats de la ciutat amb l'objectiu de dotar-lo d'un valor social i de contribuir a la integració dels seus membres en les activitats ciutadanes.

Acudit

Del llibre: "Para servir a Dios y a Usted" de José Luís Cortés. PPC 1980

El camí que ha fet l'Associació de pessebristes de Sant Joan Despí

Carme Juncà. Sant Joan Despí.

Ja hem inaugurat l’exposició anual, que com cada any preparem a l’Ermita del Bon Viatge i que enguany correspon a la 51 edició. També vàrem inaugurar al Centre Jújol – Can Negre, una exposició extraordinària que sota el nom de: Més de 50 anys de Pessebrisme a Sant Joan Despí vol ser una mostra retrospectiva del pessebrisme a la nostra vila.

Buscar diorames antics pels magatzems de les cases, apartant cotxes i trastos antics per poder-hi accedir, reclamar el concurs de braços i mans pe poder-los abastar, etc. són tasques habituals que acompanyen el rescat dels diorames antics. Revisar-los, netejar-los si convé, són plaers reservats a uns pocs i hom assaboreix, amatent i meravellat el plaer de ser tan a la vora d’aquell artistes creadors com són: Enric Borràs, Antoni Viñas, Pere Pidelaserra, Francesc Guillamat, Miquel Carrera, Manel Lluís Sansó, Josep Pidelaserra, Francisco Carrillo, Joan Sancho.

Un cop muntada l’exposició - en total 110 diorames- com una flor que tot d’una s’obra en tot el seu esplendor, t’adones de la gran quantitat d’art i feina que hi ha allà. T’adones de com mil vegades els artistes han intentat reescriure la història de la humanitat construint un móns imaginaris on el miracle de la pau i l’amor fos possible.

Però nosaltres –i ho diem amb un immens orgull- comptem amb el plaer de déus que suposa poder gaudir de les infinites variacions que sobre el Misteri fa el nostre Joan Mestres i Baixas. En total hi ha exposades 60 obres seves i creieu-nos són un espectacle d’equilibri i bellesa que no us podeu perdre.

A la planta baixa hi ha un vídeo on, amb la seva bonhomia habitual l’Octavi Joaquín (a.c.s) ens explica com construir un pessebre monumental. Uns grans collage ens mostren les cares dels pessebristes actuals i dels del futur; un llistat dóna compte dels 200 pessebristes que han estat vinculats a al nostra entitat; una mostra de fotografies de diorames s’exposa incansable una darrera l’altra, per recordar-nos que el pessebrisme continua i una exposició amb els cartells anunciadors de totes les exposicions ens recorda el patrimoni de tots plegats.

Ambdues exposicions restaran obertes fins el 20 de gener amb els següents horaris:

51 EXPOSICIÓ DE PESSEBRES
Ermita del Bon Viatge
c/Bon Viatge. SANT JOAN DESPÍ
Horari: diumenges i festius d’11 a 14 i de 17 a 20
Dissabtes i vigílies de festius: de 18 a 20

EXPOSICIÓ RETROSPECTIVA: Més de 50 anys de Pessebrisme a Sant Joan Despí 1953-2007 . Centre Jújol- Can Negre
Pl. Catalunya s/n SANT JOAN DESPÍ
Horari: de dimarts a dissabte de 17:30 a 20 hores
Diumenges i festius matins de 12 a 14 i tarda de 18 a 20 hores

Per ambdues exposicions, si voleu venir en grup parleu amb en Silvi Margarit (telèfon 93 477 18 25)

Veniu, gaudiu de les nostres obres! i refem, entre tots, els vincles que ens uneixen al passat, al futur i entre nosaltres. Bones festes i un molt bon any 2008
Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí.

Les figures del pessebre. Exposició a Cardedeu

La construcció del pessebre representa una de les accions de Nadal que intenten portar la Natura als espais interiors, a l’espai sagrat del temple i al de la casa familiar; transporta la visió local de la Natura, és a dir, el paisatge. Però aquest paisatge ideal ha d’omplir-se dels personatges que interpreten una versió somniada del paisatge.

Si ens fixem en els personatges que vetllen veurem que alguns d'ells, com ara els pastors de l’Anunciata, són la traducció del mateix Evangeli. Dins d’aquest grup, podem diferenciar entre els personatges divins, que es situen a l’esfera celestial (la Sagrada Família i els Àngels, potser també els Reis Mags), i els personatges del poble (els pastors, els oferents, el llaurador, la dona del pou, els animals, etc). Però altres formen part d’un univers mític que s’endinsa pels límits del que està domesticat cap al feréstec.

A tot aquest aiguabarreig, cal afegir-hi aquells personatges que cada comunitat ha incorporat de forma espontània per tal d’anar configurant aquest paisatge del desig en el que es converteixen cada any els pessebres.

Tot això és el que el nostre col·lectiu ha volgut mostrar en l'exposició Les figures del pessebre, que es pot visitar a la Capella de Sant Corneli de Cardedeu del 14 de desembre al 5 de gener (de dimarts a divendres de 18.00 a 20.30 h; dissabte matí d‘11.30 a 14.00 h i tarda de 18.00 a 20.30 h; diumenge d‘11.30 a 14.00 h).

Els jocs del pessebre

Sou molts els mestres i professors que ens heu preguntat pels JOCS DEL PESSEBRE que els dos darrers anys hem editat juntament amb la Federació Catalana de Pessebristes. Ens consta que els que havíem editat fins i tot els teniu posats en algun portal de recursos educatius.

La Federació de pessebristes enguany ha optat per tornar a editar uns retallables per acolorir tal com es feia des de fa molts anys, en comptes de continuar amb els JOCS.

Com que ens agrada jugar amb el pessebre, us proposem:

Per als més menuts, uns enllaços amb pessebres virtuals:

http://www.edu365.cat/vadellibres/llibre/15/joc_01.html

http://pelsnens.blogspot.com/2007/12/qu-s-el-pessebre.html

http://www.antaviana.com/pessebre/

http://ralf.nexenservices.com/fun/index2_pessebre.htm

http://www.epiagranollers.net/primaria/curs0304/pessebre/

Per als més grans, un enigma pessebrístic:

En quina ciutat de Catalunya hi va ha una gran tradició d’imatgeria religiosa d’on han sortit també moltes figures de pessebre

Entre les respostes encertades abans del 6 de gener sortejarem 3 exemplars del llibre
50 POESIES... i el pessebre.

Si sabeu la resposta envieu-la a: edicions@elbouilamula.net

Visita a Mataró, amb sorpresa

Ahir vaig anar a Mataró a veure la parada del Carles (http://www.pessebres.com/) i l'exposició de pessebres que, per cert, acaben d'obrir una pàgina web, encara en període de proves: http://pessebristesmataro.tk/

Renoi quin local!

Si l'any passat es notava que havien hagut de córrer i treballar molt per poder obrir la nova exposició al local de l'antiga presó, enguany ja es veu que els pessebristes s'han consolidat en el nou espai que els acull.

L'exposició de diorames és molt completa. No els vaig comptar però hi ha pel cap baix una cinquantena de diorames d'una gran qualitat (n'hi ha de pessebristes veterans, de pessebristes més novells, però tots ells molt ben treballats com de costum a Mataró). No m'equivoco si dic que estem parlant de l'exposició de pessebres més completa que es pot veure avui a Catalunya.

I la sorpresa final... ja han habilitat la darrera sala on s'exposa la magnífica col·lecció de figures que recentment ha estat inventariada per a l'IPEC. No té desperdici. Quina bona estona vaig passar, ben acompanyat pel Jesús Boné.

I tornant cap a casa pensava... a aquest local encara li han de poder treure molt més suc. Exposar diorames i figures és una de les coses que s'hi poden fer, però el pessebre i el pessebrisme van (o han d'anar) molt més enllà. Ben segur que els pessebristes mataronins ens sorprendran any rere any.

El bisbe Godayol reflexiona sobre el Nadal i el pessebre

El bon amic Jaume Gabarró, monjo de Solius, ens fa arribar un retall de la revista de la diòcesi de Girona El Senyal (número 84, any IX, desembre 2007 – gener 2008). Hi ha el fragment d'una entrevista que J. Víctor Gay va fer a Joan Godayol, bisbe emèrit d'Ayaviri (Perú). El bisbe mataroní hi parla del sentit del pessebre, tal com reproduïm a continuació:

Aquesta realitat incideix en un altre aspecte de la nostra societat: els immigrants. ¿Com es viu allà i com ho ha vist des d'aquí?

Una primera actitud aquí seria no servir-nos dels immigrants, acollir-los. Ens caldria saber que molts d'ells, que solen ser els més trempats, han hagut de fer un gran esforç, moltes vegades malvendre el poc que tenien, per arribar a casa nostra. I aquí, es troben marginats o fins rebutjats i no poden protestar; els que no tenen "papers" s'han trobat fins estafats, han fet feina i no han cobrat. Els dies de Nadal són especialment punyents.

L'any passat vaig participar en unes jornades de pessebrisme al Maresme. Ensenyaven als infants a fer-ne i els vaig demanar que en fessin de molt senzills, amb materials elementals i els regalessin als seus companys immigrants. Va ser sorprenent l'acollida d'aquell regal que rebien de mans d'uns companys que no tenien molt més, no tant pel que fa a l'objecte material del pessebre, sinó pel fet que uns companys s'interessaven per ells. La resposta va ser que aquells infants immigrants també van fer el seu modest pessebre per als companys d'aquí.

Només ficant-nos en el pessebre, essent els seus personatges, entendrem el misteri del Nadal. Si no podem ser Josep i Maria, siguem el burro. Tant que es parla del burro català, fem de burros catalans en el pessebre. El burro, com el bou, van fer el seu paper, van escalfar l’infant i els seus pares. Aquest serà el nostre millor Nadal.

M’agradaria que després d’aquest Nadal en sortíssim enriquits, refermats en la nostra fe i només ho aconseguirem si som capaços d’oblidar-nos de la nostra autoestima i demostrar que, senzillament, som cristians, que som fidels a l’Evangeli. El compromís amb els pobres que va proclamar el Concili Vaticà II, que certs sectors de l’Església voldrien que no hagués tingut lloc, no era cap novetat, només és el que proclama l’Evangeli.

En resum, que si som capaços de ser aquest burro del pessebre, d’acostar-nos a Jesús, el marginat, que també com diu l’Evangeli, s’identifica amb els que estan malalts, sense feina, empresonats... haurem celebrat un Nadal cristià. No oblidem que, finalment, ens demanaran comptes de tot plegat.

Article pessebrístic al RIDEC

El butlletí de Recerca i Difusió de l'Etnografia Catalana (RIDEC) acaba de publicar en el seu butlletí electrònic d'avui l'article Pessebres i pessebristes a Manresa, de Francesc Villegas.

Sens dubte que és una bona noticia. Des del nostre col·lectiu sempre denunciem la pobra presència del pessebrisme dins de l'etnografia, i per extensió dins de tots els àmbits de la cultura catalana. Fa uns dies ens fèiem ressó d'un article sobre el pessebre aparegut a Xarxanet, en l'apartat de llibreria podem llegir el recent article sobre l'inventari de figures de Mataró publicat a la Revista d'etnologia, avui aquest formidable article del manresà Francesc Villegas.

Aquesta activitat pessebrística que va més enllà de la construcció del pessebre segurament passarà desapercebuda per a molts afeccionats al pessebre, fins i tot passarà desapercebuda per a aquells que les haurien d'impulsar des de dintre del moviment pessebrista. És per això que un col.lectiu com el nostre té ple sentit.

El pessebriesme encara ha de fer un salt qualitatiu com a art per que pugui ser present de tu a tu en la primera línia d'estudis, de recerques, de publicacions, etc... Una cosa semblant ja la deia el professor Garrut fa mig segle. En alguns aspectes encara estem on estàvem.

Mentre tant felicitem aquestes iniciatives que com el llibre i l'actual article de Francesc Villegas, com l'inventari de figures de Mataró portat a terme per Jordi Montlló i Albert Dresaire i el llibre aparegut fa tres anys del propi Albert Dresaire dignifiquen la recerca etnogràfica i històrica sobre el pessebre a Catalunya.

La Ploma comença el Nadal amb el pessebre

El pessebrista vilanoví Jesús Rex serà l'encarregat de muntar el pessebre que la Llibreria La Ploma instal·la cada any a la seva botiga de la plaça de l'Assumpció de Vilanova i la Geltrú. L'acte serà aquest dijous 13 de desembre, a les vuit del vespre, a la mateixa llibreria, i al llarg de l'acte també es presentarà la Nadala d'enguany de La Ploma, obra de l'artista vilanovina Esther Alsina. Tots els assistents podran veure el diorama que enguany ha preparat Jesús Rex, que cada Nadal versa sobre un escenari de Vilanova diferent. Igualment, tothom qui ho desitgi es podrà endur una felicitació obra d'Esther Alsina i podrà degustar una copa de cava.

La Llibreria La Ploma, cada Nadal, enceta aquestes particulars dates amb la col·locació d'un pessebre en el seu aparador. Al llarg de més de trenta anys, tant en l'actual ubicació de la Plaça de l'Assumpció com en l'antiga del carrer de l'Argenteria, s'han pogut veure diorames obra de diversos vilanovins, com Jesús Rex, Josep Llaó o Josep Colomer, entre d'altres. de forma paral·lela, una munió d'artistes vilanovins han fet costat a la llibreria de vell de la Geltrú col·laborant en la Nadala anual. Al nom d'Esther Alsina en aquesta edició, l'han precedit firmes com Salvador Masana, Masana Saburit, Abel Masana, Eduardo Ruiz de Castañeda, Rosa Altés, Francesca Calaf, Armand Cardona Torrandell, Joan Hill, Jaume Brichfeus, Cabayol o Roig Estradé, entre d'altres.

Josep Llobet Campins

El Toni Dorda de Mataró ens ha fet arribar aquesta notícia:

Tot passejant per la fira de Santa Llúcia de Mataró, me n’adono de que falta una parada de les habituals als darrers anys, especialment atractiva, on hi podies trobar barretines, faixes, samarres, tions i les darreres figures de l’ultima fornada de Josep Llobet.

Nascut el 1920 i fill de família terrissaire, no va ser el primer de la família en dedicar-se a temporada a fer figura de pessebre, el seu pare Jaume Llobet també en va fer. Durant molts anys va tenir parada pròpia a la fira de Mataró, i a partir del 2003, les seves figures es continuaven comercialitzant a la parada que he citat.

En desaparèixer aquest lloc de venda, ha deixat d’existir el darrer vestigi de l’últim figuraire "professional" mataroní.

De ben segur que el fet de ser autor de figura popular, senzilla, barata i poc preuada, ha ajudat lamentablement a fer que aquesta noticia, no ho sigui.

Pessebre i ecologia

El bon amic del nostre Col·lectiu i especialista en cultura popular Xavier Orriols acaba de publicar un article sobre el pessebre a Xarxanet (xarxa associativa del voluntariat de Catalunya). L'article porta per títol: Pessebre i ecologia del paisatge i és un escrit acurat en els seus continguts i en general molt proper a la manera d'enfocar el discurs pessebrístic que té la nostra entitat.


Però, hi ha alguna una afirmació que m'agradaria comentar:

El pessebre més que una representació històrica d'un fet és una autorepresentació d'una societat. Així doncs de la mateixa manera que en alguna moments es representa el Misteri donant importància a la divinitat de Jesús, en d'altres moments la influència de textos apòcrifs és rellevant i en d'altres s'humanitza la presència de la Sagrada Família, no veig per què en un moment en que hi ha una sensibilitat ecològica i mediambiental important, no només a nivell de polítics sinó de la gent normal, el pessebre no se n'ha de fer ressò. El pessebre del segle XXI ha d'incorporar les preocupacions i sensibilitats socials de la seva època, com sempre ho ha fet.


I encara una reflexió respecte al paràgraf final on diu: "Si us plau, utilitzem els pessebres, ultra els valors religiosos i culturals implícits que aporta, com a vehicle educatiu i sensibilitzador de l'harmonia desitjable entre l'home i el medi natural, com ha estat sempre, amb els elements de sempre, i fem-ho des de l'associacionisme i la seva infraestructura. Fem-ho sense sentiment de culpa i amb el mateix entusiasme amb què generosament cada any els pessebristes tots, despleguem aquest art efímer quan arriba el fred."
"Fer el pessebre com sempre i amb els elements de sempre" seria un mal favor per al pessebrisme. De fet el pessebre mai s'ha fet com sempre sinó que cada època i cada cultura ha fet el pessebre amb els elements que ha tingut a l'abast. I reduir l'activitat pessebrista a "l'associacionisme i a la seva infraestructura" significaria reduir el pessebre a una elit a una gran minoria.

El pessebre és un art viu malgrat les associacions i federacions que en alguns casos representen un espai elitista, endogàmic, immobilista i molt personalista. El pessebre no és patrimoni de cap associació i la pràctica del pessebrisme associatiu en aquests moments és una mínima part del pessebrisme. Només cal fixar-se com evoluciona el mercat d'elements relacionats emb el pessebre per veure que no tothom qui compra és pessebrista d'una associació.

Pessebre Sert

Una de les assignatures pendents del món del pessebre a Catalunya és estimular l'activitat pessebrista d'artistes de renom. El dia que això es produeixi estarem més aprop d'aconseguir que la tradició pessebrista evolucioni i segueixi mantenint-se com una tradició viva i moderna. Per això ve de gust llegir una notícia com la que el dijous passat publicava El Periódico. No és que parli ben bé d'un pessebre, però explica una actuació artística que segurament capta més l'esperit del pessebre que no pas alguna maqueta freda que, sota el nom de diorama, en alguna ocasió algú ens ha volgut "colar" com a pessebre. Reprodueixo el text de la notícia en qüestió:

El artista Perejaume ha cubierto con 20 toneladas de corcho el tejado de la Fundació Miró en una instalación con la que el centro pretende institucionalizar anualmente la llegada de la Navidad.

La directora del centro, Rosa Maria Malet, ha especificado la intención que persigue esta iniciativa. "Con esta instalación la Fundació Miró inicia una nueva línea, según la cual se encargará a un artista una intervención en el edificio de Sert para que dé su particular visión de la Navidad", ha afirmado.

Malet ha señalado que la obra "no necesariamente ha de ser un belén o un árbol", así como que la intención de la fundación es que se convierta en "una cita festiva tradicional". La instalación de Perejaume, titulada Pessebre Sert, ocupa parte del Pati de l'Olivera y del Pati Nord del complejo.

La selección del materialUna veintena de toneladas de corcho recién sacado del árbol se han apilado para formar una especie de puente sobre el edificio para unir los dos patios del centro."El corcho es un material muy vinculado a nuestra manera de representar el territorio, de manera especial a través del pesebrismo, una actividad surgida en el Barroco en Catalunya, en Valencia, en el sur de Nápoles y en Cádiz", ha dicho el artista en la presentación de Pessebre Sert.Esa utilización del corcho también se relaciona, añade Perejaume, "con ciertas culturas orientales y sus jardines zen". Este material puede ser interpretado, según el artista, como una piel y también como la pintura de un cuadro.

La instalación remite asimismo al tema del almacenamiento. "Esa cuestión del almacenamiento de material, de cosas, de documentos, tan contemporánea, que tiene que ver con la archivística, como si estuviéramos apilando todas las montañas del mundo una sobre otra", ha destacado.

Esta iniciativa sirve también como punto de partida del diseño de la felicitación de Navidad de la Fundació Miró.

On eren els pessebristes catalans?

Reflexions després de la presentació del llibre 150 anys de pessebre i pessebristes a Manresa

El dijous 29 de novembre al vespre, al Saló de Plens de l'Ajuntament de Manresa, es va presentar el llibre 150 anys de pessebre i pessebristes a Manresa, que és el fruit de 3 anys de treball del pessebrista i historiador Francesc Villegas.

Va ser un acte d'aquells que val la pena assistir-hi. Hi havia diverses autoritats presents: el regidor de Cultura i Turisme, Ignasi Perramon, el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, i l'alcalde Josep Camprubí, que presidia l'acte. Tots ells van fer unes intervencions que van estar molt a l'alçada i en les que demostraven el seu coneixement i la seva estima cap a la tradició del pessebre. Les paraules de l'autor del llibre, Francesc Villegas, també van superar l'aspecte simplement protocolari i van aportar idees i noves dades sobre la temàtica que es tractava.

La ponència de l'acte es va encarregar al caputxí fra Valentí Serra de Manresa, gran erudit i historiador català. Fidel seguidor de la tradició franciscana, fra Valentí és un entusiasta del pessebre. En el seu parlament no només es va limitar a presentar el llibre sinó que va fer un seguit de reflexions sobre la història i el moment actual del pessebre. Seria molt interessant poder disposar, per escrit, de la seva conferència, a fi de donar-la a conèixer.

Tot això passava en el marc, magnífic, del Saló de Plens de l'Ajuntament de Manresa, que estava ple de gom a gom. Els pessebristes manresans, encapçalats pel seu president honorari, no van faltar a una cita tan remarcable per al pessebrisme de la seva ciutat.

Però, i els pessebristes catalans? On eren? La Federació Catalana de Pessebristes, el logo de la qual figura al llom del llibre, va brillar per la seva absència.

La publicació del llibre dels pessebres a Manresa és una gran notícia per al pessebrisme manresà, però, també, per al pessebrisme a Catalunya. Aquest llibre és la novetat més important que s'esdevindrà aquest Nadal a nivell pessebrista. Llibres com aquest, que presenta una recerca rigorosa del fet pessebrista, són molt necessaris per valorar i difondre aquesta tradició.

Tenim la sensació que els pessebristes catalans, massa atrafegats en enllestir els seus diorames que, aviat, comptaran amb l'admiració d'un públic nombrós, no han valorat tal com es mereixeria l'obra de Francesc Villegas.

La tradició del pessebre és viva a casa nostra (malgrat que algunes veus apocalíptiques s'entestin a dir el contrari). I ho seguirà sent en la mesura que sapiguem mantenir viu el diàleg del pessebre amb la societat, en la mesura que aconseguim que fer el pessebre sigui un art popular i no una tècnica reservada a unes elits.

El llibre dels pessebres de Manresa ens ajuda a comprendre per què la tradició pessebrista va créixer a la capital del Bages. Ens ajuda a entendre quin és el moment actual de la tradició a Manresa. I, sobretot, inicia un diàleg amb la societat, ja que el llibre no s'adreça només als pessebristes sinó que va dirigit a un públic més ampli.

Ho repetim i no ens cansarem de dir-ho: si de debò ens estimem del pessebre i volem que aquesta tradició segueixi ben viva hem de donar tot el nostre suport a iniciatives que vagin més enllà de les nostres exposicions. El llibre 150 anys de pessebre i pessebristes a Manresa és la gran notícia del pessebrisme català d'enguany i això no ens ha de passar per alt: cal donar-li tot el nostre suport!

Figures de pessebre. Escultures de petit format

El proper divendres dia 30 de novembre, a les 19h. s'inaugura al Museu Arxiu de Llavaneres l'exposició FIGURES DE PESSEBRE. Escultures de petit format. Es tracta d'una mostra de diversos figuraires catalans, des del barroc fins a Montserrat Ribas, que ha coordinat el mataroní Pere de Paco. L'exposició es podrà visitar fins el dia 5 de gener.

El Museu Arxiu ha editat un petit opuscle amb la nota biogràfica de cada un dels escultors representats a l'exposició. El pròleg d'aquest llibret l'escrit Jaume Aymar i Ragolta, Teòleg i Doctor en Història De l'Art i Profesor de la Universitat Ramon Llull. Pel seu interès, el reproduïm a continuació:

Són realment escultures les figures del pessebre? Antigament, les de les esglésies i les dels palaus, fetes de fusta o de terra cuita, eren de grans proporcions. Amb el pas dels anys, el pessebre es va popularitzar i va arribar a les cases, les figures es van anant fent progressivament petites, per raons pràctiques i, sobre tot, econòmiques. Eren miniatures de les més grans, però amb la voluntat d'expressar fins al mínim detall la personalitat de cadascun dels personatges representats. Així ha continuat essent, però, sovint, els arbres no ens deixen veure el bosc. Cal que ens atansem al pessebre i ens les mirem de prop.

Els nostres pessebres tradicionals, són exponent de l'estètica barroca i neoclàssica, en totes les seves variants. Sovint hi trobem figures mogudes, brillants, amb plecs a les vestidures. D'altres, hieràtiques, sotmeses al cànon clàssic; moltes dotades d'una gran ingenuïtat. Ramon Amadeu va conrear una tipologia local, rural, pairalista (que desprès seguirà, actualitzada amb la serenor mediterrània, el llinatge dels Carratalà). Els seus rostres són veritables retrats de família. Domènec Talarn (deixeble de Damià Campeny i protector de molts joves artistes), en canvi, va ser l'iniciador d'una tipologia orientalitzant, atenta a la indumentària, propera al verisme històric, inclinada a l'exotisme. Alguns l'han criticat dient que la preocupació a la fidelitat arqueològica l'allunyava del gran art escultòric; als ulls d'avui, no crec pas que sigui així.

Havent desaparegut tantes imatges dels temples en el gran foc de 1936, les figures del pessebre –conservades amorosament pels seus propietaris– ens poden ajudar a confegir la història de l'escultura catalana moderna i contemporània. Cal felicitar-nos, per tant d'aquesta exposició a Sant Andreu de Llavaneres i agrair, entre d'altres, a Pere de Paco i Rusanas, el seu entusiasme en el pessebrisme que es tradueix en mostres com aquesta, adreçades a divulgar el nostre patrimoni d'unes petites figures que, en molts casos, són grans escultures.
Recomanem la visita a aquesta exposició. Per a més informació, la podeu demanar a museu.arxiu@llavaneres.es

Le 50ème Salon International des Santonniers

A El Bou i la Mula fa anys que vam descobrir el Salon International des Santonniers que cada Nadal se celebra a Arles sur Rhône, a la Provença. Es tracta d'una molt interessant mostra de la vitalitat pessebrista d'aquella regió francesa. No només hi exposen les seves obres (creades expressament per al Salon) els principals santonniers (creadors de santons, les figures de pessebre provençals), sinó que a més a més l'exposició se sol completar amb figures i pessebres fets per aficionats locals, una retrospectiva dedicada un santonnier determinat, i mostres de pessebres i figures dels llocs més diversos del món.

Aquest Salon forma part del Nadal d'Arles i ens mostra com la tradició del pessebre està plenament arrelada a la Provença i és un reflex de com el pessebre és una part indispensable de la identitat cultural provençal.

El Salon l'organitza l'Association du Salon des Santonniers d'Arles sur Rhône, que enguany celebra el seu 50 aniversari. L'ànima de l'entitat és el nostre bon amic Philippe Brochier, activista cultural d'Arles. En aquesta ocasió, a més d'ocupar el claustre de Sant Trophime (una joia de l'art romànic, el marc habitual del Salon), la mostra d'Arles també ocupa la capella de Santa Anna i l'església dels Trinitaris.

La mostra es pot visitar del 22 de novembre al 13 de gener. Més informació a http://www.salondessantonniers.com/

Pessebres a Nàpols

El Grup Pessebrista de Manresa organitza un viatge de 4 dies (el 17, 18, 19 i 20 de desembre), a visitar pessebres. És quelcom fabulós els pessebres que hi ha en eglésies i llocs diversos, un carrer sencer, i en palaus. A més a més, es visitarà Pompeia i Pestum i altres llocs de Nàpols i hi haurà una recepció a l'Ajuntament. El preu total amb avió directe des de Barcelona, tots els menjars inclosos, guia d'Espanya i guia local a tot arreu: 675 euros! El viatge es fa mitjançant l'Agència Viatges Concord de Manresa (telèfon 93.8746152).

Els personatges de Nadal

Josep Lligadas acaba de publicar Els personatges de Nadal, un llibret de la col·lecció Litúrgia Bàsica (número 39), editat pel Centre de Pastoral Litúrgica. És una amable i senzilla reflexió sobre els personatges que apareixen als evangelis de la infància de Jesús. Permet aprofundir en unes figures que de vegades de tan sentides ens apareixen desgastades i que no podem mirar amb ulls de crònica periodística. Per als primers cristians i per a nosaltres, aquests personatges presenten un Jesús lliure i proper als pobres. És un llibre amè i de lectura interessant, i que a més a més té un cert "toc pessebrístic", i per això ens en fem ressò.

El Grup pessebrista de Castellar presenta una col·lecció exclusiva de figures

A partir d’aquest Nadal tots els visitants de l’exposició de pessebres de Castellar del Vallès podran adquirir un complet pessebre d’estil català, fet en exclusiva per a l’ocasió en edició limitada de 250 exemplars numerats. Fins al Nadal de 2010 es podrà anar completant el total de deu figures que formen el pessebre.
Els afeccionats al pessebre i especialment els col·leccionistes de figures tenen una cita especial a partir d’aquest Nadal a Castellar del Vallès ja que el Grup Pessebrista de la Capella de Montserrat presenta una col·lecció de figures en exclusiva per als seus visitants. A partir d’aquest any sortiran a la venda les diferents figures que completen el pessebre, començant per la Mare de Déu amb el nen i Sant Josep amb un preu de 150 €. El Nadal 2008 es vendran els tres reis, al 2009 el bou i la mula i una pastora i al 2010 es completarà el conjunt amb el caganer i un altre pastor. En total deu figures d’estil català de 15 centímetres. “Hem procurat no desfer els grups de manera que qui vingui un any a comprar les figures les pugui utilitzar de seguida i no hagi d’esperar un altre any per completar-les”, diu Pere Estapé, president del grup.

Unes figures artesanals
El conjunt és obra de la figuraire castellarenca Alina Antonell, una excel·lent escultora sorgida del grup pessebrista que ha estat guardonada diverses vegades en els concursos d’escultura per a pessebres d’Olot i de Castelló. Les figures que ha modelat són aptes per formar part tan d’un pessebre artístic com d’un popular i també serveixen com a element decoratiu del Nadal, sense necessitat de construir el pessebre. És al primera vegada que Alina Antonell fa figures de pessebre en sèrie ja que la seva producció més habitual són peces úniques que els pessebristes li encarreguen.

Les figures originals les ha modelat en fang, s’han fet les reproduccions de resina d’alta qualitat i s’han pintat totes a mà. Tradicionalment les figures de pessebre de fang es reproduïen mitjançant motlles de guix i el procés era molt laboriós ja que una figura que estigués en una postura complexa podia necessitar vuit o deu motlles diferents i després ajuntar les parts. Actualment amb la possibilitat de fer reproduccions de resina, mitjançant motlles de silicona, s’aconsegueix una gran fidelitat a la peça original amb un procés molt més senzill. L’aparença de la figura pintada no permet diferenciar de quin material és.

En exclusiva per als visitants de l’exposició
Amb aquesta iniciativa es vol enfortir el lligam entre els visitants i el grup pessebrista. Els pessebres de Castellar del Vallès són uns dels més coneguts i reben visites de tot Catalunya i de l’Estat Espanyol. Segons informa el president dels pessebristes castellarencs aquestes figures no es vendran ni per correu i en cap comerç, només durant l’exposició de pessebres.

L’exposició de pessebres de Castellar del Vallès ofereix cada any un conjunt de 15 pessebres de gran tamany presentats en format de diorama. Aquesta tècnica consisteix en construir un paisatge ja sigui urbà o rural, que només es pot observar des d’un punt de vista mitjançant una finestreta. Per treballar aquestes representacions cal tenir molt en compte les lleis de la perspectiva i els criteris de l’escenografia teatral.

L’exposició de Castellar es podrà visitar des del dia 2 de desembre fins al 3 de febrer els dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14 i de 17 a 20h al local del c/ Dr Pujol 26. (Passat Reis, només diumenges)