(Article
de Jordi Montlló Bolart
publicat al butlletí número 9 d’El Bou i la Mula. Desembre de
2002)
El
present article, segueix els objectius plantejats en relació a les
moltes referències pessebrístiques que sovint s’amaguen entre
histories publicades de temes molt diversos (veure butlletí núm.2
desembre de 1999). Us ofereixo l’exemple d’un llibre fet a base
d’entrevistes. Les autores, Emma Aixalà i Patrícia Gabancho, fan
un recorregut per la història del segle XX a casa nostra i la
intrahistòria de quinze àvies. Quinze dones de procedències
geogràfiques i socials heterogènies, però convergents amb el rol
de dones. El seu testimoni explica “ .. la
vida domèstica, en un temps en que les tasques de la llar eren
absorbents i enutjoses; l’educació precària; la criança dels
fills; la guerra vista des de la reraguarda amenaçada; la postguerra
tan dura ... Que aquest testimoni contribueixi a enterrar
definitivament uns usos i uns costums que tants cops van condemnar
les veus de les dones al silenci i, la seva història, a l’amagatall
dels fets emboirats”.
Si
el llibre és interessant, no és precisament per les referències
pessebrístiques que s’hi fa, que d’altra banda són escasses,
cinc de les quinze entrevistades, sinó pels testimonis que ens
ofereix. La metodologia utilitzada per presentar-nos aquests
testimonis demostra un bon treball posterior a l’entrevista. És un
tractament que depassa el típic llibre d’entrevistes. Aquí els
testimonis s’apleguen, que no confonen, seguint una estructura
específica que va repassant les experiències d’aquestes àvies a
partir d’un doble eix: les diferents edats biològiques i els
esdeveniments tant macrohistòrics (guerra civil, postguerra) com
microhistòrics (nuviatge, casament, fills, treball...).
Text 1
Carme
Pedarrós (1906) Pastora, minera i minyona de Bossòst (Vall d’Aran)
“Carme
Pedarrós recorda el pessebre, a la borda de Bossòst: Posàvem
una mica de “verdura” i a sobre el naixement del Santo
Cristo....”.
Text 2
Maria
Joaquim (1898). Modista de Barcelona.
“La
mare feia el pessebre per Nadal i tenia tota la robeta del nen Jesús
feta, perquè li feia una modista d’Alcoi que era amiga seva,
rememora, sempre amb el detall precís, la Maria Joaquim”. “Al
pessebre hi havia una figureta que rentava al riu i la mama feia
rajar l’aigua del riu amb una lavativa”.
Text 3
Margarita
Riera (1909) Casada amb l’empresari Miguel Torres. Relacions
públiques. Vilanova i la Geltrú.
“Per
Nadal fèiem el pessebre i recordo haver anat a la Fira de Santa
Llúcia el 13 de desembre, que ja es feia a la Catedral i pels
voltants, per comprar figuretes i renovar el material. Cada any fèiem
un magnífic pessebre” (Margarita
Riera)
Text 4
Montserrat
Moner (1905). Vídua de l’escriptor Joan Alavedra i professora de
piano. Girona.
“A
Prada hi havia una colla de catalans refugiats .... Allà van llogar
una petita casa i van passar estretors econòmiques, però la vida
cultural era rica i van ser bastant feliços, com diu Montserrat
Moner, avesada a veure el cantó positiu de les coses. Va ser a Prada
on Joan Alavedra va donar a conèixer El
Pessebre,
un poema, un oratori, que havia començat quan estava presoner
després del 6 d’octubre perquè la seva filla Maria li havia dit
que volia
uns versos on les figuretes de la fira de Santa Llúcia parlessin.
El poema estava escrit en una llibreta qualsevol, que la nena va dur
amb ella quan va marxar a l’exili. Ho van saber quan es van
celebrar els Jocs Florals, l’any 1943: Joan Alavedra es va sentir
obligat a presentar alguna cosa, com a signe de continuïtat, però
no sabia què fer i la nena va treure la llibreta. El poema va
guanyar la Flor Natural i, en sentir-lo llegir en la Gaia Festa, Pau
Casals va decidir posar-li música” (232-233).
Aquest
darrer text m’ha semblat que depassava l’experiència personal de
la seva narradora, l’esposa de Joan Alavedra, ja que feia
referència a un fet que transcendeix l’àmbit personal. Sense fer
cap recerca extraordinària, tan sols intentant trobar el poema, vaig
anar a parar al llibret explicatiu de la gravació del poema musicat.
En aquest llibret J.A. explica l’origen. He pensat que seria
interessant fer-ne la transcripció:
“Aquesta
obra és nascuda del desig d’un infant. La meva filla Maria, que
aleshores tenia cinc anys, en atansar-se Nadal va demanar-me que li
fes el pessebre. Sortírem un matí i, a les parades de les escales
de la Catedral de Barcelona, compràrem el suro per a fer les
muntanyes i la cova, la molsa per als prats, i les figuretes per a
animar el paisatge. El muntàrem en un racó del menjador i, quan jo
em pensava que el meu treball s’havia acabat i que no ens mancava,
sinó, la vetlla de Nadal, cantar-hi tots plegats El noi de la mares,
El rabadà, i El cant dels ocells, va demanar-me que n’hi fes un
vers”.
El
poema és molt més que un escrit folklòric, i no només per
l’enorme transcendència a partir de la composició de Pau Casals.
L’anunci del naixement de Jesús es va transformant poc a poc en un
cant a La Passió. I és que el Nadal no es pot entendre,
cristianament, sense la Pasqua. La Creu victoriosa, la Resurrecció,
és el que dóna l’autèntic significat al Nadal. El naixement de
Crist és important perquè aquell nen humil mor per a nosaltres i
després Reneix. Quan morim naixem. Alhora és un poema fred en un
context de passió per un poble, el català, i el de les llibertats
que ha hagut d’exiliar-se. El compromís social i polític dels dos
artistes (Pau Casals i Joan Alavedra) es reflecteix en aquesta obra.
Hi
ha altres llibres que us poden ajudar a trobar més informació. Sé
que hi ha un llibre d’una de les filles de Joan Alavedra, de tipus
biogràfic. Està publicat a França i no l’he llegit. Però sí
que podeu trobar fàcilment una biografia de Pau Casals escrita per
Joan Alavedra, on a la pàgina 99 parla d'El
Pessebre (ed.
Proa, 1969).
Autores:
Emma Aixalà i Patrícia Gabancho
Edita:
Edicions La Campana
Lloc
i any d’edició:
Barcelona, 1999
Pagines:
281
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada