9 de desembre del 2012

Molt nostrades...i prou

El passat dijous el programa El Matí de Catalunya Ràdio em va convidar a parlar, junt amb en Jan Grau, sobre els elements simbòlics del pessebre. Podeu escoltar l'àudio a partir del minut 20 aproximadament.

 

També van convidar a intervenir telefònicament al President de la Federació Catalana de Pessebristes. No em puc estar de fer una reflexió al voltant d'això, com a pessebrista que forma part d'aquesta Federació i com a persona que m'interessa l'estudi del pessebre.

Qui escolti aquesta intervenció podrà sentir com quan li pregunten per les figures de tipologia catalana no diu res més que "són molt nostrades" o, que surten per la "decisió d'uns figuristes molt potents que un dia van decidir vestir-les així". Res més. A mi em va semblar un discurs pobre, poc preparat (estem parlant de sortir al programa de màxima audiència de Catalunya), buit de contingut, i desajustat de la realitat. 

Una sensació semblant o pitjor vaig tenir quan abordàvem el tema de l'actualització del llenguatge pessebrístic. Sorprenentment per antena no s'hi va mostrar contrari (cosa que en la intimitat acostuma a fer) i va aportar, com a gran novetat, de com alguns pessebristes italians darrerament es dediquen a fer pessebres ambientats en els anys 20. Clar, aquí no em vaig poder estar de fer-li memòria que a Catalunya, dintre de la Federació que el presideix, hi ha, des de ta temps pessebristes que treballen en l'experimentació de nous llenguatges, de nous temes, en l'actualització del pessebre, en els paisatges contemporanis com a paisatges propis de pessebres. L'exposició Nous llenguatges per al pessebre, que vam organitzar a Castellar del Vallès l'any 2010, va aplegar obres d'uns trenta pessebristes, catalans la gran majoria, que estan fent creacions en aquesta línia, des de fa temps. Menyspreats, menystinguts, ridiculitzats i sabotejats per les mentalitats més ràncies del nostre pessebrisme.

El pessebrisme no s'acaba amb fer el pessebre de diorama. Per sort estem davant d'una activitat cultural molt àmplia, molt rica i amb una gran projecció fins i tot en una societat marcada per la secularització i la diversitat cultural i religiosa. Pensar i estudiar el pessebrisme ens ha de servir per poder-lo explicar amb raons fonamentades, per poder obrir mirades vers els signes dels temps en què ens movem. Es cert que no a tots els pessebristes els interessa això, és cert que la immensa majoria viuen intensament el fet de fer el pessebre a casa, a l'associació a l'escola o on sigui, i prou. Però també és cert que cal avançar per fer un discurs al voltant del pessebrisme que defugi obvietats, que aporti anàlisi seriosa i raons pensades. Si no mai sortirem dels tòpics de sempre. Cal poder dir alguna cosa més sobre les figures de tipologia catalana que "que són molt nostrades". I cal poder reconèixer la creativitat i la voluntat d'innovar que hi ha en molts pessebristes catalans, especialment quan n'ets el president.