Mites i tòpics pessebrístics

Quan llegim o sentim coses relacionades amb el món del pessebrisme és fàcil trobar-se amb una sèrie de tòpics que van repetint-se acríticament any rere any. Molts d'aquests mites i tòpics estan alimentats des de certs sectors del pessebrisme que en comptes de generar un discurs fonamentat prefereixen seguir tirant del que fa anys que es diu, encara que no sigui del tot cert.

Greccio 1223. Autor: Enric Benavent

"Sant Francesc va ser l'inventor del pessebre", quantes vegades hem sentit a dir això, quan tots sabem que el que va fer el pobrissó d'Assís no va ser, ni de bon tros, un pessebre de figures sinó més aviat una mena de pessebre vivent, amb persones i amb un bou i una mula de veritat, per representar l'escena del Naixement durant la missa de Nadal de Geccio de l'any 1223. De representacions del pessebre, d'una mena o de l'altra ja n'hi havia abans. Com molt be assenyala Albert Dresaire en el seu llibre, sant Francesc va fer molt més que "inventar" el pessebre, va promoure la devoció vers el naixement de Jesús i per això a partir d'aleshores aquesta representació artística es va estendre per convents i esglésies.

"Antoni Moliné es va inventar el pessebre en forma de diorama". Moliné, tal com explica ell mateix en el seu text inèdit "Memòries d'un pessebrista", va adaptar la construcció dels seus pessebres a les normes que havia de tenir un diorama. Com llegim al llibre "Lambert Escaler" de Juan Carlos Bermejo els pessebres en format de diorama ja eren una realitat abans de que Moliné fes el seu primer pessebre. De fet la influència del teatre, que estava en moment de gran florida a finals del XIX i principis del XX, va arribar fins al pessebrisme i alguns escenògrafs com Salvador Alarma van dissenyar pessebres en aquest format teatral que coneixem com a diorama.

"Moliné va fer servir per primera vegada el guix en la construcció dels pessebres". Només cal llegir atentament les seves memòries per veure que ni va ser així i molt menys va ser fruit d'una casualitat tal com tantes vegades s'ha dit des de la mateixa Associació de Pessebristes de Barcelona. Moliné, diu que va veure utilitzar el guix en alguns pessebres que visitava en la seva primera fase d'aprenent de pessebrista, i va aplicar ell mateix aquest recurs tècnic en anys posteriors. El que si va fer Antoni Moliné va ser perfeccionar la utilització del guix per acabar construint tot el paisatge del pessebre amb aquest material. Això va passar al cap d'uns anys d'experimentar amb aquest material, cap al 1917.

"150 anys d'associacionisme pessebrista". Aquest dies estem llegint diverses coses confuses al voltant d'aquesta commemoració: "150 anys de pessebrisme", "150 anys de pessebrisme a Catalunya". Els promotors de l'esdeveniment volen commemorar la primera dada que es té de la fundació formal d'una associació de pessebristes, l'any 1863 a Barcelona. Parant atenció a aquest esdeveniment el primer que observem és que es tractava d'una societat, a l'estil de moltes societats del finals del XIX, més aviat dedicada al bon humor i a la gatzara, com veiem pel nom de la seva junta directiva que s'anomenava Suprem Tribunal de la Gaita. La Societat va durar dos o tres anys com a tal. Es tenen referències d'anys posteriors que parlen de pessebres particulars no pas a la vida de l'entitat. En paraules d'Antoni Moliné "l'actuació de la Societat no fou gens lluïda ni pogué assolir el que els seus fundadors es proposaven, perquè cada u  anava per les seves". Després d'aquesta Societat, la primera associació de pessebristes que trobem a Catalunya és la de Rubí, fundada el 1917, és a dir gairebé quaranta anys després de que la Soceidad del 1863 hagués deixat d'actuar. 

Les persones i les societats necessitem els nostres mites, els nostres herois. Sant Francesc, Antoni Moliné, i la Societat de pessebristes de Barcelona tenen aquesta funció en l'àmbit del pessebrisme català, la de marcar moments o esdeveniments que de forma mítica apleguen diverses persones amb interessos comuns. Ara bé, cal enfocar-ho així i no convertir la llegenda en història, quan no cal.