21 de desembre del 2012

Encara Verdaguer

(Article de Jaume Gabarró, monjo de Solius, publicat al butlletí número 12 d’El Bou i la Mula. Novembre de 2003)


Tot llegint, he detectat alguns dels passatges en què el Jacint Verdaguer poeta fa servir la paraula pessebre. Heus-los aquí, ja que segurament us agradaran.

A un ametller: “a prop de la gebre / que enjoia el pessebre, / qui florís com tu!” (Santa Eulària, “Lo desert”, i repetit a “Sepeli”).

En un poema nadalenc que comença “Era nit bruna…” (Roser de tot l’any, 5 de febrer), Verdaguer, com és costum en ell, enllaça el misteri del Naixement amb el del Calvari. Els estels “al del Pessebre - quan morir veien, / ai!, se n’anaren - plorant pels cels!”. Una altra mostra d’això la tenim quan evoca les pròpies penes: “Repassant ara les seves / des del Pessebre a la Creu, / me recordo de les meves” (Roser…, 11 de març). I, sobretot, en aquesta estrofa que enalteix la pobresa cristiana: “Naixeu sobre la gebre, / més pobre morireu, / nuet en lo Pessebre, / nuet sobre la Creu” (Roser…, 28 de desembre).

En un altre poema, de la seva obra preferida Lo somni de Sant Joan, empra la imatge del pessebre en relació amb l’Eucaristia: “I al Déu que acaba de rebre, / veu com infant adormit, / dins la cova de son pit / com en un altre pessebre” (“Mariàngela Astorc”) i, tot seguit (no, però, amb el mot pessebre), en relació amb la caritat envers els pobres: “Só indigne de servir-vos, que en vosaltres / adoro Aquell que en un estable és nat” (“Sant Vicenç de Paül”).

Podríem acabar, ja que és Nadal, reproduint sencer un últim exemple, la bella poesia “Al poliol” (Roser… 24 de desembre), tot mirant de fer-la nostra:


Al poliol

Per florir, oh poliol,
no esperes la llum del sol,
           la nit és ton dia:
la nit santa de Nadal,
quan floreix en lo Portal
           lo Fill de Maria.

De totes les flors d’abril
perquè ets tu la més humil,
           vol ta companyia.
Per son Pessebre Jesús
s’estima més lo pallús
           que la pedreria.

Altra siga lliri blau
de l’hort de vostre palau;
           jo aquí a l’Establia
desitjo ser poliol
per guarnir vostre bressol,
           oh Fill de Maria.