(Article
d’Albert
Dresaire
publicat al número 3 del butlletí d’El Bou i la Mula. Abril de
2000)
La
vendedora de rosas és una
colpidora pel·lícula que retrata amb tot la cruesa la realitat dels
nens del carrer de les grans ciutats colombianes. Durant prop de dues
hores se’ns explica la història de la Mònica, una nena de tretze
anys que ha abandonat casa seva i viu al carrer venent roses,
“esnifant” cola, fumant herba i cuidant de les seves amigues,
també nenes del carrer com ella.
L’acció
passa durant vint-i-quatre hores, les que precedeixen el dia de
Nadal. La Mònica somia en passar aquest dia tan especial amb el seu
xicot i estrenant roba nova. Pel seu camí hi aniran passant una
sèrie de personatges ben diversos, però tots condemnats, com ella,
a la misèria. Els seus somnis volaran i el destí de misèria
s’imposarà, fins i tot el dia de Nadal.
Val la
pena recomanar aquesta pel·lícula per ella mateixa. Però hi ha un
valor afegit que, per nosaltres, la fa encara més interessant. Es
tracta de la presència del pessebre. Un gran pessebre popular,
senzill i pobre, presideix un dels carrers dels barris marginals de
Medellín. Tot i que apareix només d’esquitllada, la seva aparició
no és pas gratuïta. La gent fa rotllana al voltant del pessebre, hi
porta espelmes i flors. En un barri dominat per la misèria i la
pobresa material, s’intueix un respecte pel pessebre; és la
presència de quelcom que encara val la pena, que convida a
l’esperança. I per això el pessebre pot estar al bell mig del
carrer sense que ningú el toqui ni el faci malbé (és possible
això, a casa nostra?).
Després
de la secció encetada en el número 2 del butlletí per en Jordi
Montlló, sobre el pessebre i la literatura, ara us volem proposar
aquesta sobre el pessebre en el cinema. Si sou aficionats al cinema
(ja es dóna per entès que ho sou del pessebre), aquesta nova secció
espera les vostres aportacions.
Títol
original: La vendedora de rosas
Any
de producció: 1998
Direcció:
Victor Gaviria
Guió:
Victor Gaviria, Carlos Henao, Diana Ospina
Durada:
116 minuts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada