Aquest any, sense voler-ho el nom
del nostre Col·lectiu ha aparegut més que mai en els mitjans. En alguna
tertúlia radiofònica aquests dies algú feia referència fins i tot a la nostra
entitat...
Passats uns dies d’aquesta serp
informativa, no me’n puc estar d’expressar la meva perplexitat. Primer, per veure
que, com tantes vegades passa, els assumptes relacionats amb la cultura
religiosa es tracten amb superficialitat o amb frivolitat. Que els evangelis
canònics no parlen de la presència d’animals al naixement de Jesús, no és ni
cap novetat ni cap notícia. Els relats
de la infància de Jesús que trobem a Mateu i a Lluc, són textos breus i amb
pocs detalls.
Lògicament, si el Papa fa un
llibre sobre la infància de Jesús no pot dir altra cosa del que ja sabem des de
fa segles, que “en el Evangelio no se habla en este caso de animales”
(p.76). Ratzinger, a continuació fa referència a les tradicions populars que
emparades en l’Antic testament (Isaïes i Habacuc) ha interpretat que al voltant
del pessebre hi havia el bou i la mula, com a símbol dels jueus i dels gentils.
Acaba la reflexió dient: “La iconografía cristiana ha captado ya muy pronto
este motivo. Ninguna representación del nacimiento renunciará al buey i al
asno” (p.77). No veig enlloc algunes de les coses que s’han publicat i dit
referides a que el Papa “elimina”, “veta” o“exclou” al bou i la mula del
pessebre.
El pessebre, és una representació
simbòlica del naixement de Jesús, com simbòlica és qualsevol manifestació
artística. Al pessebre hi trobem elements que provenen de la tradició canònica,
de la tradició apòcrifa (de la que el Papa no parla gens en el seu llibre) i de
la tradició popular. La grandesa del relat de Nadal és precisament la seva
important càrrega simbòlica, ja des dels textos neotestamentaris. Els relats de
la infància tenen poca cosa d’històrics i molt de simbòlics.
El llenguatge simbòlic és una de
les grandeses de l’ésser humà. Un símbol és una realitat expressiva i
comunicativa molt potent. Els símbols els fem servir per expressar l’inefable,
allò més sublim i allò més important de les nostres vides. Els símbols tenen la
gràcia de no ser unívocs sinó interpretables. Els relats simbòlics diuen molt
més del que diuen les seves paraules i ens permeten fer lectures i relectures
constants, encarnades en cada moment, en cada situació.
Hi ha algun altre tema en el
llibre del Papa que em sorprèn, com a creient, i és que no obri ni una escletxa
per interpretar simbòlicament alguns altres aspectes relacionats amb la
infància de Jesús com per exemple el tema de la virginitat de Maria. El Papa
només accepta parlar d’aquest tema com a veritat històrica, i per tant,
continua alimentant la idea d’un déu màgic que intervé capriciosament en les
lleis de la natura. A mi aquesta idea de Déu màgic ni m’agrada ni em resulta
gens atractiva. La virginitat de Maria vista des d’una perspectiva simbòlica o
teològica em resulta molt més interessant que vista des d’un punt de vista
ginecològic. Els fets són fets i prou, els símbols, en canvi, ens permeten
dialogar, ens interpel·len, ens ajuden a créixer. Parlar de segons quines coses
com a símbols en cap cas és rebaixar-les de nivell, al contrari.
Els relats de Nadal tenen aquesta
gràcia, són relats eminentment simbòlics. És per això que el Nadal, amb totes
les seves celebracions i simbologia, és una de les festes més entranyables que
hi ha al nostre calendari, i deu ser per això que independentment de les
creences religioses que un tingui els símbols nadalencs són dels més viscuts i apreciats,
fins i tot enmig de tanta secularització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada