Si el pessebrisme s’ha mantingut
viu fins els nostres dies és perquè la gent l’ha mantingut, ha
continuat construint el pessebre un any rere l’altre, de pares a
fills, de generació en generació. Si algú creu que es pot mantenir
una tradició sense comptar amb la gent està equivocat.
Aquesta llarga trajectòria no s’ha
mantingut estructuralment inalterable, ben al contrari. Com totes les
manifestacions de cultura popular ha anat mudant tipus, estructures i
simbolismes. Algunes tradicions o costums al voltant del pessebre
familiar s’han perdut, d’altres s’hi han incorporat, les
tècniques han variat...
Aquesta riquesa d’experiències, ja
que són fets vivencials, i la poca documentació que origina, fa que
la transmissió oral esdevingui fonamental per l’estudi del
pessebrisme en la seva dimensió més popular, més social. Per això
us vull oferir un humil, però exquisit, testimoni de la Sra. Rosa
que ens explica com feia les muntanyes quan era petita.
També us vull encoratjar a endegar
la vostra petita tasca de recerca de testimonis orals, ja que de
moment no hi hagut cap iniciativa institucional, associativa o
universitària que s’hi hagi dedicat, i estem perdent dia a dia una
gran font de documentació del pessebrisme.
Tècniques de
construcció pessebrística
Muntanyes de carbó
Informant:
Sra. Rosa Sabanza Ochoa
Data de naixement:
24 d’agost de 1932
Data:
19 de desembre de 1999
Informat:
Jordi Montlló Bolart
M’explicava quin sistema utilitzava
ella per fer les muntanyes del pessebre. El seu pare, el senyor Pedro
López, treballava en el ferrocarril (a la RENFE ). Era cap
d’estació, i entre d’altres llocs havia estat destinat a
Navarra, Sueca (País Valencià) i el Port de Pajares a Astúries.
Llavors les màquines de tren anaven
amb carbó mineral. Un cop consumit el carbó en finalitzar el
trajecte s’havia de netejar la caldera i les restes de la combustió
del carbó utilitzat, l’escòria que quedava es llençava. Llavors
aquest material, aquesta escòria, que era rugosa i de color fosc de
cremat, l’utilitzava per simular les muntanyes, col·locant un
fragment damunt de l’altre moldejant les formes imitant els
contorns de les muntanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada