(Article
de Jordi
Montlló
publicat al butlletí número 15 d’El Bou i la Mula. Novembre de
2004)
Hem
trobat una petita referència a un pessebre fet de fusta per un xicot
basc a la darrera obra del conegut escriptor Bernardo Atxaga. El grup
de protagonistes són un grup d’amics d’un petit poblet basc,
Obaba, prop de Donosti. Però l’escena que fa referència al
pessebre fet per l’Adrián, s’ubica en un col·legi de La Salle
de Donosti, als anys seixanta del passat segle.
Además
Adrián, que de morrosko no tenía nada por su problema físico, y
que incluso estaba exento de gimnasia, pasó a ser nuestro artista
oficial cuando, al llegar las Navidades, obsequió al colegio con
unas tallas de madera hechas por él mismo: un pesebre completo para
el Nacimiento, con el Niño, los Padres y los animales. El capellán
del colegio, don Ramón, anunció que teníamos un nuevo Berruguete
entre nosotros, y el fraile que nos enseñaba Historia del Arte
escribió una alabanza de las tallas en la revista del colegio.
Potser,
de tot plegat, no en farem mai res; però penso que mirant una mica
enllà, quan tinguem un corpus prou important de textos que fan
referència a pessebres, podríem treure’n algunes conclusions, si
sabem aplicar l’anàlisi sociològica i interrogar-nos com
reflecteixen les diferents societats literàries que anem trobant.
Potser,
nosaltres no ho sabrem fer, però vindrà algú altre que sí. Qui ho
sap?
Autor:
Bernardo Atxaga
Edita:
ALFAGUARA
Lloc
i any d’edició:
Madrid, 2004.
2 comentaris:
És representatiu del que era el pessebre fa un temps, quan a les escoles religioses era un element important.
He intentat amb altres llibres d'Atxaga i la veritat és que tot i llegir-los en basc em resulta un escriptor difícil de llegir, intentaré llegir aquest últim llibre, si és almenys per llegir la part que cita sobre el pessebrista
Publica un comentari a l'entrada