(Article de Margarida
Guixà, carmelita descalça de Mataró, publicat al butlletí número 13 d'El Bou i la Mula. Febrer de 2004).
La
germana Maria
del Carmel Montcerdà i Bas,
carmelita descalça de Mataró, neix a Palma de Mallorca, fa 50 anys.
El dia 8 de setembre de 1974 ingressa al monestir de monges
carmelites de Binissalem (Mallorca) i fa la seva professió solemne a
Binissalem, el dilluns de Pasqua de 1979, el 16 d'abril. El dia 1 de
març de 1993 ve a formar part de la comunitat de Mataró. Pel juliol
de l'any 1995, la comunitat de Binissalem se suprimeix i les germanes
van a les comunitats de Palma de Mallorca, Tarragona i Mataró.
Al
voltant de l'any 1988, la germana Maria del Carmel (juntament amb una
altra germana de comunitat que ara és a Tarragona) s'inicia en la
modelació de figures de terracota. És un amic de la comunitat,
Antoni Fontanet, fill de La Real (Mallorca) qui les ensenya a modelar
amb les seves mans un tros de fang i les orienta una curta temporada;
perquè molt aviat elles soles es llancen a plasmar en el fang allò
que viuen interiorment. La germana Maria del Carmel sempre s'ha
sentit inspirada a fer figures per bastir el pessebre, figures
petites, fer el "misteri", diu ella, amb el seu parlar
mallorquí. I d'uns anys ençà, els versos del Poema
del pessebre de
Joan Alavedra, i musicat per Pau Casals, l'acompanyen en el seu afer
artesà de modeladora de fang, les figures li surten espontànies i
recobren vida la vella que fila, el pescador, l'home que llaura,
l'home del pou, uns pastorets amb instruments musicals, els tres
Reis, els àngels, ... la Mare de Déu i sant Josep i el Nen, ... i
el bou i la mula, el ramat d'ovelles, ...
En
moltes d'aquestes figures, l'he sentit dir alguna vegada, hi reconeix
trets concrets de la seva vida. Apunto alguna reflexió que li he
sentit comentar quan pasta el fang i li surt la figura que la mou des
de dins:
-
Porto en mi la certesa d'haver sortit de les mans creadores de Déu
que va modelar l'home del fang. Sento un desig d'emulació amb el
Creador i voldria ser una artesana per a prolongar en el temps la
seva obra. Déu crea en llibertat i per amor.
-
Hi ha tradicions que son constitutives de la meva persona, perquè
les he viscut intensament en el si de la meva família cristiana i el
seu influx segueix viu en mi, és el pessebre i el seu entorn, viscut
des de petita com una gràcia. La vivència del pessebre no s'ha
truncat, ha estat com un corrent que s'ha anat encaminant cap a una
experiència més profunda.
-
La meva història, les persones que han il·luminat el meu camí i la
Litúrgia están presents en mi quan modelo figures, quan tinc un
tros de fang en les meves mans. El camí cap el Nadal inclou tot
l'any; sé que a la fi hi ha la trobada amb un Nen que és Déu.
-
El fang és fràgil, necessita coure's a 1000 graus per tenir
consistència; així, també, el viure en comunitat dóna
consistència, depura, transforma.
-
M'agrada fixar-me en els rostres concrets de cada una de les germanes
de la comunitat. Els seus rostres aquests dies de festa estan més
il·luminats. Hi ha un missatge recíproc per intercanviar, per
donar, per rebre. Cadascuna viu el misteri de Nadal des del seu
nivell però hi ha la trobada fraterna que ens uneix i ens renova.
-
L'Oratori de Pau Casals m'ha donat raó i explicació a allò que jo
no sabia donar-hi nom però que ja estava imprès en mi. He après
que cada figura que compon el pessebre té una missió. Ara
fàcilment, d'una manera nova, entro en diàleg amb cada una de les
figures i es renova la conciencia de la meva pròpia identitat en
contemplar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada