Se’n parla sovint de que estem vivint uns moments en que la crisi de lideratge és preocupant. Això es nota en tots els àmbits, des dels partits polítics fins a l’escala de veïns. Liderar un projecte, certament, demana esforç i compromís i deu ser per això que costa tant trobar líders.
El perill de la manca de bons líders és que es s’acabi pervertint la mateixa figura del líder, i aparegui la temptació per als que s’hi posen d’actuar des del despotisme il·lustrat (tot per al poble però sense el poble) o des del caciquisme (ús abusiu del poder), convertint els projectes que lideren en projectes al servei de les seves pròpies persones o necessitats. Fixeu-vos, sinó, en el que em va explicar un amic meu de la seva comunitat de veïns:
“Com acostuma a passar, ningú s’hi volia posar de president de la comunitat. Amb els anys, el que fa temps que ho porta, junt amb un amic seu dels baixos, resulta que ja li està bé continuar-ho fent i a les reunions ja van fent el possible per que no calgui fer cap relleu. A la resta, de moment això ja els va bé... mentre hi hagi algú que ho faci! Aquests dos ja fa una temporada que, pel mateix procediment van ocupar la presidència de l’Associació de Veïns, que porten conjuntament amb una colleta amb els que van a fer barbacoes, ara a casa de l’un ara a casa de l’altre.
La comunitat de veïns fa temps que va a mínims i de fet només s’acaben solucionant amb celeritat els assumptes que d’alguna manera els afecten a ells. La presidència de l’Associació de Veïns sembla que no els deixa temps per a fer res més. A l’Associació de Veïns les coses no van pas millor. Des de que la porten ells ha anat desapareixent la xarxa associativa del barri, la comunicació entre les entitats... i en conseqüència la identitat comuna. Només tira endavant el que ve de gust als de la colla de la barcbacoa, que , això si, quan ve l’Alcalde no es mouen del seu costat per sortir a les fotos. Quan una entitat proposa alguna novetat és sistemàticament menyspreada en favor d’una pretesa essència del barri, d’un “sempre s’ha fet així”, i es posen tants pals a les rodes com convingui. Només els preocupa organitzar ells, a la seva manera, la gran festa de l’aniversari de l’Associació de Veïns, per poder figurar bé al costat de les autoritats. Les necessitats i les preocupacions dels veïns, de les entitats, dels comerços... els és ben igual. Ara, la gran preocupació és la convocatòria d’una celebració de no se sap ben bé quin aniversari dels moviments veïnals a Europa... viatges amunt i avall... i mentre tant les entitats i el teixit associatiu del barri, que cada vegada n’està més tip d’aquesta cançó, desatès i empobrint-se.
Fa uns dies a la comunitat de veïns, alguns que ja tenien la mosca darrera l’orella per algunes coses rares que havien vist, van descobrir que un d’ells aprofitava quan venia l’electricista per l’escala per fer-se arreglar coses de casa seva a costa de la comunitat, també era habitual que dels productes de neteja que es compraven per a ús comú, un d’ells n’utilitzava habitualment per a casa seva, fins algunes factures de coses que havia de pagar la comunitat els industrials tenien ordes de facturar-les a l’Associació de Veïns, en comptes de a la comunitat...
Els hem hagut de destituir dels seus càrrecs. Cada dia descobrim coses noves de com van arribar a prendre el pèl als veïns, molts diners no sabem on han anat a parar, material que era de la comunitat ha desaparegut. La seva resposta va ser d’allò més cínic: “millor, així tindrem més temps per a l’associació de veïns”. “
Doncs això és el que passa no només en altes instàncies de la nostra societat, sinó també a petita escala pot succeir. I seria lamentable que una cosa semblant també pogués passar en el món del pessebrisme català. Seria responsabilitat de tots evitar-ho.
L'any 1956 Alexandre Cirici presidia una associació dedicada a promoure l'art contemporani i a defensar els drets dels artistes. Una de les iniciatives estava centrada en fer entrar l'art contemporani en el món de la publicitat. Per Nadal d'aquell any l'empresa Zen, que tenia cura de la publicitat de la prestigiosa botiga Gales, va presentar uns aparadors de pessebre obra de diversos artistes: Tàpies, Cuixart, Brossa, Pomés i Subirachs. De la proposta de Tàpies en queda la coneguda obra Porta metàl·lica i violí.
