El bou i l'ase

Avui casualment m'ha caigut a les mans un fragment d'el relat que el poeta Jules Supervielle va dedicar al bou i l'ase del pessebre.

Mentre estava buscant per la Xarxa el relat per poder-lo compartir amb tots vosaltres, he ensopegat amb aquest article de Gustavo Martín, de l'any 2008, que en Gaspar Sellés reprodueix al seu bloc.

Mentre no trobo el relat original l'article ens serveix per anar fent boca, no?

Il mio presepe

Àngela Trippi, coneguda figurista italiana de Palerm acaba de publicar un llibre sobre la seva obra que es pot adquirir on-line en aquest enllaç.

Trippi és una excel·lent escultora de figures d'un estil marcadament clàssic i amb uns acabats plens de detalls.

Les seves figures tenen uns preus prohibitius i s'allunyen de la vessant més popular del pessebrisme.

Sobre las figuras de belén

Ens ha arribat una interessant separata escrita per en Josep M. Garrut. No tenim més dades ni de l'any de publicació ni del context en el que es va publicar.

La seva lectura és interessant ja que parla d'escultors de figures poc clàssics i sempre ve de gust llegir el punt de vista de Garrut sobre com han de ser les figures de pessebre:

“Las figuras serán a su vez algo en consonancia con el Pesebre. No podrá exigirse que sean esculturas en la total acepción de la palabra (...) las figuras de Pesebre deben estar en un término medio: cierta concesión a la anécdota, pero con calidades escultóricas...”

Totes les fotografies són de figures de la Fugida a Egipte.

No us la perdeu, l'hem digitalitzada i està a l'abast de tothom a l'arxiu.

Presepe futurista

Si quieres disfrutar de pesebrismo por la red, olvídate de las claves "pessebre" o "belén" y pincha "presepe" y verás lo que se mueve por Italia, la afición que hay por todas partes y la importancia que le dan a nivel oficial y popular. Buscando el personaje "Zeùn" que aparece en el "Quadern del Pessebre" de Ignasi Carbonell (gran fuente de documentación, siempre actualizada) como típico del pesebre genovés, me he dado de morros con la obra del escultor y ceramista Tullio Mazzoti, importante artista futurista en las entreguerras (obviamente yo no lo conocía) que en su momento creó el "presepe futurista" que ahora se vende, como producto destacado, en su Fábrica/Casa/Museo.

Aunque quizás las figuras no sean las más maravillosas, representan una interesante síntesis entre los personajes tradicionales (en la línea santonniera o napolitana) y la estilización del arte contemporáneo y una manera muy inteligente de tener el pesebre "en cartel" durante todo el año. En cuanto me sobren unos eurillos me pienso hacer un encargo (son carísimas).

Felicitacions de Nadal de grans fotògrafs per a Llorens i Violette Artigas

Fa poc he rebut el catàleg de subhasta de Soler y Llach sobre Fotografías y fotolibros que se celebrarà el proper 30 de juny. Mirant-me aquesta joia de catàleg he trobat tres peces que estan a la venda i que crec que val la pena ressenyar en aquest bloc perquè ens dona més pistes sobre la influència del pessebre sobre els artistes contemporanis.

Les tres fotografies originals a la venda es van realitzar per al ceramista Llorens Artigas i la seva esposa. Les dues primeres es deuen a Francesc Català i Roca i la darrera a Oriol Maspons.

En el cas de Francesc Català i Roca la font d'inspiració és el paisatge que els pessebristes creen a partir del tòpic geogràfic català a partir, crec per altres fotografies, de la masia que els Artigas tenien a Gallifa. Un exterior del 1960 que beu molt de la poesia visual (lot 237) i una altre del 1962 dels interiors de les masies on hom hi coloca les figures (lot 238).

A diferència d'això, Oriol Maspons entre el 1960 i el 1961 s'endinsa més en el món de les figures populars i la seva fotogènia en la que se'ns representa una parella de galls fent-se un petó (lot 239).

Com podem observar, ambdós artistes veuen de les fonts de la cultura popular per a crear unes obres destinades a un altre artista que precisament treballa el fang.

En fi, volia compartir amb tots vosaltres aquestes peces que van bastint una mica més aquesta influència del pessebre sobre l'art contemporani. I si teniu pressupost no us les deixeu perdre!

Pessebrisme conceptual poca-solta

Una altra troballa tot surfejant per la Xarxa. Pessebres de papiroflèxia, però alguna cosa més que paper doblegat. Les composicions que ens presenta Cicerot en aquest post del seu bloc tenen intenció, tenen ganes de transmetre, tenen allò que busquem en els nous llenguatges per al pessebre.

L'haurem d'enredar per que ens ensenyi el que sap fer a la Biennal del Castellar.

Szopki krakowskie

Estic a punt de marxar uns dies a Polònia per una reunió de feina. Com és habitual abans de marxar a l'estranger m'he mirat una mica el tema pessebrístic. Ja fa dos anys quan hi vaig anar per primera vegada em van captivar els pessebres de Cracòvia, els Szopka.
Avui, he rastrejat una mica més i he vist que és una tradició ben popular i arrelada. En aquest vídeo ho veureu, quanta gent porta els seus Szopka al concurs del poble. Grans i petits, clàssics i moderns...

Pessebrisme i contradiccions

De tant en quant passejar per la Xarxa et fa trobar coses interessants com aquest post del blog RIELL BULEVARD, en el que l'Eulàlia planteja les contradiccions personals que li suposa fer el pessebre, i com les ha resolt.

La lectura d'aquest post, i dels comentaris que fan els seus amics, és una mostra més de la grandesa del pesserbrisme com a activitat cultural, popular, artística, tradicional, familiar, educativa...

Mentre continua havent qui proposa que tot allò que surti de la caixa hermètica del diorama superartístic, superdetallista, supertreballat, superelitista, no té categoria per ser tingut en compte com a pessebre, seguim veient com amb una mirada oberta del pessebrisme trobem realitats molt interessants, imaginatives, properes a la gent i engrescadores vers una de les tradicions populars més arrelades de la nostra cultura.

Amar en tiempos revueltos

En Jesús Rex, ens fa notar que els episodis d'aquest dijous i divendres 172 i 173 d'aquesta sèrie de J.M. Benet i Jornet que emet TV1, han tingut com a protagonista el pessebre. Gràcies.

Els guionistes han plantejat un concurs de pessebres al barri. L'amo el bar, una persona gran, republicana, resulta ser un manetes fent figures i li encarreguen que faci les figures del pessebre del bar.

L'escena clau és a l'episodi 172, al minut 25:18 quan ensenya les figures que ha fet i es veu una Mare de Déu fent mitja i un sant Josep fent un cigarret amb els pastors. La jove s'escandalitza i el fill li fa veure que el pare ha fet una interpretació del pessebre. "Qué interpretación? qué interpretación? por que no podias hacer un belén como Dios manda, que se pueda enseñar!" diu la jove. "No seas tan rancia, mujer" li diu el sogre. La paradoxa es dóna quan el fill decideix posar un tren elèctric al pessebre amb desaprovació del pare. Les converses són genials.

La visita del jurat, a l'episodi 173, minut 25:36, no té desperdici. El pare republicà fent la interpretació del pessebre davant dels membres del jurat amb el capellà ensotanat al capdavant és boníssima. El capellà ha d'acabar admenent que aquell pessebre "transmet".

Tot i que la sèrie està ambientada l'any 1952, les converses entre la jove i el sogre em sembla haver-les sentit calcades no fa pas massa en els nostres ambients pessebrístics del segle XXI.

Fa mal d'ulls

Sovint he vist pessebres on hi havia figures de nens fent entremaliadures, fins i tot en recordo un d'una mare que renyava a una criatura després d'una malifeta, però francament, mai havia vist la figura d'una àvia escalfant el cul a un nen, tot i que no dubto que potser es mereixia la bufa.

No sembla una imatge per a un pessebre, o potser si...

Miró, pessebrista astral

El Pirineu de Baix és un llibre que aplega aquelles obres de Perejaume que tenen Miró per motiu. Fa poc me l'han deixat i us ben asseguro que és un llibre fantàstic on Perejaume mostra una vegada més la seva atracció cap al pessebre. Només cal recordar Pessebre Sert, que va fer fa uns anys. En fi, el que volia, simplement, és reproduir un fragment del llibre que m'ha semblat especialment deliciós:

El terme: "pessebrista" –epifànic, minúscul i amb extensions latents– afigura amb molta precisió aquesta renaixença renovada que mig arriba a perdre el pas en un constant brollar i desaparèixer. No és, doncs, estrany que hagi estat Foix el primer a rescatar el terme d'un abast estrictament pictoresc. No és estrany, tampoc, que ho hagi fet parlant de Miró com a "Pessebrista astral", ofici tan escaient per a qui l'any 25 acabava de pintar el Cap de pagès català (l'anti-Ophelia de John Everett Millais, l'anti-Valentine de Ferdinand Hodler...) amb el rostre expandit i alçat d'unes faccions alpinoses entre els astres més remots. Miró mateix havia usat, potser sense Foix saber-ho, una figureta de pessebre com a model per la seva Masovera, i havia apessebrat un hort muntanyós, ja l'any 18, quan va pintar La casa de la palmera. Molt més tard, als setanta, va acoblar en un mur de Son Boter, un baix relleu medieval del naixement de Jesús... Finalment, esdevindria més pessebrós que mai, ell mateix pessebrós, en morir –en una inversió radical i pertorbadora– un vint-i-cinc de desembre, l'any 1983, capgirant tot just dues xifres de l'any en què havia nascut: 1893.

Fragment del text de l'exposició El Blanc i el Negre Perejaume, El Pirineu de Baix. Edicions Polígrafa. Barcelona, 1997

Carratalà, a l'IPEC

Divendres vaig lliurar tota la documentació de la recerca a l'IPEC. Aquest és el quart treball de recerca sobre pessebre que hi ha a l'Inventari de Patrimoni Etnològic ( Inventari Mataró I i II, Història del pessebre a Manresa, i Lluís Carratalà). Crec que és molt lloable la iniciativa dels companys Jordi Montlló i Albert Dresaire que ens van obrir les portes i la il·lusió d'engegar treballs de recerca sobre pessebrisme i posar-los en aquest gran inventari del Departament de Cultura.

La recerca s'ha portat a terme durant vuit mesos i ha constat de les següents fases de treball:

* Recerca bibliogràfica: s'ha recollit tota la documentació escrita que hi ha sobre l'obra pessebrística de Carratalà, des d'articles en diaris i revistes fins a catàlegs d'associacions de pessebristes, o fragments de llibres on es parla de l'escultor. Tots els documents han estat escanejats.

* Recerca en hemeroteca: s'ha rastrejat tota l'hemeroteca digitalitzada de La Vanguardia corresponent als anys de vida de Carratalà. D'allà s'ha obtingut principalment la informació corresponent a la seva activitat teatral i diverses notícies de pessebres barcelonins on hi havia figures de Carratalà.

* Recerca en l'arxiu digitalitzat del Teatre Romea on s'ha completat la informació sobre les obres en les que va intervenir en l'esmentat teatre.

* Anàlisi de catàlegs d’exposicions del fons del FAD a la biblioteca del MNAC

* Anàlisi de la documentació escrita i primera elaboració d'una proposta de biografia

* Entrevistes als informants: S'han fet un total de set entrevistes als informants amb la intenció de completar la informació biogràfica en un primer moment i d'elaborar una interpretació estètica de la seva obra alhora que trobar els lligams entre la seva producció de figures i la seva vida d'actor.

* Fotografies: s'han fet 129 fotografies de figures procedents de diverses col·leccions amb la intenció de recollir la totalitat de la seva producció en sèrie i de moltes de les peces originals.

* Anàlisi de l'arxiu fotogràfic: s'han repassat els set àlbums de fotografies familiars i de pessebres realitzats amb figures de Carratalà i s'han escanejat les fotografies que pel seu contingut o per la seva oportuna datació aportaven elements importants a la recerca.

* Anàlisi de l'arxiu documental de la família Carratalà: s'ha repassat tota la documentació provinent de la casa dels Carratalà i s'han escanejat els documents que aportaven informació rellevant per a l'estudi. S’han escanejat en total 54 documents i fotografies.

* S'han complimentat les fitxes relatives a les entrevistes i a les fotografies

* S'han explorat els moviments culturals de principis del segle XX, especialment tot allò relacionat amb l'escultura i el pessebrisme.

* S'ha redactat un assaig com a conclusió, a partir de tota la informació recopilada en el que s'inclou una proposta de biografia i una anàlisi de la seva obra com a escultor de figures de pessebre.

* S'ha redactat un article breu per a la Revista d'Etnologia de Catalunya.

Tot això ha estat possible gràcies a la col.laboració de moltes persones i associacions que han col.laborat en diferents aspectes del treball.

Això no s'ha acabat. A mesura que avançava el treball s'anaven obrint temes i aspectes nous que demanen seguir investigant. Continuaré una temporada més amb aquest tema, amb la intenció de fer un llibre ben il·lustrat i ben documentat, que si tot va bé podria sortir a la tardor de 2011.

Aquest projecte ha despertat l'interès de molts pessebristes. Crec que serà el punt de partida per continuar deixant testimoni dels figuristes que hi ha hagut a Catalunya.

Els Vidal, figuristes

Quan, juntament amb en Jordi Montlló, vam fer l'inventari de la col·lecció de figures de pessebre de l'Associació de Pessebristes de Mataró, dins del projecte de l'IPEC, ens vam trobar amb la gran dificultat de trobar bibliografia i documentació en general sobre la majoria d'autors.

L'altre dia vaig trobar un retall de diari (El Periódico, 19 de desembre de 1991) en què hi havia una petita entrevista a Josep Vidal, qui durant molts anys va fer figures de pessebre, juntament amb el seu germà Ramon Vidal, en el taller que tenien al Poble Espanyol de Barcelona.

Per curiositat he intentat trobar dades dels Vidal i no n'he sabut trobar cap ni en llibres ni a internet. Per això aquest petit document em serveix per saber alguna cosa d'aquests artesans del pessebre avui desapareguts. El dia que es publicava el diari Josep Vidal comptava amb 68 anys, i el seu germà Ramon amb 64. El negoci l'havia engegat l'any 1905 el seu pare, Lluís Vidal, conegut com el figureta, i el taller del Poble Espanyol el van obrir l'any 1945.

Els Vidal, igual que altres artesans creadors del que anomenem figura popular, es mereixen que algú en faci alguna recerca. Hi ha molta feina a fer i el treball engegat per l'Enric Benavent sobre l'obra de Lluís Carratalà és un model a seguir.

Pessebre digital

El Toni Bullon va fer el seu projecte de final de carrera centrat en un pessebre. Això també són nous llenguatges, noves tècniques, noves mirades per al pessebre. És molt interessant donar un cop d'ull al projecte. Tot és una creació digital. No ha filmat cap escenari real, tot és una construcció digital, com és una construcció el pessebre.

Carratalà i els nous llenguatges

Com sempre diu, amb molt d'encert, l'Albert Dresaire, el pessebrisme evoluciona al llarg de la història a cops de transgressions, des de Sant Francesc a Moliné. El pessebre “de sempre” no existeix.

Aquests dies, immers en l'obra de Carratalà, constato que, ell també va ser un transgressor. Va fer un veritable exercici d'inculturació de la fe cristiana, feta en un moment que encara faltaven vint anys per al Concili Vaticà II. La genialitat arrelada en valors profunds (terra i fe) d'en Carratalà té la seva màxima expressió en les seves Sagrades Famílies catalanes.

Als anys 50-60 Carratalà va fer uns intents per actualitzar el missatge del pessebre modelant el grup de Les races, una al·legoria a la igualtat de tots els homes. Cinc infants, un de cada continent acompanyen un àngel i porten ofrenes al Nen Jesús. També va voler fer una escena de denúncia contra les diferències socials i va crear el grup del Sr. Esteve (inspirat en l'Auca de Rusiñol) amb la seva filla i un peó amb el seu fill. En diverses ocasions aquestes figures es van posar en pessebres, al costat d'altres pastors i personatges clàssics. Només va fer aquestes figures ja que temia que no es comprengués el sentit del que estava volent transmetre.

Perles als porcs

Lluís Carratalà va vendre un preciós conjunt d'una Adoració de Reis de 30 cm al Gremi de venedors de la Fira de Santa Llúcia. Eren unes peces que havia modelat uns quants anys enrera i que ni tan sols havia firmat. Les tenia a casa seva. Com que era una qüestió d'amistat les va vendre a un preu irrisori que ni ell mateix va voler desvelar mai per no comprometre ningú. L'Associació de firaires va revendre el conjunt a Ràdio Barcelona. El Nadal de 1963 el director de Ràdio Barcelona regalava aquest pessebre als néts del dictador Franco en el marc d'una entrevista que l'emissora va realitzar als nens.

Quan Carratalà explicava aquesta anècdota no ho feia gens content. Les cròniques de l'època (vegeu Revista ONDAS núm. 266 de gener de 1964) parlaven d'un "belén de artesanía catalana", tot i que és de tipologia hebraica, i en cap moment apareix el nom d'en Carratalà.

Vegeu quina cara de contents que posen els petits Martinez-Bordiu! On deuen haver anat a parar aquestes figures?

Pessebrisme i miniaturisme

On s'acaba el pessebrisme i on comença el miniaturisme? On s'acaba la representació del Misteri de Nadal i on comença la representació de la pròpia realitat social i cultural? Vegeu aquest vídeo d'un pessebrista de Mieres.

La signatura anònima

Sempre recordaré la il·lusió que vaig sentir en recollir la meva primera figura d’autor signada. Era un naixement de l’Alina Antonell. Deixeu-me dir-ho, maquíssim, com tota la seva obra.
També recordo les primeres figures de motllo que vaig arreplegar amb el què sembla una signatura: “AC” sobre la peanya i “A.Compte” sota la mateixa.
I també recordo i conservo amb molta estima, la figura d’un ase agegut, amb la signatura de M.Muns. La primera que vaig aconseguir d’un dels grans autors del S.XX.
Però no vull parlar d’aquestes signatures, vull fer-ho, d’aquelles signatures anònimes, mudes i discretes, testimoni fonamental del treball del figuraire; marca involuntària i garantía d’un treball humil, artesà, i per damunt de tot, humà: l’empremta que de forma accidental, queda marcada al fang.
No vull fer esment dels grans figuraires com Castells, Daniel, Carratalà, Masdeu ni Amadeu, parlo d’aquells pobres terrissaires anònims, que aprofitaven aquesta tasca uns mesos l’any, i que en treien prou pels torrons.
Sí, cada vegada que a una figura hi veig aquesta marca penso en ells i en el seu silenci. I valoro especialment aquestes figures, que d’una manera discreta, encara que repeteixo anònima, preserven i eternitzen el record d’aquests artesans. Sí, amb la més discreta signatura.

Krippen in Oberosterreich

O pesebres de la región de Linz. A mí me gustan muchísimo los pesebres austríacos, alemanes y tiroleses, tanto por su iconografía (muchas veces tan cotidiana) como por su antigüedad y originalidad... y porque reconozco que me fascina el catolicismo centroeuropeo (cuya máxima expresión es nuestro actual Papa). Llevo días repasando esta web

http://www.kripperl.at/

y cada día encuentro más joyas, en especial me gusta un nacimiento con "God Vader" incluido (solamente he visto una cosa parecida en un diorama creo que de Olot con figuras de Castells) y la divertida figura del Kraxentrager, un buhonero que lleva regalos a los niños, no sé si es tradición diferenciada de los Reyes, pero me hace pensar en el Olentzero y en el Tió

Pessebres des de Viena

Peter Staffler i Grödner Holzschnitzer són els artesans vienesos que ens ofereixen un gran assortit de figures tallades en fusta en aquesta pàgina web tan interessant. Destaquem la gran varietat d'estils i mides amb els que treballen.

Els pessebres centreuropeus tenen un aire peculiar i una riquesa iconogràfica i simbòlica genys mensypreable. La qualitat d'aquestes figures posa de manifest com d'arrelada està aquesta tradició en d'altres països europeus lluny de l'entorn del mediterrani italià-provençal-català-murcià.