Els guionistes han plantejat un concurs de pessebres al barri. L'amo el bar, una persona gran, republicana, resulta ser un manetes fent figures i li encarreguen que faci les figures del pessebre del bar.
L'escena clau és a l'episodi 172, al minut 25:18 quan ensenya les figures que ha fet i es veu una Mare de Déu fent mitja i un sant Josep fent un cigarret amb els pastors. La jove s'escandalitza i el fill li fa veure que el pare ha fet una interpretació del pessebre. "Qué interpretación? qué interpretación? por que no podias hacer un belén como Dios manda, que se pueda enseñar!" diu la jove. "No seas tan rancia, mujer" li diu el sogre. La paradoxa es dóna quan el fill decideix posar un tren elèctric al pessebre amb desaprovació del pare. Les converses són genials.
La visita del jurat, a l'episodi 173, minut 25:36, no té desperdici. El pare republicà fent la interpretació del pessebre davant dels membres del jurat amb el capellà ensotanat al capdavant és boníssima. El capellà ha d'acabar admenent que aquell pessebre "transmet".
Tot i que la sèrie està ambientada l'any 1952, les converses entre la jove i el sogre em sembla haver-les sentit calcades no fa pas massa en els nostres ambients pessebrístics del segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada