ANTONI GAUDÍ ...i el pessebre

-->

Ja està gairebé a punt el numero 4 de la Col·lecció ...i el pessebre. Aquesta vegada es tracta d'un recull de textos per glossar la vessant pessebrista del genial arquitecte.

A la Trobada de Tarragona, si no falla res, en trobareu.

"L’any 1910, Antoni Gaudí va presentar a París una maqueta de la façana del naixement acolorida amb l’ajuda de l’arquitecte Josep Maria Jujol. Gaudí volia il·luminar tot el Naixement destacant amb focus de llum cada una de les figures principals del pessebre. També volia il·luminar el portal de l’esperança de color verd, el de la fe de color terra i el de la caritat de color blau marí. Tot i que al final no incorporés aquests detalls a l’obra definitiva, ens queda el testimoni de la seva intenció. Gaudí va pensar la façana del naixement com un pessebre on tothom hi trobés les seves coses, els pagesos hi veuen les gallines i els galls, els científics els signes del zodíac, els teòlegs la genealogia de Jesús… igual que en un pessebre on hi ha detalls per a tothom." (de la introducció)

BLOGOSFERA PESSEBRISTA

Fa uns dies ens vam adherir a la Xarxa de Blogs de la Cultura Popular als Països Catalans TRADIBLOC.La bona acollida que vam tenir i els desigs que ens van expressar els seus responsables de poder fer una secció de pessebres a la seva xarxa ens van animar a buscar blocs catalans sobre pessebres. N'hem trobat un quants, alguns més actualitzats d'altres no tant.

Des d'avui hem incorporat en aquest web l'espai de la Blogosfera Pessebrista on automàticament aniran apareixent les actualitzacions dels blocs que hi estan subscrits. Així que visitant la pàgina de El Bou i la Mula estaràs en contacte amb molts altres afeccionats al pessebre a través dels seus blocs.

Vídeo des de Sant Pere de Torelló

Els amics de Sant Pere de Torelló ens ensenyen com estan acabant la seva exposició de pessebres. Una bona manera de fer-se presents en els nous i senzills mitjans de comunicació que tenim a l'abast.

Felicitats!

El bloc dels pessebristes de Castellterçol

Els pessebristes de Castellterçol ofereixen l'actualitat de la seva agrupació en el seu bloc: http://pessebristes.blogspot.com/

És tracta d'un bloc "de temporada" ja que va estar actiu durant el tercer trimestre del 2007 i ara que comença la nova temporada s'hi torna a veure activitat. És una bona notícia que les associacions donin a conèixer la seva activitat a través d'aquests recursos fàcils, eficients i gratuïts tan propis de la societat del coneixement.

Els amics de Castellterçol han sabut aprofitar també els àlbums fotogràfics online com és el cas de picasaweb per posar-hi les fotografies dels seus pessebres.

Els encoratgem a que no defalleixin en l'actualització d'aquest bloc, mal que sigui durant la temporada de pessebres. Que el pessebrisme català tingui espais dignes a la xarxa és una feina que ens pertoca a tots.

El Bou i la Mula fa 9 anys!

Aquesta setmana fa 9 anys que es va constituir formalment, en un entranyable acte al Monestir de Solius, el Col·lectiu El Bou i la Mula.

Han passat moltes coses des d'aquell dia, el més important i el més positiu de tot plegat ha estat la trobada amb tantes i tantes persones que estimen el pessebre i que o bé han col.laborat directament amb algun dels projectes que hem portat a terme o bé ens han donat suport en forma de mostres de simpatia i ànims vers el nostre Col·lectiu.

El model que ens vam plantejar des d'un principi és ben clar:

--> un col.lectiu obert, amb una estructura molt petita però amb una xarxa molt gran. De fet hi ha més de cent persones que en un moment o altre han col.laborat directament en els nostres projectes.

-->

Seguint un dels nostres objectius fundacionals continuarem treballant, modestament, en projectes molt engrescadors que ajudin a difondre el pessebrisme i que en promoguin el seu estudi. Per sort el pessebrisme dóna la possibilitat de fer coses molt interessants i divertides. Continuarem oferint el nostre treball a tothom, com des del primer dia, a través d'aquest web.

Nova web dels pessebristes de Vilafranca

Els pessebristes de Vilafranca del Penedès han anunciat la posada en marxa de la seva nova pàgina web. Es tracta d'un bloc que tindrà aquesta funció, amb l'adreça següent:

http://pessebresvilafranca.blogspot.com .

És sens dubte un motiu d'alegria que la blogosfera pessebrista pugui comptar amb una nova pàgina d'informació local. Felicitats doncs per aquesta iniciativa. Les facilitats que ofereix internet en aquest moments és una oportunitat que els pessebristes no podem desaprofitar per fer-nos presents en el món.

L'associació vilafranquina, que també edita un butlletí intern en paper, és una entitat amb gran tradició dintre del pessebrisme de diorames.

Santiago Alcolea Gil

Ha mort Santiago Alcolea Gil. Per als pessebristes és una gran pèrdua la desaparició d'un dels estudiosos de l'art que s'havia dedicat entre altres coses a escriure sobre pessebrisme. Són ben conegudes les seves obres al voltant de Ramon Amadeu, així com diverses col·laboracions glossant la història del pessebre.

Des del Col·lectiu El Bou i la Mula ens sentim dolguts per aquesta pèrdua, i més quan teníem la il·lusió de demanar-li que col·laborés encara amb un dels projectes que tenim entre mans. Descansi en pau.

Pyrénoust

Saps què són els Pyrénoust?

Si parlem de santons de Provença tothom sap a què ens referim. Però cal saber també que les figures de pessebre de França tenen una variant pròpia de la regió de l’Ariège que s’anomenen Pyrénoust.

L’artista alsacià Jean Marie Mathon fa més de 30 anys que es va instal.lar a Moulist (Ariège) i va crear una variant de figura de pessebre amb les característiques pròpies d’aquesta regió. La seva popularitat fa que més de 300 col·leccionistes segueixin les noves figures que cada any crea.

El nom que va posar a la seva creació, Pyrenoust, vol dir “els nostres Pirineus” en l’antic idioma de l’Ariège. Mathon ha volgut deixar testimoni dels antics oficis i tradicions de la regió mitjançant les figures del pessebre. Una mostra més de la importància del pessebre com a instrument etnogràfic.

Visitar el seu taller és sinònim de passar una bona estona xerrant amb un apassionat de la seva feina.

Homenatge a Josep M. Garrut

L'homenatge a Josep M. Garrut que es va celebrar el dijous a la tarda a la Pia Almoina (Barcelona) fou un acte entranyable.

La part central de l’homenatge va anar a càrrec de Mn. Jaume Aymar, qui va recordar les seves primeres trobades amb Josep M. Garrut, un senyor de Barcelona, com el va definir ell. També va evocar la figura de l'arquitecte Antoni Gaudí, de qui Garrut és un gran coneixedor, i la façana del Naixement de la Sagrada Família, el pessebre més gran del món. Mn. Aymar va cloure la seva intervenció fent un recordatori dels pessebres de la seva infantesa: "Fer el pessebre a casa és com la paràbola de la creació en la que els pares fan el paper del Creador i nosaltres (els fills) d'atents col·laboradors".

Tot seguit va parlar Mn. Martí Bonet, conservador de la Catedral de Barcelona, qui, aprofitant que l'acte es celebrava en una sala de la Pia Almoina dedicada a Gaudí, va destacar la genialitat i el valor espiritual de l'obra de l'arquitecte català. "Gaudí treu el retaule de dintre de l'església i el posa a fora a la façana a la vista de tothom. La façana del Naixement és un pessebre públic, situat al mig del carrer en contrast amb el pessebre dels pessebristes que feu a casa en la intimitat de la llar".

Finalment, Josep M. Garrut es va dirigir als assistents agraint-los la seva presència i reivindicant el valor del pessebre i els pessebristes: “el sentiment del pessebrista és el més aproximat a la perfecció humana”, va dir. I és que això resumeix la seva importantíssima aportació al pessebrisme, una aportació que el Dr. Garrut ha fet al llarg de la seva vida. Tal com ell mateix va indicar, “fer el pessebre és una de les coses més poètiques, més simpàtiques i més constructives que es pot fer”...

Ja ho hem dit en més d’una ocasió, però ho tornem a dir perquè ens fa molta il·lusió: el Sr. Garrut ens va honorar, ja fa anys, fent-se soci del nostre col·lectiu. Per això dos membres de la junta d’El Bou i la Mula ens vam fer present a l’acte d’homenatge. Per això i, sobretot, sobretot, perquè estem convençuts que aquest homenatge era més que merescut. Fou un encert, per part de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, la seva convocatòria.

Ara només cal que, tots plegats, continuem fent el definitiu homenatge a Josep M. Garrut, que no serà altre que continuar la seva obra de recerca, difusió, innovació i, en definitiva, de gran estima, al pessebre.

Conferència homenatge a Josep M Garrut

Tal com vam informar ja fa uns dies, el proper dijous 3 de juliol a les 19h l'Associació de Pessebristes de Barcelona ha convocat la conferència d'inici dels actes d'homenatge al Sr. Josep M. Garrut.

ATENCIÓ: es farà a la Pia Almoina (Plaça de la Catedral) i no a la seu de l'APB com s'havia anunciat inicialment. 
Aquests dies estic treballant en el numero 4 de la col·leció ... i el pessebre, com que he hagut de rellegir el Viatge a l'entorn del meu pessebre, del Sr Garrut, vull transcriure alguns paràgrafs que m'agraden molt. El Sr Garrut ja l'any 1957 reclamava una actualització del llenguatge del pessebre. Fa més de mig segle. Des del Bou i la Mula, seguint el seu llegat, també estem treballant per trobar nous llenguatges en el pessebre.

Vegem què deia fa mig segle el Sr. Garrut:

"El pessebrisme, estèticament, i ens referim al de Barcelona, al cap i a la fi el que dóna la pauta per a molts centres nacionals i estrangers, camina encara dins del camp de les arts i del món estètic, gairebé cent anys endarrera. I si diem això és perquè el pessebrisme a casa nostra ha arribat a una certa maduresa i es troba en un punt d'estancament que és possible que es desbordi i emprengui una evolució dins dels corrents vigents, tot i que l'infantilisme en el Pessebre, la ingenuïtat o l'inaudit primitivisme encara no han trobat el seu Joan Miró. " (p.80)

"Com que el Pessebre sempre ha portat moltes dècades d'endarreriment respecte a les altres arts, encara ha arribat fins avui la preocupació historicista en alguns sectors." (p. 79)

Pessebres públics

En l'anterior entrada m'he referit a les moltes iniciatives educatives que es fan amb el pessebre, però també caldria destacar les encara moltes iniciatives populars que tenen com a centre d'interès el pessebre.

Fa uns mesos portàvem en aquest mateix bloc del pessebre de la Plaça de la Vila de Terrassa que cada any fa una entitat d'iniciativa social. Ara, tafanejant per la xarxa he vist que al Prat de Llobregat, des de fa set anys, un grup de Gent Gran fa el pessebre de la Plaça de la Vila.
Aquest grup de gent gran també pinten les figures del pessebre i fabriquen productes nadalencs que posen a la venda en paredetes a la plaça de la Vila (els beneficis que en treuen es donaran a una ONG de la ciutat).

Enguany, el pessebre ha tingut temàtica marinera, amb el mar, les cases dels pescadors, el far, les barques de pesca... Les temàtiques dels sis pessebres anteriors elaborats per la gent gran han estat els oficis antics, Gaudí, el desert, Dalí, l’Edat Mitjana i el pessebre tradicional.

Per acabar d'arrodonir la proposta, en dates posteriors a la inauguració, els nens i nenes de les escoles del Prat van visitar el pessebre per fer-ne una explotació pedagògica. Ja l'any 2000, tal com llegim en aquest enllaç tan el pessebre com d'altres activitats nadalenques van sorgir del projecte de participació ciutadana portat a terme amb infants i gent gran.

L’èxit d’aquests pessebres ha transcendit el Prat i cada vegada és més la gent d’altres municipis que visita la plaça de la Vila durant les dates nadalenques per veure el pessebre.

Malauradament aquest pessebre ha estat notícia enguany perquè van robar-li la figura del nen Jesús. Llàstima que transcendís només aquesta anècdota i no la grandesa que té aquest pessebre com a activitat d'un taller de persones grans i com a activitat educativa per als infants.

Segur que encara hi haurà qui preferirà lamentar-se de com de malament està el pessebre i el món, del rebuig que hi ha de les tradicions cristianes, de com de malament va el món, de com les escoles esposen d'esquena al pessebre... però la veritat és que cap d'aquestes raons ens ajudarà com a pessebristes.

Jo prefereixo seguir descobrint com, malgrat els apocalíptics, el pessebre continua essent una activitat interessant i engrescadora.

Creure en el que estem fent

N'hi ha alguns que es passarien la vida lamentant-se. Probablement per que els és més fàcil lamentar-se que actuar. Acabo de tornar d'una reunió amb companys de la Federació Catalana de Pessebristes, com a representant del Grup Pessebrista de Castellar, per debatre sobre els temes que cal portar al Congrés d'Associacionisme Cultural.

Quan parlàvem d'aspectes educatius de la nostra activitat han tornat a sortir els ja clàssics discursos que no porten enlloc: d'una banda els que diuen que l'escola hauria d'implicar-se més en la promoció del pessebrisme, i de l'altra els que diuen que a l'escola no els interessa gens el pessebre i que no hi ha res a fer. Dues posicions que ni porten enlloc ni deixen avançar.

He suggerit, una vegada més, que hem de deixar de banda d'una vegada aquesta mena de discursos, i que hauríem de valorar, potenciar i donar a conèixer les moltíssimes experiències educatives (en un sentit ampli) que es porten a terme amb el pessebre. Nosaltres, des de El Bou i la Mula, ja fa temps que treballem, modestament, en aquesta línia i en aquest sentit, i cada vegada descobrim més persones i entitats que ho estan fent.

Curiosament en la reunió els bons amics de l'Associació de Barcelona han explicat que aquest Nadal, a demanda dels socis del Museu Monestir de Pedralbes, han fet una interessant experiència de col·laboració entre nens i pessebristes. Els primers han fer figures amb plastilina i els segons han fet el paisatge del pessebre popular. És una llàstima que ni la Federació ni la pròpia associació de Barcelona en el seu moment s'haguessin fet ressò d'aquesta activitat.

I és que de vegades en comptes de lamentar-nos tant n'hi hauria prou de creure en el que estem fent i donar-ho a conèixer.

El pessebrisme i el doctor Garrut

L'Associació de Pessebristes de Barcelona ha organitzat una conferència per iniciar els actes de reconeixement del soci Josep M. Garrut i Roma. La conferència, que porta per títol El pessebrisme i el doctor Garrut, es farà el dijous 3 de juliol a les 19h. al local social de l'entitat barcelonina (c/ Paradís, 3, pral. 2a), i anirà a càrrec de l'historiador i conservador del monestir de Sant Jeroni de la Murtra Mn. Jaume Aymar, bon amic, per cert, del nostre col·lectiu. Amb aquesta xerrada es vol iniciar una sèrie d'actes per commemorar el 75è aniversari com a soci de Barcelona de Josep M. Garrut.

Que el Sr. Garrut es mereix un homenatge és un fet indiscutible. Tots els reconeixements que se li facin són pocs per valorar la important feina que ha fet pel pessebrisme.

Sovint ens lamentem que costa trobar relleus en el si de les associacions pessebristes. Però malgrat tot, les entitats van tirant endavant i cada Nadal es presenten unes exposicions de pessebres prou reeixides. D'una manera o altra els pessebristes més joves recullen el testimoni dels més veterans. Ara bé, de vegades ens preguntem si els pessebristes catalans hem sabut recollir el testimoni del Sr. Garrut. La seva feina de prestigiar el pessebre en el món acadèmic i artístic, els treballs per promoure'n la recerca, o l'organització de congressos i exposicions per difondre el pessebre a la societat són algunes de les grans fites portades a terme per Josep M. Garrut. El seu llibre Viatge a l'entorn del meu pessebre, publicat ja fa més de 50 anys, no només es manté plenament vigent sinó que conserva bona part de la frescor del primer moment.

El millor homenatge que li podem fer al Sr. Garrut és continuar la seva obra com la millor manera de valorar-la. I això vol dir que cal fer un esforç en seguir promovent tot el que ell ha fet al llarg de la seva trajectòria. Això és el que, modestament, intentem fer en el col·lectiu El Bou i la Mula, i ens sentim molt honrats de comptar amb el Sr. Garrut com a soci.

Sigui com sigui, volem felicitar l'Associació de Pessebristes de Barcelona per aquesta iniciativa i ja des d'ara volem mostrar la nostra disposició a sumar-nos a aquest merescut reconeixement al gran pessebrista Josep M. Garrut.

El pessebrisme a internet

A les diverses etapes en que sovint es classifica la història del pessebrisme n'hauríem d'afegir una que crec que va prenent cada vegada més força a partir de la dècada dels 90. L'anomenaríem etapa d'internet o pessebrisme en xarxa, o alguna cosa així.

És impressionant la presència que té el pessebrisme a internet. No tant per la `presència de webs de les associacions o federacions que n'hi ha forces però massa sovint pobres de contingut i d'actualització, sinó per les webs personals d'afeccionats al pessebre. Aquestes, en ser molt sovint el perllongament de la dèria pessebrista durant tot l'any, tenen més bon nivell d'actualització i de dedicació en els seus continguts.

Vull destacar com a exemple del que acabo de dir la web del pessebrista de Tenerife Andrés Estévez. És un impressionant recull de documentació pessebrista creada i mantinguda en solitari per l'Andrés. Aquest web rep més de 800 visites diàries d'arreu del món. S'hi poden veure gairebé 6000 fotografies. Té 34 seccions diferents, i una de les joies és la impressionat col.lecció de naixements de tot el món que està reunint l'Andrés amb la intenció de fer-ne un museu. Al web es poden veure 1500 fotografies de naixements provinents de 154 països diferents.

També trobo molt interessant la iniciativa que ja fa uns quants anys va promoure un pessebrista de Pamplona, Ïñigo Mena, amb la creació del Foro de Belenismo, en el que tinc el goig de participar des de pràcticament els seus inicis. Ës un espai molt divers i plural. Bàsicament participat per pessebristes casolans però on hi ha espais també per parlar sobre associacionisme. És un gran espai de trobada pessebrista sense fronteres.

Taller de pessebres per a mestres

Ahir va ser un dia pessebrísticament intens. Al matí vaig estar fent un taller per a mestres i professors que vinguts de tot Catalunya estaven reunits a Tarragona.

Teníem poc temps per al taller, per tant no ens podiem embrancar a fer coses complicades. Vaig presentar-los el pessebre com a autorepresentació, vam reflexionar sobre això a partir de pintures i fotografies de pessebres.

A la part pràctica els vaig demanar que fessin una traducció contemporània de l'escena de l'anunciació als pastors. D'entrada crec que els va sorprendre, però a mesura que s'hi van posar van aparèixer coses prou interessants: l'anunciata en un locutori on les persones immigrades reben l'anunci mitjançant un e-mail, una anunciata feta per la gent del Segre on s'hi recollien els neguits i preocupacions que ells ara tenen, una anunciata enmig d'una comunitat de veïns, una anunciata a una colla de mestres i professors... Tot això ho van representar amb figures de plastilina, que era la opció més ràpida i còmoda. L'important del treball en aquest taller no estava en la realització final. Vam poder parlar i treure idees de com es pot fer servir el pessebre per educar.

Com sempre, vaig poder copsar la gran quantitat de persones que són afeccionades a fer el pessebre, més enllà de les associacions. El present del pessebrisme a Catalunya és molt ric per que a part de la manifestació més tècnicament elaborada que ofereixen els pessebristes a les associacions, hi ha una gran riquesa d'afecció pessebrística a les cases, a les escoles, als centres de dia, a les parròquies...

Si els que vau estar en el taller voleu, podeu deixar les vostres impressions en un comentari.

Fer el pessebre a casa

Aquests dies estic treballant sobre el pessebre, els seus llenguatges, el pessebre contemporani i del futur. Dissabte he d'anar a fer un taller de pessebrisme per a mestres i professors de tot Catalunya i he decidit que els proposaré un taller de pessebre basat en les noves mirades al pessebre que fa temps que parlem. A veure què sut. Ja us ho explicaré.

Tafanejant per la xarxa he trobat aquest bloc on algú parla del pessebre que ha fet a casa seva, és interessant el que diu i també els comentaris que fan els seus amics. És una mostra més de la riquesa i de la potència del pessebre, més enllà del que és pessebre clàssic.

El Liceu i els pessebres

Dimarts vaig anar al Liceu, era la meva primera vegada. Feien el Tannhäuser de Wagner. L’obra té un argument ben clàssic: la recerca de l’essència de l’amor, la lluita entre l’amor passional i l’amor virtuós, la rauxa i el seny, la sensualitat i l’espiritualitat, Dionís i Apol.lo, el pecat i la redempció... en fi un tema clàssic en els grans relats.

La versió, dirigida per Robert Carsen es presenta amb una posada en escena molt poc clàssica. El director ha fet una traducció de la història en la que el trobador medieval és ara un pintor i on tota l’òpera està ambientada en un espai contemporani en el que els cavallers són executius i els nobles són gent de l’alta societat contemporània.

Aquest experiment no va acabar d’agradar a tothom el dia de l’estrena. A mi, que com he dit sóc un neòfit en temes operístics, em va captivar, i a la meva filla de 15 anys que m’acompanyava, també. Crec que, en el nostre cas de dues persones allunyades del món de l’òpera, la presentació de l’espectacle va aconseguir guanyar dos espectadors. Com que vaig tenir el goig d’anar-hi amb un bon amic pessebrista (que aprecia la feina que fem des d’aquest Col·lectiu), en un dels entreactes li vaig fer un breu comentari que ara intentaré explicar.

Fa unes setmanes llegia un text de l’Albert Sáez que ara és el president del Consell de govern del CCMA (i que en els inicis de El Bou i la Mula vam poder gaudir d’una entranyable col·laboració seva) en el que reclamava una actualització del llenguatge en el missatge cristià i ho exemplificava en la necessitat d’uns “Pastorets 7.0”. Ja fa temps que penso en la necessitat imperiosa de trobar noves formes expressives aplicades al pessebre.

Ja m’he manifestat en diverses ocasions sobre la riquesa que aprecio en els pessebres de la Plaça Sant Jaume. Lògicament no agraden tothom. Especialment desagraden als pessebristes que estan ancorats en un estil clàssic i no agraden al públic que no vol fer esforços d’interpretació davant d’una obra d’art i que s’estimen més tenir al menjador de casa seva pintures hiperrealistes.

L’altre dia al Liceu el muntatge em va captivar per que constantment em feia pensar, em feia dialogar amb el director sobre les opcions que havia pres a l’hora de traduir el Tannhäuser a un llenguatge contemporani. Segurament si hagués vist una versió clàssica amb els cavallers vestits de cavallers hauria quedat meravellat de la riquesa de detalls històrics però intueixo que m’hauria avorrit una mica relegat en el paper d’espectador passiu.

És el que em passa amb els pessebres. Cada vegada m’interessen menys els pessebres amb pretensions historicistes i cada vegada em criden més l’atenció els pessebristes que s’esforcen en traduir a un llenguatge i a una realitat contemporània una història universal. Un pessebre clàssic acaba sent sempre el mateix i pot captivar una vegada als espectadors més allunyats d’aquest art. Un pessebre contemporani pot tenir la gràcia de la novetat constant i del diàleg entre l’artista i l’espectador.

Aquest any no hi ha hagut pessebres

En el marc de la societat de la informació en el que estem tot allò que no apareix als mitjans no existeix. Tot i que l’afirmació és taxativa i discutible si que és veritat que acabem atribuint un rang de realitat a allò que veiem als mitjans i allò que no apareix passa absolutament desapercebut. Aquesta nova realitat que constitueixen els mitjans és en la que ens hem de moure. Les entitats de cultura popular han de saber jugar amb les regles dels mitjans si volen fer-se presents en la societat.

Aquesta és la base de les sessions de treball que vaig estar desenvolupant quan a finals de l’any passat vaig participar com a docent en uns cursos de formació per a entitats, promogut per la Diputació. De l’experiència en vaig treure dues conclusions: hi ha entitats molt preocupades per fer bé les seves tasques de comunicació, i les entitats que es despreocupen d’aquest aspecte denoten també altres mancances relacionades amb la seva forma de gestionar l’entitat.

Durant aquest passat Nadal he observat com ha estat la presència del pessebrisme en alguns mitjans de comunicació. Una vegada més hauríem d’afirmar que no hi ha hagut pessebres. Hi ha hagut pessebres vivents i prou. He fet una repassada exhaustiva per les notícies que han aparegut a l’Avui i a La Vanguardia entre els dies 25 de novembre i 15 de gener. El pessebre directament com a notícia apareix en relació al pessebre de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, als nous caganers de l’any i a un pessebre del Prat que ha estat malmès. De resquitllada apareix en relació a una obra d’en Perejaume a la Fundació Miró, quan es parla de les tradicions de Nadal, i en alguns articles d’opinió en el marc del debat sobre la presència de símbols religiosos en una societat laica. La Vanguardia va publicar un interessant article sobre el pessebre a Nàpols el dia 12 de desembre.

La proporció entre notícies directament relacionades amb el pessebrisme i notícies relacionades amb els pessebres vivents és d'1 a 10, és a dir hi ha deu vegades més de presència dels pessebres vivents que de pessebres, en els mitjans observats. Tot i que no he fet una observació rigorosa de El Periódico i de la ràdio i de la televisió, crec que les xifres deuen ser molt semblants. A El Periódico, que vaincloure en el diari durant tres setmanes un quadern central dedicat al Nadal i les seves tradicions, van publicar una breu referència plena de tòpics i llocs comuns a càrrec de Joan Soler Amigó, i poca cosa més.

D’entrada em venen al cap algunes reflexions: d’una banda els professionals del periodisme fa anys que quan es refereixen al pessebre no saben sortir dels tòpics del caganer i de Sant Francesc. Aquest fet el podem atribuir o bé a una pobra autoexigència professional o a una pobra capacitat de difusió per part de qui li convé donar-se a conèixer. Des del món pessebrista no s’està vetllant gairebé gens per fer present el pessebre als mitjans de comunicació. La Federació Catalana, que hauria de liderar aquest propòsit, fa uns anys que descuida sistemàticament aquesta vessant de la seva feina, fins al punt que fins i tot la pròpia pàgina web que gestionen està incompleta, desfasada i no serveix com a punt de referència informativa per als mitjans, ni per al públic.

Estic convençut que el fet pessebrístic és mediàticament interessant. De fet quan s’han promogut accions dedicades a fer-ne difusió els mitjans han respost bé. Però aquesta és una feina que cal fer amb constància, amb planificació, amb ofici i dedicació. És cert que en mitjans d’àmbit local la presència és molt més habitual i més fàcil de promoure, però també és cert que cal poder mostrar el pessebrisme amb tota la seva riquesa en els mitjans de gran abast.

Els valors i les virtuts que té aquest art són innegables i van molt més enllà de les exposicions de pessebres que fem. Si els propis pessebristes no s’esmercen en donar-los a conèixer difícilment tindran un lloc en el farcit món d’oferta cultural i d’oci que tenim al davant. Cada any llegim laments de pessebristes sobre la difícil continuïtat d’algunes associacions de pessebristes. Malgrat això el pessebrisme està vivint potser el moment més daurat de la seva història, amb un bon nombre d’associacions, amb molts pessebristes no associats que mantenen la seva afecció, amb moltes famílies i entitats que continuen fent el pessebre i que hi troben el gust de practicar aquest art.

Ara bé, tot això pot seguir quedant desapercebut si no hi ha una clara voluntat i predisposició de fer-ho saber. Hi ha una important feina per fer en aquest sentit.

Si, temps de calvaris!

Després d'escriure l'anterior post he seguit buscant i finalment he trobat que a Banyoles enguany si que hi ha exposició de Calvaris a l’Església de Santa Maria de Turers del 8 al 31 de març a càrrec de l’Associació de pessebristes.

D’altres exposicions permanents on hi ha diorames de la passió són:

A l’Església parroquial de Sant Martí de Perelada hi ha l’exposició dels diorames que havien estat al castell.

A Rajadell, a l'interior de l'església, a la capella del Santíssim, trobem quatre diorames permanents amb escenes de la Passió de Jesús, obra de l'escultor manresà Ramon Oms.

A Solivella el pessebrista Antoni Sans té una col·lecció de diorames de la Història de la Salvació on hi ha alguns diorames de la Passió.

A Barcelona, al Museu de Pedralbes hi ha una exposició permanent sobre la vida de Jesús.

(Quina llàstima que des de la Federació Catalana no s'hagi fet una mica de difusió d'això)

Temps de calvaris?

No sé si enguany hi ha Calvaris en alguna de les associacions que habitualment en fan. Recordo que alguns anys a Sant Hilari, a Sitges o a Ripollet n'hi havia. Enguany potser per la proximitat de la Setmana santa amb el Nadal no n'hi ha.

Durant els anys 50 van ser força populars a Catalunya. Actualment a Andalusia i a d’altres lloc són una mica més populars que aquí. Ben pensat, el pessebre té tot un simbolisme d’autorepresentació que el fa molt interessant i el calvari sempre acaba sent una representació històrica. El pessebre el pots representar en una masia catalana del XVIII amb els pastors amb barretina però no m’imagino el calvari amb uns soldats vestits de mossos d’escuadra. Aquesta és la raó de que no hagi arrelat tant . I aquesta és la gran raó de la riquesa del pessebre, que més que una representació històrica és una representació de la proòpia societat al voltant d’un misteri.

He buscat debades si trobava informació sobre exposicions de calvaris. El que si he trobat és aquetsa pàgina web dedicada al pintor i pessebrista Maurici Vallsquer en la que s'hi pot llegir això:

"Reivindicar la figura de l’autor de pessebres com a artista sembla estrany, encara avui, per a molts. De fet, molts artistes s’han volgut dedicar als pessebres, han estat pessebristes,i molts han caigut en l’oblit. El cas de Maurici Vallsquer no és un més. És el d’un pintor que va començar a fer pessebres potser més per devoció que per art, però la seva sensibilitat el va dur a fer-los d’alt nivell. Tant és així que en repetides ocasions, al llarg dels anys 50 i 60, va fer nombrosos pessebres Monumentals com ara a la Plaça Catalunya de Barcelona."

És un web dels que a mi m'agrada ja que ens aporta informació molt interessant sobre un pessebrista singular que també va fer calvaris