No sé si enguany hi ha Calvaris en alguna de les associacions que habitualment en fan. Recordo que alguns anys a Sant Hilari, a Sitges o a Ripollet n'hi havia. Enguany potser per la proximitat de la Setmana santa amb el Nadal no n'hi ha.
Durant els anys 50 van ser força populars a Catalunya. Actualment a Andalusia i a d’altres lloc són una mica més populars que aquí. Ben pensat, el pessebre té tot un simbolisme d’autorepresentació que el fa molt interessant i el calvari sempre acaba sent una representació històrica. El pessebre el pots representar en una masia catalana del XVIII amb els pastors amb barretina però no m’imagino el calvari amb uns soldats vestits de mossos d’escuadra. Aquesta és la raó de que no hagi arrelat tant . I aquesta és la gran raó de la riquesa del pessebre, que més que una representació històrica és una representació de la proòpia societat al voltant d’un misteri.
He buscat debades si trobava informació sobre exposicions de calvaris. El que si he trobat és aquetsa pàgina web dedicada al pintor i pessebrista Maurici Vallsquer en la que s'hi pot llegir això:
"Reivindicar la figura de l’autor de pessebres com a artista sembla estrany, encara avui, per a molts. De fet, molts artistes s’han volgut dedicar als pessebres, han estat pessebristes,i molts han caigut en l’oblit. El cas de Maurici Vallsquer no és un més. És el d’un pintor que va començar a fer pessebres potser més per devoció que per art, però la seva sensibilitat el va dur a fer-los d’alt nivell. Tant és així que en repetides ocasions, al llarg dels anys 50 i 60, va fer nombrosos pessebres Monumentals com ara a la Plaça Catalunya de Barcelona."
És un web dels que a mi m'agrada ja que ens aporta informació molt interessant sobre un pessebrista singular que també va fer calvaris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada