En Josep Llinares, simpatitzant i col·laborador de El Bou i la Mula ens ha passat aquest escrit que parla d'un interessant pessebre que hi havia a Sabadell.
El pessebre més notable, fou el de can Panxes. Hi havia tres centes figures de moviment. Tenia vint-i-dos pams i mig d'amplada per cinquanta sis de llargada. Es pagaven sis quartos per entrar a veure'l. Hi havia una muntanya on hi cantava la puput i als camps uns bous que llauraven; en arribar al cap del camp, una pagesa alçava el porró i bevia; en arribar a l'altre cap el seu marit, que feia beguda, també bevia amb la carabassa, i així, amunt i avall. Tothom reia l'acudit. A un costat, el palau del rei Herodes; aquest estava assegut al vestíbul i feia senyals als soldats romans, els quals degollaven criatures; tot de moviment. Al centre del pessebre hi havia el naixement, a sota un poble de muntanya; a dins de l'estable el bou feia anar el cap i la mula se li menjava la palla: la Verge i St. Josep feien anar els braços i els pastors, agenollats, adoraven el Nen i li feien presents. Hi havia, també, una gran masia on tothom treballava. L'amo, al portal, s'ho estava mirant, duia una gran barba i fumava amb pipa, la qual movia fent acció de posar-la i treure-la de la boca. En un altre indret n'hi havien uns que bregaven cànem, altres cavaven la terra, un treia aigua del pou, d'altres sembraven un terreny. Hi havia un tros de mar amb vaixells que brandaven i un pont per on passaven i traspassaven figures arreu, senseparar. També hi havia la torre de Babel i tantes altres coses més que són d'impossible recordar.
Quan ja feia prou estona per tenir temps d'haver-ho vist tot, sortia un fantasma del tamany d'una persona esbalegant els braços i feia un bram trasmudant la fesomia amb la del llegendari dimoni. Era l'avís de què fessin lloc als que s'esperaven.
Tot aquest mecanisme del pessebre era mogut per una roda de fusta accionada a mà; de cordills, filferros i mecanismes enginyosos no en vulgueu més. El Panxes era un teixidor de cal Sant Home i tenia un teler arreglat per ell amb certes combinacions que després foren aplicades a tots els telers mecànics. Era tot un enginyer, sense altres estudis que les primeres lletres; si aquell home hagués pogut cursar estudis de lo seu probablement hauria fet rotllo. Quina llàstima d'enginys per a divertir dones i mainada, tan sols!
BURGÈS, Marian (1929): Sabadell del meu record . Sabadell. Ed. Joan Sallent
També referenciat a :
ESTRADA, A (1995): Els nostres figuraires. Sabadell. Agrupació pessebrista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada