Creure en el que estem fent

N'hi ha alguns que es passarien la vida lamentant-se. Probablement per que els és més fàcil lamentar-se que actuar. Acabo de tornar d'una reunió amb companys de la Federació Catalana de Pessebristes, com a representant del Grup Pessebrista de Castellar, per debatre sobre els temes que cal portar al Congrés d'Associacionisme Cultural.

Quan parlàvem d'aspectes educatius de la nostra activitat han tornat a sortir els ja clàssics discursos que no porten enlloc: d'una banda els que diuen que l'escola hauria d'implicar-se més en la promoció del pessebrisme, i de l'altra els que diuen que a l'escola no els interessa gens el pessebre i que no hi ha res a fer. Dues posicions que ni porten enlloc ni deixen avançar.

He suggerit, una vegada més, que hem de deixar de banda d'una vegada aquesta mena de discursos, i que hauríem de valorar, potenciar i donar a conèixer les moltíssimes experiències educatives (en un sentit ampli) que es porten a terme amb el pessebre. Nosaltres, des de El Bou i la Mula, ja fa temps que treballem, modestament, en aquesta línia i en aquest sentit, i cada vegada descobrim més persones i entitats que ho estan fent.

Curiosament en la reunió els bons amics de l'Associació de Barcelona han explicat que aquest Nadal, a demanda dels socis del Museu Monestir de Pedralbes, han fet una interessant experiència de col·laboració entre nens i pessebristes. Els primers han fer figures amb plastilina i els segons han fet el paisatge del pessebre popular. És una llàstima que ni la Federació ni la pròpia associació de Barcelona en el seu moment s'haguessin fet ressò d'aquesta activitat.

I és que de vegades en comptes de lamentar-nos tant n'hi hauria prou de creure en el que estem fent i donar-ho a conèixer.