Ahir va ser un dia pessebrísticament intens. Al matí vaig estar fent un taller per a mestres i professors que vinguts de tot Catalunya estaven reunits a Tarragona.
Teníem poc temps per al taller, per tant no ens podiem embrancar a fer coses complicades. Vaig presentar-los el pessebre com a autorepresentació, vam reflexionar sobre això a partir de pintures i fotografies de pessebres.
A la part pràctica els vaig demanar que fessin una traducció contemporània de l'escena de l'anunciació als pastors. D'entrada crec que els va sorprendre, però a mesura que s'hi van posar van aparèixer coses prou interessants: l'anunciata en un locutori on les persones immigrades reben l'anunci mitjançant un e-mail, una anunciata feta per la gent del Segre on s'hi recollien els neguits i preocupacions que ells ara tenen, una anunciata enmig d'una comunitat de veïns, una anunciata a una colla de mestres i professors... Tot això ho van representar amb figures de plastilina, que era la opció més ràpida i còmoda. L'important del treball en aquest taller no estava en la realització final. Vam poder parlar i treure idees de com es pot fer servir el pessebre per educar.
Com sempre, vaig poder copsar la gran quantitat de persones que són afeccionades a fer el pessebre, més enllà de les associacions. El present del pessebrisme a Catalunya és molt ric per que a part de la manifestació més tècnicament elaborada que ofereixen els pessebristes a les associacions, hi ha una gran riquesa d'afecció pessebrística a les cases, a les escoles, als centres de dia, a les parròquies...
Teníem poc temps per al taller, per tant no ens podiem embrancar a fer coses complicades. Vaig presentar-los el pessebre com a autorepresentació, vam reflexionar sobre això a partir de pintures i fotografies de pessebres.
A la part pràctica els vaig demanar que fessin una traducció contemporània de l'escena de l'anunciació als pastors. D'entrada crec que els va sorprendre, però a mesura que s'hi van posar van aparèixer coses prou interessants: l'anunciata en un locutori on les persones immigrades reben l'anunci mitjançant un e-mail, una anunciata feta per la gent del Segre on s'hi recollien els neguits i preocupacions que ells ara tenen, una anunciata enmig d'una comunitat de veïns, una anunciata a una colla de mestres i professors... Tot això ho van representar amb figures de plastilina, que era la opció més ràpida i còmoda. L'important del treball en aquest taller no estava en la realització final. Vam poder parlar i treure idees de com es pot fer servir el pessebre per educar.
Com sempre, vaig poder copsar la gran quantitat de persones que són afeccionades a fer el pessebre, més enllà de les associacions. El present del pessebrisme a Catalunya és molt ric per que a part de la manifestació més tècnicament elaborada que ofereixen els pessebristes a les associacions, hi ha una gran riquesa d'afecció pessebrística a les cases, a les escoles, als centres de dia, a les parròquies...
Si els que vau estar en el taller voleu, podeu deixar les vostres impressions en un comentari.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada