Josep Prats era conegut en el seu temps amb els sobrenoms de "Pep del Nas" i “Pep de Gràcia”. Va néixer a l'últim quart del segle XIX possiblement al barri de Gràcia de Barcelona, i va morir a la mateixa ciutat a principis de la dècada de 1940.
Va ser fidel seguidor de l'escola historicista iniciada per Domènec Talarn i coetani de Salvador Masdeu i Linus Fèlix, també seguidors de la mateixa escola. La seva obra no va assolir ni de bon tros el nivell d’aquests darrers, però en honor a la veritat, les seves terracotes varen assolir un nivell notable, essent molt fines, boniques i úniques. La seva parada era de les més esperades a la Fira.
La seva producció va ser molt extensa i variada. Segons Joan Amades, a la seva obra “El Pessebre" de 1946, es sentia més creador que productor. No reutilitzava gaire els seus motlles. Va tenir una magnífica capacitat per crear figures i aprofitar els seus propis motlles per interpretar diversos personatges, talment com feia Masdéu.
Les seves figures son molt estilitzades. Els braços i les cames prims i rectes, sempre fets íntegrament de fang. La paleta de colors, sempre en tons pastel, és profusament acolorida i “dolça”. Ens presenta unes figures alegres i molt expressives. Destaquen els vestits sense mànigues o amb aquestes arremangades. Una característica del seu treball, i que precisament ha provocat que poques figures es conservin íntegres, es que feia els braços molt prims i amb el dit polze de les mans separat.
Li agradava fer composicions de figures en una sola peanya: l’anunciata, pastors amb bèsties de força, la samaritana en una font, etc... les feia amb molta plasticitat, proporcionalitat i vida. Lluís Carratalà va ser deixeble de Josep Prats, i varen intercanviar algun motlle. Això ha permès la conservació d’un d’original, concretament la figura del pescador i canya assegut sobre unes roques.
Félix Bertran Vidales, iniciador de la saga d'artesans "Bertran de Barcelona", va encarregar una sèrie de motlles, que Fèlix reproduïa amb plom. La mà de Josep Prats es coneix àmpliament en l'obra dels Bertran, principalment per la forma de cames i braços.
Altres artesans varen copiar o es van inspirar en l'obra de Josep Prats. El cas més evident és el de Daniel José Ursueguia, que profusament va reutilitzar els motllos, o bé va efectuar "apretades" de l'obra de l'autor, utilitzant-la indissimuladament com a base, per a fer reproduccions molt més detallades, però que no poden amagar el veritable origen.
Antoni Dorda
1 comentari:
Precioses figures. Trobo molt més entranyables aquestes terracotes que les figures més realistes de Talarn o Salvador Masdeu. A casa sempre hem tirat de figures de fang dels paradistes de la Fira de Santa Llúcia o de figuristes poc famosos. Gràcies per fer-nos-el conèixer.
Publica un comentari a l'entrada