Pessebres al Louvre

Casualment estic a París per feina. He anat al Louvre i m'he dedicat a mirar només quadres de la Nativitat o de l'adoració dels Mags. Es pot fer el pessebrista de moltes maneres... He vist i m'he fixat en coses ben curioses. D''entrada: el naixement de Jesús és un dels temes més tractats; la presencia de Sant Joan és molt comu; el tema de la circumcisió, déu n'hi do. Curiosament als pessebres no hi posem mai Sant Joan ni la circumcisió (jo són dos temes que no he vist mai representats). També m'ha sorprès la copresència de temes (el naixement i de fons l'anunciata...), el nen Jesús estirat a terra, sense pessebre ni res; la presència d'espigues de blat al bressol, fent el lligam entre el cos de Crist i l'eucaristia.... moltes coses, molts detalls amagats en les pintures de l'escola italiana que he contemplat plàcidament.
Vaig escapar-me a veure la sala d'art copte i hi havia un dibuix de l'anunciació en la que Maria està brodant amb fil porpra una roba per la cortina del santuari...

Em Vaig enamorar d'aquests dos quadres de Bernardino LUINI s. XVI

Vida de Maria

El Centre de Pastoral Litúrgica ha editat enguany un deliciós llibre del teòleg Josep M. Rovira Belloso (Barcelona, 1926) que porta per títol Vida de Maria. (Aquest llibre és el número 75 de la Col·lecció Emaús i també s'ha editat en castellà).

És un llibre que repassa les escenes de l'evangeli en què Maria, la Mare de Déu, és un punt de reflexió bàsic en la fe. "Les escenes de l'evangeli en què ella n'és la protagonista principal o en què hi té un paper rellevant, ens ofereixen ensenyaments plens de riquesa i d'estímuls de vida cristiana plens d'ànim".

Com sigui que una bona part d'aquestes escenes corresponen a la infància de Jesús, llegit amb ulls de pessebrista aquesta llibre també és una petita joia.

Transcric unes frases del capítol dedicat al Naixement:

Sant Francesc d'Assís fa el Pessebre per a refer l'escena del Naixement. Volia fer-se present en aquell esdeveniment de llum. És Jesús qui se li va fer present en un nen del poble.
El seu deixeble, sant Bonaventura, ens ensenya que hem de viure en nosaltres el misteri del Naixement.

¿Hem d'entrar a la cova de Betlem?
¿Hem de posar-nos en primera fila?
En realitat, formem part del pessebre.
¿Com? Per la fe viva.

¿Com? Per l'Eucaristia que fa que ens retrobem amb Jesucrist viu. La persona de Jesucrist resumeix tota la seva història, des del Nadal fins a la Creu i la Glòria.

150 anys de pessebres i pessebristes a Manresa

Francesc Villegas i Martínez, autor de múltiples monografies històriques dedicades sobretot a la seva ciutat, Manresa, és també un pessebrista entusiasta i ens presenta, ara, un interessant llibre: 150 anys de pessebres i pessebristes a Manresa. El llibre es presentarà oficialment a finals de novembre (ja ho anunciarem quan sigui el moment) però ara ja es podrà adquirir a la Trobada de Pessebristes de Catalunya que se celebrarà el diumenge que ve a Sant Hilari Sacalm. Ni que només fos per adquirir aquest llibre, ja valdria la pena passar per la Trobada!

Aquest llibre és d'aquestes obres de què el món del pessebre està mancat a casa nostra. Es publiquen coses sobre pessebres, però poques contenen un treball de recerca històrica tan important i amb profunditat com ha fet Francesc Villegas. Tan de bo altres poblacions catalanes puguin promoure estudis semblants...

El pròleg del llibre és de l'arxiver dels Caputxins de Catalunya, Fr. Valentí Serra de Manresa, ofm. cap. És un llibre de 244 pàgines. Conté 180 fotografies, de les quals 76 en color. Val a dir que ha estat editat per la Llibreria Sobrerroca de Manresa. El dia de la Trobada es podrà adquirir al preu de 30 euros. Cal aprofitar l'ocasió perquè se n'ha fet una edició de només 500 exemplars.

Des d'aquí només ens queda felicitar l'autor i, també, felicitar el pessebrisme català per guanyar aquest nou llibre.

Vacances pessebristes

Fer vacances "pessebristes" és molt fàcil! No cal esperar a Nadal o buscar exposicions de pessebres: només cal voltar per llocs on hi hagi claustres o portalades d'estil romànic, esglésies amb retaules gòtics o renaixentistes, o palaus amb pintures barroques. L'art religiós ens mostra molt sovint escenes del Naixement i de la infantesa de Jesús. No deixen de ser pessebres esculpits en pedra o fusta, o pintats en quadres i parets. Els pessebristes obtenim un gaudi "suplementari" tot visitant aquests monuments. Aquest estiu he estat a San Juan de la Peña, "cuna de Aragón". És un deliciós monestir romànic amb magnífiques vistes al Pirineu aragonès. Al claustre hi ha diversos capitells que reprodueixen escenes de la vida de Jesús. A la foto s'hi pot veure el somni de Josep. Aquest estiu vaig fer el turista i també vaig gaudir com a pessebrista!

Josep Mola, mestre pessebrista

Em plau fer-me ressò de la notícia apareguda al diari digital Capgròs. El pessebrista mataroní Josep Mola ha rebut el diploma de Mestre Artesà. És un merescut reconeixement a una trajectòria de treball pel pessebre. Penso que, el més important que ha fet Josep Mola pels pessebres no ha estat fer diorames molt bonics, sinó la seva tasca incansable de divulgació del pessebre, especialment entre els més joves. Moltes felicitats!

Museu del Pessebre de Catalunya, ara sí?

En una entrevista al diari El Punt, el nou alcalde de Sant Vicenç de Montalt, Miquel Àngel Martínez (CiU), afirma que ara "és hora d'engegar projectes endarrerits". I entre aquests projectes hi ha el Museu del Pessebre de Catalunya.

El Museu del Pessebre de Catalunya ja compta amb un excel·lent i innovador projecte museogràfic, redactat pel museòleg i pessebrista Jordi Montlló. Si aquest projecte no va tirar endavant en el seu moment és, al meu entendre, per dos motius: per la manca de voluntat política i per la nul·la visió de futur d'alguns representants dels pessebristes de Catalunya. Els diners, que en fan falta, i molts, no haurien de ser problema si se solucionen aquestes dues "pegues".

Ara sembla que una de les trabes al Museu es pot eliminar. Tenim un polític, i un govern municipal, amb ganes de tirar endavant aquest Museu que podria ser (i hauria de ser!) una referència dins del món del pessebrisme i de la cultura popular.

Els dirigents de la Federació Catalana de Pessebristes ¿sabran estar a l'alçada de les circumstàncies? ¿Es donarà suport a aquest projecte de Museu que mira el pessebre en la seva globalitat, amb tota la seva riquesa, o se seguirà apostant per un espai on exposar els nostres diorames i para de comptar? Què es vol? ¿Un lloc que serveixi per promoure la recerca al voltant del pessebre o un lloc per poder dir "JO tinc un pessebre al Museu del Pessebre de Catalunya?" ¿Volem una exposició permanent de diorames més o menys macos (això ja existeix i és un model del segle passat) o apostem per un espai que mostri tots els aspectes del pessebre: el pessebre popular, els diorames, les noves formes de fer pessebre, la història del pessebre, el pessebre com a fer religiós, l'aspecte artístic del pessebre, els creadors de figures de pessebre, el valor antropològic del pessebre,... (la llista seria molt llarga!)?

El model pel qual s'aposta al projecte museogràfic del Museu del Pessebre de Catalunya coincideix plenament amb l'ideari del col·lectiu El Bou i la Mula. Per això, i perquè creiem que la tradició del pessebre es mereix un Museu del segle XXI (i no del segle XIX), animem als pessebristes de Catalunya a deixar de posar-hi trabes i a sumar esforços perquè el Museu del Pessebre de Catalunya sigui aviat una realitat.

Fer el betlem

Acabo de veure aquest post: Fer el betlem on el seu autor Pau Gener explica la tradició de fer el pessebre a casa seva i aporta un fragment de Josep Pla, molt suggeridor.
Els quatre comentaris que hi ha no tenen desperdici.

La poesia... i el pessebre

Estem tirant endavant el numero 3 de la col·lecció ... i el pessebre: La poesia... i el pessebre. En aquesta ocasió volem posar a l'abast d'afeccionats un conjunt de poemes que hem trobat, molt diversos, dedicats al pessebre.

- Tot i que ja en tenim més de seixanta ben segur que encara n'hi ha molts que no tenim localitzats. Si coneixes algun poema dedicat al pessebre (no al nadal, no al pessebre com a menjadora) ens el pots fer arribar (el poema o la referència) a: edicions@elbouilamula.net.

- Per tal d'il·lustrar el recull volem posar-hi dibuixos de pessebristes. Si ets pessebrista i saps dibuixar, i vols col·laborar en aquesta publicació, posa't en contacte amb nosaltres a l'adreça indicada.

Botiga de pessebres a Saragossa

Vaig estar a Saragossa per temes de feina i vaig aprofitar per fer una visita al Carlos i la Tere a la seva botiga MUNDO HOBY del c/ Manifestación n 6 molt a prop del Pilar.

És una botiga dedicada al miniaturisme especialment a les cases de nines i venen tot l'any figures de pessebre (de J.Pérez i murcianes principalment) així com complements i miniatures.

Vaig passar a saludar i vaig estar-m'hi més d'una hora xerrant. La família d'en Carlos són artesans pessebristes des de fa tres generacions, antigament havien fet fugura i ara es dediquen sobretot a fer complements. Pel seu coneixement del món del miniaturisme té un gran assortit d'elements complementaris per al pessebre, tant d'objectes com de tècnica (llums, control.ladors, etc)

Actualment estan en procés de remodelació de la seva web per poder apostar per la venta per internet www.mundo-hobby.com

El Bou i la Mula rep un nou premi

El Col·lectiu El Bou i la Mula ha estat guardonat amb el I Premi per a una obra pedagògica i cristiana que concedeix la Fundació Armengol Mir.

El treball Educar amb el Pessebre, obra d'Enric Benavent, ha estat valorat pel jurat per la seva eficiència, aplicabilitat en el context educatiu i versatilitat en les propostes.

El premi, és un nou reconeixement a la trajectòria d’aquest col·lectiu dedicat a estudiar i difondre el pessebre que ja va ser guardonat l’any 2004 amb un dels premis Joventut i Lleure que concedeix la Generalitat.

Mn. Lluís Bonet, president de la Fundació, acompanyat del P. Pere Codina i del Sr Albert Cubeles han fet el lliurament del premi davant del pessebre més gran del món com és la façana del Naixement de la Sagrada Família.

L’acte de lliurament ha coincidit amb la visita que un grup de sacerdots del Bisbat de Sant Feliu estaven fent al Temple acompanyats de Mn Bonet. Agraïm a Mn. Josep Torrente que ens hagi facilitat les fotos d'aquest post.

Visitem en Llorenç Pujol

Avui, amb el Carles (www.pessebres.com) hem anat a visitar al Llorenç, a qui vam conèixer al Congreso de Vic.

En Llorenç és un conegut figuraire una mica especial ja que és molt conegut a Espanya i poc a Catalunya, i per que treballa a partir de models encarregats a escultors, d'on treu motlles i reprodueix les figures amb una mena de guix dur (com el que fan servir els dentites, diu ell) o amb resina. La seva aportació genial és el pintat. Les figures tenen una fesomia especial gràcies al tractament de la pintura, molt treballada, amb molts matissos i detalls.

La seva és una empresa antiga, ja que el seu pare s'hi havia dedicat tota la vida. Molts dels models que tenen van estar encarregats a Martí Castells, d'altres provenen d'altres escultors.

Treballen figura religiosa no exclusivament per a pessebre.

Pessebre napolità a Messina

M'acaba d'escriure el meu cosí (gràcies Xavier i Antònia) enviant-me unes fotos d'un pessebre napolità que han vist fa poc a Messina a l'illa de Sicília. Malgrat les fotos no son del tot clares, com acostuma a passar quan fotografies un pessebre que està en una vitrina, es pot apreciar molt bé la bellesa d eles figures i l'ambient típicament napolità del pessebre.

M'agrada tant que quan algú veu un pessebre interessant, me'n faci arribar una foto o simplement un comentari!!!

Museu dels Sants d'Olot

El Pare Jaume de Solius m'ha enviat un correu recomanant-me la visita a l'esperat i recentment inaugurat Museu dels Sants d'Olot.
c/ Joaquim Vayreda 9 . 17800- Olot . 972.26.67.91 . museusants@olot.cat
HORARI DEL MUSEU :Feiners: 10 a 13h i de 15 a 18h; Dissabtes: 10 a 13h i de 16 a 19h; Diumenges i festius: 11 a 14h
--------------
Fa uns mesos que l'Albert ens va fer arribar aquest article d'en Ferran Mascarell (AVUI 22/3/07) a propòsit del Museu dels Sants. Crec que val la pena la seva lectura per les reflexions que fa sobre el paper que ha de tenir un museu...

Olot i els Sants
Ferran Mascarell

Només fa deu anys era bastant habitual que en els col·loquis algú preguntés sobre quina era la diferència entre una política cultural de dretes i una política cultural d'esquerres. Amb el pas dels anys la pregunta gairebé no es formula. Ara, en els debats, la gent ni tan sols es pregunta si és possible fer polítiques culturals millors o pitjors. Per evitar que pugui semblar que totes les polítiques són iguals acostumo a començar les conferències que em proposen sobre el fet cultural i les polítiques públiques amb una afirmació: de polítiques culturals n'hi ha d'ornamentals i sense incidència en la realitat i n'hi ha, també, de transformadores, amb capacitat per expressar i modificar la realitat.
Pensava en tot això durant la inauguració del Museu dels Sants d'Olot, el 12 de març passat, on molt gentilment m'havia convidat l'alcalde Lluís Sacrest. Envoltat de magnífiques escultures religioses donava voltes a la significació que té el fet que un alcalde i un equip progressista hagin perseguit amb tanta insistència la materialització d'un museu dedicat a la imatgeria cristiana. Han donat continuïtat a una idea iniciada pel consistori anterior, de color polític diferent. Han sabut mobilitzar el suport de gairebé totes les administracions públiques del país. Han tingut l'habilitat de coordinar la força del conjunt de les entitats socials de la ciutat. Com a conseqüència han aconseguit finalment obrir un centre cultural -un museu incrustat en un taller d'artesania- que pot aportar notables beneficis a la ciutat. Penso que les bones polítiques culturals han d'aportar més oportunitats a la gent -en aquest cas d'Olot- i més sentit de comunitat. I el nou museu ho fa. La importància d'un museu no es mesura, només, per l'encert formal en el disseny de la museografia, sinó per la seva aportació a la identitat, la creativitat i la cohesió social d'una ciutat o d'un país.
En aquest sentit, el museu contribuirà a reforçar la identitat històrica d'Olot. La imatgeria cristiana va sorgir per fer front a la crisi social i laboral de finals del segle XIX i la majoria de les famílies olotines hi han estat implicades. El museu donarà, també, reconeixement al paper dels artistes i dels artesans locals que des de fa 125 anys han fet de les imatges de sants una activitat creativa i artesana de gran mèrit i excel·lència. I, finalment, el museu ajudarà la comunitat olotina a continuar projectant-se culturalment i econòmicament. Darrere dels sants hi ha feina creativa, artesana i comercial. Hi ha potencial d'atraure turisme. Hi ha voluntat de convivència i de progrés. Olot, va remarcar l'alcalde -sota l'atenta mirada del president Montilla-, "ha fet un museu per Catalunya i pel món. Mostra una particularitat olotina. L'hem fet amb modèstia i sense pretensions. Ensenya la feina de milers d'olotins i olotines. I ens ajuda a construir futur".
Doncs d'això es tracta. El Museu dels Sants d'Olot no és un ornament, és una eina que farà un bon servei a la comunitat. Permetrà construir memòria de la gent i futur col·lectiu. L'enhorabona, Olot.

Artistes de la muntanya

La Roser Loire, que treballa al Parc de la Serralada Litoral, m'ha fet arribar aquesta imatge amb el següent comentari: "Observa què poden arribar a fer la fusió de la diversió i la devoció, esport i fe... és per publicar-ho! Això és dalt el Castell de Sant Miquel, a la confluència de Vallromanes i Santa Maria de Martorelles." No hi afegeixo res més: una imatge val més que mil paraules...

Fent pessebres per Sant Jordi

Un pessebrista simpatitzant de El Bou i la Mula, en Toni Dorda, ens ha fet arribar aquest correu:"Aquesta tarda he estat a les Escoles Pies de Mataró, a fer una xerradeta
sobre figures de pessebre a la classe de la meva filla de 8 anys. Realment
ha estat una experiència extraordinària (per mi i pels nanos).
A grans trets he tractat la vessant religiosa, artística i cultural/tradicional de les figures.
Els principals autors i alguns que altre de figura popular Com es fan les figures: amb demostració amb uns motlles que m'han deixat, diferent tipus de motlles i procediments (comparació de figures fetes a motlle de diferents qualitats, i figures a palillo)
Explicació de les figures històriques, populars i les que definien activitats quotidianes.
Explicació detallada dels: Reis, l'àngel, caganer, catarinets, bogadora, capellà i l'home de les neus. (aquí fent un arriscat toca-toca d'algunes peces senzilles)
Realment han disfrutat molt, per acabar hem fet els "Jocs del Pessebre" que vares enviar-me i hem dibuixat retallables de figures de pessebre."

Felicitats, Toni per aquesta experiència i gràcies per compartir-la

Web d' Artesania Bertran

Finalment ha aparegut una de les webs més esperades en el món pessebrístic.
La família Bertran exposa en la xarxa la seva varietat de productes: d'una banda la coneguda vegetació de plom i d'altra la producció de figures que la Gemma està fent a partir de motlles antics dels Muns i del Daniel José (pare).

Cal dir que a les fotos no s'aprecia la bellesa de les figures i el toc personal que aquesta jove artesana els hi dóna sobretot amb el pintat i els acabats.

És d'agrair també l'acurada ressenya històrica sobre la família i la seva relació amb el pessebrisme.

No us la perdeu: http://www.artesaniabertran.com/

Pessebres contemporanis?

"He intentat imaginar-me com podria ser un pessebre completament actualitzat, farcit de la fauna de personatges d'avui dia i perquè no, amb noves lectures de diversos aspectes que sempre reproduïm igual, però també gairebé sempre, sense qüestionar-nos o reflexionar sobre el seu significat" això és el que diu Jan Grau a: Garbes d'or n. 23, publicat el desembre del 2006 pel Grup d'art de Vic. En el seu esforç per dibuixar una actualització del pessebre al món contemporani cita també el pessebre que fa uns anys es va fer a la Plaça de Sant Jaume amb unes siluetes a mida natural de persones actuals.

Tot i que en la seva descripció crec que li manca un punt de profunditat en aquesta relectura del text evangèlic quan diu que no sabria on posar ela marginats de la societat actual en aquest relat, l'exercici de Grau és una mostra més de que el pessebrisme ha de ser un art viu i que la representació del pessebre, com així ha estat sempre, ha de ser una autorepresentació de la societat.

Aquesta il·lusió per actualitzar la representació del pessebre la trobem cada vegada més en molts dels pessebres que es construeixen cada Nadal, de vegades amb la incomprensió d'alguns pessebristes que encara veuen i viuen el pessebre com una cosa encallada en el passat.

Els Amics del Pessebre de Badalona

Els Amics del Pessebre de BADALONA, i amics nostres també, presenten la seva renovada pàgina web.

Un pessebre d'avui

Un pessebre d'avui és un vídeo de la pàgina Youtube. Val la pena explorar altres vídeos de pessebre en aquesta pàgina