"He intentat imaginar-me com podria ser un pessebre completament actualitzat, farcit de la fauna de personatges d'avui dia i perquè no, amb noves lectures de diversos aspectes que sempre reproduïm igual, però també gairebé sempre, sense qüestionar-nos o reflexionar sobre el seu significat" això és el que diu Jan Grau a: Garbes d'or n. 23, publicat el desembre del 2006 pel Grup d'art de Vic. En el seu esforç per dibuixar una actualització del pessebre al món contemporani cita també el pessebre que fa uns anys es va fer a la Plaça de Sant Jaume amb unes siluetes a mida natural de persones actuals.
Tot i que en la seva descripció crec que li manca un punt de profunditat en aquesta relectura del text evangèlic quan diu que no sabria on posar ela marginats de la societat actual en aquest relat, l'exercici de Grau és una mostra més de que el pessebrisme ha de ser un art viu i que la representació del pessebre, com així ha estat sempre, ha de ser una autorepresentació de la societat.
Aquesta il·lusió per actualitzar la representació del pessebre la trobem cada vegada més en molts dels pessebres que es construeixen cada Nadal, de vegades amb la incomprensió d'alguns pessebristes que encara veuen i viuen el pessebre com una cosa encallada en el passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada