Pessebres a Sarajevo

Aquest estiu, amb la meva família, hem estat a Bòsnia, acollits a casa d'uns bons amics de Hadžići (prop de Sarajevo). La descoberta d'aquest país i sobretot l'acollida de la seva gent han fet d'aquest viatge una molt bona experiència. Bòsnia és, encara, un país on conviuen diverses cultures. Malgrat la guerra i malgrat algunes minories radicals, la majoria dels bosnians aposta per la convivència i lluita per recuperar i fer créixer el seu país. Recomano de tot cor visitar Bòsnia: potser no és el país on sigui més fàcil arribar però el viatge val molt la pena!

Els pessebristes, quan voltem pel món, sempre ho fem amb l'esperança de descobrir pessebres als llocs que visitem. En el meu cas he de reconèixer que vaig marxar cap a Bòsnia amb poques perspectives pessebristes per endavant. Però el pessebre sempre ens dóna sorpreses...

A Sarajevo vam visitar el convent dels franciscans. La seva església està dedicada a Sant Antoni. És una església que amb prou feines té 100 anys i que està lligada a la minoria croata de la capital bosniana. Durant els anys seixanta del segle passat es va refer al seva decoració. Tots els vitralls, dedicats a la joventut i a la vida de Jesús, van ser fets a partir de dibuixos de l'artista croat Ivo Dulčić. A la fotografia hi podeu veure els dedicats a l'anunciació de la Mare de Déu i al Naixement.

El convent disposa d'una botiga de llibres i material religiós. Allà hi vaig poder adquirir uns petits pessebres que em van assegurar que havien estat realitzats al mateix convent. Pessebrísticament, anar a Bòsnia també val la pena!

L'escrivent geperut

Vivim dins d’una societat d’estereotips, cada vegada sembla que amb majors diferències socials, no només entre el primer i el tercer Món (hi ha tres Mons?), també dins el nostre entorn més immediat. A hores d’ara, encara hi ha mirades miserables que riuen en veure passar una persona que no reuneix els standards de la salut, poder i bellesa perfectes que ens fan creure arreu: aquell que és obès o massa prim, aquell altre que no canvia tot el vestuari any rere any, el que pateix una malaltia mental, o qui té una limitació al seu cos. Tots persones, tots iguals a la resta, però encara davant els ulls d’alguns sembla que no sigui així.

Ramon Amadeu, ja a principis del s XIX ens va donar una bona lliçó creant la figura de l’Escrivent del Notari de Santa Pau, un home que llueix una cara d’expressió alegre, honesta, sembla d’aquells homes de xerrada fàcil i amena, i que sense cap vergonya ni complexe, amb tota la naturalitat del Món, mostra el seu cos tot i les deformitats al pit i a l’espatlla.

De ben segur que en aquella època algun miserable li feia escarni, el que no es comprèn com és que ara, al s XXI, aquell algú encara sigui entre nosaltres.

Pessebres a Gallicant (Baix Camp)

De Miquel Marzal Ortiz, Grup pessebrista de Sitges.

És ben cert que hom pot trobar pessebres en qualssevol indret i moment de l’any. Uns incansables excursionistes de Vilanova i la Geltrú m’han fet arribar aquest estiu unes fotografies preses al puig Gallicant, situat a la comarca del Baix Camp. Des del seu cim, a part de les magnífiques vistes del Priorat i del poblet de Siurana, es poden contemplar aquests originals pessebres, fets amb materials poc corrents en aquest art i que, aparentment, hi són presents tot l’any.

Estudi de l'obra de Lluís Carratalà

El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional acaba de concedir-nos una beca que vam sol.licitar, dintre de la convocatòria de treballs de recerca sobre patrimoni etnològic.

El projecte que vam presentar consisteix en un estudi etnològic de l'obra de Lluís Carratalà.

Estem contents per aquesta beca i per que per segona vegada a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya hi haurà documentació explícita de pessebrisme. Recordem que ja vam fer per a l'IPEC l'inventari de figures de l'Associació de Mataró.

Estem especialment contents per que cal deixar constància escrita i documentada de la vida i l'obra d'aquest escultor de figures de pessebre tan important. No seria just que tot el que entre uns i altres sabem de l'obra dels Carratalà segueixi disseminat. Aquest estudi proporcionarà una base documental imprescindible per explicar el pessebrisme català del segle XX.

Així doncs que estem posant fil a l'agulla per tal de fer aquesta recerca que consistirà en:

1.- Recull bibliogràfic sobre Carratalà. L'objectiu seria aconseguir reunir tots els articles i
escrits que s'han fet sobre Lluís Carratalà.
2.- Recull fotogràfic de l'obra de Carratalà. L'objectiu seria aconseguir un catàleg el més
complet possible de la seva obra.
3.- Recerca etongràfica sobre l'obra de Carratalà. L'objectiu serà aconseguir enregistrar el testimoni de persones properes a la seva obra i a la seva vida.
4.- Recerca biogràfica sobre Lluís Carratalà. L'objectiu serà deixar escrites les dades més rellevants de la seva vida.
5.- Estudi etnològic de l'obra de Carratalà. A partir de les recerques anteriors fer un treball de síntesi amb criteris etnològics.
6.- Comentari estètic de l'obra de Carratalà. L'objectiu serà proveir d'una anàlisi estètica de la seva obra amb els criteris propis de la crítica d'art.

La primera fase de la recerca consisteix en localitzar les fonts, i és aquí on, tal com és habitual en els projectes de El Bou i la Mula, volem obrir el projecte a la participació de qui en pugui aportar alguna cosa.

Si llegint aquesta entrada creus que pots aportar algun tipus d'informació oral, gràfica o documental sobre Lluís Carratalà, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a: edicions@elbouilamula.net

Emotiu comiat a fra Gilbert

-->

L'església del Monestir de Santa Maria de Solius va quedar petita el passat dia 3 d'agost per acomiadar al monjo i pessebrista Gilbert Galceran. La comunitat de germans, la família, els amics del monestir, el conseller Nadal i una bona representació dels pessebristes de Catalunya van viure una senzilla i emotiva missa exequial, presidida pel prior del Monestir, el Pare Enric Benito.

Durant l'homilia el prior va destacar tan la vessant pessebrística com humana i religiosa del germà Gilbert. "Els pessebres del germà Gilbert traspuen senzillesa, tendresa, paciència...traspuen en definitiva l'ora et labora" tot de qualitats que també identifiquen el seu autor. El Pare Enric va citar les paraules del

-->bisbe Camprodon en el pòrtic del llibre “Els diorames del Monestir de Solius” on diu que en el germà Gilbert el monjo i la bellesa s'han trobat en el silenci de la pregària i n'ha sortit el pessebre com la plasmació d'una experiència habitual en ell. També va donar gràcies al germà Gilbert per haver estat un bon monjo i per tot el que havia aportat a la comunitat.

La cerimònia va tenir un moment especialment emotiu quan durant l'ofertori l'organista va interpretar nadales populars.

Acabada la missa exequial vam acompanyar el fèretre al darrera del monestir on va ser enterrat directament a terra, juntament amb unes fotografies dels seus pessebres.

Defunció de Fra Gilbert

Acabem de rebre la noticia de la mort del nostre estimat Fra Gilbert de Solius. Ens venen a la memòria els moments inicials del Col.lectiu El Bou i la Mula que ara fa deu anys va veure la llum ben acollits pel Monestir de Solius, així com el primer gran projecte que vam portar a terme editant un llibre dedicat als diorames del Fra Gilbert.

Les visites al Monestir, les converses, i les estones de treball d'aquells anys, amanides pel bon humor i la senzillesa de Fra Gilbert, sempre seran en la nostra memòria. Descansi en Pau.




-->

La missa exequial serà dilluns dia 3 d’agost a les 11 hores del matí,

a l’església de Solius, seguida de l’enterrament.

Adjuntem la nota que ha enviat la Comunitat.

HA MORT FRA GILBERT GALCERAN, MONJO DE SOLIUS

Fra Gilbert Galceran i Famadas va néixer a Vilanova i la Geltrú el 12 de maig de 1912. Va vestir l’hàbit cistercenc al Monestir de Poblet el 26 de setembre de 1944, on va professar com a monjo el 30 del mateix mes de l’any següent. Durant un temps de la seva vida va prestar diversos serveis al monestir d’Hauterive (Suïssa), i a la Cúria General de l’Orde, a Roma, llocs on ja va deixar exposicions dels seus diorames pessebrístics. S’incorporà a la comunitat de Solius pel març de 1970, i aquell mateix Nadal ja va fer el diorama del Naixement, el primer d’allò que després, amb el temps, seria l’Exposició de Pessebres de Solius, que des de 1991 es pot visitar de manera permanent. Com a pessebrista reconegut, l’any 1998 va rebre el títol de membre d’honor de la Federació Catalana de Pessebristes. L’any 2000 li fou concedida la màxima distinció del pessebrisme internacional, el Trofeu de la Universalis Foederatio Praesepistica. I, entre moltes altres distincions, l’any 2006 la Generalitat de Catalunya li concedí el títol de Mestre Artesà.

Ha mort plàcidament en la pau de Crist el dia 1 d’agost del 2009, acompanyat pels seus germans de comunitat.

Homilia de l'enterrament de la Montserrat Carratalà

Mossèn Pere Farriol amablement ens ha fet arribar un breu resum de les idees principals que ens va transmetre a l’enterrament de la MONTSERRAT CARRATALÀ i MOLLEVÍ a partir del frontal d'Avià.

-->

El nostre dolor per la pèrdua de la nostra germana Montserrat no és proporcionat a la seva edat ni a la seva feblesa sinó a l’estima que li teníem i ella s’havia fet estimar molt. La vida de la Montserrat ha estat una vida dedicada a l’anunci de l’Encarnació del Fill de Déu.

Ha estat la seva il·lusió, la seva destresa i el seu art modelar unes figuretes plenes de tendresa que expressen als ulls de qui ho vol entendre com Déu prengué carn de la nostra humanitat i ha compartit la nostra condició humana. Però també, i encara més, perquè en la seva vida ha reproduït els misteris del pessebre que podem resseguir a partir de la reproducció del frontal d’altar de Santa Maria d’Avià que teniu a les mans.

La Montserrat havia encarnat els personatges del frontal: Com l’àngel Gabriel va anunciar l’Encarnació del Fill de Déu; com Maria es prestà a servir el seu pare i a qui ho necessitava; a acollir Jesús i a donar-lo als germans, des l’obscuritat, la fidelitat i la tendresa; com els reis va sortir d’ella mateixa i es desinstal·là per tal de seguir l’estrella a l’encontre del Fill de Déu; visqué la profecia de l’ancià Simeó a Maria, la primera cristiana, en assumir el sofriment que suposa fer el camí, sempre difícil, de la fe, i viure en la pròpia vida la revelació d’aquest Infant que neix per a morir i per a esvair les tenebres d’aquest món, com apareix en el frontal d’altar on l’infant no és presentat en bolquers i dins d’un bressol sinó en un sudari i dins d’un sepulcre. Neixem per a morir, neixem per l’amor de Déu i per aquest mateix amor Jesús ens fa partícips de la vida per sempre més enllà de la mort.

Sapiguem estar cadascun al nostre lloc, en l’obscuritat i en la fidelitat com ella, com el seu pare, que quan, a la fira de santa Llúcia, la guàrdia civil li va fer retirar els Manelics perquè duien barretina, va fer totes les figuretes catalanes, també les de sant Josep i la Mare de Déu. Si cadascú fos fidel al seu lloc el nostre poble assoliria la plenitud.

Estimem la Montserrat, fem el pessebre! Estimem Catalunya, fem el pessebre! Estimem Jesucrist Salvador del món, fem el pessebre! I si la nostra fe no és prou ferma tinguem confiança que ell, el Fill de Déu, hi posarà la resta.

Pere Farriol i Vinyes

Barcelona. 23 de juliol de 2009.

Feu pessebre!

Avui hem acomiadat la Montserrat Carratalà. Mossèn Pere Farriol, pessebrista i amic dels Carratalà ha oficiat un emotiu alhora que senzill funeral. Una bona colla de pessebristes ens hem aplegat per pregar i donar gràcies a Déu d'haver conegut una persona tan especial.

Vull destacar el text que han llegit a l'inici on amb gran encert s'ha glosat la figura de la Montserrat i també dels dos grans suports que tingué, el Dr. Catà que "es va portar amb ella com un veritable germà" i en Toni Pruna que "la va cuidar com ho hauria fet el millor dels fills".

Mossèn Farriol, a partir d'una imatge del frontal d'Avià ha desgranat un sermó molt didàctic en el que relacionava cada una de les imatges del frontal amb algun aspecte de la vida de la Montserrat. Si estimàveu la Montserrat, si estimeu Catalunya, si estimeu Jesucrist, feu pessebre! ens ha dit.

Un acte entranyable, un comat digne i emotiu.

Modestament us convido a llegir un article que vaig escriure fa uns quants anys per a la revista infantil Cavall Fort, on hi ha una breu entrevista a la Montserrat Carratalà. Avui l'he digitalitzat i l'he posat a l'arxiu del nostre web.

Ha mort Montserrat Carratalà

Acabem de saber que aquest dimarts 21 de juliol, a les 7 de la tarda, ha mort Montserrat Carratalà. Filla del gran figuraire Lluís Carratalà, va continuar la seva obra mentre la seva salut li va permetre. Tot i que sabíem que darrerament ja li mancaven les forces, la notícia ens ha sorprès. Ara només podem lamentar la seva desaparició. Caldrà, més endavant, valorar i posar al seu lloc la important obra pessebrista dels Carratalà.

Que descansi en pau.

L'enterrament es farà dijous 23 de Juliol

a 2/4 de 9 del matí

al tanatori de Sancho d'Avila de Barcelona.

Cómo se hace un belén

Us convido a mirar aquest bloc que he trobat. És una bona idea compartir aquestes fotografies del procés de construcció del pessebre.

Si ens hi fixem, és un pessebre obert, popular, però utilitza tècniques del pessebrisme de diorama. A Espanya és molt normal aquest estil de pessebrisme en el que es barregen les escenografies obertes pròpies del que aquí seria un pessebre popular amb tècniques de construcció molt sofisticades, que serien més hereves del pessebrisme de diorama o del maquetisme.

Imatgeria popular Joan Amades

Ahir es va inaugurar al Palau Moja de Barcelona l'exposició Imatgeria popular, basada en una selecció d'imatges impreses de l'arxiu de Joan Amades. Estarà oberta fins al 28 de setembre.

L'exposició promoguda pel CPCPTC i comissariada per Josep Mañà (que ja va organitzar, junt amb Isabel Banal, l'exposició de figures populars del pessebre de l'any passat) és molt interessant i està molt ben presentada, fent un vincle clar entre les la funció documental de les imagtes de l'arxiu de l'Amades amb la de les imatges contemporànies. En aquest mateix sentit es va expressar el conseller Tresseras en el seu parlament quan va valorar la cultura popular en tant que és una expressió d'unes preocupacions, d'uns sentiments i d'unes realitats pròpies d'un context determinat.

Tot i que entre els materials exposats pròpiament no hi havia res explícitament relacionat amb el pessebre, s'hi poden veure alguns goigs i felicitacions de Nadal amb imatges relatives al naixement de Jesús.

El pessebrisme català va estar dignament representat a la inauguració amb dos membres del Col.lectiu El Bou i la Mula.

Pessebres escolars a Avià

Avui he trobat aquest bloc on s'exposen els pessebres que han fet els nens i nenes de l'escola Santa Maria d'Avià. Com ja hem dit moltes vegades, el pessebrisme és una activitat que fàcilment pot ser utilitzada des d'un punt de vista educatiu.

Observeu la creativitat d'aquests nens i nenes, tots parteixen d'un espai de treball igual, i es veu com a cada pessebre hi ha una feina prèvia de disseny, d'imaginació, de trobar un tema i aplicar-lo plàsticament a la realització del pessebre.

Vull felicitar als nens i nenes i als seus mestres per l'activitat tan interessant que ha portat a terme.

Nadal a Barcelona

"El pessebre era un pessebre de l'estil que a mi m'agrada. No era l'obra d'art d'un mestre pessebrista: era la improvisació d'un bon burgès barcelo0ní que, en acostar-se el nadal, complí amb bona voluntat, amb traça i amb il·lusió el seu deure de pare de família. Entaforat al primer prestatge d'un armari raconer, triangular i profund, el nostre pessebre tenia una gran intimitat que altres pessebres no tenien. "

(...)
"... era un pessebre català, poblat de gent catalana i de bestiar d ela terra. La mula era de Vic - ho portava escrit a la cara; el bou era un bou del Lluçanès;..."

Aquests dos fragments formen part de l'article Nadal a Barcelona procedent del llibre Periodisme d'Eugeni Xammar. El teniu a disposició a l'Arxiu del El Bou i la Mula.

Aquest arxiu que mica en mica va incorporant interessants documents digitalitzats, es nodreix de l'arxiu en paper del nostre Col·lectiu i també de les aportacions que ens feu molts dels simpatitzants i lectors. Us ho agraïm molt. És una bona manera de compartir allò que coneixem, allò que fa temps que tenim desat pel seu interès com a pessebristes.

Seguir aprenent amb el pessebre

-->L’Ana Martínez, que s'estrena com a corresponsal des d’Eivissa, vol compartir aquest pessebre fet en un centre per a persones grans.

Estas son las fotos que tengo del pequeño belén que hicieron en el Hogar Sur-Divino Maestro de Logroño entre un grupo de socios (de edades entre 65 y 75 años) en dos meses y medio y que fue muy celebrado en el centro.

La iniciativa surgió de mi madre cuando, al venir de vacaciones a Ibiza, vio las construcciones que yo había hecho para la parroquia con la ayuda del Foro de Belenismo y una amiga mía. Le gustó la idea y me hizo enseñarle cuatro técnicas básicas, así que en unos 10 días hicimos, las dos juntas, un pesebre, una pequeña montaña y dos montañas y se las llevó a Logroño. Al llegar allí las llevó al hogar y se las enseñó al director proponiendo hacer un cursillo de 3 meses para los socios y hablaron con uno de los socios que trabaja en la Asociación de Belenistas de La Rioja para ver si les podía ayudar. Este señor aceptó y se apuntaron 6 ó 7 socios al cursillo. Yo pude ver su trabajo y echarles una manita cuando enfermó el maestro (por unos días), y al final consiguieron el resultado que veis. A todo el mundo les gustó y este año ya están diseñando el nuevo proyecto.

Esta es la pequeña historia de unos mayores que saben disfrutar y han encontrado en el belenismo un hobby y un aliciente para, a pesar de la edad, seguir aprendiendo. Desde aquí mi aplauso para ellos.

Nadal a Can Cupiello

Bosco Garcia. Barcelona

El darrer número de la revista "Time Out Barcelona" (19-25 de juny, núm. 74) publica aquesta informació: "El CAER coproduirà el "Nadal a Can Cupiello" de Eduardo de Filippo que Oriol Broggi dirigirà la pròxima temporada".

El CAER és el Centre d'Arts Escèniques de Reus, i el seu director és Cèsar Compte. Fa un parell de temporades encara es podia dir que Oriol Broggi era una promesa en la direcció escènica, avui (juny 2009) al capdavant de "La Perla 29" ningú dubta que és una contundent realitat amb molt predicament.

"Nadal a Can Cupiello" és un cant al pessebre. De la mateixa manera que fa uns anys entre nosaltres era costum representar "Don Juan Tenorio" per Tots Sants, o encara avui "Els pastorets" per Nadal, l'Itàlia meridional té aquesta obra de referencia. Extremadament popular, com el pessebre arreu.

Tracta d'una família, com moltes, amb problemes, on el pare el trobem encaterinat a fer el pessebre, malgrat la indiferència de la família, quan no l'hostilitat. Al final -feliç- el pessebre els agermana i fixa la concòrdia.

"Luca disperde lo sguardo lontano, come per inseguire una visione incantevole: un Presepe grande come il mondo, sul quale scorge il brulichio festoso di uomini veri, ma piccoli piccoli, che si dànno un da fare increbibile per giungere in fretta alla campana, dove un vero asinello e una vera mucca, piccoli anch'essi come gli uomini, stano riscaldando con i loro fiati un Gesú Bambino grande grande che palpita e piange, come piangerebbe un qualunque neonato piccolo piccolo..."

Entenc que és una ocasió immillorable per difondre la bondat del pessebre en una acció conjunta de totes les entitats que hi treballen.

Hi ha còpia de l'enregistrament teatral en DVD, interpretada pel mateix Eduardo de Filippo.

Pessebre del Rusc

Des dels inicis del Col.lectiu El Bou i la Mula hem estat treballant en la línia de descobrir i potenciar la vessant educativa del pessebrisme. Articles, llibres, cursos, reculls d'experiències al voltant d'aquest tema... tot això forma part de la nostra història com a entitat.
Ens agrada seguir descobrint com en diverses entitats educatives es continua fent el pessebre com activitat central de les festes de Nadal per que, més enllà de la dimensió religiosa o catequètica que pugui tenir, és una activitat manual, feta en grup, on hi intervenen molts elements que poden aprofitar-se des d'un punt de vista educatiu.
Us presentem el pessebre que aquest Nadal van fer a l'ASSOCIACIÓ RUSC I AVETS DE TORDERA, fundada el 1977 pel Dr. Pujol per a persones amb discapacitat intel·lectual, pertanyent a la Federació de l'Arca Internacional. Un equip humà de treballadors i voluntaris al servei de la persona amb discapacitat, que treballen amb col·laboració amb la xarxa de salut pública i les administracions.

Meravellar-se

La tradició siciliana diu que un dels pastors que va adorar el nen Jesús es va agenollar i es va quedar mirant l'Infant i va ser colpit de tal manera per la seva bellesa i per la seva divinitat que es va espantar,es va aixecar, es va treure el barret i va exclamar: Déu quin nen tan bonic!.

La figura de lu spavintatu (l'espantat) és molt popular als pessebres sicilians i també en els bolognesos.

Trobem una figura similar als pessebre provençals, el ravi, qua aixeca les mans enlaire davant del miracle de la Nativitat. El ravi no té res per oferir més que la seva capacitat de meravellar-se, és un santon molt popular que no falta en cap pessebre provençal.

M'agraden les figures expressives. Trobo que el pessebre és una expressió en la que les emocions i les actituds de les persones s'hi poden veure molt ben representades. Els pessebres en els que les figures són sense expressió d'una actitud vital cada vegada m'avorreixen més. El pessebre és ric i és viu perquè en el fons és una representació de les nostres vides, de les nostres il·lusions, dels nostres treball i de les nostres actituds, al costat de Jesús.

Cloenda de l'any Garrut

L'Associació de pessebristes de Barcelona ens informa de que el proper dijous 11 de juny a les 19h, a la seva seu del c/ Paradís 3 l'eminent arquitecte Dr. Joan Bassegoda i Nonell pronunciarà la conferència "Josep M. Garrut i les seves tres grans dèries: el pessebre, Gaudí i l'excursionisme".

Tots els assistents a l'acte seran obsequiats amb el llibre de J.M. Garrut "Viatge a l'entorn del meu pessebre".

L'any Garrut es va obrir el passat dia 3 de Juliol amb una conferència a càrrec de Mn. Jaume Aymar, amb presència de l'homenatjat Sr. Josep Maria Garrut, que va morir com tots recordareu el passat mes de desembre.

El record del Sr. Garrut segueix animant aquest col.lectiu a fer recerca sobre el pessebrisme, i a parlar del pessebrisme amb la mirada posada en el futur. Sempre tindrem l'honor d'haver-lo tingut com a soci en aquesta entitat.

Blocsfera cristiana

Si fa uns mesos vam afegir al nostre bloc al TRADIBLOC, des d'avui estem donats d'alta a la BLOCSFERA CRISTIANA, un espai promogut per la revista FOC NOU on es recullen diversos blocs que d'una manera o altra tenen un caire cristià.

La qualitat, la pluralitat, l'esperit d'obertura i l'aire fresc que es respira per la Blocsfera Cristiana, ens han fet decidir a sol·licitar l'adhesió a aquest espai de trobada. Estem molt contents de ser-hi i desitgem que els continguts i l'orientació del nostre bloc, que pretén mirar el pessebre amb esperit obert i plural, agradin als nous lectors.

Us donem la benvinguda i us animem a col·laborar amb el nostre projecte.

Antoni Prats Ventós (1925-1999)

El bon amic, seguidor i col·laborador Bosco Garcia ens ha fet arribar una informació interessant d'aquest escultor catalano-dominicà, un clar exponent de que l'art contemporani no té per què estar renyit amb el pessebrisme.

Transcripció del llibre: DIAZ ESCULIES, D (1995): L'exili català de 1939 a la República Dominicaca. Barcelona. La Magrana (pp 65-66):

El professor Pedro Vergés afirma que Prats Ventós de seguida va descobrir que "el arte debe adecuarse al medio y que, en este simple dato, reside (o puede residir) su esencialidad más trascendente".

La primera etapa d'Antoni Prats Ventós és figurativa; s'interessa pels habitants de l'illa: negres i mulats. En la dècada dels anys cinquanta evoluciona vers l'abstracció però convivint amb el figurativisme simbòlic i desemboca en l'elaboració de grans continguts expositius a partir d'una idea central. Una mostra d'aquesta faceta la constitueixen els conjunts El Bosc -col.lectiu de quaranta peces de fusta de sivina- de grans dimensions, La selva i Les Menines. La seva obra més popular feta de caoba i roure, és El Pessebre (1983) que es conserva a la Catedral Primada de Santo Domingo i es mostra al públic en els dies de Nadal.

Si inicialment el formaven catorze figures, l'any 1989 el seu nombre havia passat a divuit i el propòsit de l'escultor català era continuar fent-ne de noves. A principis dels anys vuitanta Prats Ventós viatjà per diversos països d'Europa on visità nombroses col·leccions de pessebres que s'exhibeixen a esglésies i museus. Els trobà d'estil pusil·lànime i mancats de la qualitat de l'obra d'art. D'altra banda ell sempre parteix de la premissa que l'obra d'art la fa un artista, però és una labor de diverses persones, l'artista i l'observador. Això el menà a la conclusió que calia deixar llises les cares de les figures del pessebre - el Nen Jesús, els Reis mags, la Verge Maria, sant Josep, etc- i que cada espectador els posés el semblant que volgués. En canvi, policromà la vestimenta dels personatges i usà abundantment el pa d'or.