El
principi d'una tradició
En
diferents posts he intentat compartir alguna idea al voltant del que,
tradicionalment, s'ha considerat com el primer pessebre de la
història: el que va fer Sant Francesc d'Assís la Nit de Nadal de
1223 en una cova del bosc de Greccio.
Penso
que, més enllà de citar-lo cada vegada que volem parlar de la
història del pessebre, el que cal fer amb el pessebre de Sant
Francesc és reivindicar-lo, i intentar treure'n les lliçons que el
sant d'Assís ens hi transmet.
Acabo
aquesta sèrie de posts reivindicant l'adjectiu “primer” per al
pessebre de Sant Francesc. Fou el “primer” perquè després n'hi
va haver d'altres.
M'explico.
Una de les gràcies del pessebre del sant d'Assís és que va ser el
“primer”, i no l'”últim”. Malament rai si després de la nit
de Nadal de 1223 a Greccio mai més s'hagués fet un pessebre ni res
de semblant. Sant Francesc va promoure la devoció al Naixement de
Jesús i va iniciar, d'aquesta manera, una tradició.
Sovint
parlem de les tradicions com d'una cosa l'origen de la qual es perd
en el temps. Parlem de tradició com a sinònim d'antic. I no ens
adonem que tota tradició en algun moment va néixer, va ser
“inventada”. Qualsevol tradició va ser una novetat. I les
tradicions que segueixen vives en els nostres dies (i el pessebre
n'és una!) és perquè s'han anat renovant, i han anat canviant tal
com canviava la societat de la que naixien.
L'orde
franciscà, els framenors caputxins, han estat, i són, fidels
seguidors dels ensenyaments de Sant Francesc d'Assís. També ho són,
és clar, pel que fa a la gran lliçó de la nit de Greccio. A ells
es deu, en bona part, la difusió del pessebre per molts llocs
d'Europa. A ells es deu la pervivència de la tradició del pessebre.
Perquè ells van escampar el pessebre arreu. Modernament, moltes
entitats pessebristes i molts concursos de pessebre tenen el seu
origen en l'empenta de frares caputxins o d'agrupacions locals del
VOT (Venerable Orde Tercer).
Certament:
els caputxins van crear associacions que abans no existien o van
convocar concursos de pessebres que mai s'havien fet abans. D'aquesta
manera, innovant la tradició, van ajudar a mantenir-la viva.
I
el pessebre seguirà viu si seguim les lliçons del primer pessebre
de Sant Francesc d'Assís, si som capaços de fer pessebres pobres i
nous que interpel·lin als homes i dones d'avui i en els que,
sobretot, no importi tant com o amb què estan fets com la vivència
que transmeten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada