El primer pessebre (IV) - Un pessebre trencador

Un pessebre trencador

Un temps abans del primer pessebre, a les esglésies s’havien popularitzat les representacions dels misteris de Nadal. Unes celebracions que tenien molt d’èxit entre el poble i que s’havien convertit en uns actes tan massius que semblaven revetlles. Sembla que en alguns casos l'enrenou era considerable i això va portar el papa Honori III a prohibir les representacions teatrals a les esglésies; ho va fer l'any 1207, és a dir, només 16 anys abans del pessebre de Sant Francesc.

Quan el sant d'Assís es va proposar celebrar la nit de Nadal a Greccio estava trencant la prohibició papal. És cert que, prèviament, havia demanat autorització al Papa (com diu Sant Bonaventura, “per tal que no se’l pogués titllar de lleuger, consultà el seu pla al Papa, el qual li donà llicència”). Però no és menys cert que Sant Francesc es va rebel·lar contra el que hi havia establert.

I és que massa sovint parlem de Sant Francesc com l'”inventor” del pessebre i no ens fixem el que hi ha darrera d'aquesta paraula. Per “inventar” cal imaginació, creativitat, genialitat, contemplació... “Inventar” és fer alguna cosa nova. El pessebre més franciscà serà aquell que mantingui aquest esperit fundacional del pessebre: quan fem el pessebre estem “inventant” una cosa nova. Malament rai si fer el pessebre es limita a reproduir una mecànica similar a la de l'any anterior...

Per això penso que cada Nadal hem d'acollir qualsevol pessebre, tant se val quin sigui el seu estil o tècnica, tant se val si és més o menys tradicional. El millor homenatge que podem fer a Sant Francesc és “inventar” un nou pessebre cada Nadal.

Que els nostres pessebres siguin, també, un “primer pessebre”.