Les
parts del pessebre
El
que s'ha anomenat “primer pessebre de la història”, el que va
fer Sant Francesc d’Assís, només tindria dos elements que ara
reconeixeríem com a parts essencials d'un pessebre: una cova, d'una
banda, i el bou i l'ase, d'una altra. Ni Sant Josep, ni Mare de
Déu... ni Nen Jesús! Bé, el Nen Jesús sí que hi era: segons el
relat de Sant Bonaventura el Nen va aparèixer als braços de Sant
Francesc. El pessebre com una experiència mística.
En
alguna ocasió he escrit que el pessebre és la materialització
d'una devoció. El misteri del Naixement posat en escena. Aquest és
un dels ensenyaments de Sant Francesc: no és gaire important com fem
el pessebre, ni quines figures hi posem o hi deixem de posar, el que
és fonamental és que el pessebre sigui una representació del
misteri, una presència, com tan encertadament deia Josep M. Garrut.
M’és
difícil imaginar Sant Francesc polemitzant sobre si la perspectiva
d’un diorama és correcta, o si, abans de construir un pessebre,
cal fer-ne un projecte previ. I, en canvi, qüestions com aquestes
semblen preocupar molt en certs ambients pessebristes.
A
mi cada vegada em fa més mandra respondre a la pregunta “Com ha de
ser un pessebre?” “Quines figures s’hi ha de posar (i quines
no)?” En els que d'una manera o altra estem en aquest món del
pessebrisme, aquestes preguntes, i altres de similars, ens les fan
sovint. I més d’una vegada em vénen ganes de contestar: “L’has
de fer com et doni la gana”. Que no deixa de ser una resposta
barroera però, en el fons, ben franciscana. Perquè m’atreveixo a
imaginar Sant Francesc responent aquestes preguntes: “El pessebre
fes-lo com vulguis... sempre i quan et serveixi per viure, i fer
viure, el misteri de Nadal”.
Són
d’aquesta “forma”, els nostres pessebres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada