"El pessebre era un pessebre de l'estil que a mi m'agrada. No era l'obra d'art d'un mestre pessebrista: era la improvisació d'un bon burgès barcelo0ní que, en acostar-se el nadal, complí amb bona voluntat, amb traça i amb il·lusió el seu deure de pare de família. Entaforat al primer prestatge d'un armari raconer, triangular i profund, el nostre pessebre tenia una gran intimitat que altres pessebres no tenien. "
(...) "... era un pessebre català, poblat de gent catalana i de bestiar d ela terra. La mula era de Vic - ho portava escrit a la cara; el bou era un bou del Lluçanès;..."
Aquests dos fragments formen part de l'article Nadal a Barcelona procedent del llibre Periodisme d'Eugeni Xammar. El teniu a disposició a l'Arxiu del El Bou i la Mula.
Aquest arxiu que mica en mica va incorporant interessants documents digitalitzats, es nodreix de l'arxiu en paper del nostre Col·lectiu i també de les aportacions que ens feu molts dels simpatitzants i lectors. Us ho agraïm molt. És una bona manera de compartir allò que coneixem, allò que fa temps que tenim desat pel seu interès com a pessebristes.
-->L’Ana Martínez, que s'estrena com a corresponsal des d’Eivissa, vol compartir aquest pessebre fet en un centre per a persones grans.
Estas son las fotos que tengo del pequeño belén que hicieron en el Hogar Sur-Divino Maestro de Logroño entre un grupo de socios (de edades entre 65 y 75 años) en dos meses y medio y que fue muy celebrado en el centro.
La iniciativa surgió de mi madre cuando, al venir de vacaciones a Ibiza, vio las construcciones que yo había hecho para la parroquia con la ayuda del Foro de Belenismo y una amiga mía. Le gustó la idea y me hizo enseñarle cuatro técnicas básicas, así que en unos 10 días hicimos, las dos juntas, un pesebre, una pequeña montaña y dos montañas y se las llevó a Logroño. Al llegar allí las llevó al hogar y se las enseñó al director proponiendo hacer un cursillo de 3 meses para los socios y hablaron con uno de los socios que trabaja en la Asociación de Belenistas de La Rioja para ver si les podía ayudar. Este señor aceptó y se apuntaron 6 ó 7 socios al cursillo. Yo pude ver su trabajo y echarles una manita cuando enfermó el maestro (por unos días), y al final consiguieron el resultado que veis. A todo el mundo les gustó y este año ya están diseñando el nuevo proyecto.
Esta es la pequeña historia de unos mayores que saben disfrutar y han encontrado en el belenismo un hobby y un aliciente para, a pesar de la edad, seguir aprendiendo. Desde aquí mi aplauso para ellos.
El darrer número de la revista "Time Out Barcelona" (19-25 de juny, núm. 74) publica aquesta informació: "El CAER coproduirà el "Nadal a Can Cupiello" de Eduardo de Filippo que Oriol Broggi dirigirà la pròxima temporada".
El CAER és el Centre d'Arts Escèniques de Reus, i el seu director és Cèsar Compte. Fa un parell de temporades encara es podia dir que Oriol Broggi era una promesa en la direcció escènica, avui (juny 2009) al capdavant de "La Perla 29" ningú dubta que és una contundent realitat amb molt predicament.
"Nadal a Can Cupiello" és un cant al pessebre. De la mateixa manera que fa uns anys entre nosaltres era costum representar "Don Juan Tenorio" per Tots Sants, o encara avui "Els pastorets" per Nadal, l'Itàlia meridional té aquesta obra de referencia. Extremadament popular, com el pessebre arreu.
Tracta d'una família, com moltes, amb problemes, on el pare el trobem encaterinat a fer el pessebre, malgrat la indiferència de la família, quan no l'hostilitat. Al final -feliç- el pessebre els agermana i fixa la concòrdia.
"Luca disperde lo sguardo lontano, come per inseguire una visione incantevole: un Presepe grande come il mondo, sul quale scorge il brulichio festoso di uomini veri, ma piccoli piccoli, che si dànno un da fare increbibile per giungere in fretta alla campana, dove un vero asinello e una vera mucca, piccoli anch'essi come gli uomini, stano riscaldando con i loro fiati un Gesú Bambino grande grande che palpita e piange, come piangerebbe un qualunque neonato piccolo piccolo..."
Entenc que és una ocasió immillorable per difondre la bondat del pessebre en una acció conjunta de totes les entitats que hi treballen.
Hi ha còpia de l'enregistrament teatral en DVD, interpretada pel mateix Eduardo de Filippo.
Des dels inicis del Col.lectiu El Bou i la Mula hem estat treballant en la línia de descobrir i potenciar la vessant educativa del pessebrisme. Articles, llibres, cursos, reculls d'experiències al voltant d'aquest tema... tot això forma part de la nostra història com a entitat.
Ens agrada seguir descobrint com en diverses entitats educatives es continua fent el pessebre com activitat central de les festes de Nadal per que, més enllà de la dimensió religiosa o catequètica que pugui tenir, és una activitat manual, feta en grup, on hi intervenen molts elements que poden aprofitar-se des d'un punt de vista educatiu.
Us presentem el pessebre que aquest Nadal van fer a l'ASSOCIACIÓ RUSC I AVETS DE TORDERA, fundada el 1977 pel Dr. Pujol per a persones amb discapacitat intel·lectual, pertanyent a la Federació de l'Arca Internacional. Un equip humà de treballadors i voluntaris al servei de la persona amb discapacitat, que treballen amb col·laboració amb la xarxa de salut pública i les administracions.
La tradició siciliana diu que un dels pastors que va adorar el nen Jesús es va agenollar i es va quedar mirant l'Infant i va ser colpit de tal manera per la seva bellesa i per la seva divinitat que es va espantar,es va aixecar, es va treure el barret i va exclamar: Déu quin nen tan bonic!.
La figura de lu spavintatu (l'espantat) és molt popular als pessebres sicilians i també en els bolognesos.
Trobem una figura similar als pessebre provençals, el ravi, qua aixeca les mans enlaire davant del miracle de la Nativitat. El ravi no té res per oferir més que la seva capacitat de meravellar-se, és un santon molt popular que no falta en cap pessebre provençal.
M'agraden les figures expressives. Trobo que el pessebre és una expressió en la que les emocions i les actituds de les persones s'hi poden veure molt ben representades. Els pessebres en els que les figures són sense expressió d'una actitud vital cada vegada m'avorreixen més. El pessebre és ric i és viu perquè en el fons és una representació de les nostres vides, de les nostres il·lusions, dels nostres treball i de les nostres actituds, al costat de Jesús.
L'Associació de pessebristes de Barcelona ens informa de que el proper dijous 11 de juny a les 19h, a la seva seu del c/ Paradís 3 l'eminent arquitecte Dr. Joan Bassegoda i Nonell pronunciarà la conferència "Josep M. Garrut i les seves tres grans dèries: el pessebre, Gaudí i l'excursionisme".
Tots els assistents a l'acte seran obsequiats amb el llibre de J.M. Garrut "Viatge a l'entorn del meu pessebre".
L'any Garrut es va obrir el passat dia 3 de Juliol amb una conferència a càrrec de Mn. Jaume Aymar, amb presència de l'homenatjat Sr. Josep Maria Garrut, que va morir com tots recordareu el passat mes de desembre.
El record del Sr. Garrut segueix animant aquest col.lectiu a fer recerca sobre el pessebrisme, i a parlar del pessebrisme amb la mirada posada en el futur. Sempre tindrem l'honor d'haver-lo tingut com a soci en aquesta entitat.
Si fa uns mesos vam afegir al nostre bloc al TRADIBLOC, des d'avui estem donats d'alta a la BLOCSFERA CRISTIANA, un espai promogut per la revista FOC NOU on es recullen diversos blocs que d'una manera o altra tenen un caire cristià.
La qualitat, la pluralitat, l'esperit d'obertura i l'aire fresc que es respira per la Blocsfera Cristiana, ens han fet decidir a sol·licitar l'adhesió a aquest espai de trobada. Estem molt contents de ser-hi i desitgem que els continguts i l'orientació del nostre bloc, que pretén mirar el pessebre amb esperit obert i plural, agradin als nous lectors.
Us donem la benvinguda i us animem a col·laborar amb el nostre projecte.
El bon amic, seguidor i col·laborador Bosco Garcia ens ha fet arribar una informació interessant d'aquest escultor catalano-dominicà, un clar exponent de que l'art contemporani no té per què estar renyit amb el pessebrisme.
Transcripció del llibre: DIAZ ESCULIES, D (1995): L'exili català de 1939 a la República Dominicaca. Barcelona. La Magrana (pp 65-66):
El professor Pedro Vergés afirma que Prats Ventós de seguida va descobrir que "el arte debe adecuarse al medio y que, en este simple dato, reside (o puede residir) su esencialidad más trascendente".
La primera etapa d'Antoni Prats Ventós és figurativa; s'interessa pels habitants de l'illa: negres i mulats. En la dècada dels anys cinquanta evoluciona vers l'abstracció però convivint amb el figurativisme simbòlic i desemboca en l'elaboració de grans continguts expositius a partir d'una idea central. Una mostra d'aquesta faceta la constitueixen els conjunts El Bosc -col.lectiu de quaranta peces de fusta de sivina- de grans dimensions, La selva i Les Menines. La seva obra més popular feta de caoba i roure, és El Pessebre (1983) que es conserva a la Catedral Primada de Santo Domingo i es mostra al públic en els dies de Nadal.
Si inicialment el formaven catorze figures, l'any 1989 el seu nombre havia passat a divuit i el propòsit de l'escultor català era continuar fent-ne de noves. A principis dels anys vuitanta Prats Ventós viatjà per diversos països d'Europa on visità nombroses col·leccions de pessebres que s'exhibeixen a esglésies i museus. Els trobà d'estil pusil·lànime i mancats de la qualitat de l'obra d'art. D'altra banda ell sempre parteix de la premissa que l'obra d'art la fa un artista, però és una labor de diverses persones, l'artista i l'observador. Això el menà a la conclusió que calia deixar llises les cares de les figures del pessebre - el Nen Jesús, els Reis mags, la Verge Maria, sant Josep, etc- i que cada espectador els posés el semblant que volgués. En canvi, policromà la vestimenta dels personatges i usà abundantment el pa d'or.
En el llibre Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders hi ha un conte entranyable i sorneguer que es diu Nit de Pau i Bones festes.
Dos mesos abans de les festes nadalenques, el pessebrista rep la visita d'un funcionari de l'ajuntament, ple de tràmits i reglaments amb la intenció de supervisar la construcció del pessebre. Amb la seva actitud inquisidora, el funcionari interromp el tranquil món del pessebrista.
El vaig descobrir fa anys quan amb el Jordi Montlló preparàvem un recull de material didàctic sobre el pessebre per a Centres d'Esplai. Sempre veig pensar que era ideal per representar-lo en teatre o cinema. M'ha agradat veure que TVC l'ha produït. És molt divertit i molt adient per a pessebristes.
Aprofitant els avantatges que ofereix la xarxa acabem de donar d'alta un perfil de El Bou i la Mula a la xarxa social del.icio.us, que és un espai per compartir enllaços favorits. Mica en mica anirem omplint de contingut el nostre espai.
La diferència entre tenir una llista d'enllaços al propi web o tenir la llista d'enllaços allotjada al delicious és que en aquest segon cas comparteixes les teves preferències, recerques i troballes amb tot el món, poden generar interaccions i contactes. Delicious és un excel·lent gestor d'enllaços online. Hi pots accedir des de qualsevol ordinador, els pots classificar per etiquetes i per tant, agrupar posteriorment. Pots veure si l'enllaç que has agregat també el tenen altres persones, i per tant pots descobrir a través d'elles altres enllaços que poden ser del teu interès... en fi, una eina molt interessant.
La presència del pessebrisme i de les nostres entitats a la xarxa d'Internet ha d'aprofitar-se d'aquests recursos fàcils i gratuïts.
La Farga és una revista que editen les persones residents al Centre de l'Obra Social Santa Lluïsa de Marillac de la Barceloneta. És un centre per a persones sense llar, amb diferents projectes, el més emblemàtic dels quals és el CEL, Centre d'Estada Limitada per a persones sense llar convalescents d'alguna malaltia, operació, etc. Es un centre únic a Barcelona, i al meu entendre exemplar en la seva filosofia i forma d'acompanyar els residents.
Em fa una mena de goig especial, i d'emoció alhora, veure una fotografia del pessebre que vaig fer aquest any per participar a la XII Biennal del Pessebre català. El pessebre estava dedicat a les persones sense llar i intentava fer evident el contrast entre el Nadal dels uns i el Nadal dels altres.
El pessebre, no és cap meravella tècnicament -com tots els meus- malgrat tot, sempre que faig pessebres com aquest he vist que no deixen indiferent a ningú. Són pessebres que conviden a parlar i a pensar, ja sigui del Nadal ja sigui del pessebre i del pessebrisme. N'hi ha que diuen que això no és pessebre, d'altres dubten si s'hauria d'exposar en una Biennal de pessebres, d'altres aplaudeixen la idea d'actualitzar el missatge, d'altres callen i en privat em diuen que els ha commogut, d'altres... Us asseguro que mai quan faig un pessebre clàssic tinc tant de feedback amb el públic.
Crec en un pessebrisme que parli també al món del segle XXI, en un llenguatge del segle XXI. Crec que aquest art també pot sortir dels patrons clàssics. Crec que amb l'art del pessebre també podem transmetre valors, idees, missatges... De fet l'art és això, no? una forma d'expressió.
M'agrada especialment que els residents a l'Obra Social de Santa Lluïsa de Marillac, que per cert cada any fan el pessebre, (podem llegir la seva experiència pessebrista al llibre: Per Nadal el pessebre editat per CPL) hàgin volgut dedicar una pàgina de la seva revista a aquest diorama que volia fer-los protagonistes del meu Nadal de 2009.
Ahir vaig assistir a l'Assemblea de la Federació. El Grup d'art de Vic, com sempre, ens va fer arribar el seu butlletí Garbes d'Or, que aquest any arriba al numero 25. També l'Associació d'Amics del pessebre del Baix Empordà ens va fer arribar el numero 5 del seu butlletí. Altres associacions per correu sovint envien també les seves publicacions.
Fa uns dies en aquesta mateixa pàgina felicitàvem i agraíem l'Agrupació de Terrassa per haver posat a la xarxa tots els seus butlletins escanejats. Creiem que aquesta feina que porten a terme moltes de les associacions és molt important. La història viva del pessebrisme associatiu només queda recollida en aquestes publicacions. Fer el pessebre també és això, deixar testimoni escrit del que fem.
La Federació Catalana hauria de fer-se'n ressò d'aquesta activitat de les associacions, i les hauria de promocionar degudament. És un dels actius del pessebrisme.
L'Associació de Pessebristes de Barcelona organitza per als dies 14 al 20 de maig un interessant viatge a Milà i els seus voltants per gaudir de diverses col.leccions i exposicions de pessebres.
El preu estimat del viatge és de 750 € i cal contactar amb l'Associació barcelonina (93.315.21.57 o bé, info@pessebristes.org) per a més detalls.
Vaig poder veure l'exposició de Calvaris de Sitges. És cert que el tema de la Passió no té el mateix encant que els pessebres. Ni per als visitants ni per als pessebristes. El Grup Pessebrista de Sitges ha optat per una forma intel·ligent de presentar els Calvaris. Són diorames senzills, alguns d'ells aprofitats de diorames del pessebre. No cal fer un esforç tan gran com per Nadal quan sabem que no hi haurà l'afluència de públic dels pessebres. Els diorames s'exposen aprofitant els dies que es poden visitar els passos de la processó, ja que en el mateix local s'hi exposava el pas del Sant Sepulcre. D'això se'n diu sinergia, és a dir, saber aprofitar les forces.
Crec que el pessebre ens captiva perquè podem traduir-lo als nostres paisatges, a la nostra gent. Si aquests dies parlava de la dimensió simbòlica dels relats de la infància, amb els relats de la Passió no ens passa el mateix. Tot i que com és lògic també hi ha molts simbolismes, els relats de la Passió i Resurrecció van ser els primers que es van escriure dels Evangelis, a partir del record viu d'aquells darrers dies de Jesús.
Com és que el Nen Jesús va tan despullat i la resta tan abrigats?
Quina Mare deixaria un nen només en bolquers enmig d'una nit freda?
... no heu sentit mai preguntes com aquestes?
La resposta només es pot trobar en el camp de la simbologia. Com deia en l'anterior escrit, en els relats evangèlics de la infància hi veiem molts trets del Crist adult. (Recomano la lectura Un Crist adult per Nadal, del biblista Raymond Brown.)
El Crist nu que posem al pessebre és el mateix Crist crucificat. Fixeu-vos en la semblança iconogràfica.
Les diverses arts que han representat el Misteri del Nadal, seguint el propi simbolisme dels Evangelis, han enllaçat el Naixement amb el Calvari.
Una mostra evident d'això la trobem en les imatges del Nen Jesús pròpies dels pessebres de molts convents
Mn. Cinto Verdaguer, en el poema nadalenc de Roser de tot l’any, 5 de febrer, com és costum en ell, enllaça el misteri del Pessebre amb el del Calvari:
Què veieu en aquest quadre de Lorenzo Costa (1460-1535)?
Una Nativitat, no?
Sabem que en els relats del naixement de Jesús hi trobem el Jesús adult, barrejat amb el Jesús infant. És normal. Els evangelistes van escriure aquests relats al final de tot, quan ja tenien escrits els relats de la Pasqua, de la Passió i la de la vida pública.
La representació de la Nativitat, en pintura, en escultura i en pessebre, en poesia també incorpora elements simbòlics que deixen veure un Crist adult en la imatge del Crist Infant.
Quina relació hi ha entre la pintura de Lorenzo Costa i aquesta fotografia?
Hi ha el mateix: el cos de Crist a sobre el corporal (el corporal és aquell drapet blanc on es posa el Cos de Crist durant la celebració de l'Eucaristia)
Fixem-nos com en les representacions de la Nativitat sovint s'utilitza aquest símbol: el Nen Jesús nu reposa sobre un drap blanc, de vegades en aquest drap s'hi pot veure una petita creu, altres vegades a sota del drap hi veiem espigues de blat. Tot plegat símbols de l'Eucaristia.
Maria i Josep estan en una actitud de reverència vers Jesús, igual que el sacerdot i el poble reverencien el Cos de Crist de l'Eucaristia.
Una de les riqueses de la representació del Naixement de Jesús, sigui quina sigui la seva forma de representació és que està plena d'elements simbòlics. La imatge del Naixement reporta sempre cap al moment present. Això és el que fem amb el pessebre, i aquesta és la riquesa del pessebre, que més enllà de representacions històriques pot fer representacions d'un gran simbolisme.
El passat 31 de març es va presentar a la Facultat de Teologia de Catalunya el setè volum d'una sèrie històrica que fra Valentí Serra de Manresa publica a la col·lecció Col·lectània Sant Pacià titulat Aportació dels framenors caputxins a la cultura catalana: des de la seva fundació a la Guerra Civil (1578-1936). L'obra va ser glosada pel doctor Joan Ferrer, professor de la Universitat de Girona, i per Mn. Joan Bada, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Segons va explicar Joan Bada, els caputxins són tradicionalment molt populars a l'Europa occidental, i Catalunya no és una excepció. A més, Bada va comentar que aquest llibre està dedicat a aprofundir les tradicions que generava l'exercici de la paraula: predicació, missions populars i celebració del sagrament de la penitència. Els caputxins van formar part d'ambaixades de pau en moments difícils pel que fa al vessant social i polític.
Durant l'acte, el ministre provincial dels caputxins de Catalunya, fra Jacint Duran, va ressaltar que tant és cultura la filosofia o la literatura més elevada, com coses més senzilles, com ara la cuina o els pessebres. Precisament els pessebres també tenen el seu espai en aquesta magna obra de fra Valentí Serra.
Fra Valentí Serra i Fornell (Manresa, 1959), és religiós caputxí i sacerdot. Doctor en Història per la Universitat de Barcelona. Col·laborador científic de la Facultat de Teologia de Catalunya (2007) forma part, alhora, del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona (1997). Des de l'any 1987 és l'arxiver provincial dels caputxins i el director de la Biblioteca Hispano-Caputxina. Corresponsal a Barcelona de la Revue d'Histoire Ecclésiastique (Universitat de Lovaina) i membre del consell de redacció de la revista Analecta Sacra Tarraconensia (Balmesiana), és també redactor de la revista de crítica bibliogràfica Índice Histórico Español, fundada l'any 1953 per Jaume Vicens Vives i editada pel "Centro de Estudios Históricos Internacionales".
Per al col·lectiu El Bou i la Mula és un honor comptar amb la propera col·laboració de fra Valentí, que ja està treballant en un recull de textos de diversos de temàtica pessebrista escrits per frares caputxins. Si Déu vol, serà el proper número de la col·lecció ...i el pessebre. N'informarem puntualment.
Podeu trobar més detalls sobre la presentació del llibre de fra Valentí a flama.info.
Miquel Marzal i Ortiz (Grup Pessebrista de Sitges)
Per a la Setmana Santa d’enguany, el Grup Pessebrista de Sitges està preparant l’11a Exposició de Calvaris a la vila, que es podrà visitar al Palau del Rei Moro, situat al carrer d’en Bosc, núm. 10-12, els dies dimecres 8 d'abril, de 20 a 23h, dijous 9 d'abril, de 18 a 22h i divendres 10 d'abril, d'11 a 21 h.
Des de l’any 2007, el Grup Pessebrista ha assumit el compromís d’organitzar una exposició de calvaris amb periodicitat biennal. Per tant doncs, enguany, com vèiem abans n’hi haurà una de nova on s’hi podran veure les següents escenes: “Jesús entrant a Jerusalem”, “Sant sopar”, “Agonia de Jesús a l'hort de Getsemaní”, “Ecce Homo”, “Jesús ajudat per Simó de Cirene”, “La Verònica eixuga el rostre de Jesús”, “Crucifixió de Jesús”, “Davallament de Jesús de la creu”, “Resurrecció de Jesús” i “Les caramelles”. Les figures són obra dels escultors i artesans: Martí Castells, José Luis Mayo, Manuel Muns i Joan Colomé.
La primera mostra de calvaris que es realitzà a Sitges fou el 1940, sota el títol “Exposición de Dioramas Sacros de la Pasión y Muerte de Ntro. Señor Jesucristo” i va ser organitzada dins de la Delegación Local de Sitges de la Central Nacional Sindicalista, la qual estava vinculada a Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. L’exposició va fer-se a la "Casa sindical", situada al carrer Illa de Cuba núm. 7 i constava de 9 diorames, amb figures de l'escultor Vicenç Muns i construïts per diferents components d’aquesta delegació sota la direcció del reconegut pessebrista sitgetà Josep Artigas i Serveto, qui ha estat el mestre de la majoria dels pessebristes de Sitges. Aquests diorames eren: “Jesús entrant a Jerusalem”, “Agonia de Jesús a l'hort de Getsemaní”, “Petó de Judes”, “Flagel·lació de Jesús”, “Ecce Homo”, “Jesús camí del Calvari”, “Crucifixió de Jesús”, “Davallament de Jesús de la creu” i “Sant sepulcre”.
La iniciativa no va tenir continuïtat i la següent mostra de calvaris no va organitzar-se fins trenta-sis anys després, concretament la Setmana Santa de 1976. Sota el títol “Vida de Cristo en dioramas” i realitzada per a ajudar els infants amb disminució psíquica, a la sala d'exposicions de Maricel s’exposaren 25 diorames representatius de diferents moments de la vida de Jesús, amb figures de l'escultor Muns cedides per Jordi Pañella Virella. Aquests diorames eren: “Anunciació a Maria”, “Visitació de Maria a Elisabet”, “Buscant posada”, “Anunciata”, “Naixement”, “Adoració dels Reis d'orient”, “Fugida i descans a Egipte”, “Casa de Natzaret”, “Sermó de Jesús a la muntanya”, “Jesús entrant a Jerusalem”, “Sant sopar”, “Agonia de Jesús a l'hort de Getsemaní”, “Jesús davant el Sanedrí”, “Flagel·lació de Jesús”, “Jesús coronat d’espines”, “Ecce Homo”, “Jesús camí del Calvari”, “Jesús clavat a la creu”, “Crucifixió”, “Mort de Jesús (llançada)”, “Davallament de Jesús de la creu”, “Jesús jaient”, “Sant enterrament”, “Sant sepulcre” i “Resurrecció de Jesús”. La dirigí el pessebrista Josep Maria Artigas, fill de Josep Artigas i Serveto, i hi col·laboraren artísticament els també pessebristes: Josep Aleacar Casanovas, Josep i Ramon Artigas, Josep Maria Carbonell, Artur Duch, Jordi i Magí Pañella, Antoni Vigó Marcé i Eduard Carreró.
La tercera exposició de diorames de calvaris no va tardar en organitzar-se tants anys, fou el 1983. Es dugué a terme al Studium de la rectoria, durant la Setmana Santa d’aquell any i fou obra dels pessebristes: Arcadi Amorós, Josep Aleacar Casanovas, Artigas, Artó, Antoni Daza-Rosas, Pañella, Josep Maria Carbonell, Antoni Vigó Marcé i Sanahuja. Les figures les cedí, també aquesta vegada, Jordi Pañella Virella.
La quarta mostra de calvaris no consistí exactament en una exposició de diorames. Fou per la Setmana Santa de 1984 i constà en l’exposició de la col·lecció de misteris en miniatura del pessebrista sitgetà Ramon Gumà i Camps, reconegut pels seus pessebres populars de grans dimensions. Es realitzà al Studium de la rectoria i en benefici de la reconstrucció de l’orgue barroc de l’església parroquial de la vila. La col·lecció abans esmentada està formada per una sèrie de misteris de Setmana Santa, les figures dels quals les encarregà Ramon Gumà a l’escultor Martí Castells i els corresponents tabernacles a l’escultor Manuel Muns. Actualment, pot veure’s a l’ermita del Vinyet de Sitges.
Des de l’any 1993, les exposicions de calvaris a Sitges són organitzades pel Grup Pessebrista i es poden visitar al Palau del Rei Moro. El 1993 s’exposaren alguns dels misteris de la col·lecció de Ramon Gumà i Camps i va fer-se en reconeixement a la seva trajectòria pessebrística i al seu esforç per a difondre aquesta tradició. De llavors ençà les mostres han tornat a consistir en diorames construïts pels mateixos pessebristes del grup. Concretament, hi ha hagut exposicions els anys 1997, 1999, 2000, 2003 i 2007.
"El pessebre era un pessebre de l'estil que a mi m'agrada. No era l'obra d'art d'un mestre pessebrista: era la improvisació d'un bon burgès barcelo0ní que, en acostar-se el nadal, complí amb bona voluntat, amb traça i amb il·lusió el seu deure de pare de família. Entaforat al primer prestatge d'un armari raconer, triangular i profund, el nostre pessebre tenia una gran intimitat que altres pessebres no tenien. "
