Quines són les primeres figures de pessebre?

L'amic, i col·laborador, Bosco Garcia ens fa arribar aquesta notícia que fruit de la seva recerca en bibliografia italiana ha trobat fa poc.

Es comunament convingut que les figures exemptes de pessebre més antigues són les d’Arnolfo de Cambio (1235-1302) obrades el 1288, que es troben a l’església de Santa Maria la Major de Roma. Fou un encàrrec del primer papa franciscà Niccoló IV, i originàriament eren destinades per a la seva capella funerària.

Figures d'Arnolfo di Cambio

Amb millors tècniques de datació s’ha establert que les figures de pessebre de fusta que es conserven a la basílica de Sant Marc de Venècia, obra del Mestre de Ferrara, són de cinquanta anys abans. El Mestre de Ferrara (actiu entre 1225-1230) fou deixeble de Benedetto Antelami. Del que més ha pervingut d'ell són peces fetes amb pedra de Verona. A l’església de Sant Mercurial de Forli hi té una Adoració dels Reis d’Orient.

Adoració i somni dels Reis del Maestro dei Mesi di Ferrara a l'església de Sant Mercurial de Forli

Adoració dels Reis del Maestro dei Mesi di Ferrara, Venezia, Museo del Seminario Patriarcale

El pessebre, Isaïes i l'arca

En Bernat Soler, novici de la comunitat de Taizè que esta en període de formació al sud d'Itàlia, ens fa arribar aquest pessebre que han fet a la parròquia del Sacro Cuore de Santeramo in Colle (província de Bari), inspirat en la profecia d'Isaïes 11,6-8. L'han fet durant el mes de novembre amb els nois i noies dels grups de catequesi d'11-12 anys.

Centenars d’anys abans del naixement de Jesús, el profeta Isaïes ja parlava d’un Salvador que alliberaria definitivament el poble d’Israel, que portaria la reconciliació definitiva entre Déu i el seu poble, que establiria la pau entre les nacions. Durant el temps d’Advent, els cristians rellegim aquestes profecies i veiem en Jesús aquest Príncep de Pau fill de David, del qual parlava el profeta. Isaïes (11,6-8) ens parla d’una pau en plenitud, pau per a tota Creació: la pau entre els homes mateixos no serà possible si no hi ha pau entre els homes i la resta de la Creació.

En un moment on prenem consciència dels perills que amenacen la Creació, al pessebre, Jesús hi ve per recordar-nos que els humans som part integrant de la Creació! I que som cridats a tenir-ne cura. Els animals de què parla Isaïes naveguen en una arca, en un mar que és reflex de la nostra deixadesa, però ja són capaços de començar a viure en pau… Per què no viure des d’ara aquesta pau de dins de l’arca i consentir a una salvació que advé si l’acollim plegats?

El profeta retrata un món on passen coses impossibles: animals que haurien de devorar-se els uns als altres es fan amics, bèsties perilloses per als humans esdevenen manses... I si es tracta d’una invitació a acollir la vinguda de Jesús com una oportunitat per aquesta pau paradoxal? Acollir Jesús com aquest infant de llet que juga vora el cau de l’escurçó ens recorda que allò que ara ens sembla impossible, pot esdevenir possible, perquè per a Déu no hi ha res impossible...

Bon Nadal!

26è Pessebre vivent de la Torre del Suro

Ja sé que els pessebres vivents juguen en una altra lliga, però no vull perdre l'ocasió d'explicar la visita que vaig fer l'altre dia, acompanyat per l'Oscar Martínez, a aquest pessebre vivent del barri del Ginardó de Barcelona.

Un pessebre vivent protagonitzat pels membres del Taller Escola Sant Camil, persones amb una discapacitat intel.lectual. Porten un mes preparant tot el muntatge, que captiva els espectadors per la gran qualitat de la seva presentació. Tots els detalls estan molt ben cuidats, essent així un exemple molt acurat d'expressió popular el Naixement de Jesús.

Les persones que interpreten els diferents personatges del pessebre ho fan amb molta concentració, conscients que el públic ve a veure un espectacle. La vinculació dels actors amb els personatges és tal que transmeten un sentiment de tendresa poc habitual en aquestes representacions. Vaig veure una marededéu plorant d'emoció, sense deixar d'interpretar el seu paper.

És realment un esdeveniment del barri, moltes famílies amb infants feien una llarguíssima cua per contemplar el pessebre. Es tracta sens subte d'un reconeixement a les persones amb discapacitat intel.lectual, absolutes protagonistes del pessebre.

Vint-i -sis anys de Pessebre vivent, amb tota una història al darrere. Ens comentava l'Amadeu Carbó, un dels educadors del centre, que en un determinat moment van estar a punt de deixar de fer-lo ja que tot el muntatge era realment costós. Aquell any una senyora que tenia una sastreria teatral els va donar tot el vestuari nadalenc de la sastreria, i això va ser el revulsiu per no deixar de fer-lo i fins i tot ampliar-lo.

Els pessebres del Museo de Artes Decorativas de Madrid

El Museo de artes decorativas de Madrid és un dels llocs on s'hi poden veure pessebres i figures tot l'any. Per Nadal treuen algunes peces més que normalment tenen als magatzems.

Un dels atractius és el pessebre napolità amb figures del XVII construït pel pessebrista madrileny Francisco Maroto (ABM).

Al costat s'hi pot veure, sense identificar un pessebre d'aparador, probablement provinent d'algun convent o casa senyorial. Testimoni d'una época en que més que fer el pessebre, es posava el pessebre com a element deposicional durant les festes.

A la mateixa sala hi ha unes figures de l'escultor  valencià José Esteve encarregades per Carles IV per completar el Belén del Príncipe (actualment dispers pel Patrimoni Nacional espanyol i per col·leccions privades). Les figures representen balls i tipus populars espanyols.

Finalment, i també sense identificar hi ha aquests Reis a cavall.

En una altra sala podem veure-hi divertses figures.  D'entrada un Naixement i uns pastors d'adoració de Luisa Roldan, La Roldana (1656-1704)

 Els dos pastors d'adoració van ser copiats en guix per Luis Buendia actiu als anys 1950-70

Un tercer pastor també de Luís Buendía copiat d'un original de La Roldana

Una altra vitrina ens mostra figures napolitanes del XVIII

Més endavant, un pessebre del XVIII del virreinat de Nueva España (Mêxic)

Un Naixement del XVIII del virreinat del Perú

Un naixement del XVIII d'escola Salzillo (atribuït a Roque López)

I un naixement del XVII del virreinat del Perú

Per acabar, les conegudes peces de Castells del Naixement inspirat en un quadre de Murillo

Pessebres a l'espai públic a Alemanya

He vist alguns pessebres a la ciutat de Karlsruhe situats a l'espai públic. 

Un a l'estació, sota l'arbre de Nadal, simplement les figures de 90 cm que semblen de fusta. 

Pessebre sota l'arbre, seguint la tradició domèstica.

L'altre a la vora de l'església, dintre d'un petit estable. Hi havia uns fulls de paper i un bolígraf a disposició dels visitants per poder escriure una pregària o un desig i deixar-la a la vora del Nen Jesús. 

Pessebre prop de l'església de Karlsruhe, on la gent pot escriure pregàries o desigs

L'altre, a la Fira de Nadal, era una  gegantina piràmide de Nadal (Weihnachtspyramide) que és una construcció típica d'alemanya i república Txeca consistent en un petit carrusel amb elements del Nadal (pessebre, àngels, músics...) que donen voltes propulsats per l'escalfor d'unes espelmes.

Tradicional Weihnachtspyramide gegant

El Bou i la Mula a Ràdio Molins de Rei

Obrint camins és un programa dedicat als valors humans i cristians, un altaveu al servei de totes les iniciatives que treballen per fer un món millor per a tothom. S'emet a Ràdio Molins de Rei des de l'any 1991.

Albert Dresaire i Judith Herrera

El darrer programa de l'any, emès el passat 18 de desembre, es va dedicar al pessebre. El nostre company Albert Dresaire en va ser el convidat. Durant més de mitja hora el pessebre, i també el nostre col·lectiu, van ser protagonistes a la ràdio de Molins de Rei.

Podeu recuperar el programa aquí.

L'spin-off del pessebre

Caganer d'Aurora Mas. Col·lecció de l'Associació
de Pessebristes de Mataró. Foto: Jordi Montlló

El terme spin-off es fa servir per referir-se a aquelles sèries de televisió que s'han creat a partir d'una altra sèrie existent, prenent de l'original algun element com ara el lloc on succeeix l'acció o algun personatge destacat. Un exemple recent és la sèrie Merlí, sapere aude, que segueix l'evolució d'en Pol, un dels alumnes destacats del professor Merlí, protagonista de la sèrie del mateix nom.

Va ser tot llegint una notícia sobre aquesta sèrie que vaig pensar que el món del pessebre també té el seu spin-off: la figura del caganer.

L'origen de la figura del caganer pot ser molt similar al d'altres figures que poblen els nostres pessebres populars. Durant molts anys el caganer va ser una figura més. Bé, això no seria del tot correcte: no podem amagar que, pel seu caràcter, el caganer sempre s'ha vist com una figura especial.

Però és en els darrers temps que podem dir que el caganer ha pres vida pròpia. Des del món del pessebre no sempre s'ha vist amb simpatia aquesta popularitat del caganer. És més, l'èxit mediàtic del caganer moltes vegades s'ha mirat amb recel.

Deia abans que el caganer és l'spin-off del pessebre. Això significa que té vida pròpia, que està evolucionant amb independència de l'evolució de la tradició «mare», el pessebre. És bo saber això i treure'n profit.

Als pessebristes que no els agrada la fama del caganer, jo els diria que no s'hi posin de cul (amb perdó, però en aquest cas l’expressió és adequada), sinó que intentin aprofitar-ne la lliçó.

Per què no podem fer figures de pessebre que representin personatges i oficis actuals? Per què no actualitzem el pessebre de la manera que s’ha actualitzat el caganer? 

Per què no aprofitem l’spin-off (el caganer) per fer que la gent s’enganxi a la sèrie original (el pessebre)?

En Panxes a Mataró

Cartell de l'exposició de pessebres de Mataró, amb la imatge
de la figura d'El Ferm, feta per Lluís Carratalà

En Panxes era el sobrenom de Gabriel Bracons, un teixidor de Sabadell del segle XIX que realitzava uns espectaculars pessebres en moviment. El seu pessebre era visitat cada Nadal per moltíssimes persones que pagaven una entrada de «6 quartos», i es diu que arribava a aplegar centenars de persones.

Això dels pessebres en moviment és, doncs, una cosa antiga. Els pessebristes de Mataró van estar presentant durant prop de 50 anys un magnífic pessebre monumental amb moviment. El moviment servia per il·lustrar un guió que, en un estil tradicional, relacionava fragments dels evangelis de la infància de Jesús amb algun fet o paisatge d’actualitat. Són recordats els pessebres monumentals dedicats als pescadors del Maresme, a la Vall de Núria, a la muntanya de Montserrat, o a Lluís Carratalà, per posar uns exemples.

El trasllat de local ha fet que els darrers anys els pessebristes mataronins no hagin pogut presentar el Pessebre Monumental que ja s’havia convertit en tota una tradició.

Enguany, però, presenten un pessebre virtual que reprèn l’esperit d’aquell Pessebre Monumental. El més interessant d’aquest nou pessebre és que, tot i no comptar amb un guió parlat, té quelcom a explicar, i fa un pas en actualitzar no només el format amb el què s’expressa el pessebre, sinó també el missatge. Amb aquest pessebre, els pessebristes van més enllà de fer un pessebre bonic.

Penso que és una bona aportació per avançar en allò que en diem els nous llenguatges en el pessebre. O per mostrar allò que sempre hem dit des del nostre col·lectiu: que la innovació forma part de la tradició.

Si a més a més hi sumeu que l'Associació d'Amics del Caganer ha instal·lat una de les seves exposicions de caganers, podem dir que una visita als pessebres de Mataró està justificada.

El pessebre al matí de Catalunya Ràdio

Ahir, en el programa El Matí de Catalunya Ràdio, l'Enric Benavent, membre d'El Bou i la Mula, va parlar del pessebre des de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona.

L'Enric va parlar de com ha de ser el pessebre, de pessebres socials, del calendari del pessebre, dels nous llenguatges del pessebre... i del caganer!

Podeu recuperar l'entrevista en aquest aquí (a partir del minut 49):