Àngel de Marta Casas (Sant Cugat del Vallès) |
Com ja és tradicional, les setmanes
prèvies a Nadal, a les pàgines “Viure” de La Vanguardia, es
proposava un concurs bíblic. Enguany tenia com a lema de fons “El
pessebre com a espai de meditació”. El concurs consistia en
respondre qüestions sobre la Bíblia, si bé el més interessant
eren els textos que, cada dia, proposava Francesc Grané.
Si comento això és perquè un
d’aquests escrits, el del dia 19 de desembre, anava dedicat als
àngels: “Ponts cap a la divinitat”. I em va fer pensar que els
nostres pessebres, que pretenen ser tan realistes, han marginat la
figura de l’àngel del Naixement. Una figura ben popular i, ben
mirat, ben realista. Vull dir que els evangelis canònics sí que ens
parlen d’àngels però d’altres personatges (dels nostres
estimats i apòcrifs bou i mula, sense anar més lluny), no en diuen
res de res. O sia que, si el que volguéssim és fer un pessebre “com
cal”, seguint el relat evangèlic, hauríem de posar-hi com a mínim un àngel.
Però tal com diu Grané, “l’àngel
ha desaparegut de molts pessebres considerats artístics. Muntats de
vegades per mostrar la cultura local, alguns pessebres han perdut el
caràcter de cartografia espiritual, la dimensió de les coses
ocultes presents”.
Jo he corregut a penjar un àngel a la
cova del pessebre de casa.
1 comentari:
Jo no accostumo a posar-li però enguany he comprat unes figures de l'Aurora i també li he posat.
Això de la Vanguardia aha estat molt bé. A veure si més endavant ho escanejo tot i ho posem a l'abast de tothom.
Publica un comentari a l'entrada