L'àngel del pessebre

Àngel de Marta Casas (Sant Cugat del Vallès)

Com ja és tradicional, les setmanes prèvies a Nadal, a les pàgines “Viure” de La Vanguardia, es proposava un concurs bíblic. Enguany tenia com a lema de fons “El pessebre com a espai de meditació”. El concurs consistia en respondre qüestions sobre la Bíblia, si bé el més interessant eren els textos que, cada dia, proposava Francesc Grané.

Si comento això és perquè un d’aquests escrits, el del dia 19 de desembre, anava dedicat als àngels: “Ponts cap a la divinitat”. I em va fer pensar que els nostres pessebres, que pretenen ser tan realistes, han marginat la figura de l’àngel del Naixement. Una figura ben popular i, ben mirat, ben realista. Vull dir que els evangelis canònics sí que ens parlen d’àngels però d’altres personatges (dels nostres estimats i apòcrifs bou i mula, sense anar més lluny), no en diuen res de res. O sia que, si el que volguéssim és fer un pessebre “com cal”, seguint el relat evangèlic, hauríem de posar-hi com a mínim un àngel.

Però tal com diu Grané, “l’àngel ha desaparegut de molts pessebres considerats artístics. Muntats de vegades per mostrar la cultura local, alguns pessebres han perdut el caràcter de cartografia espiritual, la dimensió de les coses ocultes presents”.

Jo he corregut a penjar un àngel a la cova del pessebre de casa.