Compartim avui el dibuix i dos fragments de la carta que el Bisbe Narcís Jubany va escriure als catequistes l'any 1998. Les reflexions que fa són de plena actualitat, i en el seu redactat s'hi entreveu la mà d'un dels seus col·laboradors el mossèn, i pessebrista, Josep M. Aragonès.
Fem bé de deixar-nos endur per l'hàlit de la tradició. Contra el que algú pugui opinar, les tradicions populars, arrelades de segles en el cor del poble, ben lluny de ser instrument d'alienació que mantenen en la massificació de la majoria de la gent, són, al contrari, camins fressats; uns camins en els quals el poble retroba la seva consciència col.lectiva, que l'ajuda a mantenir-se en la seva naturalesa específica. La tradició -ha afirmat un dels nostres pensadors actuals- és un "patrimoni dels humils, el tresor dels qui no posseeixen altres riqueses". I afegia: "la tradició és allò que ens lliga a tots en una comunitat de destí, allò que ens fa a tots membres d'una mateixa família, fills d'un pare comú".
(...)
Aquests dies, a cada llar s'hi hauria de fer el pessebre. Perquè a través d'aquesta pedagogia humil de construir tot un món de gràcia i de senzill bondat, entenguem tots que és el gran pessebre del món, el que demana el nostre compromís i el nostre treball de cristians
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada