Pujol ... i els pessebres barroers

L'expresident Pujol ha començat dient que ell no en sabia de pessebrisme, que no sabia massa què dir-nos. I així ha estat. Després de divagar durant vint minuts, fent riure el respectable amb anècdotes i batalletes personals ha tirat mà de quatre tòpics sobre el tema. El seu discurs pessebrístic s'ha centrat en el pessebre de casa, en el pessebre popular, i ha dit que a ell li agraden més aquests pessebres senzills. Molt bé, he pensat. Jo també crec que cal reivindicar aquest pessebrisme casolà.

Quan ha entrat en matèria, sense saber-ne com ell mateix ha dit, crec que ha relliscat en alguna cosa més que en carregar-se el caganer d'una revolada (no deu haver escoltat la cançó d'aquest Nadal), ho sento Amics del caganer...


M'ha sabut especialment greu que titllés els pessebres que alguns anys s'han posat a la Plaça Sant Jaume de "barroers, i fets per molestar a aquesta gent de missa". M'agradaria explicar-li a l'expresident (això és un dir, per que ell no fa més que recollir un tòpic) que els pessebres als que ell es refereix, des d'un punt de vista merament comunicatiu són molt més rics que els que veiem en moltes exposicions. Cada any darrera d'aquests pessebres hi ha un treball de conceptualització d'un missatge concret (mireu el cartell que acompanyava el pessebre d'aquest Nadal) i de transformació plàstica del missatge en forma de pessebre. En molts casos els pessebres de Sant Jaume (o del Raval de Terrassa) són els més "cristians" que he vist en tot el Nadal. Per a mi l'Evangeli o té ressò contemporani o no té sentit com a relíquia. Que hi hagi algú (normalment gent força més jove que els pessebristes que habitualment trobem a les associacions) que intenti fer contemporani un missatge ancestral, és d'agrair. El resultat final ens pot agradar més o menys, com ens pot agradar més o menys un diorama de l'exposició de Betlem, posem per cas. El que no m'atreviria mai a dir és que un pessebre que a mi no m'agradi és un pessebre barroer i fet amb intenció de molestar.

També ha estat un tòpic quan ha parlat del pessebre a les escoles. Sobre això ja he opinat moltes vegades i el que ha dit no ha estat més que una nova mostra del desconeixement de l'expresident sobre el tema que estava parlant. M'ha decebut el discurset demagògic, ratllant la xenofòbia, en el que ha comparat l'abstinència de menjar carn els divendres de quaresma (que no segueix ni bona part del clero catòlic) amb el precepte de no menjar porc (que segueix la gran majoria de musulmans més o menys religiosos). Aquesta mena de comparacions no ajuden gens a construir amb calma una realitat multicultural i complexa com la que tenim al davant. Una llàstima.

Ja sé que força gent de la sala assentia amb aquestes paraules i que els organitzadors de l'acte estaven encantats d'escoltar aquesta mena de discurs. Ja sé que qui està al capdavant de la Federació no veu ni vol mirar més enllà d'aquesta visió rància sobre el pessebrisme. És el que hi ha. El meu veí m'ha fet notar que el discurs d'avui estava a les antípodes del que vam poder gaudir en la taula rodona sobre visions actuals del pessebrisme que vam organitzar abans de Nadal. I li he dit... per sort! El pessebrisme català no s'acaba amb la Federació Catalana de Pessebristes.

L'expresident se n'ha anat cap a casa amb el llibre de l'Amades, el Dossier10 anys amb El Bou i la Mula i el llibret Els caputxins... i el pessebre.