El divendres 1 de juliol es va celebrar a l'Ateneu de la Fundació Iluro l'assemblea extraordinària del col·lectiu El Bou i la Mula. En aquesta assemblea es va acordar per unanimitat la dissolució de l'entitat.
Les persones que hem format part d'El Bou i la Mula continuarem treballant pel pessebre: amb recerca, amb debat, fent difusió i gaudint-lo.
Agraïm l'acollida que el nostre treball ha tingut al llarg d'aquests més de 20 anys.
 |
| Caganera dels germans Vidal |
 |
| Caganeres de Baldrich i Font, Mingorance i Valls |
 |
| Caganeres murciana, provençal i portuguesa |
Un dels poemes més emotius de El poema del pessebre, de Joan Alavedra és el que dedica a la figura de la vella que fila. Com en tantes d'altres representacions de la infància de Jesús, el poeta fa un paral.lelisme entre el Crist infant i el Crist adult.
Aquest pas és un dels tràmits necessaris per que en un futur es pugui presentar a la UNESCO la candidatura per que el pessebrisme sigui declarat patrimoni immaterial de la humanitat.
Es sens dubte una bona notícia que es pugui avançar en aquests reconeixements.
Val la pena llegir el document annex a la resolució, ja que aporta una bona síntesi històrica del pessebrisme.
El podeu trobar en aquest enllaç.
Al llarg de la seva història ha dedicat diverses portades i reportatges al pessebre, com el que es va publicar al desembre de 1994.
Des del passat dia 3 de desembre i fins al dia 30 de gener a Mont-ras (al Baix Empordà), es pot visitar la 18a Mostra de Pessebres i Diorames de l'Associació d'Amics del Pessebre del Baix Empordà. On cal destacar l'exposició de diorames de l'escola de pessebres que aquesta associació du a terme.
La mostra combina pessebres oberts i diorames realitzats pels socis i
amics de l'entitat i acull també algun diorama cedit per pessebristes d'altres
associacions catalanes. L'exposició es troba instal·lada a la Sala
Polivalent de l'Ajuntament de Mont-ras
Horari:
Del 4 de desembre al 9 de gener: D'11 a 13h i
de 17 a 20h
Del 10 al 30 de gener: Dissabtes i diumenges, d'11 a 13h i de 17 a 20h
https://surtdecasa.cat/emporda/agenda/2021/18a-mostra-de-pessebres-i-diorames-mont-ras/183168
Va escriure, entre d'altres moltes obres, l'Enciclopèdia de la fantasia Popular Catalana, es un d'aquells llibres que acabes consultant moltes vegadaes al llarg de l'any.
Transcric el fragment final de l'entrada dedicada al pessebre:
"D'alguna manera, es podria dir que el pessebre és un espai sagrat, una representació popular del món en miniatura, repetida d'any en any com un ritu cosmogònic, de creació. Té un "centre del món" original -sovint en un lloc alt-, la cova, amb cartacter de temple, guardat per un àngel, i un camí que hi mena des de la llunyania; l'horitzó és com un mur muntanyós que l'envolta; més enllà, un cel estrellat. L'aigua -riu, bassa, mai el mar- hi és sempre present (també els jardins xinesos, des del segle XVIII traiexen una significació cosmològica). Per més que la mainada hi jugui movent les figures, el pessebre presideix els cultes nadalencs com un santuari."
Es pot veure el video en aquest enllaç
En Francesc Mateu, cada any ens sorprén amb un pessebre de temàtica social. Cada Nadal és capaç de transformar la història del Naixement de Jesús en un esdeveniment proipi del nostre segle.
Transcric el que ell mateix diu per presentar el pessebre d'aquest any:
(Des de les Illes Canàries, l'amic Félix Elorz Ramírez ens fa arribar aquest escrit, que reproduïm a continuació)
Tondo
Doni
de Miguel Ángel y
figura
(grupo Tondo Doni 20cms.) de Montserrat Ribes Daviu
No dejo de mirarla, de observar los detalles, de intuir el arduo trabajo de la autora, de las dudas y de la espléndida resolución final, pintura, pliegues, composición, proporciones, ¿es una figura?, entorno los ojos y no me cabe duda, es un diálogo hiperbólico con la historia del arte, escultura...de pesebre.
Siento la necesidad de describirla con palabras y no encuentro las precisas, ¿cómo defines algo que escapa al lenguaje prosaico?. El Tondo Doni de Miguel Ángel es más que una representación artística en forma de pintura, es pura investigación visual, se podría decir que es una transgresión del arte y de las capacidades humanas con todos los medios a su alcance, parámetros científicos de la óptica y composición renacentistas, proporción aurea, geometría/matemática pitagórica, aplicación del color con su técnica "cangiante"...en la búsqueda de un estilo propio y genial.
La autora lo sabía y aceptó el reto del diálogo con la obra de arte, manteniéndose en la fina línea entre la pintura y la escultura que desarrolla la idea revolucionaria de Miguel Ángel con su propio estilo y en mi opinión en sentido inverso como "figura" retórica, homenajea al Maestro.
Aun no encuentro las palabras, al final me llevo por ese movimiento en espiral constante (posición "serpentinata") que también genera la figura/escultura y la título `El hipérbaton de Montserrat´:
Es Montserrat
es el "Maestro",
redonda
espiral emociona
curva exedra tiemblas,
miradas
entrecruzadas modela
pliegues color anhelan,
comunión
de tres en dos
tabla tondo y figura.
Félix Elorz Ramírez, septiembre 2021
La vila de Castell d'Aro a la Costa Brava, municipi de Castell-Platja d'Aro, té una tradició pessebrista arrelada al llarg de dècades, a part de ser el lloc on va néixer el primer pessebre vivent de Catalunya que es representa des del 1959, des d'anys fa 42 anys al seu castell de Benedormiens s'hi celebra un concurs de diorames, pessebres i composicions nadalenques, que acull l’art pessebrístic i creatiu de les famílies i amics del poble.
Aquesta mostra es pot visitar els dies 19, 25 i 26 de desembre de 2021
1, 2 i 6 de gener de 2022 en horari de tarda de 17 a 21h.
El castell de Benedormiens és una
construcció medieval, origen de la
vila i baluard de la Vall d'Aro, documentada des de l'any 1041. Se'n
conserva la part més antiga, del segle XII, i d'ençà de 1983 és la seu de
les principals exposicions al municipi. Conjuntament amb l'església i els
carrers del nucli antic de Castell d'Aro, està catalogat com a bé
cultural d'interès nacional.
Les sales municipals d'art que ocupen actualment les estances del castell són
el marc idoni per acollir l'art nadalenc i pessebrista de la vila i que
conjuntament amb el seu Pessebre Vivent fan que tot el poble es
transformi en un viu pessebre durant aquestes festes.
Diu Joan Amades:
"Fins avui (28 de desembre) no es podia posar l'estel al cel del pessebre, car, segons la tradició, l'estel de Betlem no va sortir fins deu dies abans del dels reis damunt la ciutat de Balam, a l'Aràbia Feliç. Hom devia situar-lo a l'extrem de l'escena vers l'indret que representa ésser l'orient, atesa la situació de la cova. Cada dia cal fer-lo avançar una miqueta en direcció al portal, on ha d'arribar justament el dia de Reis" (El Pessebre 1959, p. 251)
En Toni Pruna es un figurista excepcional, deixeble d'en Lluís Carratalà. Continua fent peces amb els motlles de Carratalà i de Salvador Masdéu, amb una gran fidelitat i respecte pels seus autors originals.
Ahir al programa Signes dels temps de TV3 el van entrevistar.
Es pot veure l'entrevista a partir del minut 27 d'aquest enllaç
Aquest any, l'Agrupació de pessebristes de Sabadell celebra els seus 80 anys d'història. Ahir vaig poder visitar l'exposició que han fet, molt ben acompanyat per la Montserrat Masagué, que em va fer gaudir de tots els detalls dels pessebres.
Una de les actuacions que han portat a terme per celebrar aquesta efemèride és la publicació d'un llibret il.lustrat pèr la Pilarín Bayés "La petita història del pessebre a Sabadell".
L'esposició val molt la pena per moltes coses, però vull destacar la quantitat de pessebristes que s'animen a fer-se les figures. Crec que aquest és un valor que mica en mica diverses associacions van posant en marxa. A mi no em cal que les figures d'un pessebre siguin tècnicament perfectes, d'altra banda aprecio molt l'expressivitat que tenen aquestes figures més "amateurs", i que normalment sintonitzen millor amb el conjunt del pessebre que algunes figures estandaritzades dels escultors ja coneguts.
Sigui com sigui, tots els pessebres que vaig veure em van fer gaudir. Us en deixo alguna mostra.
Jesús Rex és un pessebrista vilanoví que cada any ofereix un pessebre amb un estil ben propi. No es tracta només d'una novetat estètica sinó d'una novetat conceptual a l'hora de representar el pessebre. Rex és una persona franciscana de dalt a baix, i els seus pessebres sorgeixen fruit de la meditació pausada del Misteri del Nadal. Normalment tenen relació amb un text o una frase inspiradora.
Aquest any 2021 la frase que ha inspirat el pessebre prové de l'obra de teatre de tema nadalenc escrita per J.P. Sartre "Barionà" on es posa en relleu la llibertat de l'ésser humà com a do més preuat "sóc lliure i, contra l'home lliure ni el mateix Déu pot res"
 |
| Pessebre de Jesús Rex 2021. Associació pessebrista de Vilanova. |
