Nova web dels pessebristes de Vilafranca

Els pessebristes de Vilafranca del Penedès han anunciat la posada en marxa de la seva nova pàgina web. Es tracta d'un bloc que tindrà aquesta funció, amb l'adreça següent:

http://pessebresvilafranca.blogspot.com .

És sens dubte un motiu d'alegria que la blogosfera pressebrista pugui comptar amb una nova pàgina d'informació local. Felicitats doncs per aquesta iniciativa. Les facilitats que ofereix internet en aquest moments és una oportunitat que els pessebristes no podem desaprofitar per fer-nos presents en el món.

L'associació vilafranquina, que també edita un butlletí interni i pel que es veu en el seu bloc han donat d'alta un espai weblog amb fotos del seus pessebres, és una entitat amb gran tradició dintre del pessebrisme de diorames.

Santiago Alcolea Gil

Ha mort Santiago Alcolea Gil. Per als pessebristes és una gran pèrdua la desaparició d'un dels estudiosos de l'art que s'havia dedicat entre altres coses a escriure sobre pessebrisme. Són ben conegudes les seves obres al voltant de Ramon Amadeu, així com diverses colaboracions glossant la història del pessebre.

Des del Col.lectiu El Bou i la Mula ens sentim dolguts per aquesta pèrdua, i més quan teniem la il.lusió de demanar-li que col.laborés encara amb un dels projectes que tenim entre mans. Descansi en pau.

Pyrénoust

Saps què són els Pyrénoust?

Si parlem de santons de Provença tothom sap a què ens referim. Però cal saber també que les figures de pessebre de França tenen una variant pròpia de la regió de l’Ariège que s’anomenen Pyrénoust.

L’artista alsacià Jean Marie Mathon fa més de 30 anys que es va instal.lar a Moulist (Ariège) i va crear una variant de figura de pessebre amb les caractarístiques pròpies d’aquesta regió. La seva popularitat fa que més de 300 col.leccionistes segueixin les noves figures que cada any crea.

El nom que va posar a la seva creació, Pyrenoust, vol dir “els nostres Pirineus” en l’antic idioma de l’Ariège. Mathon ha volgut deixar testimoni dels antics oficis i tradicions de la regió mitjançant les figures del pessebre. Una mostra més de la importància del pessebre com a instrument etnogràfic.

Visitar el seu taller és sinònim de passar una bona estona xerrant amb un apassionat de la seva feina.

Homenatge a Josep M. Garrut

L'homenatge a Josep M. Garrut que es va celebrar el dijous a la tarda a la Pia Almoina (Barcelona) fou un acte entranyable.

La part central de l’homenatge va anar a càrrec de Mn. Jaume Aymar, qui va recordar les seves primeres trobades amb Josep M. Garrut, un senyor de Barcelona, com el va definir ell. També va evocar la figura de l'arquitecte Antoni Gaudí, de qui Garrut és un gran coneixedor, i la façana del Naixement de la Sagrada Família, el pessebre més gran del món. Mn. Aymar va cloure la seva intervenció fent un recordatori dels pessebres de la seva infantesa: "Fer el pessebre a casa és com la paràbola de la creació en la que els pares fan el paper del Creador i nosaltres (els fills) d'atents col·laboradors".

Tot seguit va parlar Mn. Martí Bonet, conservador de la Catedral de Barcelona, qui, aprofitant que l'acte es celebrava en una sala de la Pia Almoina dedicada a Gaudí, va destacar la genialitat i el valor espiritual de l'obra de l'arquitecte català. "Gaudí treu el retaule de dintre de l'església i el posa a fora a la façana a la vista de tothom. La façana del Naixement és un pessebre públic, situat al mig del carrer en contrast amb el pessebre dels pessebristes que feu a casa en la intimitat de la llar".

Finalment, Josep M. Garrut es va dirigir als assistents agraint-los la seva presència i reivindicant el valor del pessebre i els pessebristes: “el sentiment del pessebrista és el més aproximat a la perfecció humana”, va dir. I és que això resumeix la seva importantíssima aportació al pessebrisme, una aportació que el Dr. Garrut ha fet al llarg de la seva vida. Tal com ell mateix va indicar, “fer el pessebre és una de les coses més poètiques, més simpàtiques i més constructives que es pot fer”...

Ja ho hem dit en més d’una ocasió, però ho tornem a dir perquè ens fa molta il·lusió: el Sr. Garrut ens va honorar, ja fa anys, fent-se soci del nostre col·lectiu. Per això dos membres de la junta d’El Bou i la Mula ens vam fer present a l’acte d’homenatge. Per això i, sobretot, sobretot, perquè estem convençuts que aquest homenatge era més que merescut. Fou un encert, per part de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, la seva convocatòria.

Ara només cal que, tots plegats, continuem fent el definitiu homenatge a Josep M. Garrut, que no serà altre que continuar la seva obra de recerca, difusió, innovació i, en definitiva, de gran estima, al pessebre.

Conferència homenatge a Josep M Garrut

Tal com vam informar ja fa uns dies, el proper dijous 3 de juliol a les 19h l'Associació de Pessebristes de Barcelona ha convocat la conferència d'inici dels actes d'homenatge al Sr. Josep M Garrut.

ATENCIÓ: es farà a la Pia Almoina (Plaça de la Catedral) i no a la seu de l¡'APB com s'ahvia anunciat inicialment.

Aquests dies estic treballant en el numero 4 de la col.leció ... i el pessebre, com que he hagut de rellegir el Viatge a l'entorn del meu pessebre, del Sr Garrut, vull transcriure elguns paràgrafs que m'agraden molt. El Sr Garrut ja l'any 1957 reclamava una actualització del llenguatge del pessebre. Fa més de mig segle. Des del Bou i la Mula, seguint el seu llegat, també estem treballant per trobar nous llenguatges en el pessebre.

Vegem què deia fa mig segle el Sr. Garrut:

"El pessebrisme, estèticament, i ens referim al de Barcelona, al cap i a la fi el que dóna la pauta per a molts centres nacionals i estrangers, camina encara dins del camp de les arts i del món estètic, gairebé cent anys endarrera. I si diem això és perquè el pessebrisme a casa nostra ha arribat a una certa maduresa i es troba en un punt d'estancament que és possible que es desbordi i emprengui una evolució dins dels corrents vigents, tot i que l'infantilisme en el Pessebre, la ingenuïtqat o l'inaudit primitivisme encara no han trobat el seu Joan Miró. " (p.30)

"Com que el Pessebre sempre ha portat moltes dècades d'endarreriment respecte a les altres arts, encara ha arribat fins avui la preocupació historicista en alguns sectors." (p. 79)

Pessebres públics

En l'anterior entrada m'he referit a les moltes iniciatives educatives que es fan amb el pessebre, però també caldria destacar les encara moltes iniciatives populars que tenen com a centre d'interès el pessebre.

Fa uns mesos portàvem en aquest mateix bloc del pessebre de la Plaça de la Vila de Terrassa que cada any fa una entitat d'iniciativa social. Ara, tafanejant per la xarxa he vist que al Prat de Llobregat, des de fa set anys, un grup de Gent Gran fa el pessebre de la Plaça de la Vila.

Aquest grup de gent gran també pinten les figures del pessebre i fabriquen productes nadalencs que posen a la venda en paredetes a la plaça de la Vila (els beneficis que en treuen es donaran a una ONG de la ciutat).

Enguany, el pessebre ha tingut temàtica marinera, amb el mar, les cases dels pescadors, el far, les barques de pesca... Les temàtiques dels sis pessebres anteriors elaborats per la gent gran han estat els oficis antics, Gaudí, el desert, Dalí, l’Edat Mitjana i el pessebre tradicional.

Per acabar d'arrodonir la proposta, en dates posteriors a la inauguració, els nens i nenes de les escoles del Prat van visitar el pessebre per fer-ne una explotació pedagògica. Ja l'any 2000, tal com llegim en aquest enllaç tan el pessebre com d'altres activitats nadalenques van sorgir del projecte de participació ciutadana portat a terme amb infants i gent gran.

L’èxit d’aquests pessebres ha transcendit el Prat i cada vegada és més la gent d’altres municipis que visita la plaça de la Vila durant les dates nadalenques per veure el pessebre.

Malauradament aquest pessebre ha estat notícia enguany perquè van robar-li la figura del nen Jesús. Llàstima que transcendís només aquesta anècdota i no la grandesa que té aquest pessebre com a activitat d'un taller de persones grans i com a activitat educativa per als infants.

Segur que encara hi haurà qui preferirà lamentar-se de com de malament està el pessebre i el món, del rebuig que hi ha de les tradicions cristianes, de com de malament va el món, de com les escoles esposen d'esquena al pessebre... però la veritat és que cap d'aquestes raons ens ajudarà com a pessebristes.

Jo prefereixo seguir descobrint com, malgrat els apocalíptics, el pessebre continua essent una activitat interessant i engrescadora.

Creure en el que estem fent

N'hi ha alguns que es passarien la vida lamentant-se. Probablement per que els és més fàcil lamentar-se que actuar. Acabo de tornar d'una reunió amb companys de la Federació Catalana de Pessebristes, com a representant del Grup Pessebrista de Castellar, per debatre sobre els temes que cal portar al Congrés d'Associacionisme Cultural.

Quan parlàvem d'aspectes educatius de la nostra activitat han tornat a sortir els ja clàssics discursos que no porten enlloc: d'una banda els que diuen que l'escola hauria d'implicar-se més en la promoció del pessebrisme, i de l'altra els que diuen que a l'escola no els interessa gens el pessebre i que no hi ha res a fer. Dues posicions que ni porten enlloc ni deixen avançar.

He suggerit, una vegada més, que hem de deixar de banda d'una vegada aquesta mena de discursos, i que hauríem de valorar, potenciar i donar a conèixer les moltíssimes experiències educatives (en un sentit ampli) que es porten a terme amb el pessebre. Nosaltres, des de El Bou i la Mula, ja fa temps que treballem, modestament, en aquesta línia i en aquest sentit, i cada vegada descobrim més persones i entitats que ho estan fent.

Curiosament en la reunió els bons amics de l'Associació de Barcelona han explicat que aquest Nadal, a demanda dels socis del Museu Monestir de Pedralbes, han fet una interessant experiència de col.laboració entre nens i pessebristes. Els primers han fer figures amb plastilina i els segons han fet el paisatge del pessebre popular. És una llàstima que ni la Federació ni la pròpia associació de Barcelona en el seu moment s'haguessin fet ressò d'aquesta activitat.

I és que de vegades en comptes de lamentar-nos tant n'hi hauria prou de creure en el que estem fent i donar-ho a conèixer.