2 de desembre de 2016

Jugar amb el pessebre

https://www.omnium.cat/sites/default/files/dilve_imported/Abansqueelteurecordtornicendra.jpg


La Maria Escalas ha escrit una magnífica novel·la ambientada als anys de la Segona República i la Guerra Civil a un petit llogaret de Mallorca: Abans que el teu record torni cendra (ARA Llibres, 2016).

En parlo aquí abans que res perquè em sembla que és una novel·la que val molt la pena llegir. Però sobretot per aquest petit detall al voltant del pessebre que hi apareix. És el matí de Nadal a la rectoria del poble, i...


"Na Maria va anar a jugar amb les figures del pessebre: aquell matí havien posat l’infant Jesús al bressol que havia estat buit."


Aquest petit fragment, escrit com de passada, m'ha fet adonar de dues coses que massa sovint deixem de banda i que els pessebristes moltes vegades oblidem.

D'una banda del pessebre com quelcom dinàmic: el pessebre és un "lloc" on passen coses. No és una foto fixa: "...aquell matí havien posat l'infant Jesús al bressol...". Tradicionalment el pessebre no era com els nostres diorames, tan estàtics, sinó que eren un element central de la vivència del Nadal. A vegades els nostres diorames són Nadal "exposat". El pessebre és Nadal "viscut". Per això penso que, quan en aquest blog parlem de nous llenguatges, que cerquen aquesta vivència, en el fons estem parlant d'un retorn als orígens.

I, ja que parlo de retorn als orígens, fixeu-vos en això: "Na Maria va anar a jugar amb les figures del pessebre". La relació entre joc i pessebre és més important de la que sovint imaginem. I la frontera entre el que és una joguina i el que és una figura de pessebre no sempre és clara, si és que existeix. Aquest petit fragment de la novel·la ens descriu una realitat: el pessebre com un element de joc. Tradicionalment ho ha estat i em temo que això s'està perdent... i no tinc clar que això sigui bo. Vull dir que hauríem de promoure que els nens i nenes juguessin amb el pessebre... Tal com els grans hi juguem fent-lo!
 

1 de desembre de 2016

La inauguració del pessebre de la plaça de Sant Pere s'avança de data


No dic res de nou si constato que el calendari del pessebre s'ha vist modificat els darrers temps. Si tradicionalment el pessebre s'inaugurava la Nit de Nadal, i es desmuntava el dia de la Candelera, ara preparem el Nadal mesos abans (al setembre ja ens anuncien cava i torrons). Els col·lectius pessebristes s'han adaptat a aquesta realitat i cada vegada s'inauguren les exposicions més aviat (i l'endemà de Reis es tanquen, perquè les visites cauen en picat).

Sembla que al Vaticà també estan atents a aquests "signes dels temps" i enguany han avançat la inauguració del pessebre de la plaça de Sant Pere. Així ho anunciava fa unes setmanes Flama en una notícia que reprodueixo tot seguit:

El proper 9 de desembre tindrà lloc la inauguració oficial de la il·luminació de l'arbre de Nadal i del pessebre. Els dos símbols romandran presents fins al dia 8 de gener, dia de la commemoració del Baptisme del Senyor i la cloenda de la litúrgia del Temps del Nadal.
El pessebre és una donació de l'Arxidiòcesi i del Govern de Malta. El Naixement i la seva escenografia fan 17 metres de llarg, 12 d'ample i 18 d'alçada.
Està previst que el 9 de desembre, dia de la inauguració d'aquests símbols tan especials, el Sant Pare rebi delegacions de Trento i Malta acompanyades dels infants que han fet els dibuixos de les esferes de l'arbre de Nadal.

25 de novembre de 2016

Un destacat arxiu de premsa sobre pessebrisme a disposició de tothom


A partir d'aquest Nadal el Col·lectiu El Bou i la Mula, amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat, posa online un important fons documental sobre pessebrisme provinent de la donació que ha fet el pessebrista Dr. Pere Catà.

Arxivadors originals

El Dr. Catà va col·leccionar i arxivar amb paciència i rigor uns 1200 articles de premsa publicats entre finals del s. XIX i els anys 80 del s. XX, escrits per autors molt diversos com: Joan Amades, P. Basili de Rubí, Duran i Sampere, Folch i Torres, P. Andreu de Palma, Santiago Alcolea, Josep M. Garrut, entre d'altres.

Amb aquesta aportació, tots els estudiosos del pessebrisme i també de tradicions de Nadal tenen al seu abast una selecció de textos que seran de gran profit per a les seves recerques. La base de dades permet fer cerques a partir dels autors, dels anys, de la publicació i d'etiquetes temàtiques.



Documents en l'arxiu original
Fitxer amb totes els documents ordenats per autor
Tractament dels documents físics
Escanejat dels documents



Nous arxivadors i introducció de les dades a la base de dades




21 de novembre de 2016

Pessebre hipster

Per les xarxes socials corre un pessebre hipster que es ven per 130 $ en aquesta adreça. Fixeu-vos en els detalls, des del selfie, els reis que compren a Amazon i van en Hoverboard, Maria prenent Starbucks, la palla sense gluten pel xai abrigadet, els vestits...

Per als qui aposten per la modernització aquesta pot ser una molt bona opció!







14 de novembre de 2016

Com es va escriure... El Pessebre de Joan Amades

El dijous 10 de novembre es va celebrar la darrera de les xerrades del cicle «Com es va escriure...», un cicle de conferències tertúlia sobre la publicació d’obres del folklorista Joan Amades, en el marc de les Xerrades del dijous de La Casa dels Entremesos.

En aquesta ocasió la tertúlia va girar al voltant d’El Pessebre de Joan Amades, i va comptar amb la presència de dos dels responsables de l’edició crítica d’aquest llibre, l’Antoni Serés i l’Albert Dresaire. Es va excusar l’absència de la Josefina Roma, coautora de l’edició crítica, que no va poder assistir a l’acte.

D'esquerra a dreta: Antoni Serés, Albert Dresaire i Amadeu Carbó
Va presentar l’acte l’Amadeu Carbó, en nom de l’Associació Cultural Joan Amades. L’Antoni Serés va explicar la història de les diverses edicions d’El Pessebre. La primera fou el 1946, la segona va ser el 1959 (pocs mesos després de la mort de Joan Amades), i l’edició crítica va ser publicada l’any 2009. Serés va donar detalls de la història d’aquesta darrera edició, ja que abans que aquesta fos possible l’Associació Cultural Joan Amades va haver de superar diversos entrebancs. Durant l’acte l’Antoni Serés va recordar diverses anècdotes del llarg procés iniciat el 1999 i que va portar a l’edició del llibre l’any 2009, a càrrec de l’Arola Editors, de Tarragona.

Per la seva banda, Albert Dresaire va comentar alguns aspectes del contingut de l’edició crítica, i va reivindicar la vigència de l’obra d’Amades i la necessitat d’anar aprofundint en els diversos aspectes del món del pessebre que el gran folklorista català va tractar en el seu llibre.

L’acte va cloure amb un diàleg amb les persones assistents, durant el qual es va tornar a remarcar la importància de l’obra de Joan Amades i el punt central en la història del pessebrisme a casa nostra que representa El Pessebre.

4 de novembre de 2016

Com es va escriure... El Pessebre



L'edició crítica d'El Pessebre de Joan Amades (Tarragona, 2009) va anar a càrrec de l'Antoni Serés i dels socis d'El Bou i la Mula Josefina Roma i Albert Dresaire. Ara, La Casa dels Entremesos ens proposa fer tertúlia sobre aquest llibre, un dels principals referents en el món del pessebre a casa nostra. Serà el dijous 10 de novembre a les 20 hores (La Casa dels Entremesos, Plaça Beates, 2, de Barcelona). Us convidem a participar-hi.

9 d’octubre de 2016

EL BOU i LA MULA A LES VIII JORNADES CARMEL BIARNÉS




Ahir, 8 d'octubre, es van celebrar les VIII Jornades d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, dedicades al pessebrisme, cultura popular a redós de les llars.

L'acte va tenir lloc a l'Escola Sant Miquel d'Ascó, on també es va inaugurar l'exposició d'Ignasi Biarnés Biarnés, "Pessebres: figures, diorames, materials i elements per a la seva construcció".

Després de la inauguració oficial a càrrec de la regidora de cultura de l'Ajuntament d'Ascó, sra. Montserrat Lerma, i els parlaments del president del Centre d'Estudis de la Ribera de l'Ebre, sr. Joan Josep Duran i el president de l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó, sr. Biel Pubill, van començar les ponències.

En primer lloc, va intervenir el pessebrista asconenc Ignasi Biarnés i Biarnés amb la ponència "Recors i vivències del pessebre a Ascó". Acte seguit, el president de l'Associació Pessebrista de Tarragona, Josep Maria Borrut Margalef va intervenir amb la ponència "Pessebres: figuraries i escultors".
Finalment, després d'una pausa cafè, fou el torn de l'Albert Dresaire Gaudí amb la ponència "El pessebre: la història cap per avall".

Gairebé un centenar de persones van assistir a l'acte que va clausurar-se amb el concert de la Banda de Música de l'Escola Municipal d'Ascó.


Inauguració de les Jornades. A l'esquerra Biel Pubill, al seu costat Ignasi Biarnés, i
a la dreta la Regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó.
Llegint un poema de Josefina Roma en forma de Nadala
La periodista Roser Jordà, conductora de l'acte, fent la presentació de les Jornades
Públic assistent a les Jornades. En primer terme el nostre company i soci
Albert Dresaire, ponent de les mateixes.
Ignasi Biarnés durant la seva intervenció
El torn de Josep Maria Borrut, president de l'Associació de Pessebrsites de Tarragona.
Petit descans per agafar forces i fer-la petar.
Intervenció de l'Albert Dresaire, secretari del Bou i la Mula
La frase més repetida fou:  El pessebre és un món, però com a conclusió es
podria dir parafrasejant Eugeni d'Ors que el que no és tradició és plagi.

També podeu veure:
http://elpessebredelamula.blogspot.com.es/
https://www.facebook.com/El-pessebre-de-la-mula-


7 d’octubre de 2016

Lluís Carratalà entra a formar part del fons del Museu Etnològic de Barcelona

Avui s'ha iniciat els tràmits per engrossir la col·lecció de figures de pessebre del Museu Etnològic amb 17 peces del figurista i escultor Lluís Carratalà i Vila. El Col·lectiu el Bou i la Mula, a l'igual que va fer en el seu moment amb la parada de la família Vidal de la Fira de Santa Llúcia, n'ha promogut l'esdeveniment, ha assessorat tècnicament als donants i ha estat l'enllaç amb el Museu.

Montserrat Carratalà, neboda de l'artista, Pere Catà i Toni Pruna, dipositaris de l'obra lliurant una de les peces  al personal del Museu.

La vocació d'escultor li va arribar de ben petit però no va ser  un escultor autodidacte ja que de jove es va formar a Llotja a les classes de dibuix de Ramir Lorenzale i com aprenent als tallers de Josep Llimona i Claudi Rius. Amb tot aquest bagatge i amb els consells del també figurista gracienc Josep Prats, va llançar-se a fer figures de pessebre i a vendre-les a la Fira de Santa Llúcia. (extret de l'article d'Enric Benavent (2010). Lluís Carratalà, l'ecultor de pessebres del noucentisme, dins Revista d'Etnologia de Catalunya, núm. 37, pàgs. 132-134).


Toni Pruna signant la documentació
Montserrat Carratalà i Pere Catà en el moment de signatura de la documentació



Personal del Museu Etnològic desembalant les figures.
Peces que formen part de la donació i que el Nadal de 2015 es van exposar al 58è Saló Internacional d'Arles

30 de setembre de 2016

VIII Jornada d'estudis locals i territorials Carmel Biarnés sobre el pessebrisme


El pessebrisme, cultura popular a redós de les llars és el lema d'enguany de les VIII Jornades d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés que tindran lloc a Ascó el 8 d'octubre de 2016. Les jornades, organitzades conjuntament pel CERE, l'ajuntament d'Ascó i l'associació cultural Lo Llaüt pretenen donar a conèixer la polifacètica obra de l'estudiós Carmel Biarnés. 

Entre d'altres continguts, les jornades comptaran amb una interbenció del membre del nostre col·lectiu Albert Dresaire.

Podeu trobar més informació al web de l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó.



16 de setembre de 2016

13 d’agost de 2016

Dos articles del Col·lectiu El Bou i la Mula, a la revista "Belén" de Madrid

Us presentem en primícia dos articles que enguany formen part del nou número de la revista "BELÉN" de Madrid.

Aquests dos articles són fruit de la recerca, de dos dels nostres membres: Jordi Montlló i Enric Benavent.


En primer lloc i com a obertura del número, hi ha l'article de Jordi Montlló Bolart, President del Col·lectiu: "Restituir la memoria de Bartomeu Marcé i Reixach: el último escultor romántico del belenismo catalán".


En segon lloc, un article interessantíssim de l'Enric Benavent, que forma part de la recerca per a la seva tesi doctoral, titulat "Nuevos lenguajes para el Belén".