Renovar les tradicions

Aquests dies estic donant voltes a què vol dir renovar la tradició en l'àmbit del pessebrisme, quines possibilitats i quins límits. Tot buscant coses em vaig trobar amb aquest acudit que va publicar El Periódico l'any 2004. Ja sabem que el sentit de l'humor sovint ens situa als extrems de la realitat, però el bon sentit de l'humor el que fa en el fons és ajudar-nos a plentejar moltes coses.

Les famílies bíbliques, també la de Jesús, s'assemblen moltes vegades més a les families postmodernes que a la idílica família tradicional. Diverses vegades he fet el pessebre amb la Mare de Déu i Jesús només, i no crec que sigui l'únic. I respecte a l'altre tema que apareix en l'acudit, està molt bé l'article "Viure Sol" que en Jesús Rex va fer per a la publicació "Per Nadal, el pessebre" que vam fer amb el CPL l'any 2005.

Pessebres simbòlics a Perpinyà

« Une crèche de Noël particulièrement émouvante par sa simplicité et le symbolisme qui se’n dégagent, a été réalisé au Palais dus Rois de Majorque par le restaurateur de ce haut-lieu, M. Jacques Lladó. » Així comença el comentari del diari l’Indépendant (24/12/1978) sobre un dels pessebres que acostumava a fer el Sr. Jaume Lladó. En aquesta ocasió el pessebre estava construït en un dels calabossos del palau. L’articulista fa referència a l’emoció i al simbolisme d’aquest pessebre. « La crèche de Noël qui y a été aménagé est volontairement dépouillée, et l’ensemble constitue une vision propre à émouvoir grands et petits face au mystère de la Incarnation » Després d’explicar com el pessebre evoca la família i el treball, virtuts que diu estan començant a afeblir-se, acaba posant èmfasi novament en la capacitat de desvetllar emocions que té la instal•lació : « La rusticité et la simplicité de cette crèche ramènent au véritable esprit de la fête de Noël »

1979 pessebre simbòlic al palau dels Reis de Mallorca

L’any següent (30/12/1979) l’articulista de l’Indépendant, després de descriure el pessebre tradicional i les exposicions d’art de Nadal instal•lades al Palau dels Reis, passa a explicar de la següent manera el pessebre simbòlic del Sr. Lladó: “Lladó a placé une crèche d’un symbolisme dépouillé et cinglant sur notre monde, ses inégalités, ses paradoxes et ses injustices. Au pied d’une colonne surmontée d’une pierre figurant la grandeur et la décadence de l’empire roman, un berceau rustique rempli de paille ou repose un enfant. A coté de l’enfant une pancarte clame “J’ai faim! Tinc gana!”, tandis que l’on voit dans une poubelle des pains entiers, des bouteilles de champagne vides, et d’autres aliments négligentment jetés. Un tableau qui donne à réfléchir.”

L’any 1980 el titular de l’article parla « d’une crèche émouvante aun Palais des Rois”. El periodista explica que després de la missa del Gall celebrada al mateix Palau ningú va quedar insensible “a la beauté dépouillée de la crèche symbolique composée d’un berceau en bois garni de paille sur laquelle son déposées de tous petits vêtements d’enfant figurant la naissance du Christ, autour un collier du bœuf, une lanterne, la scie de Saint Joseph menuisier, une écheveau de laine prés duquel on imagine la vierge Marie, le houx…cet ensemble volontairement dépouillé pour solliciter la participation émotionnelle et imaginative du visiteur. » Tot seguit en un petit paràgraf el periodista descriu un pessebre que reprodueix un paisatge del Rosselló, destacant l’enginy tècnic que li dóna profunditat. 

Jaume Lladó amb una de les seves figures

Vull destacar d’aquests fragments de premsa el tractament que reben aquests pessebres simbòlics que feia el Sr. Lladó. Veiem com cada any es destaca el seu caràcter simbòlic, la voluntat del pessebrista de fer reflexionar al públic, de com aquests pessebres desvetllen l’emoció, de com demanen la complicitat emocional i la imaginació del visitant, de com parlen dels problemes del món actual, en relació al missatge de Nadal, de com fan entrar en el veritable esperit de Nadal... Cada Nadal, al costat d’aquest pessebre simbòlic el Sr. Lladó hi construïa també un pessebre d’estil català, com ell diu, representant paisatges del Rosselló, en un format semblant als diorames. En els articles de premsa també se’n parla d'aquests i es valora la destresa tècnica o la capacitat de reproduir un paisatge, normalment en un únic i breu paràgraf, sense cap referència a les reaccions dels visitants ni a l’impacte que generen.

2012 pessebre a la Catedral de Perpinyà

Conrad Paris

A Perpinyà, la tradició del pessebre està força arrelada en les famílies catòliques i en les catalanes sobretot. Es fan o s’han fet exposicions de pessebres a les esglésies i també a espais públics com el Palau dels Reis de Mallorca, a la Casa Pairal, a l’Ajuntament, a l’oficina d ela Generalitat així com en força aparadors de botigues.Un dels pessebres més populars de Perpinyà és el que es munta cada any a la masia de Sant Vicenç, la seu d’una fàbrica de ceràmica, amb figures de Conrad París.

Segons un text de la Casa de la Catalanitat:

L’escultor Conrad París (1927-2013), va néixer a Burriana i va viure la seva infantesa a Barcelona. L’any 1943 va treballar a costat de l’escultor Georges Caseblanque a París i als anys següents va anar a les escoles de belles arts de Marsella i Perpinyà. L’any 1949 va exposar la seva obra als tallers de Sant Vicenç de Perpinyà on coneix diversos artistes. Aleshores crea les seves figures de pessebre en ceràmica. L’any 1978 instal·la el seu talles a Saint Ferreol, a Céret. El seu talent ha estat reconegut per diversos artistes: L’any 1955 Dalí va exposar una orella gegant a l’aeroport d’Orly, a l’interior de la qual hi havia els santons catalans de Conrad París.

Les seves figures són tot un passat fet d’oficis humils però necessaris, simples però vertaders que Conrad parís fa reviure posant de la mà un mestratge únic i una poesia intemporal. Tot el nostre patrimoni està allà: des del ballador de sardanes a l’esmolet, la dóna que renta, la que porta la llet, el sabater, el cadiraire, el forjador.

A l’església parroquial de Ceret, cada any s’hi exposa un pessebre seu.

Pessebre de l'escola FEDAC de Súria

En aquest reportatge del TN Comarques del dia 20 de desembre, veiem com a l'escola FEDAC de Súria fan uns pessebres molt ben treballats.
Estem contents per que aquest reportatge, igual que l'anterior de l'escola Casas s'han gestionat des del nostre col.lectiu com a conseqüència directa de la posada en marxa del blog El pessebre a l'escola.

El podeu veure en aquest enllaç

Pessebre de l'escola Casas de Barcelona

El passat dia 23 el programa de TV3 Signes dels temps va emetre un reportatge sobre el pessebre de l'Escola Casas del barri del Clot de Barcelona. Aquest reportatge va ser gestionat per la nostra entitat gràcies a la difusió del Blog "Pessebre a l'escola" que vam posar en marxa el passat novembre.

Quan visitant les diferents exposicions de pessebres costa de veure propostes noves, és una evidència que el pessebrisme escolar té una riquesa creativa impressionant. Mireu el reportatge,que està just al començament del programa, i veureu la bona feina del professor Josep M. Font a través de l'àrea de plàstica, i la riquesa educativa que una escola pública sap valorar en l'activitat de fer el pessebre.

Nadal a la Xina passant per Mèxic

Us passo la felicitació nadalenca que el bon amic mexicà Marco Fabrizio ha publicat en el seu bloc dedicat a la bibliofília. De Mèxic a Catalunya passant per la Xina, tota una experiència pessebrística que ens permet veure diverses formes d'entendre un mateix fet com molt bé propaga el Bou i la Mula.

Con motivo  de las  fiestas de  fin de año   quiero compartir   unas  imágenes  publicadas  en    la   revista  France  Illustration,   en un artículo de Étienne Merveille titulado:  El  arte  cristiano  en  China,  Lou  Houng Niem  pintor de la  Virgen. 

La Nativité 

El  pintor Lou  Houng Nien nació en  1914  en la  ciudad de  Shangai,  muy  joven  viajó a Beijing en  donde  ingresó a la Universidad Católica Fu-Jen  para   estudiar  artes, en  1930   recibió  clases del artista   y misionero   belga   Fr Edmund Van  Genechent. Su obra  es un  hermoso  ejemplo de  sincretismo  entre   la pintura  china tradicional y la  temática cristiana.

La Vierge et  l´ enfant

L´Annonciation.

               Ange  Adorateur.

        ¡ Feliz  Navidad !

Difondre el pessebre a Barcelona

L'Associació de pessebristes de Ciutat Vella, de Barcelona s'està fent cada vegada més present, i amb més força cada any, en el panorama pessebrístic barceloní. Es tracta d'una entitat jove, impulsada per gent jove, que aporta un dinamisme sense precedents en el pessebrisme de la ciutat. En els seus quatre anys d'història s'han mostrat com una entitat oberta i amb ganes de dialogar amb altres manifestacions de la cultura popular.

Es destacable com estan fent promoció del pessebrisme als barris de la ciutat tot aprofitant els equipaments de cultura popular municipals. Al Can Galta, al barri de Sant Andreu, aquests dies s'hi pot veure, per exemple una petita mostra de pessebres procedents de diversos punts de Catalunya. També van dinamitzar un espai de tertúlia al voltant del pessebrisme, per al que van comptar amb la col·laboració de la nostra entitat.

El pessebrisme que proposen des de Ciutat Vella, no té res d'elitista ni d'endogàmic. Pel seu tarannà participatiu i obert a la ciutadania creiem que la feina que fan aquests pessebristes era molt necessària a la capital de Catalunya.

Els pessebres ambientals

(Article de Josep M. Garrut publicat al butlletí número 12 d’El Bou i la Mula. Novembre de 2003)

Fragment d’un pessebre ambiental realitzat per Josep M. Garrut el 1968.

Unes figures realitzades a Kènia amb una litografia de Joan Miró de fons

En les pàgines en color que publicava La Vanguardia fa molts anys hi sortiren alguns dels pessebres "ambientals", on no sé si es dedueix el seu propòsit. Primer motiu: els nostres pessebres no ambienten les llars: si són petits constitueixen un caixó que per disfrutar-ne cal mirar-lo i generalment ajupir-se o contorsionar-se pel veure’l. L’arbre nadalenc, contràriament, ambienta de primer antuvi la cambra de l’habitatge i ens evoca o ens situa en el clima nadalenc. Tot i això jo no sóc partidari de l’arbre, aquest "tanembaum" que només vaig fer alguns Nadals que tenia algun visitant estranger, en honor i remembrança de l’amic; generalment eren pessebristes alemanys, suïssos o austríacs. Per tal motiu i molts més vaig pensar en propagar un pessebre que fos això: que creés ambient, amb la qual cosa assolien alguns fins importants. Cal aclarir que aquest tipus de pessebre no tracta de treure l’altre (que són moltes les famílies que no en fan), sinó que degut a la facilitat i el temps breu que pot ocupar, incita a fer-ne i això fa que el valor de la tradició, el pietós sentiment que comporta i el nombre de pessebres i pessebristes augmenti. Es pot fer amb coses de la casa: ceràmica popular o no, cartells de fons, vidriera de color, llibres, etc. Les possibilitats són extenses i tot embolicat amb els adorns o motivacions dels elements nadalencs. I, no cal dir que el que s’exigeix és la part central i indispensable sense la qual no seria Pessebre, les tres figures: Jesús, Maria i Josep.

 Estos que su autor llama “Pesebres ambientales”, tratan de demostrar la facilidad de su construcción, sobre todo para muchas personas que encontrarían difícil llevar a cabo los que a veces vemos en exhibiciones públicas y privadas. Además, dan un sentido de complemento de la decoración de una estancia, del mismo modo que lo consigue el árbol de Navidad.

          Por este motivo, José María Garrut realiza un intento de lograr de un modo fácil y en pocos minutos, un Belén que se caracterice principalmente por el ingenio, con sentido de creación posible, utilizando medios a mano, como se ve en los ejemplos reproducidos: libros, cerámica, ropajes, una litografía de algún artista, Miró, por ejemplo, que se presta por su colorido; un cuadro de algún artista que tengamos colgado en la pared, que sirva de fondo y, en ocasiones, proyección de diapositivas e incluso cine, mezclado con un primer término donde están las figuras del Belén. Es, en el fondo, la consecuencia natural de la evolución de la técnica conocida internacionalmente por “Escuela de Barcelona”.

(Fotografia i text publicats a LA VANGUARDIA el 13 de desembre de 1974)

Pessebres a Sant Cugat del Vallès

Una de les propostes més interessants que he vist aquest Nadal és la que es pot contemplar a la casa abacial del Monestir de Sant Cugat. Uns pessebres molt senzills, amb unes figures de caire contemporani (en desconec l'autoria) que m'han agradat molt i un decorat molt simple fet a partir d'uns gravats d'Alexandre de Laborde, del segle XIX.
A les fotografies es contempla prou bé la bellesa d'aquests pessebres.

Anunciació

Naixement

Anunciació als pastors

Epifania

Bon Nadal 2012!

Les figures del pessebre, al pessebre!

Us reprodueixo el post que he publicat en el meu bloc, amb una petita reflexió sobre les figures de pessebre i sobre què és important del pessebre. Tot, a partir del diorama que aquest Nadal la meva família ha fet a l'exposició de l'Associació de Pessebristes de Mataró.

Detall del pessebre de la família
Dresaire - Loire. Nadal 2012

Fa temps que, a casa meva, hi viuen unes figures napolitanes i uns santons de la Provença. Farts d'estar sempre tancats en una vitrina, enguany han decidit formar part d'un pessebre. I sí, els podreu veure en el diorama que la meva família ha fet a la Presó, en el marc de l'exposició de pessebres i pessebre monumental de l'Associació de Pessebristes de Mataró.

Sóc dels que penso que, en el món del pessebre, no hi hauria d'haver massa normes. Fer el pessebre no hauria d'estar subjecte a cap llei, hauria de ser una expressió lliure del qui el fa. Però malgrat aquest convenciment, em permetreu que proposi la següent llei: tota figura que mai no hagi format part d'un pessebre no podrà ser considerada figura de pessebre. És clar que si aplico aquesta nova llei, la meva col·lecció de figures de pessebre quedaria reduïda de forma considerable... Per això, aquest Nadal, unes boniques peces que quedaven molt bé dins la vitrina de casa han experimentat per primera vegada el que representa estar en un pessebre.

Un pessebre que, tot sigui dit de passada, no és res de l’altre món. Qualsevol dels diorames que l’acompanyen el superen en qualitat tècnica i en hores invertides en la seva construcció.

Aquests dies m'he rellegit la crònica que va escriure Sant Bonaventura explicant la missa de la nit de Nadal de 1223, al bosc de Greccio. Allà, el patró dels pessebristes, Sant Francesc d’Assís, va fer el que sempre s’ha dit que fou el primer pessebre de la història. I em tranquil·litza comprovar com ell tampoc no es va preocupar massa ni de la perspectiva, ni de la construcció del paisatge... per no fer, ni tan sols hi va posar Sant Josep i la Mare de Déu!

Això sí, va tenir un gran interès en convocar als seus frares i a tota la gent del poble. Perquè, per sobre de tot, Sant Francesc volia viure el Nadal, volia compartir amb tothom el misteri del Naixement.

I, modestament, amb el pessebre que hem fet tota la família, també voldríem compartir amb vosaltres la vivència del Nadal. Us convidem a visitar-lo.

Pessebres en moviment

És curiós com iniciatives que van començar com a particulars i que ja vam comentar ja fa un temps poden arribar a ser públiques. El centre comercial L'Illa de Barcelona es va assebentar que el dissenyador Jordi Pallí feia uns pessebres en moviment li va demanar si era possible exposar-los públicament.

La deformació professional de dissenyador del nostre pessebrista es va activar i ha aconseguit una petita exposició dels seus pessebres en un format expositiu molt modern. Aquest contrast entre tradició i modernor és enriquidor, crec, pel món del pessebrisme.

Cada quart d'hora s'activen els mecanismes que donen vida als tres paisatges catalans que són els protagonistes d'aquesta sèrie de pessebres.

Val la pena veure-ho. Estarà exposat fins el 5 de gener.

A més, en el seu domicili de Rambla Volard 39 avui 22 (18 - 21 h.)  i demà 23 (11 - 14 h.) hi ha inauguració del pessebre d'enguany, dedicat a Venècia.

Encara Verdaguer

(Article de Jaume Gabarró, monjo de Solius, publicat al butlletí número 12 d’El Bou i la Mula. Novembre de 2003)

Tot llegint, he detectat alguns dels passatges en què el Jacint Verdaguer poeta fa servir la paraula pessebre. Heus-los aquí, ja que segurament us agradaran.

A un ametller: “a prop de la gebre / que enjoia el pessebre, / qui florís com tu!” (Santa Eulària, “Lo desert”, i repetit a “Sepeli”).

En un poema nadalenc que comença “Era nit bruna…” (Roser de tot l’any, 5 de febrer), Verdaguer, com és costum en ell, enllaça el misteri del Naixement amb el del Calvari. Els estels “al del Pessebre - quan morir veien, / ai!, se n’anaren - plorant pels cels!”. Una altra mostra d’això la tenim quan evoca les pròpies penes: “Repassant ara les seves / des del Pessebre a la Creu, / me recordo de les meves” (Roser…, 11 de març). I, sobretot, en aquesta estrofa que enalteix la pobresa cristiana: “Naixeu sobre la gebre, / més pobre morireu, / nuet en lo Pessebre, / nuet sobre la Creu” (Roser…, 28 de desembre).

En un altre poema, de la seva obra preferida Lo somni de Sant Joan, empra la imatge del pessebre en relació amb l’Eucaristia: “I al Déu que acaba de rebre, / veu com infant adormit, / dins la cova de son pit / com en un altre pessebre” (“Mariàngela Astorc”) i, tot seguit (no, però, amb el mot pessebre), en relació amb la caritat envers els pobres: “Só indigne de servir-vos, que en vosaltres / adoro Aquell que en un estable és nat” (“Sant Vicenç de Paül”).

Podríem acabar, ja que és Nadal, reproduint sencer un últim exemple, la bella poesia “Al poliol” (Roser… 24 de desembre), tot mirant de fer-la nostra:

Al poliol

Per florir, oh poliol,

no esperes la llum del sol,

           la nit és ton dia:

la nit santa de Nadal,

quan floreix en lo Portal

           lo Fill de Maria.

De totes les flors d’abril

perquè ets tu la més humil,

           vol ta companyia.

Per son Pessebre Jesús

s’estima més lo pallús

           que la pedreria.

Altra siga lliri blau

de l’hort de vostre palau;

           jo aquí a l’Establia

desitjo ser poliol

per guarnir vostre bressol,

           oh Fill de Maria.

Exposicions de caganers

Us adjuntem el cartell d'una de les moltes exposicions de caganers que es poden visitar aquests dies de Nadal. 

Informació de més exposicions la trobareu a la pàgina web de l'Associació d'Amics del Caganer. És una entitat que, al realitzar una notable tasca de recerca i divulgació de la figura del caganer, també està aportant, i molt, a la valorització dels creadors de figures de pessebre en general.

Publicitat i pessebres retallables

El tema nadalenc ocupa els carrers aquests dies. A vegades no sempre amb el gust que tots voldríem. Per això s'agraeix que en organitzar la 8a Trobada de col·leccionistes de paper i joguines els dissenyadors hagin pensat en un pessebre retallable per a fer la seva publicitat.

Caganer-espelma d'Arnes

Això de tenir dèries conegudes fa que de tant en tant rebis algun bon obsequi dels amics. En aquest cas la bona amiga Teresa vinculada a Arnes (Terra Alta) em va portar un caganer-espelma fet de cera natural per la Casa Pallarés del seu poble. Davant la multitud de caganers sense cap mena de gràcia adreçats als col·leccionistes, a l'amic invisible o directament com a acudit gremial sempre es bo veure'n un de fet amb gràcia.

Jo ho he vist així

Un apunt del bon amic Joan Gasull del seu interessant bloc Garbi24 en el que reflexiona sobre el pessebre contemporani a les llars. Una realitat paral·lela a la del pessebrisme oficial?


Els temps han canviat molt des del primer pessebre que es va construir a les llars catalanes. Podem seguir amb les tradicions o podem ajustar-lo a les noves èpoques per tal d’adequar-lo a la realitat. Jo aquest any l’he vist així.

Primer de tot podem veure com els reis, se’ls ha il·luminat el camí com si d’una pista d’aterratge es tractés, aquest any estan més despistats que mai, doncs no saben si són d’orient o d’Andalusia segons han escrit les altes esferes Vaticanes. Per si no en tenien prou al entrar a Catalunya han trobat un peatge.

En un altre lloc del pessebre hi ha una lluita aferrissada dels altres portadors de regals oficials d’aquestes dates. Per sort el Tió ha tombat i neutralitzat al gras de barba blanca.

També hi podem observar una colla de pastors que es manifesten contra alguna de les moltes retallades anuals, no només econòmiques. És evident que hi han coses que els preocupen més que està en un pessebre.

El naixement ens diuen que res de bous i mules, que en realitat no hi eren. Jo n’hi he posat quatre.

Degut a la crisi actual, hem buscat sponsor, així que l’estrella típica ara llueix com a estrella damm, la cervesa preferida del pessebre. Amb això he aconseguit que el primer cobrellit d’aquest infant sigui una senyera. Espero que per el ministre Wert no sigui “adoctrinamiento contra el nacionalismo”

Com català que sóc i per seguir bé la tradició, he volgut posar el nostre caganer més fidel, sobre una catifa que de ben segur ajudarà a fer millor la seva feina.

Tot plegat ha quedat així, senzill però amb el to de protesta que tenia ganes de donar-li. Amb tot el respecte i sense faltar a ningú.

Iniciació al pessebre, iniciació a la vida

(Article d’Albert Dresaire publicat al butlletí número 5 d’El Bou i la Mula. Desembre de 2000)

El conegut biòleg Ramon Folch ha publicat un llibre que ve a ser com un llibre de memòries. Es tracta d’una obra on el creador de la sèrie de televisió Mediterrània fa un recorregut per la seva vida i per les seves passions: la natura, el paisatge. Només per la bona prosa que utilitza i per les històries que ens explica ja val la pena llegir aquest llibre, però a nosaltres ens interessa per una altra cosa: el trajecte comença parlant de pessebres.

El pare de Ramon Folch és el famós pessebrista que durant molts anys ha estat bastint magnífics diorames a l’exposició de la parròquia de Betlem, a Barcelona. I a l’iniciar la seva narració Folch evoca els seus records d’infantesa, quan gaudia contemplant el seu pare construint el diorama pel proper Nadal. O quan l’acompanyava a visitar pessebres per Barcelona. I també recorda tots els elements vegetals que passaven a formar part del paisatge del pessebre, com ara la surera (Quercus suber) o la molsa (Pseudoscleropodium purum). En fi, no podem reproduir tot aquest llarg passatge d’autèntica literatura pessebrista per manca d’espai (3 pàgines), però en recomanem vivament la seva lectura.

En tot cas, i per anar fent boca, transcrivim el primer i el darrer paràgraf del text esmentat:

Era fascinant: del guix encara tou sorgien sostres i parets. Les cases resultants fugaven cabalment vers celatges convincents, però no pas menys simulats. Carrers, places i corriols acollien gent de fang provinent de camps pintats. Fustetes i branquillons, mil productes venturers aplegats de qui sap on, eren també trasmudats, convertits en baranes, pallissades, eines o carretons. Capsetes i potets desnonats exercien de galleda o de fanal xamfraner. Simples fils emmidonats cordejaven amb solvència en velams i corrioles, sobre pous arran de terra. Al fons, camins enllà, suro i molsa aparentaven grans muntanyes emboscades.

(...)

Hores i hores de contemplació embaladida que em feren percebre aquells pessebres com un microcosmos apassionant. Per als altres eren cultura popular, fungible art menor destinat a morir per destrucció deliberada. Per a mi eren demiúrgia premonitòria, voluntat de paisatge construïble, sentit de l’espai i del projecte. El territori es podia afaiçonar. De fet, és a això que em vaig acabar dedicant.

Autor: Ramon Folch

Títol: La dèria de mirar. Passions i paisatges d’un ecòleg

Edita: Planeta. Barcelona, 2000

Lloc i any d’edició: Barcelona, 2000. pp.29-31

Una nova mirada

La 62ª Exposició de pessebres que proposa el Grup Pessebrista de Castellar del Vallès amb el seu eix temàtic "Jocs i pessebres" constitueix, una nova manera de presentar una exposició de pessebres i provoca una mirada diferent per part del públic. Aquesta aposta de fer exposicions temàtiques, que ja va començar l'any passat amb l'exposició dedicada als oficis artesans, està sent de gran èxit i satisfacció entre els visitants.

Els pessebristes castellarencs demostren com el pessebre ens pot servir per parlar d'altres coses a més de relatar el naixement de Jesús. Aprofitar la vessant etnològica que té el pessebre per centrar l'atenció en algun altre aspecte rellevant del nostre món o de la nostra cultura és el que estan fent a Castellar amb aquesta manera de presentar les exposicions. La mirada del públic és ben diferent i molt més enriquida.

La visita es completa amb una interessant exposició de joguines antigues cedides per diverses persones de Castellar. Totes les joguines tenen més de cinquanta anys d'antiguitat i s'hi poden veure peces de finals del XIX. 

El Grup Pessebrista de Castellar del Vallès està treballant per la innovació i per la renovació del pessebrisme  proposant noves propostes culturals al voltant dels pessebres, promovent l'aparició de nous figuristes, potenciant la creativitat dels seus pessebristes tal com es va poder veure fa dos anys amb l'exposició Nous llenguatges per al pessebre.

3 Conferències el 13

13 de Desembre LA FIRA DE SANTA LLÚCIA a les 19.00 h Sala de Plens del districte (pl. del Consell de la Vila, 7) A càrrec de Jordi Montlló

13 de Desembre EL PESSEBRE DEL FUTUR a les 19,30h Ca l’Arenas. Centre d’Art del Museu de Mataró (C. d’Argentona, 64). A càrrec d’Albert Dresaire.

13 de desembre. STA. LLÚCIA LA BISBAL TRETZE DIES PER NADAL? a les 19.30 al  cicle de conferències Estació Xerrada Amades 2012, organitzat per l'Associació Cultural Joan Amades i l'Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore . Tindrà lloc al Local Social de l’AEEF del carrer Avinyó, 19 pral. de Barcelona. A càrrec de Josefina Roma.