Jocs de figures de pessebre

Aquest any, dintre de la Fira de Nadal de Mataró, estem iniciant visites "guiades" per a escoles. On aquestes, quan visitin la fira, faran un recorregut per diverses parades on hi faran explicacions dels productes que venen (com fer neules, les figures de pessebre, el vesc.....).

A la meva parada he fet, amb l'ajuda de l'Enric Benavent, una serie de jocs per poder repartir als nens i nenes que visitin la parada. A sota hi ha la mostra dels jocs, i si algú els volgués en més qualitat per repartir que m'enviï un correu a pessebres@ono.com, són de lliure distribució.

Presentació de El Pessebre

La Biblioteca del Museu etnològic de Barcelona estava plena en l'acte de presentació de la reedició del llibre El Pessebre de Joan Amades, un dels darrers actes de l'Any Amades.

En els parlaments Josefina Roma, que junt amb l'Albert Dresaire i en Toni Serés han tingut cura de revisar l'edició del llibre, ha situat en el seu context el valor de l'obra d'Amades, que treballava -digué- de forma heroica. La revisió d'aquest llibre, ha dit la professora Roma, no podia portar-se a terme només per una persona per això va demanar de seguida la col.laboració d'altres membres del Col.lectiu El Bou i la Mula, com és el cas de l'Albert Dresaire i del Jordi Montlló per fer les fotografies, i d'altres col·laboradors.

Una bona representació de bouimuleros i bouimuleres han acompanyat els autors i editors en aquest acte que ha servit també de trobada de diverses persones preocupades pel pessebrisme i per la cultura popular.

Fira de Nadal de Mataró

Demà, últim cap de setmana de novembre, a les 10 del matí s'obrirà la 27ena Fira de Nadal de Mataró.
La fira restarà oberta fins el 23 de desembre, els horaris són:

de 10:00 a 14:00h i de 16:00 a 21:00 hores

Els divendres, dissabtes i festius fins a les 22:00hores.

La fira de Nadal de Mataró, després de la de Sta Llúcia de Barcelona, és la més important de Catalunya, i on s'hi pot trobar gran varietat de figures, ornaments i plantes de nadal.

Us convido a visitar-la i a passejar-hi, que de ben segur que disfrutareu!!!!.

Encara Fem el pessebre

Permeteu-me una petita vanitat, que per tractar-se del pessebre imagino que no serà ten pecaminosa...

Avui al costat meu al tren dels FCG hi ha via una senyora que llegia amb atenció un llibre... quin? doncs el FEM EL PESSEBRE, que vam editar l'any 2003. No cal que us digui que m'he engreixat tant que gairebé no cabia al seient...

Aquell llibre, que ara mateix li veig un munt de defectes i que ben segur faria d'una manera ben diferent, va suposar en aquell moment una aportació interessant per a mestres, educadors, pares... i va representar l'acceptació d'una proposta centrada en el pessebre per part d'una editorial de referència a Catalunya: La Galera.

Durant els actes de presentació que vaig fer els dos primers anys de vida del llibre vaig descobrir la gran presència del pessebrisme en les llars del nostre país, vaig constatar com hi ha molta gent que gaudeix i que dedica un temps considerable a fer el pessebre de casa, de l'escola... Personalment va ser una experiència molt interessant per les converses que vaig arribar a tenir.

Quan m'he aixecat, he vist que la senyora (intueixo que era mestra) portava una bossa amb material per posar en pràctica probablement el que estava llegint del llibre... la satisfacció encara ha estat major. Havíem tancat el cercle!

Els caputxins

Aquest vespre gairebé 70 persones ens hem aplegat a l'església dels Caputxins de Sarrià per compartir el primer acte de celebració del desè aniversari del Col.lectiu El Bou i la Mula consistent en la presentació del darrer número de la col·lecció ... i el pessebre: Els caputxins... i el pessebre.

Un acte senzill amb parlaments diversos per glosar la feina d'aquest col.lectiu i per donar a conèixer la intenció i els continguts d'aquesta col·lecció de fascicles, amanit pel recitat d'alguns poemes i unes cançons de Nadal que ens ha ofert la coral Stella.

La Fira de Santa Llúcia, a punto de llegar

Ya están montando las paradas en Santa Llúcia y he podido pasearme entre los firaires viendo como se afanan en montar las casetas. Algunos más adelantados ya están poniendo casitas y alguna figura en los estantes. He saludado a Siscu Bertrán y a l@s Colomer y por el rabillo del ojo he visto a los Deulofeu... el sábado inauguran. Estoy emocionado, para mí la Fira, desde que era niño, es lo mejor de la Navidad y creo que mi gran afición al pesebre viene de mi pasión por la Fira. Me pasaré casi cada día, y seguro que cada día me "firaré" algo, no solamente figuras, sino una luz, una bombilla de recambio, un platito o un porrón... para ir completando los belenes que empezaré a montar a partir del próximo finde (ya lo sé, voy retrasado). Con toda su irregularidad en la oferta (que yo creo que mejora, que conste) hay paradas muy interesantes y, en conjunto, la Fira es un lujo para el pesebrismo barcelonés. Mientras haya Fira de Santa Llúcia existirá el Belén en nuestra ciudad.

PD: Desde el viernes pasado está abierta la exposición de Betlem, perfecta, como siempre. Me emocioné viendo el Tió de Josep Calvo, un bonito homenaje al compañero fallecido tan prematuramente.

Figures que evoquen els orígens del Pessebrisme

Seguint el fil de l'arxiu publicat el dia 4 de gener d'aquest any pel company Albert Dresaire, vull compartir aquesta imatge on representa Sant Francesc fent el primer pessebre, les figures estan realitzades per l'escultor i artista Emili Soler Carcoler.

Pessebre de Caputxins

Avui al veure posts de Caputxins m'he enrecordat del pessebre que vaig visitar a Jerez de la Frontera, aquest any, que fan al monestir dels caputxins (si la memoria no em falla crec que són caputxins), i una de les gràcies d'aquest pessebre é que les figures són d'estil napolità, que van comprar el fang (masn, peus, caps) a Nàpols i els vestits els van fer els frares, així com hi ha ple de figures adorant que són frares caputxins, la veritat és que és molt curiós i no està gens malament.

El caganer de l'any

Ja fa temps, anys, que tinc ganes de fer aquest post. És sobre el caganer de l'any. Ja sé que jo em dedico a vendre figures de pessebre i tothom te dret a vendre figures i guanyar-se la vida com vol o/i pot. Però ja fa temps que crec que el tema del "caganer de l'any" està fora de lloc.

1.- És molt trist que quan s'acosta l'època nadalenca, i les fires de Nadal, el tema "principal" sigui quin caganer han fet nou. Crec que hi ha moltes notícies molt més interessants que el caganer de l'any. Per exemple la quantitat de figuraires que tenim, i la quantitat de figuraires joves (P.e, en Joaquin Perez),

2.- Crec, sincerament, que els mitjans de comunicació, en general, ens demostren que no saben buscar les notícies, que no tenen creativitat i no els hi "surt a compte" buscar altres notícies.

3.- Personalment, i els dos anys anteriors, vaig enviar a dues radios, les de més audiència del país, una nota "queixent-me" del fet i oferint-me a donar-els-hi notícies, informació..... explicant-els-hi que el mon de les figures de pessebre no s'acaben en els caganers, la resposta nula, ni un gràcies per la informació ni cap contesta.

4.- Jo venc caganers, però dels clàssics, ja que crec que com a figura de cara els nens està molt bé, és el punt per deixar de ser una mica seriosos. No soc anti-caganer,

5.- Em sap greu pels Amica del Caganer, però cada cosa al seu lloc, i no sé si se n'adonen que els hi estan treient els "calés" anant fent caganers diferents cada any, ja que sincerament, molt valor artístic, crec, que no en tenen.


Per tant, desde aquí demano que els peridodístes que llegeixin el post, que hi reflexionin.

Pessebres encarnats

Sóc un fan dels pessebres provençals per que són pessebres encarnats. Un pessebre provençal d'entrada parla de la Provença, dels seus vestits, de les seves tradicions, de les seves dances, dels seus jocs... de la seva gent. Les úniques figures que no van vestides a la provençal són les del Misteri.

A Provença han fet del pessebre un símbol nacional, un negoci, una febre. Hi ha moltíssims artesans de santons, molts d'ell relativament joves que viuen d'això. A Provença es poden visitar pessebres i comprar figures sense cap problema durant tot l'any.

Avui tafanejant he trobat aquest vídeo d'un pessebre provençal de Barcelona.... ara només ens faltaria saber on es pot veure... no?

Enric Benavent




Pesebre provençal, Barcelona 2008 from julianen on Vimeo.

La lluna

Us vull donar a conèixer una serie de imans per la nevera de figures de pessebre, fets de forma artesanal per una empresa Catalana (La lluna). Estan molt ben fets amb una gran qualitat i originalitat. Ja fa temps que estaven fent un parell de models però enguany ha tret més models nous.

Davant del moment de crisi penso que és bo que hi hagi gent que aposti per fer coses noves, i per fer models nous.

També han tret un naixement més arrodonit (la tercera foto) però està fet a la xina, i no cal dir que el preu baixa. Personalment, i sempre que puc, intento portar figures i productes del país, o almenys fets a Europa, però el mercat,la oferta, cada cop es va tirant per produir a la xina.

Un avi pessebrista

L'altre dia la meva filla Roser estava navegant per Internet i va descobrir aquest vídeo a la pàgina del Club Super 3.











No cal dir que va córrer a dir-me: "He trobat el vídeo d'una nena que el seu avi és pessebrista!"

Es tracta, com ja haureu endevinat per la foto, del conegut pessebrista de Sant Pere de Torelló Manel Font, que fa anys ens delecta amb uns diorames d'allò més realistes.

El Pessebre i la paremiologia

És curiós com una tradició com el Pessebre, tan arrelada a la cultura popular catalana, no hagi generat més paremiologia que tres escases frases (dues són variants d'un mateix concepte) entre les 300.000 que en Víctor Pàmies ha anat recollint pacientment i que preveu pugui arribar a les 500.000 d'aquí a uns 4 anys.

A qui pessebre fa, no li manca paPessebre fas, pa menjaràs
El foc, el pessebre i la mar sempre tenen per mirar

Potser és que el Pessebre, com a tradició popular (no entrarem en les tipologies aristocràtiques o eclesiàstiques, que són anteriors), només data de mitjans del s. XIX i això ha provocat que no hagi passat prou temps per poder gestar una paremiologia pròpia i específica.

De parèmies sobre el pessebre físic n'hi ha més però no afecten al nostre "Pessebre". Aquest són:

A on hi ha bous, el pessebre està brut
Al bou vell, muda-li el pessebre i se'n farà la pell
Conèixer el camí del pessebre
Menjar palla en un pessebre
Més camina el ruc si va recte al pessebre

Si algú en coneix alguna de més seria interessant poder-li passar a en Víctor per ampliar el repertori.
Aquest apunt participa de l'homenatge col·lectiu d'un bon grapat de blocaires que li dediquen a en Víctor Pàmies per la seva gesta de recollir 300.000 registres de frases fetes del nostre patrimoni oral. Em d'agrair a Jordi Pallí el logotip.

Reedició del llibre El Pessebre de Joan Amades

El diumenge dia 29 de novembre de 2009, a les 12 del migdia, es presenta a la Sala d’Actes del Museu Etnològic de Barcelona la nova reedició del llibre que el folklorista català dedicà al món del pessebre.

En una primera edició el treball va sortir a la llum l’any 1946 i, posteriorment, el 1959 va sortir en una segona edició en un format més petit que l’anterior. En l’actualitat la reedició del llibre ha estat impulsada per l’Associació Cultural Joan Amades i han tingut cura de la revisió de l’obra els investigadors Albert Dresaire, Josefina Roma i Antoni Serés. Editat per Arola Editors, el document recupera el format de bibliòfil de la primera edició i apropa a un públic actual un dels estudis més emblemàtics de Joan Amades. Considerada com una obra de culte dins col·lectiu pessebrista internacional, la nova edició apareix coincidint amb la celebració dels actes del 50è. aniversari del finat de l’autor.

El nostre col·lectiu ha col·laborat en aquesta reedició i ens fa molta il·lusió que aquest projecte arribi a bon port.

Pessebre austríac

Fa uns dies en Manel Carrera (www.festes.org) em va enviar unes fotos d'un pessebre que va veure a Àustria i es preguntava pel personatge que apareix amb pinta d'ermità, al costat del Naixement.

Jo, li vaig contestar això sobre aquest personatge, sense ànim d'obrir un fil com el que es va obrir al Foro de Belenismo:

"El personatge en qüestió és un clàssic dels pessebres populars que té moltes variants. M'agrada veure'l també Àustria.

La Josefina Roma diu que fa referència al silvà del bosc, un personatge que lliga amb els avantpassats i amb la saviesa profunda. A les icones orientals sovint apareix parlant amb Sant Josep en un lateral.

Al pessebre català ha s'ha representat de vegades amb una capa blanca i se l'ha anomenat l'home de les neus... en fi...

Pessebrisme en un centre ocupacional

Aspasim és un taller d’artesania terapèutica dedicat a la integració de persones amb discapacitat psíquica

A més de fer possible l’aprenentatge del treball artesanal, el taller té un altre objectiu bàsic: fer un pas més per eliminar les barreres socials entre les persones amb discapacitat psíquica i la resta de la societat. Ubicat a la plaça Major del Poble Espanyol, el taller acull grups de persones amb discapacitat psíquica que, amb l’ajut de dos monitors, realitzen diferents tasques artesanals.

A través del treball artesà, es desenvolupen altres aprenentatges (situació en l’espai, habilitats motrius i coneixement del color, entre d’altres). El taller consta de diferents àmbits: pessebrisme, macramé, costura, pintura, ceràmica i bijuteria.

Les creacions del taller de pessebrisme d'Aspasim es poden comprar a la Fira de Santa Llúcia de la catedral

El Padre Capuchino Marian Oliveras

Como pequeña contribución personal al tema de los Capuchinos y el Pessebre, os cuelgo dos fotos del archivo de Josep Traité, la primera (la superior) de la Trobada de Pessebristas en Barcelona en 1971. En ambas salen Traité y el padre Marian Oliveras, hermano de los que entonces regentaban "El Arte Cristiano" y gran preservador del pesebrismo en Olot, dentro de la tradición capuchina. El otro personaje de la primera foto es Valls Quer, el conocido pesebrista.

Els caputxins... i el pessebre

Ja tenim el cinquè número d'aquesta col·lecció, una breu antologia de textos escrits per frares caputxins, que parlen del pessebre. Els textos van acompanyats d'il·lustracions també obra de frares caputxins. Tot plegat amanit amb una introducció de l'autor del llibret, Fra Valentí Serra, i coordinat per l'Albert Dresaire.

Vacances de Nadal!

Sí, ja sé que s'ha imposat el sentit comú i que s'ha deixat de banda la genial idea de dir "vacances d'hivern" a les vacances de Nadal. Però tot i així no m'estic de reproduir-vos tres articles que han sortit aquests dies sobre el tema i que penso que valen la pena.


L’era cristiana Empar Moliner
AVUI, 22 d'octubre de 2009
Al cara a cara de la part final d’Els matins d’abans-d’ahir, l’exdegà de la Facultat d’Educació de la UAB proposava de canviar el nom de vacances de Nadal pel de Vacances d’hivern i el de vacances de Setmana Santa pel de vacances de tardor. La raó, pel que vaig entendre, és evitar ferir altres cultures que hem d’integrar a la nostra terra catalana. Em sembla molt bé. Sobretot si els que fan esforços integradors són sempre els catalans. De fet, l’any passat, quan anaves a donar la carta als patges dels reis repartits per diferents centres comercials, ja es podia comprovar que, tot i ser màgics, parlaven qualsevol idioma del món menys un.
Servidora és apòstata. Vull dir que no sóc gens sospitosa de tenir tendències catòliques. Però, tot i així, faig el pessebre (potser poso el caganer més a primer terme, però és per raons de creativitat). I faig cagar el tió (però li pego fluix i abans hi dialogo, perquè no tingui un trauma). Fins ara em semblava imprescindible que la canalla que viu aquí sabés que hi ha uns edificis que es diuen esglésies. I que també sabessin per què som a l’any 2009 després de Crist. És una qüestió de cultura. Si visqués al Marroc (tot i que Déu me’n guard de viure en un lloc tan allunyat del Priorat, el Montsant i el Penedès) també voldria que els meus fills sabessin qui va ser Mahoma.
Però si resulta que un senyor troba que hem de fer vacances d’hivern i no de Nadal, ho veig bé. Quedem-nos-en només la part consumista: la dels regals. Però no només amb les tradicions cristianes. A partir d’ara, quan parlem del Ramadà, parlem només de la part dietètica. Diguem que els musulmans fan règim durant el dia. No en diguem Ramadà sinó la festa baixa en calories. I ara anava a dir allò de “o tots moros o tots cristians” però no sé com fer-ho per si de cas vexo algú.

Feliz invierno Toni Soler
La Vanguardia, 25 d'octubre de 2009
ASESORAR. "Que todos se permitan asesorar al Príncipe pero que nadie decida por él".Ahora mismo no sé si la frase la escribió Nicolás de Maquiavelo o la he oído en una película, pero estoy seguro de que la mayoría de nuestros gobernantes la suscribirían; por algo los consellers se hartan de nombrar consejos asesores de carácter independiente, a los que finalmente hacen poco o ningún caso, porque sus miembros poco o nada saben de política, que es de lo que se trata. Entonces, ¿por qué los crean? Pues, en el peor de los casos, para devolver favores pasados, asegurarse favores futuros y dar salida al compañero de partido que siempre se queja de que no pilla cacho. Y en el mejor, para proyectar ante la opinión pública la imagen de que se ejerce una gobernabilidad abierta, sensible a la opinión de los expertos, aunque sean más o menos independientes. Claro que esto tiene sus riesgos, como por ejemplo que los asesores se lo crean e intenten honradamente (o no) administrar su consejo y elevarlo al conseller de turno que, si no lo atiende, puede ser acusado de autista o sectario, o ambas cosas.
NAVIDAD. Algo así le puede ocurrir al conseller Ernest Maragall con el Consell Escolar de Catalunya. Que conste que este organismo no es un capricho del actual titular de Educació, sino una consecuencia de laLODEyde la legislación educativa catalana, y que sus miembros no son de elección digital sino corporativa, es decir, representan a maestros, alumnos, padres y madres, municipios, universidades, sector privado, etcétera. Lo cuál no es ningún consuelo para Maragall, que tiene sobre su mesa el acta de la reunión celebrada por el Consell Escolar el pasado día 9 de octubre, en la que se decidió, por acuerdo mayoritario de los asistentes, proponer que las vacaciones de Navidad pasen a denominarse "vacances d´hivern", y las de Semana Santa, "vacances de primavera". Con ello se pretende llevar la laicidad educativa a las últimas consecuencias, y no ofender las creencias de una parte de la población que reza a otro Dios o a ninguno. Éramos pocos y parió la burra, se debe decir Maragall. Y también Montilla, cuya divisa, en teoría, es que el Govern debe intentar resolver problemas, y sobre todo no crear problemas nuevos.
NOMBRES. Pues esto será un problema, y traerá cola, porque este país no se formó ayer, y tiene una tradición, e incluso a los no creyentes nos parece una tontería cambiar una nomenclatura que no molesta a casi nadie, pues no supone imposición alguna; y que refleja, se quiera o no, cuáles son nuestros referentes históricos y culturales. Pero es que encima el cambio no servirá de nada, porque las navidades seguirán siendo las navidades, porque así lo quiere la Iglesia, y el Corte Inglés, los catalanes de a pie que hemos crecido con el Tió y el Belén, y los catalanes de nuevo cuño, que quizá rezan a un Dios distinto pero saben en qué país han decidido enraizarse, y por lo general (imanes barbudos a parte) tienen más sentido común que algunos que dicen hablar en su nombre. Parece mentira: Con la que está cayendo, con lo cuestionado que está el sistema educativo, y algunos prefieren meterse en berenjenales que quizá algún día nos llevarán a sustituir el puente de la Purísima por el puente de Otoño, y a rebautizar al conseller de Obras Públicas como Joaquim Hivern.No sé yo si Maragall consentirá en dar un paso tan temerario que, si da votos a alguien, no será a su partido, sino a Iniciativa, y en mayor medida a la oposición.


¿Qui vol canviar el Nadal?
NAJAT El Hachmi
El Periódico de Catalunya, 27 d'octubre de 2009

Quedo parada que el canvi de nom de les vacances de Nadal i Setmana Santa proposat pel Consell Escolar de Catalunya es relacioni directament amb la immigració i la diversitat a les aules. Immediatament després de conèixer-se aquesta proposta que tindria per objectiu laïcitzar l’escola pública, les reaccions han consistit a interpretar que són els musulmans de les aules els que han demanat aquest canvi. Primer error: creure que la diversitat a les aules catalanes només la configuren els alumnes que tenen aquesta religió, com si no hi hagués alumnes d’altres religions o alumnes sense cap mena de creença d’aquest tipus. ¿Com se sap que els musulmans han demanat el canvi? ¿Algú els ho ha preguntat? ¿S’han fet votacions? ¿S’han fet enquestes? ¿Qui parla en nom dels musulmans?

Quan treballava amb temes d’educació a Vic tenia per feina, entre altres coses, explicar a les noves famílies el tipus d’escola on anaven a parar els seus fills. En el cas de l’escola concertada solia avisar, per demanda expressa de les directores dels centres: ¿saps que aquesta és una escola amb un caràcter propi marcadament catòlic? I molt sovint la resposta era: és clar, ¿que et penses que no sé a quin país vinc? Donant per fet que aquest és un país cristià i no postcristià.

Aquest és un dels molts exemples en què defensant els immigrants resulta que se’ls perjudica: ara si es canvia el nom de les vacances o s’eliminen Els pastorets tothom entendrà que és culpa dels musulmans que ens volen islamitzar a tots. I com que sovint religió i tradició s’entortolliguen fins a fer-se inseparables acabem confonent els ous amb les castanyes. Els Pastorets són una tradició catalana amb arrels cristianes, però ja són pocs els que els representen recordant aquest fet. Milers de fills d’immigrants els representen cada any sense més ni menys, gaudint-los com un esdeveniment lúdic dins de l’escola. I les seves famílies, com tantes altres famílies catalanes, tenen problemes més greus dels quals preocupar-se ara mateix.

Escultures de petit format

El Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres ens fa arribar aquesta informació

Del 27 de novembre 2009 al 17 de gener de 2010, el Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres presenta una Exposició de figures de pessebre sota el títol de FIGURES DE PESSEBRE. ESCULTURES DE PETIT FORMAT.

Aquesta edició serà la segona, l'altra va ser per Nadal de 2007. La nostra voluntat és de fer la mostra cada dos anys, i convertir-la en biennal.

La primera edició la varem dedicar als autors des de el barroc fins a final del s.XX l'edició d'enguany la dediquem a autors que anomenem del s. XXI.

Hi haurà mostra de: Germans Colomer, Josep Traité, Carlos Delgado, Daniel L.Alcántara, Gemma Bertran, Joan Montero, Carme Carbó, L'Art Cristià, Artesania Bertran, Alina Antonell, Daniel José Pons, Emili Solé, Germans Castells, Joan Llagostera, Montserrat Ribes.

El Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres és una entitat municipal de funcionament autònom i és el que el seu nom indica. No som cap associació pessebrista, però ens volem sumar a l'art de la cultura catalana celebrant una biennal de figures (no de pessebres).

Les nostres dades són:
Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres. Organisme autònom municipal.
Carretera de Sant Vicenç, 14. Can Caralt
Sant Andreu de Llavaneres El Maresme)
93 792 92 82