26 de novembre del 2009

Encara Fem el pessebre

Permeteu-me una petita vanitat, que per tractar-se del pessebre imagino que no serà ten pecaminosa...
Avui al costat meu al tren dels FCG hi ha via una senyora que llegia amb atenció un llibre... quin? doncs el FEM EL PESSEBRE, que vam editar l'any 2003. No cal que us digui que m'he engreixat tant que gairebé no cabia al seient...

Aquell llibre, que ara mateix li veig un munt de defectes i que ben segur faria d'una manera ben diferent, va suposar en aquell moment una aportació interessant per a mestres, educadors, pares... i va representar l'acceptació d'una proposta centrada en el pessebre per part d'una editorial de referència a Catalunya: La Galera.
Durant els actes de presentació que vaig fer els dos primers anys de vida del llibre vaig descobrir la gran presència del pessebrisme en les llars del nostre país, vaig constatar com hi ha molta gent que gaudeix i que dedica un temps considerable a fer el pessebre de casa, de l'escola... Personalment va ser una experiència molt interessant per les converses que vaig arribar a tenir.
Quan m'he aixecat, he vist que la senyora (intueixo que era mestra) portava una bossa amb material per posar en pràctica probablement el que estava llegint del llibre... la satisfacció encara ha estat major. Havíem tancat el cercle!

2 comentaris:

Galderich ha dit...

Ha, ha... això deu ser la gran il·lusió de qui fa un llibre!

De totes maneres no m'estranya que algú el porti perquè està molt bé i malgrat que com a pare del llibre li vegis tots els defectes, jo com a pare de criatures li veig totes les virtuts... i la senyora del tren també!

Antoni Dorda i Ventura ha dit...

Aquest llibre és genial per una raó, per la senzillesa de com ens parla, sembla un llibre que estigui explicat per un pare als seus fills, ens apropa encara més a un Món que molts tenim a casa, i molt important, parla del pessebre com a una activitat familiar, que és com ha de ser, participant-hi tots, avis, pares, nets. Què importa que un riu tingui aigua o un paper de plata! què més dóna que les figures siguin de fang o de plastilina! la qüestió és fer pessebre!