30è aniversari de la mort de Lluís Carratalà

 Lluís Carratalà Vila (1895-1991)

Escultor de figures de pessebre i actor de teatre.

Va formar-se com a escultor al taller de Josep Llimona i al taller de Claudi Rius on va aprendre a fer escultura en talla de fusta.

Naixement català de 10 cm

L’obra més característica de Carratalà són les figures de pessebre de tipologia catalana, inspirades en el teatre català de la pre-renaixença. Fer d’actor li va donar la possibilitat d’observar el vestuari català vuitcentista. En aquestes figures és on s’aprecia més el seu propi estil.

Va ser el primer en representar els personatges de la Sagrada família vestits de catalans. La idea li va venir quan li van fer retirar de la seva parada de la fira de santa Llúcia tots els pastors que portaven barretina.

Sant Josep no el va fer mai amb barretina, sinó vestit elegant com els personatges de Guimerà. La Mare de Déu la feia, normalment, vestida amb caputxa, una figura molt propera i entranyable. Va ser capaç de trobar un estil equilibrat per a unes figures que eren correctament catalanes i no xocaven amb la sensibilitat de la gent. Un veritable exercici d’inculturació de la fe cristiana, quan encara faltaven vint anys pel Concili Vaticà II.

L’any 1989 va ser guardonat amb la Creu de sant Jordi pel seu compromís amb el país i per la seva tasca de promoció del pessebrisme català.

Pessebre al Parlament de Catalunya 2021

Aquest Nadal a Vilanova i la Geltrú es podrà veure un gran pessebre fet amb el naixement català de 30 cm. Aquestes figures també guarneixen un pessebre que la Federació catalana de pessebristes ha muntat al Parlament de Catalunya.

Dona amb mocador. 10 cm

Pastor amb caputxa. 10 cm

Pastor amb barretina. 10 cm

Pastor amb barretina. 15 cm

Les figures d'Olot

En argot pessebrista quan parlem de "figures d'Olot" ens refereim a una gran varietat de figures produides en les moltes fàbriques de sants que hi havia a la capital de la Garrotxa. L'any 1880 Joaquim Vayreda, Josep Berga  i Valentí Carrera van fundar el primer taller de sants d'Olot anomenat "El Arte Cristiano" amb una doble intenció, donar feina als alumnes de l'escola pública de dibuix d'Olot i també de dignificar la imatgeria religiosa. 

Les primeres imatges que es van fer a El Arte Cristiano eren peces úniques, probablement de fang. En un dels viatges que els germans Vayreda van fer a París van conéixer la indúsrtia d'imatges religioses més important d'aquell moment que hi havia al barri se Saint Sulplice. Van pensar que la manera de treballar les imatges podia res molt adequant portar-la a Olot i ja al 1884 es comencaren a fer imatges en cartró fusta, un material molt mes lleuger que el fang fet d'escaiola, aigua i una barreja de diferents coles, d’origen animal i també sintètic que permetia fer reproduccions més lleugeres i de totes les mides.

A l’època de més esplendor, els anys quaranta del segle XX, va arribar a haver-hi a la capital de la Garrotxa una quarantena de tallers. Hi havia en total prop d’un miler de treballadors. Moltes d'aquests tallers feien figures de pessebre, amb el mateix procediment que feien els sants. Malauradament molts dels motlles d'aquests tallers han desaparescut. En l'actualitat només es poden aconseguir figures de pessebre al taller de El Arte Crsitiano, que és també la seu del Museu dels sants d'Olot.

Ens falta molta informació per poder identificar les figures en referència al taller de procedència i també en relació a l'autoria dels seus originals. Una feina de recerca que caldrà fer algun dia per així deixar d'anomenar "figura d'Olot" a qualsevol peça que ens sembla que prové d'aquests tallers.

Taller Arte Olotense

Taller Arte Cristiano

Taller Arte Cristiano

Taller Arte Cristiano

Salvador Masdéu Freixenet o l'enigma del fang. Dijous 16 de desembre, a la Casa dels Entremesos (Barcelona).

 

L'exposició "Salvador Masdéu, o l'enigma del fang" inaugurada divendres 26 de novembre, ha tingut una gran rebuda i rebem moltes trucades per a fer visites guiades. El dia 16 de desembre però, tres dels quatre comissaris de l'exposició i autors del càtàleg (Antoni Dorda, Laura Bosch i jo mateix , serem, a les 8 del vespre a la La Casa dels Entremesos (Barcelona) amb Xavier Cordomí per explicar-vos els resultats de la nostra recerca tot en imatges, i el que es pot veure a l'exposició del Museu-Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres , que esperem sigueu nombrosos a visitar-la.

*Nota: i pels que no conduïu, podeu venir en tren. Des de l'estació de tren de Sant Andreu de Llavaneres hi ha autobusos que us pujaran fins gairebé a tocar de Can Caralt, on hi ha el museu. Només li heu de dir al conductor de l'autobús.

L'exposició es podrà veure fins el 30 de gener. 

Ens agradarà poder llegir les vostres impressions al llibre de signatures que el Museu-Arxiu ha deixat a la vostra disposició, a l'entrada de l'exposició.

Horari de visites:        dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h

                             dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 20h

                             diumenges i festius d’11 a 14h

                             Tancat el 24, 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener

Informació i visites guiades:  Jordi Montlló Bolart

                                               00 34 676259583 / 646627814

                                               jordimontllo@gmail.com                                                  

                                               Antoni Dorda Ventura    

                                               00 34 615342096

                                               antoni@dorda.cat 

L'autenticitat del pessebre

 Llegim al llibre d'Ángel Peña "La Navidad en España en el siglo XIX":

"A estos avatares debe sumarse, además, la imposición, en los años cincuenta del siglo XX, de una nueva estética en los nacimientos, promovida desde las asociaciones belenistas que eliminó los anacronismos y detalles costumbristas, ya que no había sitio para nada que no fuese verdad histórica y evangélica, y que en realidad fue, y aun es, historicismo, aplicada además con corrección académica y pretendido buen gusto. Al eliminar los anacronismos y los detalles costumbristas, incluidos los de las figuras, se acabó con la figura popular y, por tanto, con el nacimiento tradicional español. No se quería, como se afirmaba en 1948 desde la Asociación de belenista de Madrid, un Nacimiento lleno de anacronismos.

(...)

Hoy, el montaje del Nacimiento ha dejado de ser una actividad familiar, al olvidar que nuestro Nacimiento, el tradicional, el de nuestra infancia, el de nuestros padres y abuelos, el de siempre, no se concebía como una maqueta de una realidad histórica, sinó como la expresión de una idea, que no era otra que mostrar, de forma humilde y sencilla, la presencia de Dios entre los hombre, entre nosotros."

Algunes de les figures anacròniques desaparegudes del pessebre popular:

El caçador

El sereno

El mossèn

La castanyera

Fes ta festa: la cultura popular a la ràdio

Ja fa uns quants anys que col.laborem amb el programa de ràdio per internet Fes ta festa. Presentem cada Nadal una secció que es diu El pessebre és un món. És una bona oportunitat per difondre petites càpsules de coneixement o de reflexió al voltant el pessebre en un entorn on hi ha temes relacionats amb molts àmbits de la cultura popular.

Aquest any hem preparat aquests espais:

- El pessebre popular i el seu calendari

- Salvador Masdéu, els secrets del fang

- Joaquim Renart i el pessebre

- La pandèmia i les entitats pessebristes: una enquesta

- El cicle festiu nadalenc al 2n Congrés Català d’Antropologia

A l'enllaç anterior, a més podeu trobar i escoltar els espais que hem presentat des de 2012

Pessebres i el canvi climàtic

 La 71ª esposició de pessebres del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès presenta enguany una exposició dedicada al canvi climàtic. 

Ja fa deu anys que els pessebristes de Castellar treballen les seves exposicions a partir d'un eix temàtic complemantari al relat del Nadal.

L'exposició, que es podrà veure fins al primer cap de setmana de febrer, està formada per 17 escenografies on es representen algunes de les conseqüències del canvi climàtic. 

Un pessebre popular a la Vall de Núria

Aquest any, he tingut l'oportunitat de fer el pessebre del Santuari de Núria. L hem fet conjuntament amb la Laura, en representació del Grup pessebrista de Castellar del Vallès.

Hem fet un pessebre popular, com ens va demanar Mn. Joan, amb figures de l' Aurora Mas.

Posar un pessebre a 2000m. ha estat una bona manera de celebrar els meus 25 anys fent pessebres al grup de Castellar. 

Es podrà veure fins a la Candelera.

L'afany de novetat en el pessebre

 Llegim al llibre "El pessebre" de Joan Amades:

Sereno dels Germans Vidal

" L'afany de novetat portava a introduir al pessebre tot allò que es produïa de nou dintre de la vida de la ciutat, i aquest motiu ha fet desfilar pel pessebre un seguit de figures i de fets que la majoria de vegades han estat fugissers i passavolants, però que d'altres s'hi han fossilitzat i s'hi han mantingut. Un personatge que va sorprendre que hi fos introduït fou el sereno, i, encara que no en tenim dades, creiem ben segur que la petjada que va deixar la seva presència entre els nostres besavis degué ser a causa que se'l representés en figura de pessebre. Probablement la seva adaptació entre els personatges del pessebre constituí una novetat que va marcar data en el pessebrisme de l,'any 1785, que foiu quan hi va sortir per primera vegada."

El pessebre sempre s'ha fet d'acord amb les inquietuds del moment. Fer dialogar el pessebre amb la vida és el més tradicional que hi ha en el món pessebrístic. 

El sereno, obra de Lluís Carratalà

Els pessebres de la Pepa

 La Pepa Brasó és una de les artesanes que encara tenen parada pròpia a la Fira de santa Llúcia de Barcelona. Le figures que presenta no passen desapercebudes a ningú. Fa més de 30 anys que s'hi dedica, té formació de creamista i anys enrera venia les seves creacions de ceràmica.

Les figures de la Pepa parteixen d'uns originals crats pel dibuxant Scaramuix que ella reprodueix i pinta d'una manera atrevida. Són una reinterpretació del pessebre tradicional, amb una mirada naif que posa el "misteri" del Nadal en un pla més humà i amanit amb un toc de sentit de l'humor.

Contemplar les figures de la Pepa genera una sensació de proximitat i tendresa. És impossible no somriure davant les expressions dels seus personatges. El pessebre és sempre una reinterpretació del relat del naixement. No hi ha una única manera de representar el naixement de Jesús, aquest és un clar exemple del que sempre diem.

La podem trobar a la Fira de santa Llúcia de Barcelona.

Exposició: Navidad y Burguesía. Costumbres navideñas en España, 1880-1930

Des d'avui i fins al 17 de gener al Museu Casa Botines de Gaudí, de la ciutat de León es podrà veure l'exposició "Navidad y Burguesía. Costumbres navideñas en España, 1880-1930", comissariada per Ángel Peña Martín, doctor en historia de l'art i un dels estudiosos del pessebre més notables a l'estat espanyol.

Ángel Peña Martín es el propietari de la Colección Nacimiento Tradicional Peña Martín, que és la col·lecció privada d'objectes relacionats amb el Nadal més important d'Espanya i està formada per postals, llibres, figures de pessebre, guarniments de Nadal i tota mena de documentació artística i històrica sobre el Nadal en els segles anteriors al XX.

Fuit de la seva tasca de recerca va publicar al 2016 el llibre La navidad en España en el siglo XIX. El Nacimiento y sus tradiciones.

La caiguda d'un mite?

Sempre que vaig a Olot visito el Museu dels Sants per apreciar la col.lecció de figures de pessebre de l'Amadeu. Entre la visita que vaig fer l'any 2019 i la que vaig fer el passat mes de setembre de 2021 ha passat una cosa molt important. La cessió del fons de figures de la Família Bolós al fons del Museu ha portat a que l'historiador Joan Yeguas fes una acurada anàlisi de les obres i a partir d'aquí ha pogut determinar que moltes de les figures tradicionalment atribuides a Ramon Amadeu, no son pas d'aquest autor.

Tot i que l'extensa literatura sobre Ramon Amadeu havia inflat excesivament el catàleg d'obres d'Amadeu -com ja deiem en aquest bloc fa uns anys- les seves figures de pessebre van marcar el camí de molts escultors catalans que van dedicar-se a fer figures de pessebre al llarg del segle XIX. Un acurat estudi de les diferents figures atribuides a Amadeu desvetllen l'existència de seguidors, deixebles i imitadors de qualitat molt notable.

La fabulosa cavalcada de Reis va ser modelada després de la mort d'Amadeu per un escultor del que no es coneix el nom i que Yeguas li diu Mestre de la col.lecció Gelabert, també atribueix a a quest autor la coneguda filadora amb xai. Un altre autor identificat, també actiu després de la mort d'Amadeu fou Pau Xacó, esmentat per Joan Amades. Els pastors amb xai o el músic amb sac de gemecs que sempre haviem vist atribuides a Amadeu, ara haurem d'acostumar-nos a veure'ls com a peces d'en Xacó.

Primer vaig pensar que havia caigut un mite i reconec un cert desencís després de tants anys d'anar a veure aquestes peces d'Amadeu. De seguida vaig veure que era una sort que comencin a a apareixer els noms d'altres artistes tant bons o més que el propi Amadeu i que havien quedat ocults a la seva ombra.

El treball de Yeguas es una mostra més de la necessitat de fer bones recerques aplicades al pessebrisme. Massa vegades les dades corren acríticament d'un llibre a un altre fins que arriben a generar confusions difícils de desfer. 

Filadora amb xai 1825-1850. Mestre de la col.lecció Gelabert

Pastors amb xai. 1825-1850. Pau Xacó

Cavalcada de Reis i comitiva. 1825-1850. Mestre de la col.lecció Gelabert

Músic amb sac de gemecs. 1825-1850. Pau Xacó

Inagurada l'exposició "Salvador Masdéu o l'enigma del fang" al Museu Arxiu de Llavaneres. Del 26 de novembre de 2021 al 30 de gener de 2022

©Fotografia: Júlia Montlló

Divendres dia 26 de novembre de 2021, al Museu-Arxiu de Llavaneres, vàrem inaugurar la "7a Mostra de figures de pessebre. Escultures de petit format" amb  l'exposició: Salvador Masdéu o l'enigma del fang. 

Una exposició que s'ha pogut dur a terme gràcies al director del Museu-Arxiu, Lluís Albertí i en Ferran Manau, incansable col·laborador, amb el suport incondicional de l'Ajuntament de Llavaneres. Aquesta però, no s'hagués pogut tirar endavant sense la col·laboració de varies persones i de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, que han cedit les seves peces i han confiat en nosaltres:

A l'Associació de pessebristes de Barcelona, i molt especialment a l'amic Josep Porta. A l'Enric Benavent, al Dr. Pere Catà, a l'Albert Dresaire, en Joan Llonch, a l'Hernan de Rivera, al Jordi Simó i al Dr. Joan Carulla. Però també, hi ha dos noms que hem de destacar, en Toni Pruna i en Toni Dorda. Sense el primer, no hi hauria hagut exposició. Ell és l'autor de moltes de les reproduccions dels motllos de Masdéu. El mèrit no és només fer-les, sinó haver conservat aquests motllos i haver-los-hi donat vida, amb unes mans envaïdes d'excel·lència i destresa.

En Toni Dorda, perquè ha estat el cor i el motor de l'exposició, i si llegiu la presentació del catàleg ho entendreu. La seva perseverança i el seu entusiasme són els culpables del resultat que heu pogut veure a l'exposició i els que no l'heu visitada, us animem a fer-ho. És un "sense paraules".

També tenim un agraïment, fruit de la recerca i del picar pedra durant més de tres anys, que ens ha permès localitzar a la família d'aquest gran artista. Per a nosaltres, investigadors, trobar descendents vius de Salvador Masdeú ha estat sense cap mena de dubte, la cirereta del pastís. I des d'aquestes línies, els reiterem el que ja els hem dit dotzenes de vegades durant les nostres trobades: gràcies. Els volem agrair la seva disponibilitat, l'entusiasme i la col·laboració en tot el que ha calgut. I així ho continuarem fent  per al 2024, el centenari de la mort de Salvador Masdéu Freixenet.

També volem deixar constància que en aquest projecte hauríem pogut ser més, nosaltres hem estès la mà.

Tots aquests agraïments i tot aquest sucre reafirma el que varem explicar en la inauguració: que és un treball d’equip i de molt de temps de recerca, preparació, muntatge, difusió, etc... On hi ha hagut moments de tota mena: d'intensitat, de desesperació, exasperació, de nervis, d'alegries, de més desesperació, de molts més nervis, però que finalment, creiem, han estat fructífers. 

Volem agrair al Museu-Arxiu l'edició del catàleg que acompanya l'exposició, amb bona part  dels resultats de la recerca i les fotografies de l'exposició.

En nom dels comissaris de l'exposició i autors del catàleg, gràcies pel vostre interès, mostres de simpatia, coratge, per ser presents.

L'exposició es podrà veure fins el 30 de gener. 

Ens agradarà poder llegir les vostres impressions al llibre de signatures que el Museu-Arxiu ha deixat a la vostra disposició, a l'entrada de l'exposició.

Horari de visites:        dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h

                             dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 20h

                             diumenges i festius d’11 a 14h

                             Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener

Informació i visites guiades:  Jordi Montlló Bolart

                                               00 34 676259583

                                               jordimontllo@gmail.com                                                  

                                               Antoni Dorda Ventura    

                                               00 34 615342096

                                               antoni@dorda.cat 

TROBAREU UN AMPLI REPORTATGE FOTOGRÀFIC ENTRANT A:

http://elpessebredelamula.blogspot.com/

©Fotografia: Joan Soler

©Fotografia: Joan Soler

Amb l'inici de l'advent, les fires de Nadal

 Amadeu Carbó en el seu llibret "Celebrem el Nadal" diu:

"La preparació del Nadal requereix temps i dediació. Les llars es guarneixen amb verd, amb ruixes lluents, tot fent el pessebre, decorant l'arbre, encenent llumetes de colors intermitents i moltes altres coses. Per fer-les correctament és necessari proveir-se de tota una sèrie d'elements que no9més es troben a les fires de Nadal i que són exclusius d'aquesta època.

La tradició marca la diada de Santa Llúcia, el 13 de desembre, com la data indicada per establir les parades de fira al carrer, encara que avui en dia molts d'aquestes fires ja estan actives a principis de desembre. D'aquí que la majoria de fires de Nadal portin el nom genèric de Fira de Santa Llúcia."

Una de les parades més interessants de venda de figures de pessebre la trobem a la Fira de Nadal de Mataró, és La parada d'en Carles, regentada pel nostre consoci Carles Dresaire. L'experiència d'en Carles en aquest sector l'ha portat a dotar a la seva parada d'una gran varietat de figures de pessebre moltes d'elles provinents de les mans dels millors escultors del moment, tant catalans com espanyols o italians.

Si tradicionalment les parades de figures de pessebre les posaven els propis artesans, actualment veiem que artesans amb parada pròpia en queden molt pocs. L'opció per la qualitat  i la varietat de les figures fa que aquesta parada sigui un punt de referència per a tots els pessebristes a l'hora de trobar bones figures. 

Exposició: Salvador Masdéu o l'enigma del fang

El dia 26 de novembre de 2021, a les 7 del vespre, el Col·lectiu de pessebrisme El Bou i la Mula i el Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres exposen l’obra de Salvador Masdéu i Freixenet (Barcelona 1859 -1924), autor  de totes les figures de pessebre bones del seu temps, en paraules de Joan Amades. Tot i formar part de moltes vitrines de col·leccionistes i la influència de la seva obra en artistes coetanis i posteriors, se’n sabia ben poca cosa, i encara no totes eren correctes.

La seva extrema humilitat, que ni signava les seves peces ni deixava que escrivissin el seu nom quan li feien una entrevista al diari, va contribuir a aquest desconeixement.

Amb aquesta exposició, on es mostren  més d’un centenar de peces, fruit d’un treball de recerca de tres anys, es posa llum a la foscor que imperava sobre un dels figuraires de pessebre amb més influència durant la segona meitat del segle XIX i primera del segle XX.

Catalunya ha estat bressol d’incomptables artistes i artesans del fang. Molts dels quals, potser masses, han passat per l’adreçador de la història de forma completament anònima. Salvador Masdéu podria haver estat un d’aquests casos, un dels més sagnants, donada la seva qualitat artística, la influència i reconeixement que va tenir en el seu moment i l’abast de la seva obra, que li va sobreviure.

La seva és una obra plena de força, de caràcter i de dinamisme. Darrera de cada peça hi ha el treball acurat i meticulós d’un artista complet, d’un pessebrista amb ànima d’escultor i d’un escultor amb vocació de pessebrista. Potser oblidat després de la seva mort, amb una obra sense continuïtat aparent, si més no reconeguda.

Cal, doncs, fer justícia i treure a la llum l’esplendor de l’artista complet, honorar-lo i posar nom i cognom a moltes de les nostres figures. Aquest és l’únic camí per assolir l’objectiu que tant les poques col·leccions públiques, com les privades, deixin de ser un cúmul de figures anònimes de terracota i passin a constituir una part important i ben documentada del patrimoni cultural català.

L’exposició “Salvador Masdéu o l'enigma del fang” s’ha cuit a foc lent, molt lent i és fruit d’una recerca realitzada per Antoni Dorda, Jordi Montlló i Laura Bosch, autors del catàleg, que pretén posar en valor l’art i l’ofici de Salvador Masdéu; donar-lo a conèixer i, perquè no, retre-li un merescut homenatge de la millor manera que sabem fer els del Col·lectiu El Bou i la Mula.

La recerca ha permès posar llum a moltes ombres sobre el personatge. D’ell només es coneixia el que havien publicat Joan Amades i Josep Maria Garrut. No es coneixia ni el segon cognom i les dates de naixement o defunció ballaven segons qui escriguis el text.

Gràcies a la recerca hem arribat per línia paterna fins a principis del segle XVIII. Hem descobert quants fills van tenir en realitat en Salvador i l’Eulàlia i hem localitzat els descendents fins a quatre generacions. Parlarem del viatge a l’Argentina; de la mort de la Paulina, una de les seves filles, en un bombardeig de la Guerra Civil; de la seva obra, dels seus imitadors i els seus seguidors i de moltes altres coses que us sorprendran  i que us convidem a descobrir visitant l’exposició.

Gran part de la seva obra s’ha conservat i s’ha transmès de generació en generació gràcies als col·leccionistes. Alguns d’ells han col·laborat cedint les seves peces i els hi ho volem agrair. També hi trobareu reproduccions fetes amb motiu de l'exposició, pel figuraire i deixeble de Lluís Carratalà, Toni Pruna. Gràcies a ells hem pogut ajuntar més d’un centenar de peces de Salvador Masdéu d'una qualitat excepcional.

FITXA TÈCNICA:

Comissaris:  Jordi Montlló Bolart

                    Antoni Dorda  Ventura

                    Laura Bosch Martínez

                    Ferran Manau i Graupera

Horari de visites:        dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h

                             dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 20h

                             diumenges i festius d’11 a 14h

                             Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener

Informació i visites guiades:  Antoni Dorda Ventura    

                                               00 34 615342096

                                               antoni@dorda.cat 

                                               Jordi Montlló Bolart

                                               00 34 676259583

                                               jordimontllo@gmail.com                                           

                                                

Sant Francesc d'Assís, patró dels pessebristes

 

Avui que és Sant Francesc d'Assís, us proposem llegir aquest document de la Congregació pel Culte Diví. I, per si no domineu el llatí, aquí en teniu la traducció:
 

Els membres de les Associacions espanyoles, anomenades vulgarment “associacions de pessebristes”, professen un culte devot a Sant Francesc d’Assís, el sant que amb fervent amor va representar al Nen Jesús, embolcallat amb bolquers i ajagut en una menjadora.

D’aquí que l’Excm. Sr. Gabino Díaz Merchán, Arquebisbe d’Oviedo, President de la Conferència Episcopal Espanyola, tingués a bé aprovar, acollint els desitjos dels pessebristes, l’elecció que van fer de Sant Francesc d’Assís com a Patró celestial de les citades Associacions.

El mateix Prelat, en carta datada el 18 de desembre de 1985, suplicava vivament que, tenint en
compte la “Instrucció sobre Calendaris particulars i Oficis i Misses Pròpies que han de ser reconegudes”, n.30, siguin confirmades la dita elecció i aprovació.

Així, doncs, la Congregació pel Culte Diví, en virtut de les facultats conferides pel Summe
Pontífex Joan Pau II, després de considerar el que s’ha exposat i tenint en compte que l’elecció i
l’aprovació van ser fetes conforme a dret, accedeix als Precs i confirma a Sant Francesc d’Assís Patró
celestial de les “Associacions de Pessebristes”, amb tots els drets i privilegis consegüents conforme a les rúbriques.

Sense que consti res al contrari.

Palau de la Congregació pel Culte Diví, 15 de gener de 1986.