17 de desembre del 2019

Conferència El Pessebre de Joan Alavedra


Avui dimarts a les 17h a l'Aula Universitària per a Gent Gran de Montbau (Barcelona) presentaré novament la conferència: "El Pessebre de Joan Alavedra, un poema d'exili".   [A la Sala Polivalent Montbau C/ Domènech i Montaner 3, 08035 Barcelona]

El poema de Joan Alavedra conté diversos símbols que relaten la situació d'exili en què va ser escrit. La posterior transformació en oratori per part de Pau Casals i l'èxit internacional que va tenir (mai va ser estrenat a Catalunya en vida de Pau Casals) són un altre testimoni de la duresa de l'exili.

El pessebre, en figures o en poema, sempre és un motiu per parlar del món.

16 de desembre del 2019

Ofici o concepte. Tres consells de Josep M. Garrut

Va ser un honor poder comptar com a soci d'El Bou i la Mula al Dr. Josep Maria Garrut. Ell de seguida va veure que la nostra proposta d’entitat anava molt d’acord amb la seva manera d’entendre el pessebrisme.

Llegim en un article publicat l’any 1950 unes reflexions sobre el pessebrisme que ell veia. El text dona tres consells als pessebristes:

El primer diu que el pessebrista sigui imaginatiu, “que provoqui una directa inspiració subjectiva, nascuda de la pròpia imaginació, sempre filla naturalment d’una aprehensió del món circumdant”. Però si això no fos possible perquè ja requereix de si d’un cert contingut creatiu que no tothom posseeix, recomana inspirar-se en fotografies de paisatges o en prosa o poesia que descrigui un paisatge.

En segon lloc Garrut lamenta que els pessebristes no siguin excursionistes, els pessebristes -diu- han urbanitzat el seu pessebre. El pessebre ha perdut la referència al paisatge rural i anima els pessebristes a conèixer millor el paisatge per reproduir-lo.

El consell que em sembla més interessant, però, és el tercer. Afirma Garrut que per a un bon pessebre calen dues coses: ofici i concepte. L’ofici és la tècnica, la manera de resoldre els problemes que planteja el pessebre. El segon consisteix en mobilitzar el propi interior per generar idees que l’ofici ja s’encarregarà de plasmar. “En el pessebrisme actual no estan molt d’acord ofici i concepte: hi ha una superació del primer en detriment del segon, en carència de vegades, casi absoluta, del segon.”

Garrut acaba el text amb un breu apèndix on reflexiona sobre què vol dir fer un pessebre modern i diu que no es tracta d’aspectes externs, de com van vestides les figures, per exemple. El que defineix la modernitat o no d’un pessebre és el seu concepte, el ritme, les línies, les masses, el cromatisme. Un pessebre en mans d’un artista anirà més enllà d’elements historicistes, arqueològics o locals, aquests seran accessoris i per damunt d’això vibrarà l’esperit independent i total.

No és sorprenent la proposta de Garrut, tota la seva reflexió sobre el pessebrisme intenta transmetre sempre la mateixa idea, a fi d’elevar els pessebres al nivell d’obres d’art. El que no em deixa de sorprendre és que passats 70 anys d’aquests escrits, encara estiguem pitjor que aleshores. En el pessebrisme la tècnica ha guanyat la partida al concepte. Veure pessebres moltes vegades, acaba sent per a mi un avorrit exercici de contemplació de destreses tècniques mancats de la més mínima intencionalitat emotiva, espiritual o artística, digueu-li com vulgueu.

Podeu llegir el text original al n. 229 del Fons Catà

15 de desembre del 2019

Tot són pessebres?





Tot són pessebres? Aquest és el títol de l'article que el divendres passat va publicar qüestionant quins han de ser els límits de la transgressió a l'hora de fer un pessebre.

A l'article, signat per Javier Ricou, s'hi arribava a la conclusió que "l'art dels pessebres pot ser transgressor i al mateix temps tradicional si hi ha un missatge evangèlic.

Les opinions dels antropòlegs Josefina Roma i Enric Benavent, fundadors d'El Bou i la Mula, eren la base de l'article.

El podeu llegir aquí.

14 de desembre del 2019

El bon llenyataire



En Miquel caminava capcot, amoïnat i pensarós. Volia anar a veure aquella família de la que tothom parlava, i portar-los-hi un bon present, però en Miquel era pobre, molt pobre, i no sabia què fer.


Havia nascut a la llar on ara vivia sol al mig del bosc. Els seus pares feia anys que faltaven, mai havia anat a l’escola i no en sabia res de lletres ni de números i a més, era una mica enze. En Miquel però, era una ànima de càntir, un tros de pa que mai tenia un no per resposta i el poc que tenia sempre ho compartia. Treballava al bosc fent fagines pels forns i feixos de llenya que repartia per les cases a canvi de la voluntat, però eren mals temps per tothom i aquesta era més aviat escadussera.


Se’n parlava arreu. Dins d’una cova havia nascut un nen. Els seus pares feien una fila mísera. S’hi estaven acompanyats per un bou i una mula i com en Miquel, eren molt pobres. Tothom de la rodalia havia portat presents: un mató, un cistell d’ous frescos, una carbassa, un pa, fins i tot hi havia una panera de peix. Ell s’ho mirava de lluny, amagat rere uns arbustos i tapat amb una gruixuda capa de pell, doncs feia molt de fred. Patidor com era frissava ja que no tenia res per a dur. Trist i capcot se’n va anar de nou a la muntanya a treballar.


Dins del bosc, continuava fent voltes sobre què fer: podia vendre’s l’única destral que tenia i comprar algun present, però després com treballaria? Volia vendre’s la capa que el protegia del fred, però era vella i estava espellifada. Mentre en pensava alguna, o si més no amb força voluntat ho intentava, va posar-se a nevar com mai ho havia fet en aquella contrada.


En Miquel, que era un home fort i valent com pocs, havia fet un feix de llenya molt gran, l’havia lligat amb una corda i veient que el gruix de neu cada vegada es feia més gruixut va decidir anar-se’n cap a casa. Tot just a mig camí i passant prop de la cova on s’estava aquella família pobra i misteriosa, la nevada va fer-se extraordinàriament intensa. Amb prou feines podia caminar. Des d’allà estant, va veure l’obertura de l’habitacle improvisat per aquella pobra gent i va sentir el plor d’un nen. Un plor profund que l’esgarrifava i li estrenyia el cor. Sense deixar anar el feix de llenya va córrer tot el que les seves cames i la neu li varen permetre, fins arribar al portal on encara plorava l’infantó. En Miquel va adonar-se que tota la gentada havia fugit pel mal temps i que dins la cova només hi havia la mare del nen, una noia jove i bonica com un sol, el pare, un home gran i amb cara de bona persona, un bou prim i vell, una mula i un nen rosset i blanquet que no parava de plorar.


Tímid com era, en Miquel va gosar preguntar:


-Perdoneu, per què plora aquest infantó?


La mare, amb un somriure a la cara que no amagava l’amargor li va dir:


-Te fred i no tenim res per a escalfar-lo, patim per por de que se’ns mori glaçat!


En escoltar aquestes paraules en Miquel va sentir un calfred que li va transcórrer tot el cos i fermament va exclamar:


-No us amoïneu ara mateix deixarà de plorar!


D’una revolada deixà anar la pesada càrrega de llenya que duia a l’esquena, va preparar un munt de branquillons i esca seca i amb una pedra foguera va encendre un foc en un no res.


L’expressió d’aquells pares amoïnats, va passar en un instant de la profunda tristor a la immensa alegria, i el nen en sentir l’escalfor del foc, va regalar un somriure a aquell llenyataire, adormir-se tot seguit mentre la seva mare l’alletava.


Josep, que era com es deia el pare del nen, va torrar pa i Maria, la mare, va fer truites. Tots tres soparen junts i fins ben tard varen xerrar i riure, fins que plegats, bou i mula inclosos, quedaren adormits al voltant del foc. Tots menys en Miquel. Ell no va aclucar l’ull vigilant les brases, embadalit i feliç, sentint-se valorat i estimat per aquella família desconeguda i pobre, tant pobre com ell.


I és així com el bon llenyataire, sense saber-ho, va portar el present més valuós de tots els que va rebre aquella família pobre i misteriosa. Tanmateix va emportar-se el millor dels regals: l’agraïment d’uns pares desesperats i el somriure d’un nen ros i blanquet, mort de fred.






Toni Dorda
Desembre de 2019

13 de desembre del 2019

Formar part del pessebre

La representació del naixement de Jesús des dels seus inicis ha servit per emmirallar la societat, per projectar-se al costat d’una escena especialment transcendent. Si ens fixem bé en la primera representació –literària- del naixement de Jesús, els evangelis de la infància, veurem com tant en el de Mateu com en el de Lluc ja apareix representada la societat per a la que s’escriu aquell text.
Figures de tipologia catalana obra d'Alina Antonell. Grup pessebrista de Castellar del Vallès
L’evangeli de Mateu posa com a destinataris de l’anunci del naixement uns estrangers, que ni tant sols coneixen l’escriptura i han de rebre el senyal a través d’un fenomen natural com és l’estel. Mateu escriu el seu evangeli per a una comunitat de jueus que s’acabaven  de convertir al cristianisme. És evident que amb l’episodi dels mags està dient a aquella gent que ve d’una tradició i que només ells eren el poble de Déu, que amb Jesús les coses canvien i tot el món és destinatari del missatge diví. Els mags són l’alteritat que qüestiona la comunitat de creients, antics jueus, que està llegint el text. Si en l’inici de l’evangeli Mateu fa referència clara a la vinculació de Jesús amb el llinatge d’Abraham i David, amb el “vingueren un savis d’Orient” (Mt, 2, 1) posa en escena un alter ego que pretén fer reflexionar els seus destinataris sobre la universalitat del missatge de Jesús.
Semblantment passa a l’evangeli de Lluc en el qual els primers a rebre la notícia són els pastors, que en aquella societat tenien una consideració social molt baixa, ja que es passaven el dia entre animals, sense anar mai al temple i, per tant, eren considerats impurs. Amb aquesta opció Lluc també usa un col·lectiu aliè per fer pensar els oients sobre l’ordre social establert
Hem observat com al llarg de la història de l’art, especialment a partir de l’Edat Mitjana, els artistes han proposat interpretacions cada vegada més variades, influenciades pels seus països, per l’època, per l’estil de vida o per la inspiració personal de cada un. El tema de la nativitat s’ha vist àmpliament transformat en una evolució que és un reflex de la mentalitat de cada context que l’ha produïda. És fàcil trobar elements simbòlics que fan referència a preocupacions teològiques o socials característiques de cada època, així com també és habitual trobar entre els personatges que adoren Jesús els donants o mecenes dels quadres.

MNAC. Adoració de Crist amb la Família Ayala. Autor: Juan de Roelas s. XVI.
Exemple de com el mecenes es fa present al costat del Naixement.


12 de desembre del 2019

El pessebre a Fes Ta Festa


Un any més el nostre col·lectiu participa al Fes Ta Festa, el programa de ràdio, amb més de 28 anys d'història, dedicat a portar la cultura popular a la ràdio i a internet.

El Bou i la Mula ja fa 8 anys que ens fem càrrec de la secció El pessebre és un món. Podeu escoltar els nous podcasts d'enguany (i recuperar els d'anys passats), en aquest enllaç.

11 de desembre del 2019

El pessebre de la Catedral d'Strasbourg

La Catedral gòtica d'Strasbourg acull un pessebre interessant format per figures de grans dimensions enmig d'un escenari contínu que va des de l'Anunciació a la Presentació al Temple. L'escenografia és minimalista però va emmarcant cada una de les escenes amb elements diferenciadors.
He trobat a faltar una mínima fitxa tècnica del pessebre amb l'autoria del treball i de les figures.


Anunciació a Maria
Detall de l'anunciació
Visitació

Naixement
Adoració dels Reis



 





Presentació al temple

10 de desembre del 2019

Que el pessebre parli a la nostra vida

El Papa Francesc acaba de publicar una carta apostòlica titulada Admirable signum on fa una explicació molt bonica de la tradició del pessebre. "El pessebre, és com un Evangeli viu", afirma només iniciar la carta en la que vol encoratjar a que aquesta tradició no es perdi mai.

Seguidament explica la tradició del pessebre a partir de Sant Francesc i ens proposa reflexionar sobre alguns dels elements clàssics del pessebre. Les reflexions del Papa ens conviden a lligar els símbols del pessebre a la nostra vida. "En primer lloc, representem el context del cel estrellat en la foscor i el silenci de la nit. Ho fem així, no sols per fidelitat als relats evangèlics, sinó també pel significat que té. Pensem en quantes vegades la nit envolta les nostres vides." 

També es fixa en els personatges: els pastors, els captaires "gent que no coneixen altra abundància que la del cor", Josep i Maria, el Nen Jesús, els Reis Mags...

La carta acaba amb una interessant reflexió, molt propera al que sempre hem plantejat des del nostre Col.lectiu: "No és important com es prepara el pessebre, pot ser sempre igual o modificar-lo cada any; el que compta és que aquest parli a la nostra vida."

Podeu llegir-la sencera a Catalunya religió. Val la pena!!!

9 de desembre del 2019

Mataró i l'ermità de Samalús

Aquest Nadal els pessebristes de Mataró ens tornen a oferir la seva exposició i, també, el seu butlletí. L'estan publicant ininterrompudament des de l'any 2002, per tant enguany ja tenim el número 18.

A més a més de notícies i notes relacionades amb l'activitat pròpia de l'entitat, en el butlletí s'hi troben altres articles de temàtica variada.

El nostre col·lectiu hi és present amb un escrit de la Laura Bosch comentant l'exposició dedicada al doctor Pere Catà i amb un article commemoratiu dels 20 anys d'El Bou i la Mula.

Però volem destacar l'interesantíssim article signat pel membre del nostre col·lectiu Antoni Dorda: "Mn. Ramon, el capellà de la sotana esparracada". Un article molt ben documentat en el qual es donen detalls de la vida i l'obra de Mn. Ramon Garriga (Vic, Osona 1876 - Samalús, Vallès Oriental 1968), conegut com l'ermità de Samalús. Antoni Dorda ja ens havia parlat d'aquest figurista en un post en el nostre bloc, però ara amplia la informació que allà s'hi recollia i aporta un conjunt de fotografies de l'obra de l'ermità de Samalús.

Hem d'agrair als pessebristes de Mataró que ofereixin espai en el seu butlletí per difondre articles com aquest.

8 de desembre del 2019

Capgirant la història del pessebre


El dijous 12 de desembre a les 20h, xerrada de l'Albert Dresaire, membre del nostre col·lectiu, a la Casa dels Entremesos (plaça de les Beates, 2, de Barcelona).
La xerrada, amb el títol Capgirant la història del pessebre, vol oferir elements de reflexió per mostrar que la innovació forma part de la tradició del pessebre.

7 de desembre del 2019

Figures catalanes

Nacimiento catalan M2 10 cm barro pintado De Francesco

Hi ha molts pessebristes que fan pessebres ambientats en paisatges de casa nostra, i una de les dificultats amb què es troben és aconseguir figures d'estil català de qualitat.

Enguany la parada d'en Carles ofereix figures de l'artista napolità Salvatore de Francesco, que ha realitzat figures "a palillo" reproduint la típica indumentària catalana.

Grup del cagatió. Salvatore de Francesco. 10 cm.
A més, la parada d'en Carles ofereix una novetat. L'obra d'un nou artista que vol recrear les figures de Carratalà. Són figures fetes amb motlle, de fang cuit i pintat, i que permeten als pessebristes disposar de figures de fang d'estil català per als seus pessebres a un preu econòmic.

Naixement estil Carratalà. 10 cm

6 de desembre del 2019

El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme


No diem res de nou si afirmem que fra Valentí Serra de Manresa és un entusiasta de la tradició del pessebre. N'ha fet molts escrits i n'és un erudit. El nostre col·lectiu va tenir el goig de publicar, fa uns anys, un opuscle coordinat per ell: Els caputxins ...i el pessebre.

Ara ens presenta un llibre dedicat al pessebre: El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme, publicat per Editorial Mediterrània. 

A la web de l'editorial podem llegir:

Els religiosos caputxins de Catalunya i Mallorca han estat uns entusiates propagadors del pessebrisme popular, especialment durant la represa de la vida religiosa després de les exlcaustracions del segle XIX, quan els frares impulsaren la pràctica de construir pessebres, que la tradició catalana ha descrit com un conjunt de figuretes que representen el naixement de Jesucrist i la seva adoració pels pastors.

Aquest volum, El nostre pessebre, aporta una síntesi històrica sobre l'origen del pessebre, que es remunta a l'experiència del Nadal a Greccio viscuda l'any 1223 pel mateix sant Francesc d'Assís. El pessebre, al cap de vuit segles, ha esdevingut una de les principals construccions festives d'art efímer del patrimoni cultural i espiritual del nostre poble.


Amb aquest nou títol de la col·lecció "A la caputxina" –que ja té alguns volums dedicats a l'aportació dels frares catalans a la cultura popular–, es presenten les peculiaritats dels pessebres impulsats pels frares caputxins, juntament amb una breu presentació del simbolisme de les figures del betlem o pessebre.

5 de desembre del 2019

El Nadal, temps per recordar


En el darrer número de la revista Galilea.153, editada pel Centre de Pastoral Litúrgica, hi podreu trobar un article d'en Quico Manyós: El Nadal, temps per recordar. 

Galilea.153 és una revista de litúrgia i pastoral que vol donar eines per a les celebracions litúrgiques, però al mateix temps establir ponts entre la comunitat que celebra i totes les realitats on es manifesta la vida cristiana.

En aquest número (número 10, novembre-desembre 2019) es parla de l'Església (dis)capacitada, i un dels articles recupera l'experiència que Quico Manyós ja ens va explicar en el llibre Per Nadal, el pessebre (CPL. Barcelona, 2005). Una experiència en la que el pessebre era el centre d'un treball de l'equip d'una residència de Mataró, destinat a persones grans amb demències lleus.




4 de desembre del 2019

Pessebres i cinema, nova exposició del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès



El Grup pessebrista de Castellar del Vallès presenta la seva 69ª exposició en la que tots els pessebres estan ambien tants en escenes de pel.lícules de cinema. Una nova aposta per presentar una exposició de pessebres amb un centre d'interés paral.lel al relat del Nadal.

Vegeu els horaris.




3 de desembre del 2019

Els pessebres de Jaume Lladó


Aquest cap de setmana, el programa Creure Avui, produït pel Consell Pastoral de l'Arxiprestat de Mataró i que s'emet per Televisió de Mataró, ha emès un reportatge sobre la trajectòria pessebrista de Jaume Lladó.

El reportatge inclou una entrevista amb Lladó, en la que explica els pessebres que havia realitzat durant molts anys a Perpinyà i a Sant Miquel de Cuixà. Uns pessebres que combinaven la preocupació per qüestions socials i la voluntat de manteniment de la tradició.

Pel seu caràcter innovador, els pessebres de Lladó ja havien estat estudiats pel nostre company Enric Benavent a la seva tesi doctoral ("Simbolisme religiós a l'espai públic. El cas dels pessebres públics i les possibilitats d'innovació en el pessebrisme").

Exiliat a França, l'argentoní Jaume Lladó ha desenvolupat una intensa activitat cultural. Ara, gràcies al treball de Joan Francesc Clariana podem gaudir d'aquest interessant document.

El podeu veure en aquest enllaç.

2 de desembre del 2019

L'oníric món del doctor Pere Catà - INAUGURACIÓ


Amb aquesta exposició el nostre col·lectiu inaugura els actes de celebració del vintè aniversari des de la nostra creació.

Està dedicada a un figuraire a qui fa un any, el Col·lectiu El Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona vàrem homenatjar. Un escultor sense taller, allunyat del bullici mundà,
que com una formigueta treballa per a ell, en el seu minúscul estudi, pel seu plaer i sobretot, per fer plaer als seus amics. Ell és el Doctor Pere Catà i Vidal (Sant Pol – El Maresme, 1937); més
conegut entre els pessebristes i amics com el doctor Catà, és un dels grans desconeguts fora del petit cercle dels pessebristes barcelonins. El seu desconeixement és directament proporcional a la seva vàlua.


La seva llarga trajectòria com a escultor amateur i la seva vinculació a l'Associació de Pessebristes de Barcelona i al Col·lectiu El Bou i la Mula, foren motius suficients perquè el 5
d'octubre de 2018 se li fes un homenatge com a mostra d'agraïment per la seva aportació tècnica, artística i humanística al món del pessebrisme. La present exposició és una fita més per tal de fer
més visible l’obra d’un escultor que transforma el fang en excel·lència.

El valor de l’obra escultòrica de Pere Catà

El seu estil és molt peculiar, treballa el detall fins els límits, desglossa els músculs com si fes un estudi d’anatomia. Les figures tenen moviment, expressió, estan vives. Busca postures dinàmiques, basades en la realitat, en personatges del carrer i capta l’instant precís on tots els músculs es troben en tensió per l’esforç del moment.

Quan treballa una figura, comença per donar-li la forma del crani, després les òrbites i li afegeix els glòbuls oculars, el nas, les orelles i la boca i amb un pinzell moll, molt fi, va repassant fins donar-li l’expressió de la cara. Es poden distingir amb tot detall els ulls, la conjuntiva vermella, la pupil·la, les còrnies, l’escleròtica, les aletes del nas, si porta una piga, les dents.

Alguns dels seus personatges no semblen figures de pessebre, sinó escenes costumistes d’un món imaginari de la cosmovisió del seu artista. Un amic psiquiatre un dia li va dir que reflectien angoixa. Ell assenteix amb escepticisme i sornegueria perquè per sobre de tot se sap creador i gaudeix de cada instant que la seva mà fa treballar el palillo.


Enguany teniu l’oportunitat única de poder veure la seva obra exposada al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, i us assegurem que en veure-la en quedareu per sempre més captivats.

L’any 2015, moltes d’aquestes peces varen formar part de l’exposició Provence et Catalogne, inaugurada a Arles (França) i de la qual, juntament amb en Jordi Montlló en vàrem ser els comissaris. Més de tretze mil visitants van aplaudir l’excel·lència, prostrant-se davant del Dalí del pessebrisme.

Més d’una cinquantena de peces que provenen totes elles de fons privats, la converteixen probablement en una exposició única i irrepetible. Acompanyen aquest esdeveniment, una exposició inèdita de fotografies de l’obra del Dr. Catà realitzades per Jordi Montlló. També podreu gaudir una mostra del Fons Catà que comprèn més d’un miler d’articles de premsa publicats entre finals del segle XIX i els anys 80 del segle XX , que el col·lectiu El Bou i la Mula ha digitalitzat i posat a disposició online gràcies al suport i al finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.


FITXA TÈCNICA
Comissaris: Jordi Montlló Bolart i Ferran Manau i Graupera

Organitza: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres
                  Col·lectiu d’opinió, recerca i difusió
                  del pessebrisme El Bou i la Mula

Lloc: Museu Arxiu Municipal de Llavaneres
         Carretera de Sant Vicenç, 14 (Can Caralt)
         08392 Sant Andreu de Llavaneres
Inauguració: 5 de desembre de 2019 a les 19:00 h
Restarà oberta fins el 19 de gener de 2020
Horari de visites: dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h
     Dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 20h
     Diumenges i festius d’11 a 14h
     Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener


1 de desembre del 2019

Calendari de L'Ermità

Fa uns anys un grup de persones va renovar el Calendari de l'Ermità, mantenint-ne l'esperit de tota la vida però donant-li nous continguts i millorant-le la qualitat.

No cal dir que des d'aquí el recomanem.

En l'edició d'enguany, a més a més d'altres continguts interessantíssims, hi podreu trobar l'article d'en Jordi Montlló La Fira de Nadal. "Com si em diguessis Llúcia", dedicat, és clar, la fira de Santa Llúcia.

Una fira que en Jordi coneix molt bé ja que va ser l'objecte de la tesi doctoral que va presentar fa un parell d'anys.





30 de novembre del 2019

No s’ha reflexionat al voltant de la Fira de Santa Llúcia


A l'edició d'avui del diari El Punt Avui podeu llegir una interessant entrevista al nostre president Jordi Montlló, en la que es parla de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona.

En reproduïm un fragment:

Quin tipus de fira és?
És una fira artesana? No. És una fira de pessebres? Sí, però cada cop menys. La fira és un esdeveniment relacionat amb la cultura popular tradicional, amb el patrimoni etnològic, immaterial..., però com tot aquest tipus de patrimoni, ha anat evolucionant. El dia que una expressió d’aquest patrimoni quedi fossilitzada, morirà, perquè perdrà el sentit. Però sempre s’ha de mantenir l’essència i per això cal un consens entre les comunitats relacionades amb aquest esdeveniment. Si aquesta reflexió no la fan els de dins, la fan els de fora. I això és una mica el que li ha passat a la Fira de Santa Llúcia: no hi ha hagut reflexió i les modes i la conjuntura econòmica se l’han menjat. A mi m’han intentat vendre com si fos d’aquí un producte fet a la Xina!

Podeu llegir l'entrevista completa aquí.

28 de novembre del 2019

L'oníric món del doctor Pere Catà


El proper 5 de desembre a les 19h. s'inaugura l'exposició L'oníric món del doctor Pere Catà, al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.

Més endavant us en donarem més informació, però ja ho podeu reservar a la vostra agenda!

FITXA TÈCNICAComissaris: Jordi Montlló Bolart
                  Ferran Manau i Graupera

Organitza: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres
                Col·lectiu d’opinió, recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la Mula

Lloc: Museu Arxiu Municipal de Llavaneres
        Carretera de St. Vicenç, 14 (Can Caralt)
        08392- St. Andreu de Llavaneres
Inauguració: 5 de desembre de 2019 a les 19:00 h
Restarà oberta fins el 19 de gener de 2020
Horari de visites: dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h
          Dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 20h
          Diumenges i festius d’11 a 14h
          Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener

26 de novembre del 2019

Per fi, Nadal!

 

"Ha arribat el Nadal a casa i, com cada any, els més petits treuen les caixes i monten el pessebre amb ganes i il·lusió. Però un fet màgic i misteriós s’anirà repetint nit rere nit: quan ens nens es lleven, troben totes les figuretes desordenades i representant escenes estranyes i fins i tot molt còmiques. Què passa a les nits mentre dormen? Viu un Nadal màgic i diferent!"



L'escriptora mataronina Lola Casas ens presenta, el llibre Per fi, Nadal!. Un llibre que ens redescobreix aquell aspecte lúdic del pessebre que de vegades oblidem. Els dibuixos, magnífics, són obra de Sebastià Serra.

No és la primera vegada que Lola Casas dedica un llibre al pessebre i a les seves figures.

El llibre està editat, molt ben editat, per l'editorial vilanovina El Cep i la Nansa.

La presentació del llibre serà el proper dissabte 30 de novembre a les 18h. a la Llibreria Dòria de Mataró.