30 d’octubre del 2019

Nou logotip de l'entitat

El jove dissenyador Cesc Benavent ( _empiricism ) va presentar el nou logotip de l'entitat, que estrenem en motiu del 20è aniversari.

Per fer el disseny del logotip s'ha basat en quatre valors clau de l'entitat com són: recerca, rigor, innovació i debat entre tradició i modernitat.




El logotip es caracteritza per usar una tipografia Chother, que és  geomètrica i neta. Aposta per trencar amb la logo-marca del logotip anterior i se situa en una línia contemporània de disseny corporatiu en la que es juga amb la tipografia. El nom és el logo, el nom és la marca perquè  el Col.lectiu està molt identificat amb el seu nom. 



Els personatges del bou i la mula no desapareixen sinó que queden integrats en la mateixa tipografia amb les banyes del bou a la "U" i la silueta de la mula en la "A" invertida, un excel.lent exemple de diàleg entre tradició i modernitat.

Es dona la feliç circumstància que el nadó que apareix a la fotografia de l'acte fundacional del Col.lectiu, és avui qui ens ha portat la renovació de la nostra imatge gràfica.

23 d’octubre del 2019

Els 20 anys d'El Bou i la Mula a BELÉN


S'acaba de publicar el número d'enguany de la revista BELÉN, que edita l'Asociación de Belenistas de Madrid. Un número que en aquesta ocasió es dedica quasi monogràficament a homenatjar a Santa Teresa de Jesús, amb articles multidisciplinars que estudien la celebració del Nadal en el Carmel Descalç. Val a dir que es tracta d'un conjunt d'articles interessantíssims.

I, tal com ja comença a ser tradició, a BELÉN hi podem trobar col·laboracions de membres d'El Bou i la Mula.

En aquest cas, al butlletí de Madrid hi podem llegir l'article d'en Jordi Montlló Transformar el barro en maestría: La obra escultórica del doctor Pere Catà, del que ja us parlarem properament.

Però en aquesta ocasió a la revista BELÉN també es fan ressò del nostre 20è aniversari, amb una ressenya que porta per títol El Bou i la Mula: dos décadas trabajando para la salvaguarda del belenismo como patrimonio integral.

Un dels objectius que sempre hem perseguit com a col·lectiu és portar el nostre treball més enllà del nostre àmbit. Per això ens alegra aquest reconeixement que ens arriba des de Madrid.

16 d’octubre del 2019

Ramon Amadeu, FOREVER!

Hi ha coses que per més que passin els anys no em cansaré mai de mirar. Cada vegada que vaig a Olot tinc una cita obligada amb els Amadeus del Museu Comarcal de la Garrotxa i del Museu dels Sants. Cada vegada em sento meravellat per la cavalcada de Reis, i per la resta de figures tan expressives.











9 d’octubre del 2019

La Nativitat al Museu Episcopal de Vic

Una de les coses que em fa gaudir quan visito un museu d'art és centrar la mirada en les pintures o escultures que estan relacionades amb la Nativitat, és a dir pessebres pintats. Un a de les coses més evidents que s'observa sempre és que cada época ha pintat el naixement de Jesús emmarcat en el seu propi context.

Això és l'essència del pessebre, representar el naixement de Jesús en el propi context, acompanyat dels personatges que representen el poble que acull aquest Misteri. 

Vegem algunes imatges d'obre que es poden veure al MEV.

Frontal d'altar de la Mare de Déu del Cóll. S. XII

Frontal d'altar de Bellver de Cardanya. S. XIV

Mestre de la Guàrdia Pilosa. (Pujalt) S. XV

Circumcisió. Retaule de Verdú. S. XV. Jaume Ferrer II
Epifania. Retaule de Verdú. S. XV. Jaume Ferrer II


Nativitat. Retaule de Verdú. S. XV. Jaume Ferrer II

Adoració dels pastors. Retaule de Verdú. S. XV. Jaume Ferrer II

Adoració dels Mags. Procedència desconeguda. S. XV

Epifania. S. XV. Jaume Huguet

Circumcisió de Jesús. Països Baixos. S. XV

Nativitat. Retaule de la Mare de Déu. S. XV. Francesc Solives

Epifania. Retaule de la Mare de Déu. S. XV. Francesc Solives

Epifania. S. XV. Joan de Rua

Nativitat. S. XVI Pere de Fontaines

Mare de Déu de la Llet. S. XVI. Joan Gascó

Mare de Déu de la Llet. S. XVI. Perot Gascó

Ramon Amadeu. S. XIX. Procedent d'Olot

Ramon Amadeu. S. XIX. Procedent d'Olot

Casulla del tern Despujol. Teixit i passamaneria. S.XV. València



2 d’octubre del 2019

Josep Maria Brull


Foto: Cesc Benavent
 Josep Maria Brull (1907-1995) es un escultor reconegut que va fer algunes figures de pessebre.

Nascut a Ascó, als vint anys s'instal·là a Ripollet per fer de mestre, fet que li permeté entrar en contacte amb diverses persones del món cultural sabadellenc, on va desenvolupar la seva faceta d'artista, de la mà d'Antoni Vila Arrufat.

Va voler anar a Olot a desenvolupar la seva faceta d'escultor però allà el 1940 va ser acusat de catalanista i separatista i el van desposseir del seu títol de mestre, per la publicació d'uns articles en català a la revista Germanor. Va tornar a Ripollet on va viure fins a la mort.

Les seves obres representen sovint escenes costumistes i del treball rural i les maternitats. Va participar en diverses exposicions i va guanyar nombrosos premis de gran renom. 
Josep Maria Garrut digué de la seva obra: "Brull fa una escultura externament modesta, sense grandiloqüències (...) crea aquestes escultures simples, fresques i espontànies a l'ensems que fortes, perquè responen a unes raons de lògica, i a la seva manera natural d'expressar-se, de pensar i de sentir"

Es conserva obra de Josep M. Brull al Museu d'Història de Sabadell, al Museu d'Art de Sabadell, al Museu d'Art Modern de Tarragona, a la Vil·la Casals-Museu Pau Casals del Vendrell, al Museu de Montserrat i al Museu d'Història de la Ciutat de Girona.

Foto: Cesc Benavent







Foto: Cesc Benavent

25 de setembre del 2019

El pessebre de Sant Ignasi de Loyola


Als Exercicis espirituals de Sant Ignasi podem trobar un exercici de contemplació dedicat al pessebre. Ignasi proposa que hom entri a formar part de l'escena, visualitzant el camí que van fer Josep i Maria des de Natzaret fins a Betlem. Proposa també fixar-se en les persones de Josep i Maria i el recent nascut Jesús, fent-se ell mateix un "pobret esclau indigne, mirant-los, contemplant-los i servint-los en les seves necessitats, com si estigués allí present".


L'esmalt que decora el sagrari de La Cova de Manresa representa aquesta escena.

Una vegada més veiem com el pessebre és una manera de representar-nos a nosaltres mateixos en l'escena del Naixement. 

18 de setembre del 2019

El fons d'amadeus de la família Bolós serà visible ben aviat

La Família De Bolós ha cedit les figures de Ramon Amadeu que tenien com a patrimoni familiar amb la condició que siguin restaurades y visibles per al públic.


Són 33 figures de reis, patges, soldats, àngels i animals fetes de terra cuita i amb un alt grau de realisme. Fins ara eren propietat de la família De Bolós que ha decidit cedir-les al fons dels Museus d’Olot. La família olotina les tenia a casa seva després d’acollir, a principis del segle XIX, l’escultor Ramon Amadeu que fugia de la Guerra del Francès.

Una gran notícia per als seguidors de l'obra de Ramon Amadeu i per a tots els pessebristes.

11 de setembre del 2019

Fons Renart

Quan l'escriptor, músic i dibuixant Apel·les Mestres va morir l'any 1936 va deixar tota la seva col·lecció de figures, que ell havia heretat del seu pare Josep Oriol Mestres (arquitecte de la façana de la Catedral de Barcelona i membre fundador de l'associació de pesserbistes de Barcelona), al seu bon amic Joaquim Renart.

La família de Renart va cedir al Museu dels Sants d'Olot aquesta col.lecció que permet tenir una visió de conjunt del pessebrisme fins a meitats del segle XX.

Fa poc que al Museu han renovat la part del fons Renart que tenen visible.









4 de setembre del 2019

20 ANYS !

Assemblea fundacional. Solius 4/9/1999

Han passat 20 anys d'aquesta històrica imatge. Al Monestir de Solius, apadrinats per Fra Gilbert Galceran (acs) vam donar inici a aquest projecte singular i únic dintre del món del pessebrisme.

El grup era una barreja de persones que ja portaven anys en associacions pessebristes locals i persones de perfils concrets que no hi tenien cap relació, com antropòlegs, educadors i artistes. El caràcter apòcrif dels  personatges del bou i la mula, que vam escollir pel nom, era tota una declaració d’intencions, com a símbol d’obertura i diversificació.

Preteníem tractar el pessebrisme des d’una perspectiva polièdrica emfatitzant aspectes com l’antropològic, el patrimonial o el pedagògic que quedaven una mica allunyats del que es feia en aquell moment. Ben pensat, el Bou i la Mula no suposava cap innovació, sinó que érem els hereus d’una llarga tradició enaltida pels Ramon Violant i Simorra, Joan Amades, el pare Andreu de Palma, el pare Basili de Rubí o el mateix  Josep Maria Garrut, que fou soci de l’entitat. Pensàvem que aquella tradició de la que ens sentíem continuadors havia quedat una mica òrfena i calia revifar-la. La novetat era el format d’entitat, acostumats com s ‘estava que una entitat pessebrista era aquella que feia pessebres.

El Bou i la Mula vol ser una àgora d’intercanvi, de reflexió, però també de gaudi. Volíem crear un espai d’acollida i convidar a pensar, dialogar i gaudir dels pessebres a persones, institucions i entitats que no tinguessin el pessebre com a finalitat o com un objectiu. Calia obrir el debat i la participació, volíem situar el pessebre com a eix de debat social i intervenir en alguns fòrums des d’una perspectiva més antropològica de la qüestió.

Des de 1999 fins ara, la situació ha canviat molt i pensem que hem aportat el nostre granet de sorra. Hem fet un treball de formigueta, amb moment de més activitat que d’altres, amb èxits i ensopegades, amb més o menys encert, però sempre amb esforç honest i amb els braços oberts per a qualsevol que volgués col·laborar amb nosaltres, unint esforços per valoritzar el pessebre.

A la foto, el Cesc Benavent en braços de l'Enric, Xavier Morlans, Joan Cabot, Josep Maria Font, Albert Dresaire, Josefina Roma, Montserrat Llinares, Dolors Teixidor, Marta Loire i Jordi Montlló. 

Encetem doncs un any d'activitats per celebrar l'aniversari. De moment, el Cesc, aleshores tenia vuit mesos, ara estudiant de disseny, està preparant el nou logotip de l'entitat.