Al mes de febrer de febrer els companys de Vilanova van convidar a reflexionar sobre innovació en el pessebrisme, en la taula rodona de cloenda de la Biennal del Pessebre Català. Vaig dir-hi tres idees:
 |
| Acte de cloenda de la Biennal del Pessebre Català. |
1- El pessebre "de tota la vida" no existeix. Aquesta expressió que de vegades escoltem per intentar preservar les essències del pessebrisme resulta ser falsa. El pessebre sempre s'ha fet d'acord amb el context. El pessebre, com a activitat humana que és ha evolucionat amb la societat. L'evolució no se cenyeix a l'ús de nous materials o noves tècniques sinó al concepte mateix de pessebre.
Els pessebres van començar a se objectes de culte primer de convents, després de cases senyorials, van continuar per ser expressions populars de la pròpia realitat quotidiana, en alguns moments han pretès ser reproduccions històriques del Naixement, actualment són expressions de grans habilitats tècniques, hi ha qui en destaca el seu aspecte més simbòlic, d'altres hi veuen un vincle amb missatges socials.... en fi. Cada època, cada cultura ha fet el pessebre seu. Això és un a gran riquesa que tenim a les mans i pretendre reduir el pessebre a uns pretesa essència, no és més que fer-li mal.
2- La innovació en les activitats culturals rarament apareix en el marc institucional. Les institucions tendeixen a ser les preservadores de les essències. Les novetats, les innovacions, els experiments normalment molesten els àmbits institucionals. Habitualment és des de baix, des de la base com apareixen noves propostes davant l'hegemonia de la cultura institucional. Aquestes novetats, primer son rebutjades i amb el temps, si han estat bones idees, acaben sent integrades des de la pròpia institució, que les acaba presentant com a propostes pròpies. Aquesta teoria a bastament explicada per Lombardi- Sartriani es pot aplicar al pessebrisme en molts dels seus aspectes.
La Biennal del Pessebre Català de Vilanova és un clar exemple del que he dit. Es tracta d'una Biennal deslocalitzada en diversos espais de la ciutat amb propostes diverses que van més enllà d'una mera exposició de pessebres de les entitats catalanes. L'any 2010 quan es va organitzar la Biennal a Castellar del Vallès per primera vegada es va fer una proposta d'una Biennal que trenqués amb l'esquema clàssic de fer una exposició de pessebres de les diferents associacions. En aquell moment es va integrar en el programa de la Biennal el pessebrisme popular, el pessebrisme de les cases, la literatura sobre pessebre i els nous llenguatges del pessebre, junt amb la tradicional exposició col.lectiva de les associacions.
La proposta va ser ferotgement rebutjada per la Junta Federació catalana de pessebristes d'aquell moment, que va posar tants pals a les rodes com va poder per que allò no s'ajustava a la "Biennal". La novetat inquietava, molestava i en comptes d'entrar en diàleg amb la proposta, es va intentar sabotejar per que no reeixís. Havien de passar uns quants anys i unes quantes Biennals més per adonar-se'n que la proposta de Castellar no era tant desencertada com es va voler fer veure, i la mateixa Federació actualment s'enorgulleix d'aquest format de Biennal que ha presentat enguany Vilanova.
 |
La Natividad. Juan Correa de Viviar, s. XVI.
Museo del Prado |
3- Què és i què no és innovació en el pessebrisme. Clarament desmarco del concepte innovació l'aplicació de novetats tècniques en la construcció del pessebre. Fer servir
leds en comptes de bombetes incandescents no és innovar és fer servir els avenços tecnològics que tenim a la mà. No fer-ho seria del gènere tonto. Per tant, innovar en el món de l'expressió artística ha de ser alguna cosa més que utilitzar els recursos tècnics més actuals.
Innovar és posar en diàleg l'obra amb el context que la produeix. Un context que dada vegada és nou. Això ho podem fer atenent el continent, aplicant llenguatges estètics propis del moment, o ho podem fer atenent el contingut, incorporant missatges propis de la època.
Innovar, en el fons és el més clàssic que hi ha. Quan en les pintures del segle XVI que representen el Naixement de Jesús veiem simbologia eucarística associada al Nen Jesús, això era una innovació. S'estava aplicant una preocupació de l'època (el protestantisme estava interpretant d'una altra forma el misteri de l'eucaristia) en el relat del naixement.
Els pessebres de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona dels darrers anys acostumen a ser exemples d'innovació tant des del punt de vista del llenguatge estètic com dels del punt de vista del contingut. Aquestes propostes son mal valorades pel pessebrisme més clàssic i institucional. Amb tot, després d'alguns anys, ja s'entreveu com aquestes innovacions van obrint el seu espai dintre de la cultura pessebrista institucional.
 |
Pessebre de la Plaaça de Sant Jaume. Nadal 2018.
Tots a taula. Autor: Sebastià Brossa. |
Josep Maria Garrut digué de la seva obra: "Brull fa una escultura externament modesta, sense grandiloqüències (...) crea aquestes escultures simples, fresques i espontànies a l'ensems que fortes, perquè responen a unes raons de lògica, i a la seva manera natural d'expressar-se, de pensar i de sentir"
